Voltant la Gralla

2011

2012-01-08T22:52:00.000+01:00

No me n'havia adonat, però ja són tres els anys que porto amb aquest blog.

Han passat moltes coses, i també sembla que la gent tira més d'alló que anomenen xarxes socials (facebook). Veig que altres blocs de temàtica relacionada s'estan aturant i és una pena. El ritme al que va ara el blog és un altre, i de moment seguirà així: em costa molt trobar el temps per redactar una entrada.

En aquest temps, per qüestions purament logístico-familiars, he deixat d'empaitar gegants i ara dedico aquest temps a una petita colla, en la que busquem un repertori una mica diferent a l'anterior, amb menys peces però intentant treballar-les més. En funció del tipus de sortida que fem (i són poquetes) adaptem el repertori.

No acabo d'estar content dels arranjaments que tenim d'algunes peces. Lamentablement no tenim els coneixements ni les capacitats per arreglar-ho. Amb el temps haurem de buscar algú que ens ajudi amb aquesta qüestió.

Mormons

2011-11-01T18:01:00.001+01:00

En el seu dia, practicants d'aquesta religió, i d'acord amb aquesta, van resseguir els arxius de les parróquies del bisbat de Girona, i d'altres bisbats. Actualment sembla que el bisbat ja no permet que es pugui accedir així com així als seus arxius, a causa principalment dels desaprensius que fins i tot arribaren arrancar fulls complerts dels lligalls.

Total, que aquesta gent van digitalitzar els llibres de casaments, defuncions i batejos, i els del bisbat de Girona, entre d'altres es poden consultar per internet.

M'he estat mirant els llibres d'un parrell de pobles, dels que es té documentació de cobles tradicionals en el segle XIX. Tinc la curiositat de veure si en els testaments que han quedat registrats en els llibres de defuncions, s'esmenten els instruments. Espero que sigui així, ja que pel que he llegit, la transmissió de l'ofici era generalment dins de les famílies i a través de la oralitat. Com els instruments eren les eines de l'ofici, no seria rar que quedés consignat el destí dels instruments en els testaments.

De moment no he trobat res. He vist mestres de cases, claveters, cardadors, treballadors, algun notari, soldats, cordelers, espardenyers, infants, pagesos, oficis diversos que he hagut de buscar en els diccionaris, però musics, ni un.

Una manera de fer

2011-09-26T22:55:00.003+02:00

Fa uns dies vaig anar de visita a un poble penedesenc convidat a tocar en les matinades. Personalment, em feia molta ilusió.

Gent de les diferents colles del poble s'ajunten i surten a tocar les matinades del poble. Eren les vuit. Al començar costava que les gralles anessin juntes, però al cap d'uns minuts la cosa ja va millorar.

Em vaig haver d'adaptar a la seva versió de les matinades. Un cop detectades les diferències amb la versió que jo coneixia, cap problema.

En un moment determinat, mentre anàvem tocant pel carrer, un dels grallers va proposar tocar una peça diferent. De manera taxativa, els altres sonadors li van indicar que mentre s'anava pel carrer només es tocaven les matinades, i que calia esperar a fer un agraiment per tocar una altre cosa.

Tot i que la resposta aquesta ja la vaig intuir tan bon punt es va formular la proposta i no em va sorprendre, sí que em va sobtar una mica el to de la resposta.

En resum, vaig tenir la sensació de que hi havia una voluntat ferma de mantenir una tradició tal com ells entenien que havia de ser.

Moixiganga - Castells - Falcons

2011-08-13T16:15:00.000+02:00

En Joan Josep en l'entrada sobre els noms pregunta què són els falcons i si són o no una moixiganga i en què es diferencien. Jo no sabria donar una resposta completa, per tant, deixo uns enllaços a la wiquipedia.

Falcons
Moixiganga
Castells

Falcons

2011-07-10T14:57:00.000+02:00

L'altre dia es va fer una trobada de falcons a Malla. Personalment, tot i saber que existien, no ho havia vist mai ni sabia com anava.

Vam anar a tocar per a una colla, i com no ho haviem fet mai ens vam haver d'informar de com funcionava i què es tocava. Tot i els preparatius, la dinàmica la vàrem haver d'aprendre sobre la marxa, i un parell de vegades encara tocavem quan se suposava que haviem d'haver parat, però res de greu.I com sempre alguna peça va sortir més bé i una altre no tant.

A continuació de les actuacions dels falcons, s'hi van fer balls tradicionals de la zona: Balls de bastons i balls rodons (aquests ballats pels assistents) són els que vaig poder veure, tots acompanyats de flabiol i bombo o flabiols de dues mans. Crec que tot responia a la tradició de la zona (Osona).

Em va sorprendre la potència dels dos flabiols de dues mans a l'exterior.

Va ser una jornada molt interessant, on vaig gaudir de coses que no havia vist amb anterioritat, tot i que havia llegit molt sobre el tema.

Matinades

2011-06-27T23:00:00.000+02:00

Fa uns dies vàrem celebrar la festa major del poble.

Amb els companys vàrem proposar fer matinades i així va ser. El segon dia de la festa major ens vàrem trobar els companys a les 8 del matí i varem tocar durant una hora en les que són les primeres matinades al poble.

Tres gralles i un tabal anaven escortats per dos policies municipals que s'encarregaren de regular el trànsit a mida que nosaltres anavem passant.

La mirada sorpresa d'algú que ens guaitava des de derrera les cortines, unes mainades que sortiren al balcó portant flautes dolces, una flequera que ens va convidar a pastes, i els d'un bar que ens donàren no recordo què, un paio insconscient sentat dormint estirat sobre una taula de la terrassa d'un bar, una mestressa que sorpresa ensopegà amb nosaltres quan anava a comprar. Aquesta va ser l'audiència que vàrem tenir.

En acabar foto i esmorzar. Va ser ben agradable.

Jota Tortosina

2011-05-31T22:15:00.000+02:00

Fa uns dies vaig ensopegar amb aquesta gravació al youtube.

Es tracta d'una jota tortosina gravada al 1972, pel "grup local de Coros y Danzas de la Sección Femenina de las FET y de las JONS".

El que em crida l'atenció és la música interpretada per una gaita i un tabal.

Noms

2011-04-28T00:02:00.001+02:00

Fa uns dies, l'Enric Montsant en el seu bloc es preguntava per què a la se l'anomena gralla.

He estat fent unes cerces en el google buscant en publicacions antigues els mots "gralla" "tarota" i "sac" i han sortit algunes coses curioses.

-La primera és aquesta primera imatge on s'identifica amb el mot ministril amb la tarota.

-En el "Diccionario manual castellano-catalan" amb data del 1836 hi figuren els següent mots:

Chirimía, f. xirimia, gralla.
Gaita, f. gaita, cornamusa sac dels gemegs

-En el "Diccionario de la lengua castellana: can las correspondencias latina i castellana" del 1844 hi apareix:

CHIRIMÍA f. Instrumento músico de boca. Xirimia gralla. Fistula música.| m. El que toca este instrumento. Tocador de xirimia. Tibicen
DULZAINA f Instrumento de boca especie de chirimía. Dolsayna dulsaina Fístula suavem emittens sonum.| fam. Cantidad de dulce ordinario. Llaminadura. Bellaria

-També en el "Diccionario castellano-catalan: Con una coleccion de 1670 refranes" podem llegir:

Chirimía. f. xirimía, gralla. -m. tocador de xirimía.
Gaita. f. gaita, cornamusa, dels gemegs || xirimía, dolsaina.
Dulzaina. f. dulsaina. -fam. dols, llaminería.
Dúlcemele. m. Mús. dulsaina.

-Si seguim el "Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana i llatina" publicat el 1839 en defineix:

GRALLA. f. Aucell mòlt semblant al corb, de color violat negrench, lo bech potas rojas las unglas grans y negras. Grajo, graja, corneja. Gracculus, i. | mús. Instrument de vent semblant al clarí. Chirimia. Praecentoria tuba.
CRIATURA VERDA. ter. SACH DELS GEMECHS.
GAYTA. f. Sach dels gemechs. Gayta. Tibia utricularia.
XIRIMÍA. f. Instrument músich de boca, dret, de tres quartas de llarch, encanonat, y ab deu forats per lo us dels dits, ab los quals se forma la harmonía. Es de fusta y en la part per ahont se junta ab la boca, tè una llengueta canya per ahont se introdueix lo ayre. Chirimía. Praecentoria, tuba, fistula musica. | Altre instrument pastoril de vent y boca; la embocadura у campana del qual es de banya, ab dos canons de fusta de tres furats cada un pera formar la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica.

-Per continuar "Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans" del 1839, podem veure:

XIRIMÍA. s. f. Instrumènt músic de bòca, recte, llarg cosa de tres pams, que fa com un canó ab forads per los dits que tapandlos y destapandlos fan la armonía. En lo cap de la bòca tè una llengueta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía, chirumbela, churumbela. Fistula musica. Larigot. Zufolo. Xirimía de pastòr. Instrumènt de boca que tenia la embocadura y la campana de banya, ab dos canyas de tres forads cada una pera fèr la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica. Flúte de berger. Zufolo da pastore.
Ministrils. pl. Instrumènts músics de vènt que solen tocarse en algunas professòns i fèstas públicas. Ministriles. Canorae fistulae, tibiae. Instrumens à vent. Sorta d'istrumento di vento.
Sac dels gemègs. 1nstrumènt músic compost de un bòt que tè agafadas algunas flautas ab sos foradets en los cuals se col-locan los dits pera sonar, introduind lo vènt per un canó que tè lo bòt al cap de munt. Gaita. Tibia utricularis. Musette, cornemuse. Cornamusa, masa, piva.
GRALLA. Instrumènt músic de vent, dret, de uns tres pams de llarg: tè deu forads pera lo us dels dits, ab los cuals se fòrma l'harmonía; es de fusta, y en part per ahònt se junta ab la bòca tè una llengüeta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía. Praecentoria tuba, fistula musica. Larigot. Zufolo.
CORNAMUSA. s.f. gaita. CORNAMUSÈR. s. m. Gaitèr.
CRIATURA VERDA. Vulg. GAITA.

La imatge està extreta de la wikipedia de l'entrada "Completa" i els diccionaris els he consultat en els books del google.

Mary Rose

2011-03-21T23:02:00.001+01:00

Aquest és el nom d'un vaixell anglés de tipus carraca que es va enfonsar el 1545.

Aquest vaixell es va recuperar el 1983 i ara es pot visitar en la ciutat de Portsmouth. Resulta que l'estat de conservació era tant bo que s'hi van recuperar gran quantitat d'objectes (més de 15000).

D'entre tots aquests objectes hi havia uns intruments musicals: uns flabiols de tres forats, un timbal, dos d'una mena de violins de l'época, i una xeremia curiosa.

Aquesta xeremia es va trobar dins de les restes del que sembla que era la seva capsa. El que té d'especial, és que a diferència de les xeremies que s'han conservat, aquestes tenen l'interior cónic i aquella el té cilíndric.

Alguns estudiosos atribueixen a l'instrument un so baix i suau a causa del seu perfil cilíndric. Encara més, hi ha que suposa que aquest instrument és una dolçaina, no l'instrument que coneixem ara, sino l'instrument original del qual l'actual va heretar el nom.

De l'instrument és van trobar les dues seccions que el formen (tot i que la campana està malmesa), el que se suposa que és el tudell, les claus, les fontaneles. Però no hi ha inxes.

