dilluns, 29 de juny del 2009

Com sona la meva gralla: El Sol baix.

En la web de "Quatre notes" hi ha hagut un interessant debat sobre gralles de claus i de retruc s'ha parlat de com han de sonar les gralles. Aquesta última qüestió sempre m'ha intrigat, i he pensat que podria mirar-m'ho una mica.

Amb els meus modestos mitjans he fet la gravació d'una escala de Sol major amb la meva gralla dolça per a veure que en sortia.

Vet aquí el que tinc fins ara...

El que veieu en la següent imatge és l'escala de Sol Major feta amb la gralla dolça.



Podeu observar que he picat les notes, i que el final de nota i ha una mica de cua. també podeu veure que no totes tenen la mateixa amplitud, aixó vol dir que alguna ha sonat més forta que l'altre, fins i tot, en el Do no he aguantat massa bé la potència en la nota i aquesta ha variat en volum força més que les altres.

I ara em miraré cada nota. Per cada nota tinc dues gràfiques, una que hem permet veure quina nota sona i la segona que m'ensenya totes les freqüències que hi han aparescut.

El Sol baix és la primera:



D'aquest gràfic de sobre podem veure que la punta més alta correspon al Sol4. El gràfic de sota ens mostrarà les freqüències que hi han sonat realment. Penseu que l'eix de les freqüències és logarítmic, això vol dir que a mida que aneu a la dreta les coses les fem cada cop més estretes per poder-les dibuixar, en cas contrari no veuriem massa bé la gràfica.



En aquest cas podem veure que la primera punta correspon al Sol4 (1), i que te una amplitud de -57 dB. Les següents puntes són respectivament el Sol5 (2), Re5 (3), Sol6 (4), Si6 (5), Re7 (6), Mi7 (7, hauria de ser un Fa curt), Sol7 (8), La7 (9), Si7 (10), Do8 (11), Re8 (12), Re#8, Fa8, Fa#8, Sol8 (16), que formen una série harmònica sencera, i varies puntes més amb més potència que la freqüència fonamental Sol4. Entre parèntesi he posat el número d'harmònic que li correspon, podeu veure que n'hi ha la tira d'harmònics. No en falta ni un.

Hi ha un article a la wikipedia que parla del caracter del so en funció dels harmònics que hi apareixen. Entre d'altres coses, diu que els harmònics múltiples de 3 donen caracter nasal, si és així, la meva gralla ha de ser molt nasal. No sé d'on surt això. Ja m'ho miraré.

P.D.: He oblidat explicitar una cosa important (o no, ja es veurà) la gravació ha estat feta amb canya torçada.

PP.D.: Això no vol ser un article científic, només explico quatre proves que he fet fruit de la meva curiositat.

divendres, 19 de juny del 2009

Del poble, pel poble i per al poble


No patiu no és un meeting polític, o pot ser si.

Com ja heu llegit, hem estat de festa major al poble. Hi ha hagut actes tradicionals, moderns i algun d'inventat enguany. Tant li fa. El que si puc afirmar és que un important percentatge dels actes són organitzats per entitats del poble i d'aquests, una bona part també són executats per membres d'aquestes entitats. No estic comparant amb ningú, de fet no sé si és així a per tot o no.

Vull dir que aquests actes són realitzats a iniciativa de gent del poble, per gent del poble i per a gaudi de gent del mateix poble. Alguns són aficionats, d'altres són professionals. Uns toquen per d'altres que ballen o escolten, d'altres escriuen música per uns o altres, alguns pinten, pocs xerren, molts mengen i beuen i els més miren o baden. Hi ha tota mena d'activitats i força interaccions.

Alguna vegada en aquest bloc s'ha parlat de professionals o aficionats, del que fan uns o altres. Crec, peró, que en el contexte que descric, per a segons quins actes, aquesta diferència passa a segon terme. Molts ens coneixem, la colla de grallers no és petita, i amb els respectius germans, cosins, pares, avis, oncles, amics, molta gent coneix a algú de la colla. I aixó no és massa diferent per d'altres entitats. Manta vegades et dieuen "Us vaig veure (o sentir, o el que sigui)" o et col.loquen una brometa de tipus "Quin mal de cap aixó" o el qualsevol altre comentari. I a l'inrevés, quan vas d'espectador, et pregunten "I que t'ha semblat ?", i si hi ha prou confiança pots contestar el que penses, i si no, dius que t'ha semblat fantàstic. També podria ser que la gent se senti més interessada si resulta que coneix a un o més dels actors.

Tot aixó crea un caliu, un ambient, que pot ser no fora possible sense tot aquest potipoti.

Per cert porto barallant-me amb aquesta entrada força dies, massa dies, he decidit deixar-la tal i com està.

Imatge d'un moment del ball de Cavallets, Gegants i Capgrossos en que tots aquests treuen la mainada a ballar al so d'una peça de la que explicaré una historieta un altre dia.

dimecres, 10 de juny del 2009

Refregit


En aquesta entrada hi ha diverses coses barrejades del que ha passat aquests dies.

Aquests dies es celebra la Festa Major del poble. Des de dimecres passat fins diumenge hem surtit a tocar cada dia, sempre acompanyant els gegants, que enguany fan cinquanta anys i que han estat el "Leit Motiv" de les festes. S'han fet molts actes i cercaviles. El que més m'agrada són aquelles coses en que la mainada participa directament: la visita a les escoles, la cantada als gegants acompanyada de gralles a la plaça del poble divendres,i el ball de capgrossos i gegants de diumenge a la tarda on a la última peça la mainada balla amb aquest imaginari. Aquesta peça, que m'agrada especialment, té una petita i curiosa historieta pel que fa al seu nom, ja ho explicaré un altre dia.

Molts anys enrera, els portadors del gegants i dels capgrossos i cavallets eren llogats i rebien diners, també les bandes o cobles que acompanyaven els gegants. Actualment ni els geganters, ni els cavallers, ni els capgrossos, ni els grallers i timbalers cobrem un ral. Personalment em sento prou retribuit en poder participar d'aquests actes.

La canya que us explicava en entrades anteriors va fer llufa definitiva dissabte, en mig d'una cercavila, entre renecs diversos vaig posar la canya nova que estava preparant, al cap d'un rato es tenca, no sona, intento obrir-la, l'apreto i "crec", la trenco, nova lletania de renecs, "Algú em pot deixar una canya ?"

Foto d'un moment de la cantada.