El taladres dels forats de digitació són fets en angle respecte a la superficie, de tal manera que l'executant no ha de tenir els dits tant separats com si els forats haguessin estat perpendiculars. A més, totes aquestes xemeneies estan en la mateixa secció de l'instrument.

D'aquest instrument s'han fet unes reproduccions, una de les quals és la que he penjat.

Pel que sembla aquest instrument estava construit per tocar amb els flabiols de tres forats que també es van trobar.

Per qui vulgui llegir els articles originals:

Herbert W. Myers, The Mary Rose "Shawm", Early Music July 1983
Frances Palmer, Musical instruments from the Mary Rose. A report on work in progress, Early Music January 1983

La foto del vaixell és una ilustració del Mary Rose feta a l'época.

Maleïda inxa !

2011-02-21T23:26:00.000+01:00

Portada i contraportada d'un manual que tinc sobre el tractament d'inxes d'oboé

Ja fa unes quantes entrades, explicava que vaig comprar un parell d'inxes de pala. Una d'aquestes la he intentat utilitzar per substituir la canya que accidentalment vaig trencar en una neteja maldestre.

Aquesta canya de pala, és molt punyetera. Quan sona té un so que m'agrada molt i a més és prou dúctil. Tot i que a les notes baixes els costa molt de sortir, els aguts són nets i prou fàcils. Però aquest comportament dura poc rato, ja que com en cansa aviat perdo el control i deixa de sonar.

La he rascat, del dret i del revés. Si rasco per aquí se'n va per allà, si grato allà s'escapa per allí. I ara ja tinc por de passar-me i fer-la malbé. M'agrada el so que té, però no hi ha manera de tocar amb ella més de deu minuts seguits, i ja no sé per on rascar.

De moment he decidit aparcar-la, d'aquí un temps hi tornaré. Per ara, faig servir una canya vella que fa anys que no feia servir i una canya torçada nova que tinc de reserva.

Video de Camilo Ronzano

2011-01-25T22:55:00.000+01:00

En dos o tres jocs de partitures que tinc, apareixen algunes peces que eren part del repertori del Camilo Ronzano. En el seu dia vaig invertir un parell d'horetes a esbrinar qui era. Com que suposo que ja ho sabeu no ho explicaré aquí. El fet és que em va semblar un personatge interessant.

En qualsevol cas, fa un parell de dies vaig ensopegar al youtube amb un video d'un homenatge al Camilo Ronzano on aquest toca un parell de peces. I he decidit enllaçar-lo aquí.

Afinador

2010-12-24T02:47:00.005+01:00

Tinc un afinador electrònic. És un aparell de marca Korg, que té una mena de pantalla lcd amb una busca i una llum vermella i una altre de verda. Té dos modus de funcionament, un on mesura i un altre en el que reprodueix.

Quan mesura i sones sobre el micròfon de l'aparell aquest et marca la nota més propera en notació anglesa (a-g) i la busca et marca la desviació en cents. quan estàs entre +-20 cents de la nota que es pensa que fas el led és verd i si estàs fora d'aquest rang el led es vermell.

Amb la colla vàrem decidir que la nostra afinació de referència seria La=440 Hz. I el motiu és que hi ha una acord internacional que diu que el La són 440 Hz a no sé quina temperatura quan es fa vibrar no sé quina andròmina de no sé quin material. És important ja que és la afinació estandard dels instruments standard.

És important per a nosaltres ? sí i no. El que valorem realment és afinar entre nosaltres i que les peces sonin afinades internament. Si el La resulta que és més alt o mes baix m'és igual, el que és important és que la peça soni bé. Si el La surt a 440, 430 o 450, doncs m'és una mica indiferent.Personalment no ho sé diferenciar.

I aleshores, per què l'afinador ? Aquest és el nostre jutge imparcial. Hi ha dies que un va alt o baix i no hi ha manera de lligar. Que si tu vas alt, que no que tu vas baix. Treus l'afinador i s'acaba la discussió. En general passa que un va un pèl alt i l'altre un pèl baix i ja hi som pel troç, l'un intenta entrar el tudell i la canya, i l'altre treu tudell i afluixa bufera.

Ja sé que és producte de la meva ignorància però no hi dono massa importància a si un dia anem alts o baixos, mentre afinem entre nosaltres, els que hem de tocar.

Per aquest mateix motiu no toco en la tocada conjunta final dels cercaviles geganters, segur que no afinem, i també accepto amb escepticisme aquells que volen tocar amb nosaltres. Conseguirem afinar entre tots? Si són bons segur que sí, si són com jo segur que no.

M'arriven noticies de que si l'afinació tradicional és aquesta o aquella, més amunt o més avall. Com ho sabem ? Era a tots els pobles igual o resulta que agafem com standard la d'un poble concret ? I en el temps, ha estat sempre igual, a tot arreu ? Per què allunyar-se de l'standard actual ? I on són els diapasons que s'utilitzaven tradicionalment per oder afirmar taxativament que l'afinació tradicional és una? Hi ha gravacions, de quines colles i de quina época ?

Hi ha una entrada en aquest bloc que parla del "Sol alt i els castells" i apareixen tres gravacions amb tres sols diferents, quina és l'afinació correcta ? Jo diria que totes i cap a la vegada, tot depén del contexte.

Però ja veieu, si en tingués la més mínima idea no tindria aquests dubtes.

Bones festes.

Amb la Llum del Fanalet

2010-12-21T17:47:00.001+01:00

Aquest és el títol d'una peça ben popular entre les mainades petites de per aquí per anar a rebre els Reis de l'Orient. Aquesta i la que ja us vaig explicar ja fa un parell d'anys (Visca els Tres Reis, i que és més tradicional) són les que la majoria coneixen per a rebre ses Majestats. A les escoles bressol aprenen aquestes dues cançons i alguna nadala més.

Quan he anat amb els meus nanos a la cavalcada, sempre he trobat agradable i divertit veure i sentir com els més menuts, tot nerviosos, en veure acostar-se la cavalcada, comencen a cantar aquestes cançonetes. A Girona, els patges animen activament al públic a cantar la seva tonada.

Penjo una versió per gralla. En Jaume Moreno i Peracaula del grup "País de Xauxa" n'és l'autor i per internet en trobareu la lletra. La foto està manllevada del web.

Dos Anys

2010-11-23T11:49:00.000+01:00

No m'ho puc creure:

Ja fa dos anys que estic amb aquest bloc !

Qui ho havia de dir que duraria tant ?

Cada vegada em costa més escriure i no per falta de ganes, cada cop tinc menys temps i molts dels dubtes i desorientació inicials ja han anat trobant resposta. No és que ara ja ho sàpiga tot, just el contrari, de fet tinc moltes més qüestions que al començament, però són d'un caire diferent i també volen un treball personal diferent: no són per penjar d'un bloc.

Fotos antigues II

2010-11-09T22:33:00.000+01:00

En l'entrada anterior mostrava imatges antigues de gegants acompanyats amb un flabiolaire. És possible que donés la sensació que el gegants només s'havien acompanyat de flabiol i tamborí, i no és així.

En aquesta entrada hi trobareu un gravat i dues fotos dels gegants de Figueres que he manllevat de la seva web. Aquestes imatges serviran per mostrar un altre acompanyament que no el flabiolaire ...

En el gravat podeu veure una cobla de tres quartants i un bombo.

En les següents dues fotografies hi veureu tres músics: un amb flabiol i tamborí, l'altre amb el que sembla una tarota curta i un tercer amb un ... no sé, definiu-lo vosaltres mateixos.

Per cert, un dels texts antics que explica l'acompanyament musical anomena els instruments com a gralles.

Fotos antigues

2010-10-12T22:06:00.001+02:00

La quasi totalitat de les colles geganteres van acompanyades per grallers. Antigament això no era així, i cada poble que tenia gegants (i no eren massa els pobles que en tenien) feia el que els era propi.

He trobat una foto antiga que he manllevat del web, es tracta de una foto de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona durant la Mercé de no sé quin any.

Voldria que paressiu atenció a l'acompanyament dels gegants... un sol flabiolaire !

I també he arreplegat una del Corpus de Sant Celoni al 1927 ...

Toquen a correr

2010-09-30T23:59:00.001+02:00

L'altre dia a Calella de Mar, en l'espectacle de ball de gegants, una de les peces que es va interpretar era el "Toquen a córrer". Molts anys l'he sentit interpretar al Ball de Plaça de Lloret i també he vist com es fa a Tossa. De Blanes només sé que es toca.

Per allò dels records, he mirat per internet, i he localitzat alguna documentació i també alguna partitura.

Vés per on, resulta que a molts llocs diu que es tradicional del Maresme, i molts pocs esmenten Tossa, Lloret o Blanes.

Resulta que és una peça animada, i a Lloret i Tossa es balla prou alegrement. El ball dels gegants no m'ho va semblar pas de molt animat.

Us deixo un enllaç per a que pogueu veure el que fan a Tossa.

Caliu humà

2010-09-27T23:24:00.000+02:00

Aquest cap de setmana he estat a C a l e l l a per a visitar la "F i r a d e l M ó n G e g a n t e r", com era festa major també es feia la "F i r a d e C a l e l l a i d e l'A l t M a r e s m e", una al costat de l'altre.

He pogut parlar amb dues persones i amb això he pogut posar ànima a uns noms, a unes referències i desfer així el misteri i també la fredor de les coneixences "internètiques". He pogut sentir el seu caliu humà.

Aprofitant els moments de calma he anat a visitar en la primera fira l'stand de l'Enric Montsant. Hem tingut una breu conversa. Moltes gràcies Enric!

De la mateixa manera, he anat a la segona fira a truere el nas a la paradeta del Josep Bonamusa. Hi tenia una tarota ! M'ha explicat que era la primera tarota que feia i que ja estava venuda. Tenia un torn i he vist com acabava un gralla. En preguntar-li per quin motiu no estava en la fira gegantera ha contestat que feia més de vint anys que venia a la de l'Alt Maresme i no volia faltar-hi, a més hi havia el Montsant en l'altre fira i que li havia deixat un parell de gralles. Finalment he comprat dues canyes de pala d'uns models que no tenia per a poder-les provar. De moment veig difícil comprar-li una gralla o una tarota.

Imatge del Cartell de la fira.

Demà "Els Segadors"

2010-09-11T00:40:00.000+02:00

Avui se m'ha acudit entrar en el servei d'anàlisi de l'ús del bloc. D'entre altres coses he vist que entre ahir i avui hi han aterrat algunes persones buscant la partitura de "Els Segadors". Pot ser una mica tard per estudiar-la.

Ara fa un any vaig fer una entrada explicant alguna coseta d'aquesta peça, i hi vaig enllaçar a la partitura oficial de l'himne en el web de la Generalitat. En revisar aquest entrada he vist que han retirat la partitura.

Per aquest dos motius: en atenció als que busquen la partitura i per que ha desaparescut de l'entrada on la tenia enllaçada, penjo aquí una còpia de la que hi ha a l'skamot.

Explica'm una cançó

2010-09-09T23:26:00.000+02:00

Amb això del començament de l'escola dels nanos i que se'ls ha de comprar els llibres, vaig anar a una llibreria i vaig tenir temps a tafanejar mentre feia cua.

Vaig passar per la secció de novela, història, alguna més i finalment vaig trobar una petita secció de música. Em vaig entretenir a veure que hi havia i com que hi havia pocs llibres els vaig repassar pràcticament tots.

Un petit llibre blanc, amb un graller dibuixat a la portada em va cridar l'atenció. Vaig pençar que seria un métode o repertori de gralla. Però no, res de gralles. És tracta d'un llibret que explica 20 cançons populars catalanes.

Per a cada una de les cançons, hi ha la partitura, la lletra, una explicació del seu significat, la seva procedència, en quines ocasions es cantava, una petita explicació de la melodia i també pot presentar altres versions de la lletra o melodia.

Tot i que ja conec i tinc moltes de les partitures, el llibre em va atreure tant que el vaig comprar (10 €). I haig de dir que realment m'agrada molt.

Per exemple, sabieu que la versió occitana del "Jan Petit" podria estar parlant del torment i esquarterament d'un dels caps de la revolta dels Croquants contra Lluís XIV ?

L'autor és en Jaume Ayats.

La foto és de la portada del llibre.

Narcisse Castello

2010-08-24T09:59:00.005+02:00

Cercant informació sobre l'evolució de la cobla vaig ensopegar amb la web www.music-ceret.com on,entre moltes altres coses, hi ha aquesta imatge:

Al peu de la fotografia hi diu "Narcisse Castello tocant la gralla".

He estat rascant una mica més i resulta que aquest senyor, que morí el 1971, fou entrevistat per l'Alan Lomax el 1963 en la seva recerca a França. El Narcisse era d'Argelés-sur-Mer, era pastor i tocava el "Grall de pastor". Sembla que només es va recollir una gravació seva, una peça anomenada "El Castagno" i que podeu escoltar aquí.

En aquests dies, no he pogut trobar si hi ha cap entrevista amb el Narcisse Castello feta per l'Alan Lomax per tant no us en puc dir res més. D'altra banda sí que he trobat un crítica feta al treball del Lomax escrita per Luc Charles-Dominique, professor de la Universitat de Niça, i que podeu descarregar aquí.

En aquest escrit identifica el tema com a tradicional de l'Arieja i no pas de la Catalunya Nord, pensant que hi havia un error, va confirmar que el Narcisse Castello era efectivament pastor d'Argelés-sur-Mer, que se'l va conèixer per haver tocat durant trenta anys el "grall de pastor". En el mateix escrit es pregunta si l'instrument és realment un "grall de pastor" i no el grall d'un sac de gemecs o un clarin de Bigorre.

Jo crec que si l'home va estar tocant trenta anys l'instrument aquell i el va anomenar grall de pastor, tant li fa com va nèixer originalment l'instrument: si grall de sac, en 30 anys el grall no va veure el sac; i si clarin, feia 30 anys que no el tractaven com a tal. I a més la gent del poble d'en Narcisse en deia grall de l'instrument aquell.

Ara fa més d'un any, vaig escriure sobre "La Punyalada" i em preguntava quina gralla era aquella que sonava en els cingles de l'Alta Garrotxa, i que havien portat els francesos mentre venien per l'aplec. Ara crec que tinc un resposta que em serveix.

Poso una foto a continuació del clarin de Bigorre.

Per acabar, penjo una altre foto de la web onvaig trobar la foto d'en Narcisse, on no s'identifica ni el sonador ni l'instrument.

Gralla de cambra

2010-07-26T14:00:00.004+02:00

Haig de reconéixer que tinc el defecte que m'agrada que la gralla peti, que soni potent i empleni amb el seu so el seu voltant.

Tinc un company que no hi té cap mena de relació amb el món de la gralla peró que diu que la gralla té un so que deperta alguna cosa atàvica, que fa que, de dins nostre, en sentir una o dues notes de gralla, sapiguem que s'hi celebra alguna cosa. Té so de festa.

L'altre dia vaig anar a escoltar una formació tradicional: tres gralles i un timbal. Portaven gralles d'en Sans i diria que de vuit claus, de fustes diverses, un dels grallers gastava una canya de pala tota folrada de teflon (eeeecs !) i els altres utilitzaven canyes liles, el timbal era un NP de fusta.

La veritat és que en sabien un niu, tenien unes habilitats que no assoliré mai, però no em va agradar. Estàvem a l'aire lliure, en un parc, i més enllà dels deu metres no se'ls sentia, em vaig haver de sentar pràcticament al devant per poder-los escoltar, el so era fluixet, no era del meu gust.

Sí, ja sé que segurament estic equivocat i que possiblement sóc injust amb ells, però què voleu ? És el preu de la meva ignorància i dels meus vicis.

Imatge del Cabots, grallers de Mataró, manllevada del web.

Partitures de flabiol

2010-07-19T23:16:00.003+02:00

Com ja sabeu, fa temps vaig fer-me amb un flabiol.

Seguint el fil de la cerca de documentació i peces per aquest instrument vaig ensopegar amb una web dedicada a aquest instrument. Dins d'aquesta web hi ha tres reculls de partitures d'allò més interessants. En general aquestes peces es poden interpretar directament amb la gralla.

De fet hi vaig trobar uns temes que feia temps que m'interessaven i que no havia trobat en altres llocs.

Aire condicionat

2010-07-05T23:03:00.004+02:00

Tinc la sort de tenir aire condicionat a casa. Aquests darrers dies de calor el tinc en marxa.

Resulta que en aquests mateixos dies he trencat dues canyes, una de la gralla i l'altre de la tarota. Ni han caigut, ni sóc conscient de que els hagi passat res. De cop me n'adono que tenen una esquerda.

Pot ser són imaginacions meves però em pregunto si no serà l'aire condicionat, que també redueix la humitat de l'aire, que possiblement faci que les inxes pateixin. He observat que les canyes queden de seguida aixutes amb l'aire condicionat.

Nova web de Paco Bessó

2010-06-03T22:50:00.002+02:00

En el quatre notes el Paco Bessó ha deixat el següent missatge, i com ho he trobat interessant aquí el planto. Si voleu accedir directament a la secció de la gralla i el flabiol de gralla l'enllaç és: http://pacobesso.net/home2/?p=234

Estimats amics,

Ja em conegueu, sempre he intentat fomentar la música tradicional catalano-valenciana i al mateix temps la nostra llegua, cultura i tradicions populars.

Ara tinc un nou repte per davant i em complau poder anunciar-vos l’arribada d’una nova pàgina web: www.pacobesso.net. Una pàgina des de la que transmetre els meus coneixements al voltant del flabiol valencià i el del flabiol de gralla (nom, història, evolució) i els seus avantatges per aplicar-lo a l’ensenyament de la música a les escoles de Primària i Secundària, cosa que permetria que els nostres nens aprengueren música a partir de la música catalano-valenciana, sense abandonar per això la possibilitat de fer tot tipus de música, com està fent-se avui amb la dolçaina o la gralla.

Amb aquest objectiu he inclòs un recull de 100 cançons (la majoria tradicionals valenciano-catalanes amb la música i la lletra) per poder ser interpretades fàcilment amb el flabiol valencià o el flabiol de gralla. La web també inclou un mètode elemental com a introducció al flabiol valencià o a la xirimita i a la gralla o el flabiol de gralla. Va estar una mestra de música a l’escola de Tarragona que em va demanar que ho transportara tot per a digitació de gralla o flabiol de gralla, per tindre material per aplicar a l'escola, i així ho he fet.

Des d’aquesta web seguiré fomentant i difonent la nostra musica, posant a l’abast de tothom més cançonetes, més tocatetes i més músiques de balls perquè el professorat de música tinguen tots els recursos necessaris per a introduir els seus alumnes a la cultura musical a partir de la nostra música.

Si em doneu el vostre suport i col·laboració per a difondre la nova web us ho agrairia.

Salutacions

Paco Bessó

Accident

2010-05-31T09:11:00.003+02:00

Llàstima ! L'altre dia vaig tenir un petit accident, se m'han inflat els morros i no prodré tocar per la festa major.

Els meus companys ja faran la seva feina i tot sortirà com esperem.

Teflon

2010-05-14T08:11:00.001+02:00

Tot sovint veig grallers que han folrat l'inxa de la seva gralla amb teflon. En alguns casos també s'embolcalla bona part del tudell.

Jo mateix l'he fet servir per donar gruix al suro, que pel motiu que sigui, no encaixa bé en el seu seient. Però me'n penedeixo, al cap d'un temps el suro estava en mal estat ja que el teflon és impermeable. I no pot ser també que aquesta mateixa impermeabilitat perjudiqui la canya evitant un correcte assecat ?

Però sempre m'he negat a posar-me al teflon a la canya ja que li tinc certa mania: No vull que el teflon em vagi a la boca. Ja sé que són manies, ara és quasi impossible comprar una paella o cassola que no tingui teflon. He llegit que és un material altament inert fins els 300 graus i que resisteix els àcids sense alterar-se. Però què voleu que us digui ? Li tinc mania.

D'altra banda, el teflon que jo vaig aconseguir era de la ferreteria, és aquest teflon igual que el que s'usa en les paelles ? Suposo que sí però només ho suposo.

Al capdevall, i vist el que va passar al suro, ara utilitzo fil per assegurar l'estanqueitat dels tudells i crec que si una canya necessita molt de teflon per funcionar es possible que aquesta canya sigui guerxa.

Presses

2010-05-12T14:29:00.006+02:00

En l'entrada "Empobriment" explicava com els grallers ampliem la nostra participació en la festa major.

Hem hagut de demanar les melodies que no teniem, i ens han passat les partitures sense cap problema. Però ai! aquestes partitures eren més aviat guions, no hi havia l'estructura de les peces. Hem hagut de tornar a preguntar i també hem mirat en el youtube i ara ja sabem que hem de fer. En demanar com s'ho feien, la resposta ha estat que ho tocaven de memòria i no els calia res més.

Ara, hem intensificat els assajos i només ens concentrem en aquestes peces. Ens falta quedar amb els balladors i assajar amb ells i veure com ho lliguem tot plegat.

Poc a poc

2010-05-06T23:30:00.002+02:00

Avui he rellegit el bloc per fer-me'n un idea del que hi ha i aquesta relectura m'ha recordar una anécdota que va passar ara fa un any...

Els grallers haviem d'acompanyar unes mainades que cantaven. L'organitzador ens va demanar que toquèssim poc a poc. En els assajos el problema era sempre el mateix:

- Aneu massa ràpid, més poc a poc, va som-hi: un dos tres
- La sol sol...
-Més lents, cal anar més lents. Va: uun doos trees
-Laa sool sool...
-Encara correu massa. Veiam si ara: uuun dooos treees
-Laaa soool soool...

I així diversos dies fins que vàrem quedar en que la cosa seria:

Laaaa sooool sooool...

Total, que arriba el gran dia i puja la mestra dels nens i diu:

-Atents nens, molt poc a poc, recordeu que faré un dos tres i canteu la sol sol. Tots a punt ?

Ens vàrem mirar els uns als altres amb cara divertida i

- Un dos tres
-La sol sol...

I així els nens van cantar i nosaltres vàrem tocar al ritme que ens van marcar.

D'aquesta manera vaig experimentar que la velocitat és relativa.

Empobriment

2010-04-19T16:23:00.002+02:00

Si heu anat seguint aquest bloc, sabreu que el diumenge de la festa major del meu poble es fa un dels ball de gegants, capgrossos i caballets, en aquest dia acompanyats per un grup de música de caire tradicional i pels grallers. Els papers estan repartits, els grallers obren i tanquen el ball, i el grup toca les peces que realment el formen.

Aquest any, però, les coses seran diferents. Pels motius que sigui, el grup ja no tocarà més en aquest dia i ha demanat als grallers que facin tot el ball, i hem acceptat.

D'entrada, ja hem fa gràcia que els grallers fem totes les peces, però me n'adono que en realitat és un empobriment de la festa. I per quin motiu dic empobriment ? Sense considerar si ho farem millor o pitjor, és un empobriment en la participació, és un empobriment de la sonoritat i és un empobriment de maneres de fer.

Una llàstima.

Descripció d'una cobla del XVIII

2010-04-02T16:23:00.003+02:00

En el raco.cat he trobat un número antic dels Annals Gironins on parla dels balls que es feien a Castelló d'Empuries en el segle XVIII. L'article es titola "FIESTAS Y BAILES DEL AMPURDAN EN EL SIGLO XVIII" i el va escriure Miguel Golobardes Vila. L'article sencer el podeu veure aquí.

Copio a continuació el paràgraf en que es descriuen les cobles.

""En los Domingos, y casi todas las fiestas del afio (exceptuada la quares-
ma) suelen baylar los Jovenes en las plazas publicas de la Villa desde una ho-
ra de la tarde hasta que se principia la encenyanza de la Doctrina Christiana en
la parroquial Iglesia (que suele durar una hora poco mas o menos), y acabada
la Dotrina buelven otra vez a baylar hasta el anochecer. Estos bayies publicos
suelen ser servidos por quatro musicos o por dos, en el primer caso se llama
cobla entera. Quando no hay mas que 2 se llama media cobla. En la cobla sir-
ven los instrumentes siguientes. Dos tibles, algunas veces las trompas o obue-
ses y violines, y otras veces que es lo regular dos tocan los tibles, y otro toca
la Gaita Gallega, y el otro el tamboril y Flautin de Pastor. En la media cobla
sirve el tamboril y flautin de Pastor, y la cornamusa.""

Curiós, una gaita gallega (?) i ni rastre dels tres quartans.

Imatge manllevada del web.

Gravacions

2010-03-16T23:45:00.002+01:00

Un dia a la setmana faig un assaig llarg, tot sovint sol. Aquest dia faig escales, notes llargues, aguts, i temes que em fan gràcia.

Sovint gravo tota aquesta sessió amb l'ordinador i vaig escoltant a mida que vaig fent, i així després de cada cosa que toco puc escoltar-me, jutjar-me,veure on fallo de manera immediata i tornar-ho a provar. Aquestes gravacions les vaig col.leccionant. De tant en tant escolto gravacions antigues i comparo amb l'última.

Us enganyaria si digués que no he avançat gens, però sí que hi ha alguna cosa en la que crec que no he avançat i alguna en que crec que he retrocedit. Una d'aquestes retrocessions són els aguts. Penso que sis mesos enrera em sortien més bé, i no, no crec que sigui la canya.

Bé, toca seguir insistint.

Imatge d'un cranc manllevada del web.

Comentari recent a una antiga entrada

2010-03-16T23:24:00.002+01:00

Fa uns dies, un amable lector va deixar un comentari en una vella entrada. El comentari el trobo prou interessant i em sabria greu que es quedés enterrat en el passat, per la qual cosa el reprodueixo a continuació. L'entrada en qüestió és la que podeu veure punxant aquí.

""
Hola,

molt d'acord amb alguns comentaris que heu anat publicant.

Només m'agradaria apuntar que s'ha de pensar que en aquestes gravacions els romeas tocaven amb gralles seques, els de puigpelat amb gralla dolça de 4 o 5 claus i els Macaris amb gralla dolça de 2 claus. Partint d'això ja és imposible comparar les 3 gravacions d'una manera objectiva. Tot i ser tot gralles els instruments són diferents i les inxes també.
A més la gravació dels romeas està extreta dels discos de pedra. En aquest sentit la velocitat amb que giraven aquests discos el dia que es van digitalitzar no sé sap si és la correcta o no. Vull dir que pot variar molt l'afinació en funció de la velocitat en que giri el disc.

Està clar que la gralla seca i la gralla dolça no sonen igual. No ho han fet mai, encara que avui en dia hi hagi gent que faci sonar la gralla seca com si fos una dolça pero no és així.
Només cal mirar la història. Justament una de les famoses polèmiques al voltant dels romeas i la gralla seca és que ells van mantenir el so sec i més agut de la gralla seca i, per contra, les gralles dolçes tenien això, un so més dolç i molt menys ""estrindent"" que les seques.
Bé, això donaria per fer un llibre...

Molt bo el debat.

Estem renovant Grallers.cat. En breu noves seccions i actualitzacions. Bloc, noticies, etc.

salutacions
""

Tarota

2010-03-13T22:13:00.006+01:00

Finalment, després de mesos de cerca i espera, en aquesta darrera setmana de neu i fred, m'ha arribat a les mans la meva tarota, és un instrument ben maco, de color vermellós fosc, amb aigües.

Ja he fet les primeres proves i me n'adono que té un caracter molt diferent al de la gralla. Hauré d'aprendre la seva digitació, barallar-me amb la seva canya, buscar documentació i repertori, modificar l'existent, i tantes coses.

Els so que fa m'encanta, té un no sé què entre antic i eclesiàstic. Els dits els haig de posar força separats, si bufo amb força l'inxa s'amorra, del seu registre agut encara no n'he tret res de bo. Voldrà molta feina i m'hauré de buscar un mestre que m'orienti.

A diferència del flabiol, en aquest cas sí que espero treure a voltar la tarota un dia, però encara no és el moment.

Vol dir això que deixo la gralla ? No pas ! Vull la tarota com a complement. Ja he dit alguna vegada que trobo que hi ha peces que amb la gralla no queden gens bé (per exemple algunes nadales) però que amb la tarota són tota una altre cosa. També fent d'acompanyament de les gralles.

Porto uns dies només amb la tarota, i avui que he agafat també la gralla, aquesta em semblava molt curta, i a més no trobava l'inxa a la primera, de cop trobo la gralla molt petita.

Neu

2010-03-11T22:08:00.003+01:00

Fins avui no he tingut electricitat, va marxar dilluns a la tarda. Tampoc he tingut telèfon, ni calefacció, ni aigua calenta. Sort que la cuina és de gas. Del fred que tenia anava a dos quarts de nou a dormir.

No tot ha estat negatiu, a casa amb els nanos hem fet desintoxicació de tele, ordinadors, nintendos, hem escoltat la ràdio, hem llegit en veu alta, hem tocat alguna coseta i fins avui no he pogut accedir a internet per escriure.

Amb la neu m'ha vingut un nou instrument musical a casa, ja us en parlaré.

Flabiol

2010-02-07T15:29:00.006+01:00

Ves per on, amb un comentari a l'entrada anterior m'han donat una idea per a una nova entrada, i això que em pensava que estaria encara força dies sense escriure res.

Ja he comentat diverses vegades que sóc conscient que en la zona on visc, el què havia estat realment tradicional eren els sacs de gemecs, les tarotes i els flabiols i tamborins. I després va arribar la cobla moderna. La gralla és una importació recent.

Un dia vaig tenir l'oportunitat de tenir un flabiol en préstec, i vaig decidir agafar-lo i provar. És tracta d'un flabiol sec de boix, en fa, fet d'una peça, una preciositat amb un tacte molt agradable.

Vaig haver de buscar la digitació i alguna altra documentació que em calia. I amb això vaig començar a fer escales on sempre ensopegava (i ensopego) amb el dit petit esquerra. Poc a poc, he aconseguit arrancar alguna melodia. Practico quan tinc cinc o deu minuts, no cal montar-lo ni remullar la canya, sempre està a punt i es fàcil de guardar. També em serveix per exercitar la mà esquerra, que fa temps es va independitzar de la resta del meu cos. No tinc cap intenció de sortir amb ell, em diverteix, i el faig servir quan vull tocar i no puc o no vull agafar la gralla.

He quedat impressionat. Darrera aquest aspecte aparentment simple i tosc, quin so, quina agilitat, quina tessitura ! i això que no en sé. És la pera ! I també és molt difícil. Encara no he provat fer anar el tamborí al mateix temps. Ja arribarà.

Em fa mandra fer una foto del flabiol, així que no n'hi ha.

Res a dir

2010-02-05T23:25:00.003+01:00

Ja fa quasi un mes que no escric en el bloc, i no és que me n'hagi oblidat, és que realment no tinc res a dir. No he fet cap sortida, no ha passat res, ni he llegit res per comentar, ni res de res. Hem limito a assajar, de vegades sol, de vegades amb la colla. De vegades sembla que avanço una mica i d'altres que reculo molt. Sempre tinc molt per aprendre i millorar i no hi puc dedicar tot el temps que voldria, ni com voldria.

Però com ja he dit, de moment no tinc res que escriure.

Sant Antoni Abad

2010-01-10T22:21:00.002+01:00

Si no vaig errat Sant Antoni Abad és el 17 de Gener. Malgrat això, avui l'hem festejat. Hi ha un cercavila de cavalls i a les escales de l'església es beneeixen primer els animals de la cercavila i després les altres bésties.

Quan he sortit de casa el termòmetre estava a un grau i mig, estava tapat. M'he posat un casquet, una bufanda i uns guants amb els dits escapçats. Abans de sortir de carcavila, els cavallistes han preparat un esmorzar generós. Jo m'he apuntat a un café amb anís.

Quan ha arrancat la cercavila, feia encara molt de fred. Les claus de la gralla estavan gelades. He trigat una mica a que els dits anessin una mica alhora. El sol ha anat sortint de tant en tant de darrera els núvols i era agradable, però en els carrers ombrívols una llengua freda lliscava per la meva esquena. M'he tret els guants ja que em feien més nosa que servei. Malgrat la temperatura i a mida que el cercavila prosperava, he anat sonant més bé. També és cert que ens han ofert diverses vegades coca i vi ranci.

Ha estat molt agradable, sempre ho és.

Música enllaunada

2010-01-07T16:12:00.014+01:00

En l'entrada anterior, quan hem referia a "música enllaunada" ho feia en dos sentits: música que està gravada (envasada) i música que sona a llauna. En la mateixa entrada en José María ha deixat un comentari que m'ha fet recordar situacions anteriors.

El dia del Carter Reial, ens van dir que toquessim fins que un patge fes no sé què; no va poder ser, de cop algú va posar un cd de nadales a tot drap i així es va acabar la nostra actuació. En la cavalcada de Reis, hi havia al inici i al final dues carrosses amb, també, nadales a tota castanya, de tal manera que a les dues colles, grallers i percusionistes, no se les sentia fins que pràcticament no les tenies al damunt. Anteriorment també he comentat alguna cosa més d'aquestes.

En general, quan surto a tocar, és podria dir que són circumstàncies que tenen un regust tradicional, encara que no ho siguin realment. De vegades, l'ambientalització musical d'aquestes celebracions es complementa amb música gravada. No sé per quin motiu, tot sovint, trobo que la música reproduida està massa alta i sona fatal: sona a llauna i és freda, no té el caliu de la música en viu. No entenc per quin motiu s'intenta complementar la música en viu amb música gravada a tota castanya i amb tot de distorsions.

Reis

2010-01-05T23:24:00.004+01:00

Hem tingut sort. Creia que acabariem xops com sopes, i no, hem acabat secs. Ha deixat de ploure, i el temps ha respectat, fora de quatre gotes, la cavalcada de Ses Majestats.

Ja sabeu el que hem tocat, i la cosa ha anat millor que el dia anterior pel Carter Reial.

A part de nosaltres i una colla de percusionistes, no hi ha cap altre música no enllaunada en la cavalcada. L'any passat també va passar. Altres anys hi havia més músics. Això ha de ser la crisi que deu d'afectar la butxaca dels Reis.

Correu Reial

2010-01-02T23:39:00.002+01:00

Avui al vespre, han arribat al poble els carters reials enviats per ses Majestats els Reis de l'Orient. Han arribat acompanyats d'alguns patges torxers per senyalar el camí. Les gralles i els tabals hem sortit a acompanyar-los en la seva entrada al poble i fins la plaça major, on els esperaven les mainades del poble i on les seves cartes serian recollides després d'una llarga cua. Feia fred, però el més desagradable era el vent.

Principalment hem tocat la peça tradicional que es canta per aquí pels reis i de la qual ja vaig parlar ara fa un any. També hem tocat altres nadales tradicionals. Bé, en realitat, hi ha una nadala què no és realment tradicional, es tracta de "El Trineu", però crec que amb les gralles queda prou bé.

Per altra banda, no estic massa content de com he sonat avui, espero no haver fet anar malament a la resta de companys i que no s'hagi notat massa.

Bon Nadal

2009-12-21T14:32:00.009+01:00

Bon Nadal, bon any i bons Reis a tots.

A tocar d'on treballo, hi ha el claustre gòtic de Sant Domènec de Girona. Hi ha en aquest claustre uns capitells que trobo molt adientes per felicitar-vos el Nadal. Es tracta de la representació de l'Anunciació, el Naixement, l'anunci als pastors, l'Epifania i la fugida a Egipte.

Com a felicitació, n'he fet unes fotos, amb perill de la meva integritat, tot enfilant-me i ha sortit el que ha sortit.

En primer lloc el Naixement. Podeu veure que no hi falta ningú: El bou, el burro, Sant Josep, la Mare de Déu i el Nen. L'ocell que veieu, representa un colom, que és l'Esperit Sant i que en realitat correspon a l'escena de l'altre cara del capitell. Per sota i hi ha una mena de gos que correspon a l'escena dels pastors.

En segon lloc hi ha dues escenes. L'una, l'anunci als pastors, on un d'ells toca un instrument, i com que sóc així, m'agrada pensar que és una tarota o gralla, també es veuen dos o tres caps de cabra o xai i un pastor que sembla que balli. En l'altre, es veuen tres caps de camell i dos dels Reis de l'Orient.

Aquesta tercera foto representa el tercer rei, que s'ha tret la corona i que fa el seu present al Nen. Per cert, aquest capitell amb l'Epifania és de basalt negre, i per tant tots tres reis són negres.

Per acabar, dues fotos més. En primer lloc dues escenes: la de la fugida a Egipte i l'Anunciació; i una segona foto del capitell del "graller".

Primer diumenge d'advent

2009-11-29T22:42:00.004+01:00

A casa dels meus pares, el Nadal era, i és molt important. No sé si a casa dels altres també, ja que a la meva família aquestes celebracions sempre han estat molt privades, i si voleu tencades, molt rares vegades venia gent no emparentada. S'aplica allò de "Pel Nadal cada ovella al seu corral". El primer diumenge d'advent, ma mare prepara quatre espelmes i les posa en una mena de plata que decora, i encén una de les espelmes. Així comença a preparar el Nadal. Cada diumenge que passi encendrà una espelma més.

Fa ja dues setmanes que no surto a tocar, i no hi tornaré fins el Nadal, on hi haurà tres o quatre sortides nadalenques i tot seguit vindrà Sant Antoni. De la mateixa manera que avui, des del punt de vista religiós és comença a preparar el Nadal, jo haig de recuperar el repertori de Nadal, repassar-lo, i assajar-lo juntament amb la colla.

De les peces que hi ha en aquest repertori, hi ha unes que, i només és la meva opinió, queden molt bé amb la gralla i els timbals, i d'altres que no tant. En general, les que crec que queden bé són les més alegres, i les que crec que no hi queden tant són les més cerimonioses o serioses.

Al respecte d'això últim, Si us mireu "Les cent millors cançons de Nadal" de Joan Amades, en el seu pròleg diu:

"...
En termes generals i sumaris podríem classificar les cançons en dos grups: un de greus, solemnes i serioses i l'altre d'alegroies, festives i joioses. Les primeres solen ésser pròpies de les cançons que canten el gran adveniment de manera abstracta i també de les que descriuen detalls de les Santes Escriptures relacionats amb el naixement de Jesús. El segon grup de melodíes sol cantar la gaia adoració dels pastors i dels Reis, que, segons la tradició van produir-se en un ambient de gran joia i d'inefable alegria. Aquests dos aspectes que hom pot veure en la música nadalenca semblen revelar dos orígens o procedències: un de cant litúrgic, completament d'acord amb el cerimonial i amb la música pròpia de l'interior de l'església i un altre de profà i d'aire pastoral, que sembla comportar la intervenció laica a les festes del temple i que ve a representar com la intervenció de la plaça , en el cerimonial i en la litúrgia nadalenca.
...
Les tonades del primer tipus, amarades d'unció religiosa, bé podrien ésser obra dels mestres de capella i d'organistes entesos i especilitzats en música religiosa.
...
Les tonades d'aire pastoral, diverses de dansa, bé poden ésser obra de pastors, molts d'ells, ben músics, malgrat la seva ignorància tècnica, grans tocadors de flabiol i de tants d'altres instruments
..."

Imatge d'espelmes d'advent manllevada del web. Vaja, ja porto dues entrades amb espelmes.

Fa un any

2009-11-23T23:00:00.000+01:00

Com passa el temps !

Avui fa un any vaig encetar aquest bloc. No em pensava pas que duraria tant, tampoc sabia cap a on aniria. A mi, m'ha servit per ordenar una mica els meus pensaments i aprendre algunes coses amb els comentaris dels lectors. Gràcies a tots els que han llegit i més als que han comentat.

També crec que em toca fer una reflexió sobre la continutitat d'aquest blog. Ja hi ha altres espais (el Quatre Notes i el Blog de l'Enric Montsant) que són, des del meu punt de vista, llocs de referència pel què fa a la gralla, i pot ser aquest bloc ha perdut una mica el sentit que tenia en començar.

Apa, bona nit !

Trencar l'olla

2009-11-09T21:59:00.005+01:00

Ahir vaig anar a un aplec per celebrar Sant Martí. Déu n'hi do la gent que hi havia tot i que el dia no era massa agradable.

Quan vaig arribar tot just va começar la litúrgia. L'acompanyament musical el feia la cobla que després interpretaria les sardanes.

Es sortejava un garrí, guanyaria aquell qui millor estimés el seu pes. Hi havia gent torrant castanyes, que després es repartirien acompanyant-les amb moscatell. Es venien números de diversos sortejos (Nadal, paneres, etc) i per a la mainada hi havia dues paradetes, la primera on podien dibuixar i la segona on es trencava l'olla.

Vaig anar a badar a on trencaven les olles, em vaig adonar que feia molt de temps que no ho havia vist, i aquest va ser el comentari que em va fer una persona que també s'ho mirava. Els nanos, inquiets, feien cua, hi hauria prous olles ?, uns xisclaven, altres reien, un que tenia el pal per trencar l'olla quasi trenca l'olla de la persona que s'en cuidava. Tots varem riure.

Era el moment d'anar a tocar hi vaig anar amb els meus companys.

No, no es va matar cap porc, però he posat aquesta imatge per allò de "Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi". La imatge està manllevada del web.

Ball conjunt

2009-11-03T00:03:00.003+01:00

Aquest diumenge passat hi va haver trobada de gegants a Girona.

A causa d'un seguit de circumstàncies, s'ha canviat el recurregut tradicional i s'ha acabat en un lloc nou.

No sé si a causa de tots aquest canvis, no es va fer l'acostumat acte sonor habitual de Gener i Febrer i Passi-ho bé. Aquest cop els gegants i resta de imaginari van fer la ballada conjunta amb un vals interpretat pels "Quarteto de Tres".

Des del meu punt de vista, molt agradable i tot un encert.

La imatge és del moment en que els gegants entren a la plaça. Extreta del "Diari de Girona"

Visita al museu

2009-11-02T23:08:00.012+01:00

Divendres passat vaig anar a visitar el Museu d'Història de la Ciutat de Girona. Vaig visitar totes les sales però em vaig entretenir una mica més en la dedicada a la sardana. Lamentablement no tenia càmera de fotos, només duia un mòbil un pèl antiquat.

D'aquesta sala em vaig interessar especialment en les xeremies (n'hi ha tres, totes datades del segle XVIII) i els flabiols (un del segle XVIII). Tota la resta d'instruments eren de cobla moderna, alguns fets pel propi Touron.

De les xeremies (no sé on vaig llegir que són tarotes) vaig observar el guradallavi i la estretor del tudell, a més que totes tres tenien una mida aparent semblant entre elles i també similar las tiples que hi havia exposats al seu costat.

En la primera imatge, podeu veure (primera renglera i d'esquerra a dreta) dues xeremies i tres tiples. En la primera xeremia es pot veure el guardallavi (pirouette) i en la segona podeu veure el petit tudell que té i la clau que té. Què les separa dels tiples ? Les claus ?

Per cert, em pregunto si el petit tudell vol dir que feia servir inxes petites (comparant amb la gralla) ?

En la segona imatge hi ha un detall de la xeremia amb clau i dels seus forats.

En la tercera es veu el guardallavi i la part superior del tudell amagat dins aquell.

Aquesta quarta és una foto del mateix instrument del qual em vist el guardallavi.

Com últimament estic intentant fer sonar un flabiol (i no m'ensurto), també em vaig interessar pels que hi havia, aquí teniu la cinquena imatge, d'un flabiol del XVIII.

En la sala dedicada als setges napoleónics, hi ha exposats dos timbals del període. Podeu veure que tot i haver perdut uns quants tensors, són practicament iguals als timbals de fusta "tradicionals" actuals.

Per acabar. En les etiquetes dels intruments no hi deia res més que el nom de l'objecte, la seva datació i procedència, res més. En la sala de la sardana hi havia un plafó on s'esmentava la cobla de tres quartants i hi havia una foto dels "Ministrils del Rosselló" i una partitura d'una peça que a aquest tipus de cobla. No, no hi havia cap sac de gemecs.

I segur que no guanyo cap premi de fotografia, amb aquestes fotos no.

P.D.: En José María m'ha enviat unes fotos que va fer ell i que són força millors que les meves. Les afegeixo a continuació. (Moltes gràcies José María!)

En aquesta foto de la vitrina es veuen les tres tarotes a l'esquerra i en el primer rengle. La de més a la esquerra està feta d'una sola peça (La meva foto de tota la vitrina va surtir fatal).

En aquesta segona foto es veu millor el detall del guardallavi i el tudell que s'hi amaga.

De Copes

2009-10-28T15:31:00.007+01:00

Són fires de Girona. El passat dissabte, a les barraques de La Copa hi actuaven Mesclat i Els Pets.

Personalment, tenia moltes ganes per sentir Mesclat en directe, i per tant vaig aprofitar per a anar-los a escoltar.

Després de fer moltes voltes per intentar aparcar (Girona està impossible amb les fires), encara vàrem tenir temps de fer un mos i arribar aviat al concert. Encara estaven els muntadors fent els darrers preparatius. Amb les llums apagades va sortir el bateria i va fer quatre estiraments. En engegar-se la llum, surt el de la gralla a tocar, i sona rara, esquifida. També hi havia un violinista. Segur ? No se'l sentia. El de la gralla se'n va anar al fons, al que suposo que era el seu lloc normal. Segur que era una gralla ? El cantant sonava fluix.

Poc a poc el volum va anar canviant i les coses començaren a aclarir-se. El de la gralla agafà un flabiol i un tamborí, no se'l sentia. Al cap d'uns minuts ja se'l començà a sentir, ah ! i també al violinista, per fi.

No em vaig poder quedar fins el final. Quan sortia, semblava que havien arreglat alguna cosa més. Una llàstima. Ho tornaré a intentar un altre cop.

Veig que no només als pobles petits ens passen coses d'aquestes amb el so.

Imatge de Sant Narcís i les seves mosques.

Incident

2009-10-17T23:52:00.014+02:00

Com molts ja sabeu, el cap de setmana passat es va celebrar la F i r a d e l M ó n G e g a n t e r . Dissabte a la tarda va caure un xàfeg, i els actes es van haver de retardar. Hi havia un escenari i un equip de so, i el montatge d'aquests no es va poder fer a temps.

En el ball de plaça tocavem els grallers i un altre grup que necessitava l'amplificació pel tipus d'instruments que utilitza. En veure que no es podia utilitzar ni l'escenari ni l'equip de so, es va decidir tocar a peu d'escenari i ells sense amplificació.

Mentre comencem a tocar les gralles, es comencen a sentir cops dalt de l'escenari, els operaris estan montant coses. En el moment en que l'altre grup comença, de cop, apareix un altre operari i planta devant del grup un micro (recordeu que estem a peu de l'escenari i els altaveus queden derrera) i algú engega l'equip de so. Xerrics, retrunys, i de moment sona el so amb potència. Al cap de pocs instants, un xiulet travessa la plaça, el so que s'acobla, el volum puja i baixa diverses vegades amb nous efectes sonors, els executants es miren desconcertats. Afortunadament un d'ells agafa el micro pel coll, i el desconnecta. Per fi !

Tot i que fluixet varem poder gaudir de les seves peces. Les gralles van fer la seva part sense amplificació, evidentment.

Entrevistes a la ràdio

2009-10-04T23:36:00.001+02:00

L'Enric Montsant, en el seu bloc, ha deixat un enllaç a la gravació d'unes entrevistes fetes amb motiu del vinté aniversari del Tradicionarius.

Tot just ara les he pogut escoltar. En voldria destacar tres, especialment relacionades amb la gralla:

- Entrevista a l'Enric Montsant

- Entrevista al Xavier Orriols

- Entrevista a la Roser Olivé

Telenotícies

2009-10-04T22:34:00.003+02:00

En el telenotícies de TV3 d'avui vespre, han fet un reportatge sobre varietats tradicionals d'aliments. En les imatges que servien per acompanyar la notícia, de cop, apareix una colla tocant aquella peça que diu "no sé que el qui no boti", que a més sonava com sonava. He pensat, si no hi havia una escena d'un moment més reeixit, o si pot ser només hi havia certa mala llet per part del càmara o montador. Ara, segurament els de la colla estaran ben contents de veure's a les notícies.

Llàstima, per un dia que surten cinc segons unes gralles a les notícies, van i posen això.

La imatge és el logo del Telenotícies de TV3.

Vicis

2009-09-23T22:00:00.001+02:00

Tranquils, no parlaré de tabac, alcohol o drogues, ni d'altres debilitats com la xocolata.

Aquests dies estic assajant un tema nou, i no m'en surto, tinc un vici aprés i no hi ha manera de que no surti en aquest nou tema. En el mateix moment que intento tocar aquesta peça una mica lleugeret, hem surt el vici. Si toco poc a poc i mirant la partitura, tot be, ara, a la que corro, els dits fan el que volen, i si toco de memòria, encara que sigui poc a poc: malament. El vici està amagat, silenciós, a l'aguait, esperant per saltar sobre la seva presa en el moment en que aquesta més es confia.

Sovint em passa en temes que conec de manera diferent, de vegades el passatge s'assembla a un d'un altre tema, però aquest no sé d'on surt.

Ja sé, ja sé, cal insistir i repetir i ja sortirà.

Imatge manllevada de la wikipedia.

I per la Diada, què?

2009-09-13T11:18:00.006+02:00

Aquest passat Onze de Septembre, també he tocat en un acte conmemoratiu. Ha estat la primera vegada que vaig a una cosa d'aquestes, i no n'havia parat mai atenció.

L'acte ha estat breu, senzill i per a algunes persones molt emotiu. He vist que hi havia molt poc jovent i que la mitjana d'edat era força alta. I poques senyeres a les balconades.

La pregunta era, i a banda de "Els Segadors", què cal tocar ? Finalment han sonat també "El Ball de la Civada", "El Gener", "La Cirereta" i alguna peça més. En qualsevol cas he marxat dubtant si aquestes peces eran les més encertades per a un acte com aquest. Per cert, en el moment de "Els Segadors" tothom s'ha posat dret i sé que l'han cantat, però amb les gralles no els he sentit pas.

Al vespre he vist les notícies a la tele, hi havia un resum dels diferents actes, han explicat algunes de les actuacions que s'han fet. I haig de dir que he quedat una mica sorprés. La meva conclusió és que veient el que es fa a per tot, tant li fa el que es toqui, que de vegades em complico massa la vida i busco solucions a problemes que no existeixen.

Imatge manllevada de la wikipedia, és l'Angelus de Jean-François Millet, pel recolliment que reflexa.

Segadors

2009-09-09T22:44:00.002+02:00

Hi ha pobles que fan la festa major l'onze de septembre. Aniré de cercavila a un d'aquest pobles i, com altres anys, algú demanarà que sonem "Els Segadors". Els anys anteriors, la resta de la colla tocava la peça però jo no, ja que no la sabia. Aquest any he decidit estudiar-la. A part d'aprendre-la he voltat un xic per la xarxa per veure una mica de la seva història.

La primera cosa curiosa és que la partitura que publica la Generalitat de Catalunya en el seu web, és molt petita, tant, que amb prou feina es diferencien les blanques de les negres. Què els costaria posar una partitura en condicions ? La url és http://www.gencat.cat/catalunya/cat/simbols.htm .

Pel que fa a l'origen de l'himne m'ha fet gràcia llegir que és el resultat d'empaltar un romanç originat en la Guerra dels Segadors (1640) i una cançó de taverna de la plana de Vic.

Si grateu al web trobareu informació complerta (repetida múltiples vegades).

Recordo que quan era força més jove, el primer any que vàrem penjar la senyera (em va costar 25 peles), molta gent la penjava amb crespó negre. En preguntar al meu pare, ens va dir que es tractava d'un dia de dol. Cada cop es varen anar veient menys crespons, fins ara que és molt sorprenent veure'n algun. Diria que ara és un dia de festa més.

Septembre

2009-09-06T13:54:00.004+02:00

Avui és un dia agradable, no fa aquella calor de bojos. Encara no puc estar-me gaire pel bloc (o blog), tot i que poc a poc torno a la normalitat, que serà total quan els nanos comencin l'escola.

He trobat el blog (o bloc) sobre construcció d'instruments, especialment dolçaines, que crec pot resultar molt interessant. El trobareu aquí.

També l'afegiré als enllaços.

La foto, que no té res a veure amb l'entrada, és d'una tarota que està dipositada a la universitat d'Edimburg datada cap el 1850. Sembla ser que es poden demanar amidaments i radiografies.

Agostat

2009-08-24T00:12:00.007+02:00

Em sap greu no haver deixat cap entrada en el bloc, però l'Agost ha pogut més que les meves intencions, la calor m'afecta massa.

Tampoc tinc clar con fer un parell de proves que tinc pendents per comparar les meves gralles, ni tenia res més per explicar. Altrament, avui ha estat el primer dia en dues setmanes que he agafat la gralla per assajar, com es nota!

Pot ser avui no ha fet tanta calor.

La foto la he manllevat del web.

Com sona la meva gralla: Les canyes i els tudells

2009-07-24T16:31:00.009+02:00

Benvinguts a aquesta nova sessió sobre com sona la meva gralla. En primer lloc perdoneu que no hagi fet aquest escrit amb anterioritat, no sempre sóc amo del meu temps.

Permeteu-me recuperar una fotografia, que ja fa temps vaig fer servir en una entrada anterior d'aquest bloc, on apareixien una canya de pala, una canya triangular (segona i tercera per l'esquerra respectivament) i el tudells (segon i tercer per l'esquerra) que seran víctimes de les proves daquests dies.

Les proves seran molt simples, gravaré el so emés per cada canya sense i amb tudell i farem la mateixa observació que he fet fins ara amb l'objectiu de veure quin és l'espectre i si el tudell el transforma.

	La torçada:	I la inxa de pala:
S e n s e
R e g u l a b l e
A m p l e

Observeu que les dues gràfiques de les inxes soles no són massa diferents, però la inxa de pala té un só més nasal que no pas la inxa torçada. En tots dos casos la gràfica puja per les tres primeres crestes i després té un aspecte descendent.En el cas de la torçada podem veure que la fonamental és un Re#6 amb una potència de -10.2 dB. El tercer pic té 4dB. Els harmònics del primer al quart estan tots entre els -1.2 dB i els 4dB. L'aspecte general de la gràfica no és massa apuntat. La fonamental de la canya de pala està en el Re6 amb -13.6 dB el màxim està en la tercera cresta amb uns 5dB, i entre aquestes potències hi ha 4 crestes.

L'aspecte general de les gràfiques és semblant en el cas de les canyes amb el tudell regulable.En la canya torçada sembla que la gràfica te un aspecte més apuntat. La fonamental ha passat a ser un La5 amb una potència de -26.1 dB i el pic està en el quart pic amb 1 dB. Ens apareixen més petites crestes entre las que corresponen als harmònics. Hi ha 7 crestes entre la potència de la fonamental i la potència del pic. Per la inxa de pala podem veure com el primer harmònic està en La#5 amb -34 dB. La cresta més potent és la quarta amb més de 0 dB. Entre aquests dos valors hi ha unes 10 crestes. La gràfica fa una pinta més aviat irregular amb pujades i baixades de potència.

Amb aquest tudell de llum ample el so és més potent que amb el tudell regulable. En la inxa torçada la fonamental està en el Do#6 amb -39.3dB. El Segon pic és el de més potència amb 4 dB, i trobem 10 crestes entre aquestes dues potències. A partir del segon harmònic, la gràfica té un aspecte descendent. Per la inxa de pala, ara la nota emesa també és un Do#6, aquest té -27 dB. El màxim està situat en el segon harmònic amb uns 2 dB. Entre aquest dos valors hi ha 7 crestes.

I ara una canya i un tudell que són d'en José María (Gràcies)

Inxa Sola	Inxa i Tudell

Compareu-les vosaltres mateixos.

Per acabar

Les reflexions que jo m'emporto i pot ser són equivocades es podrien resumir en:

Cada canya genera un so diferent a les altres
Els tudells a part de baixar la freqüencia poden amplificar el só de la canya o no, i que si que modifiquen l'espectre del so generat per la canya
Crec que afirmar que la presència d'uns determinats harmònics per si mateixa defineix el so és inexacte, falta un o més paràmetres. He intentat trobar altres fonts al respecte i no ho he aconseguit, si però he trobat uns articles que afirmen que només l'analisi de l'espectre és insuficient

Quan torni a tenir temps un altre experiment.

P.D.:Veig que el formateig de la pàgina no és gaire fantàstic pel fet d'utilitzar taules, no ho sé fer millor.

Com sona la meva gralla: El Sol alt i els Castells

2009-07-06T16:27:00.007+02:00

Aquí teniu l'entrada que havia anunciat. El títol original, era "El Sol alt i els Romeas", ja que aquests feien servir gralles seques i només anava a estudiar la seva gravació, però l'he canviat ja que tot i que el contingut és el mateix, si que utilitzaré tres gravacions diferents del "Toc de Castells" per fer comparacions, i el títol així em sembla més adient.

Estarem d'acord, i si no ho comenteu, que les tres primeres notes del toc de Castells, són tres notes com tres Sols ;-) No sé si hi hi havia gent que s'hagués fet arreglos, jo utilitzaré el primer supòsit, i és el tercer sol el que utilitzaré per comparar.

En primer lloc mirarem com està l'afinació:

En primer lloc la gravació del Romeas...

Veiem que la punta més alta correspon a un Sol#5. He mirat els altres Sols i el resultat és consistent.

A continuació el fragment del Macaris...

El màxim de la gràfica està en el Mi5.

I ara la Colla de Puigpelat...

Observem un Fa5.

Què vol dir tot això ?

El que s'observa els que el Romeas sonen Alts, la Colla de Puigpelat baixos, i els Macaris més baixos encara. La gravació dels Romeas és dels anys trenta, no sé com es va gravar, però no en costa gens imaginar que els mitjans no eren tan acurats com els actuals, petites variacions en la velocitat de gravació (disc o cilindre) i en la de reproducció varien les freqüències observables. De les altres dues gravacions no en sé res de res.

Em pensava que antigament s'afinava més baix que la norma standard actual, per això em sorprèn força el resultat dels Romeas, ja que el programa que utilitzo està calibrat amb el La a 440 Hz. Per contra em semblen més esperables els altres dos resultats, podriem mirar com s'ajusten a un Sol5 suposant un La 415 Hz, però, com deien els antics llibres de texte: "Aquest és un exercici que deixem al lector"

Crec que per donar una explicació a la diferència d'afinació calen uns coneixements que lamentablement no tinc.

A continuació ens mirarem els diferents espectres:

Primer els Romeas:

La colla de Puigpelat:

Els Macaris:

I per acabar la meva gravació del Sol alt:

En les tres gravacions dels tres grups veiem que la grafica té la cua tallada a cop de destral, segurament és efecte de la transformació a mp3 (format en que tinc les gravacions). Totes tres gravacions sembla que tenen un soroll de fons força alt, especialment la gravació de la Colla de Puigpelat, on aquest soroll amaga o fa desapareixer molts harmònics. En les gravacions dels Macaris i els Romeas tots els harmònics semblen ben presents. Aquests dos espectres tenen una diferència respecte el meu Sol alt, i és que la fonamental té una intensitat més semblant als seus harmònics (cosa que també s'intueix en el cas dels Puigpelat) que no pas en el cas del meu Sol on la fonamental és força menys intensa que com a mínim els primers quatre harmònics.

Per acabar: Gràcies als que heu col.laborat amb material, comentaris i suggeriments per a fer aquesta entrada. I si teniu ganes de seguir amb aquest relat doncs properament un altre fragment en aquest bloc (o blog).

P.D.: He oblidat comentar que l'espectre del Sol dels Macaris i el dels Romeas són prou semblants, no així el de la Colla de Puigpelat, però pot ser per la qualitat de la gravació.

Com sona la meva gralla: El Sol alt tot tapat

2009-07-02T15:04:00.015+02:00

Benvinguts a la tercera jornada d'aquest viatge sobre com sona la meva gralla.

En l'episodi anterior, que també parlava del Sol alt, en José María, del web "Quatre Notes", em deixava un comentari en que planteja provar el Sol alt tot tapat. No hi havia pensat, i crec que és una molt bona idea, entre d'altres motius a causa de que jo havia fet proves per agilitzar alguns passatges, i haig d'admetre que sense bons resultats, potser avui veuré que passa.

Tal i com es planteja en l'esmentat comentari, faré tres proves, una amb tot tapat de veritat, i que és el que faig per fer els aguts (sense fer mig forat amb el polze o índex), amb mig forat índex i per acabar amb mig forat polze.

Som-hi !

A continuació hi ha l'espectre del Sol alt amb tots els forats tapats, a pulmó com diria el José María:

I ara fent mig forat amb el índex:

El tercer cas, mig forat amb el polze:

I per acabar el de referència, el Sol alt tot destapat que ja em conegut en els articles anteriors:

Què és veu ? Moltes coses:

- Totes tres proves han sonat Sol5 afinat

- Totes tres proves són força semblats, sonen si fa no fa igual, ara jo noto petites coses, però tot podria ser coses del sonador

- Ara si comparem contra la gràfica de referència (tot destapat) hi ha una diferència brutal. La forma general de les gràfiques és més allargada on la de referència és més arrodonida

- i molt important, en la gràfica de referència hi són present tots els harmònics, en les noves proves falten tots els harmònics parells com a mínim fins el 16! Si agafo l'article de la wikipedia que us deia el primer dia d'aquest relat, en aquest cas diu "Los sonidos números 2, 4, 8 y todos los que forman una relación igual a una potencia de 2 con la fundamental, refuerzan el carácter inequívoco de la sensación de altura del conjunto" i també "Los sonidos 7, 11, 13 y 15 son disonantes y dan un carácter 'áspero' al sonido"

Tinc pendent contrastar aquest article de la wikipedia que referencio amb altres fonts.

I fins aquí el relat d'avui. El proper dia parlaré dels Romeas i els Sol alt.

Com sona la meva gralla: El Sol alt i les altres

2009-07-01T15:38:00.002+02:00

Ja hi torno. Aquesta és la segona entrega de la sèrie "Com sola la meva gralla".

Presentant-vos ara el Sol alt, podré fer a continuació algunes comparacions que em fa gràcia fer.

En primer lloc la gràfica que em permet confirmar, o no, que el Sol alt ha sonat afinat:

Es pot observar que la punta més alta és la del Sol5, anem bé.

I ara l'espectre:

Ostres, hi ha canvis respecte el Sol baix, torno a posar-vos l'espectre aquí:

On en el Sol baix hi havia el primer pic ara tenim una planura i el primer pic apareix, si fa no fa, en la posició del segon pic del Sol baix (que recorden aquest primer harmònic del Sol4 és el Sol5). Un altre detall: en el cas del Sol4, el primer harmònic (Sol5) tenia molta més potència que la fonamental (Sol4), i ara el solt alt que ha passat a ser la fonamental ha perdut potència.

A part d'aquest primer pic, les dues gràfiques és veuen semblants però diferents, a què es deuen aquests canvis ? Veiem que hi ha harmònics que van perdent força, en principi això em fa pensar en un canvi de timbre, el Sol baix té un timbre diferent al Sol alt.

Poso a continuació l'espectre de totes les notes de l'escala de Sol Major per a poder veure com evolucionen els espectres. Hem podeu creure que totes les notes han sonat afinades, però no poso els respectius gràfics per estalviar espai.

El Sol baix:

El La:

El Si:

En aquest Si comença a generar-se la planura que esmentava pel Sol alt, a partir d'ara anirà fent-se més ample.

El Do:

El Re:

El Mi:

El Fa#:

EL Sol alt:

En l'anterior seqüència d'imatges vodem veure com hi ha harmònics perden o guanyen força a mida que ens enfilem per l'escala. A cop d'ull diria que hi ha un canvi important en el Mi, el Fa#, i més en el Sol alt.

Per acabar el capítol d'avui, posaré dos espectres més el del meu flabiol de gralla d'en Paco Bessó i el del meu clarinet (Osti tu, feia temps que no l'agafo, com sona ! és un altre món. Què coi foto jo amb la gralla ?)

En primer lloc Clarinet Si-bemoll fent un La (que sona Sol4) contra la Gralla fent el Sol4...

Clarinet:

Gralla:

I el que veig, o no veig, és el primer harmònic del Clarinet, que no ha prés sopes ?

I per acabar la gralla fent Sol Alt i el flabiol fent Do (Que sona Sol5)...

El Flabiol:

I la Gralla:

I si en el clarinet el primer harmònic era esquifit, en el flabiol hi ha molts harmònic esquifits o desaparescuts.

Si heu arribat a llegir fins aquí és que sou uns valents i per tant us convido a la propera edició d'aquest serial.

Com sona la meva gralla: El Sol baix.

2009-06-29T19:13:00.008+02:00

En la web de "Quatre notes" hi ha hagut un interessant debat sobre gralles de claus i de retruc s'ha parlat de com han de sonar les gralles. Aquesta última qüestió sempre m'ha intrigat, i he pensat que podria mirar-m'ho una mica.

Amb els meus modestos mitjans he fet la gravació d'una escala de Sol major amb la meva gralla dolça per a veure que en sortia.

Vet aquí el que tinc fins ara...

El que veieu en la següent imatge és l'escala de Sol Major feta amb la gralla dolça.

Podeu observar que he picat les notes, i que el final de nota i ha una mica de cua. també podeu veure que no totes tenen la mateixa amplitud, aixó vol dir que alguna ha sonat més forta que l'altre, fins i tot, en el Do no he aguantat massa bé la potència en la nota i aquesta ha variat en volum força més que les altres.

I ara em miraré cada nota. Per cada nota tinc dues gràfiques, una que hem permet veure quina nota sona i la segona que m'ensenya totes les freqüències que hi han aparescut.

El Sol baix és la primera:

D'aquest gràfic de sobre podem veure que la punta més alta correspon al Sol4. El gràfic de sota ens mostrarà les freqüències que hi han sonat realment. Penseu que l'eix de les freqüències és logarítmic, això vol dir que a mida que aneu a la dreta les coses les fem cada cop més estretes per poder-les dibuixar, en cas contrari no veuriem massa bé la gràfica.

En aquest cas podem veure que la primera punta correspon al Sol4 (1), i que te una amplitud de -57 dB. Les següents puntes són respectivament el Sol5 (2), Re5 (3), Sol6 (4), Si6 (5), Re7 (6), Mi7 (7, hauria de ser un Fa curt), Sol7 (8), La7 (9), Si7 (10), Do8 (11), Re8 (12), Re#8, Fa8, Fa#8, Sol8 (16), que formen una série harmònica sencera, i varies puntes més amb més potència que la freqüència fonamental Sol4. Entre parèntesi he posat el número d'harmònic que li correspon, podeu veure que n'hi ha la tira d'harmònics. No en falta ni un.

Hi ha un article a la wikipedia que parla del caracter del so en funció dels harmònics que hi apareixen. Entre d'altres coses, diu que els harmònics múltiples de 3 donen caracter nasal, si és així, la meva gralla ha de ser molt nasal. No sé d'on surt això. Ja m'ho miraré.

P.D.: He oblidat explicitar una cosa important (o no, ja es veurà) la gravació ha estat feta amb canya torçada.

PP.D.: Això no vol ser un article científic, només explico quatre proves que he fet fruit de la meva curiositat.

Del poble, pel poble i per al poble

2009-06-19T23:47:00.002+02:00

No patiu no és un meeting polític, o pot ser si.

Com ja heu llegit, hem estat de festa major al poble. Hi ha hagut actes tradicionals, moderns i algun d'inventat enguany. Tant li fa. El que si puc afirmar és que un important percentatge dels actes són organitzats per entitats del poble i d'aquests, una bona part també són executats per membres d'aquestes entitats. No estic comparant amb ningú, de fet no sé si és així a per tot o no.

Vull dir que aquests actes són realitzats a iniciativa de gent del poble, per gent del poble i per a gaudi de gent del mateix poble. Alguns són aficionats, d'altres són professionals. Uns toquen per d'altres que ballen o escolten, d'altres escriuen música per uns o altres, alguns pinten, pocs xerren, molts mengen i beuen i els més miren o baden. Hi ha tota mena d'activitats i força interaccions.

Alguna vegada en aquest bloc s'ha parlat de professionals o aficionats, del que fan uns o altres. Crec, peró, que en el contexte que descric, per a segons quins actes, aquesta diferència passa a segon terme. Molts ens coneixem, la colla de grallers no és petita, i amb els respectius germans, cosins, pares, avis, oncles, amics, molta gent coneix a algú de la colla. I aixó no és massa diferent per d'altres entitats. Manta vegades et dieuen "Us vaig veure (o sentir, o el que sigui)" o et col.loquen una brometa de tipus "Quin mal de cap aixó" o el qualsevol altre comentari. I a l'inrevés, quan vas d'espectador, et pregunten "I que t'ha semblat ?", i si hi ha prou confiança pots contestar el que penses, i si no, dius que t'ha semblat fantàstic. També podria ser que la gent se senti més interessada si resulta que coneix a un o més dels actors.

Tot aixó crea un caliu, un ambient, que pot ser no fora possible sense tot aquest potipoti.

Per cert porto barallant-me amb aquesta entrada força dies, massa dies, he decidit deixar-la tal i com està.

Imatge d'un moment del ball de Cavallets, Gegants i Capgrossos en que tots aquests treuen la mainada a ballar al so d'una peça de la que explicaré una historieta un altre dia.

Refregit

2009-06-10T23:00:00.001+02:00

En aquesta entrada hi ha diverses coses barrejades del que ha passat aquests dies.

Aquests dies es celebra la Festa Major del poble. Des de dimecres passat fins diumenge hem surtit a tocar cada dia, sempre acompanyant els gegants, que enguany fan cinquanta anys i que han estat el "Leit Motiv" de les festes. S'han fet molts actes i cercaviles. El que més m'agrada són aquelles coses en que la mainada participa directament: la visita a les escoles, la cantada als gegants acompanyada de gralles a la plaça del poble divendres,i el ball de capgrossos i gegants de diumenge a la tarda on a la última peça la mainada balla amb aquest imaginari. Aquesta peça, que m'agrada especialment, té una petita i curiosa historieta pel que fa al seu nom, ja ho explicaré un altre dia.

Molts anys enrera, els portadors del gegants i dels capgrossos i cavallets eren llogats i rebien diners, també les bandes o cobles que acompanyaven els gegants. Actualment ni els geganters, ni els cavallers, ni els capgrossos, ni els grallers i timbalers cobrem un ral. Personalment em sento prou retribuit en poder participar d'aquests actes.

La canya que us explicava en entrades anteriors va fer llufa definitiva dissabte, en mig d'una cercavila, entre renecs diversos vaig posar la canya nova que estava preparant, al cap d'un rato es tenca, no sona, intento obrir-la, l'apreto i "crec", la trenco, nova lletania de renecs, "Algú em pot deixar una canya ?"

Foto d'un moment de la cantada.

No toca

2009-05-31T22:28:00.003+02:00

No sempre toca. De vegades s'ha de saber dir que no toca, que no és el moment, que no s'adiu. La gralla no pot tocar sempre. Hi ha moments, molts, en que no toca.

El camí de l'infern està empedrat de bones intencions. Quan ens conviden a tocar o volem oferir-nos a tocar, cal aturar-se un moment i considerar si toca, tenen les gralles sentit en el contexte on anirem a tocar ? En un territori on les gralles són una incorporació moderna, una mal entesa tradicionalitat pot destruir un costum genuí, o esguerrar directament una celebració.

Per molt que m'agradi la gralla, sóc conscient de que no la puc treure a tort i a dret.

Sovint, callat estic més guapo.

Canya morta

2009-05-28T22:58:00.002+02:00

En un escrit anterior comentava que la meva inxa habitual començava a donar senyals de esgotament.

Finalment, en l'últim assaig, repetint una vegada i una altra una peça amb força aguts, la canya s'amorrat definitivament. Estava convençut de que em donaria una mica més de marge, que podria usar-la per la festa major. A més, tot just estic fent la meva segona inxa. Mala sort.

A la vista de tot aixó, m'he comprat una canya nova, és una de torçada. És duríssima, ara hauré d'adobar-la per tenir-la a punt.

Ja s'acosta !

2009-05-26T22:19:00.003+02:00

Ja s'acosta la festa major!

Ara hem de tornar preparar aquells temes que només treuen el nas per la festa major i que tenim mig oblidats o que haurem d'aprendre de nou. A banda, l'imaginari del poble, que ha de fer balls, ha d'assajar i aprendre els passos de nou.

A mesura que passin els dies ens anirem posant més nerviosos. Farem més assajos, aquella peça difícil i que no surt, l'altre que no sona ... Ho farem el millor que sapiguem. I algú segur que ho grava i té la mala idea de penjar-ho del youtube, i així quedarem retratats.

No hi ha imatge, voldria haver penjat un programa, he esperat uns dies, peró de moment no n'hi ha. Potser la crisi ?

Vista cansada

2009-05-14T23:25:00.006+02:00

Al llarg de força temps he tocat amb partitura, utilitzant un faristolet per a la gralla. Aixó em donava seguretat, podia tocar sense haver de memoritzar els temes. Si voleu, podeu pensar que també, d'alguna manera, m'amagava redera la partitura.

Havia sentit o potser llegit, que els grallers de veritat no fan servir partitures. Com podeu comprovar aquesta és una idea que no em convencia, que no anava per mi, ni em prenia seriosament. Per quin motiu havia de tocar de cap si podia llegir les partitures ? Avui continuo pensant el mateix, peró ...

Va arribar un dia en que la meva vista va deixar de ser el que era, ja no podia llegir les particel·les. El moment de tocar de cap era aquí. Al principi, em sentia insegur, peró no em va costar massa memoritzar els temes. Pot ser si que m'equivoco quelcom més que amb les partitures, peró tampoc crec que sigui cap desastre.

En tot cas, vaig tenir una petita sorpresa: Em divertia i diverteixo més i toco més relaxat, no estic pendent del paper, si plou o venta, disfruto de l'espectacle de la gent, i estic més pendent dels meus companys ( em nego a fer servir fórmules del tipus "companys i companyes" per ser políticament correcte) Ho havia d'haver provat molt anteriorment. Llàstima.

Tot aixó no vol dir que no faci servir mai les particel·les, les trec en temes nous o que tenen alguna dificultat especial ( per a mí )

Les meves canyes

2009-05-08T21:49:00.005+02:00

Fa més d'un any que faig servir la mateixa inxa. Per sortir a sonar i per assajar sempre la mateixa. Suposo que de mitjana sona tres o quatre hores setmanals. Canya fidel. Peró ai ! Crec que comença a donar senyals de cansament. Es hora de començar a preparar el recanvi.

Les canyes que tinc, per substituir si de cas la que faig servir habitualment, són canyes velles, que he anat retirant per un motiu o altre, peró que són prou bones per treure'm d'una emergència.

En un escrit anterior (de fet crec que el tercer d'aquest bloc) comentava que no he tingut gaire sort amb les canyes de pala, i que habitualment faig servir inxes torçades que compro i que adobo al llarg de diverses sessions. També vaig explicar que en el seu moment vaig intentar fer-me jo la canya sense éxit.

Doncs, amb tot aixó, he decidit tornar-hi: m'he fet una canya quadrada, amb una canya vella, d'un grapat que tinc, que tenia guardada fa anys i que el seu destí previst eren les tomateres.

A diferència del primer cop, el destí d'aquesta inxa no és sino ensenyar-me a fer canyes, no he parat massa atenció a les mides, el que m'interessa és el procés de construcció, quines eines em calen i que s'adapti perfectament al tudell que vull utilitzar. No tinc pressa, la canya actual encara durarà un temps, i sempre sóc a temps de comprar-ne una de nova.

El que m'ha estat més difícil és aconseguir que les dues pales s'avinguin, que s'ajustin perfectament i no deixin escletxes, he hagut de llimar un cop i un altre. Ja veurem quina solució trobo per a aquesta qüestió. Un cop hagi resolt aixó i hagi fet una canya que funcioni mínimament ja em barallaré en ajustar les mides de manera acurada.

He seguit bàsicament el procés descrit en el manual dels "Grallers la Tarota" i que està enllaçat en l'entrada del bloc que us esmentava al inici d'aquesta entrada. Amb la diferència que el primer que he fet ha estat fer el forat del tudell i encaixar el tudell i després donar la forma exterior.

Sona ? fa soroll.

Una foto de les meves canyes actuals i dels tudells la podeu veure en l'entrada "De tudells". El tudell que vull fer servir és el segon de l'esquerra.

La Punyalada

2009-05-01T00:01:00.008+02:00

Aquest és el títol de la novela escrita per Marià Vayreda, i editada pòstumament el 1904.

Per a molts ha estat una lectura imposada quan feiem BUP. Peró per a mi és una mica més que aixó: Sant Aniol, quantes sortides i acampades, quants amics i amigues, alguns que hi són, alguns dels que no en sé, i algun que ja no hi és, i ... algunes novietes també.

Fa temps que no hi vaig, des de que un dia vaig dir, "Sembla la Rambla de Barcelona".

He decidit rellegir "La Punyalada", i, cada cop hi veig coses diferents, i aquesta vegada, oh sorpresa, no m'hi havia fixat mai: Gralles !!

En el capítol en que estan a l'aplec de Sant Aniol (o dels francesos) comença la música i quins instruments hi ha ? una gralla i un violí. Quina parella més estranya !

Transcric literalment a continuació els fragments on apareix la gralla de l'edició feta per la "Ilustració Catalana" el 1904:

"...Com aquell feligrès del qüento, no ploravan perque no eran de la parroquia, y si be de primer callavan per respecte en donàntloshi peu un dels nostres, comensaren, com qui no hi toca, a fer gemegar una gralla i un violí, que aposta portavan amanits ..."

i una mica mes endavant:

"... molt més encara quan notava que també a la Coralí semblava que li ballavan les cames al sentir els escataynets de la gralla que, mitx de frau, preludiava balls encisadors..."

i la última:

"... Instantàneament ressonaren per aquelles cingleres els gemechs de la gralla, y entremitx de la gatzara de crits, rialles i protestes més ò menos fingides, ne sobrexía la veu plena del Ibo, corejada pels xiscles enjogassats de la Coralí y altres mosses com ella, fluxes de cervell..."

Quina mena de gralla és aquesta que fa parella amb un violí en les fondàries del pirineu garrotxí ?

Aquesta entrada ha estat escrita a finals de Març, peró com Sant Aniol és l'1 de Maig he decidit deixar-la programada per a que és publiqui aquest dia.

Fotografia de l'ermita de Sant Aniol manllevada de la wikipedia.

Vergonyes

2009-04-21T21:55:00.000+02:00

Sóc més aviat vergonyós, tímid si voleu. Crec que és conseqüència d'aixó que m'agrada tenir les coses ben apamades. Així doncs, no em fa res sortir de cercavila seguint el repertori que tinc assajat. Peró em costa molt que inventem coses sobre la marxa. D'altra banda sóc molt conscient de les meves habilitats com a sonador de gralla, i tot i que intento assajar regularment i anar a classe, m'escolto de manera crítica, i sé que no ho faig massa malament peró tampoc ho faig bé, tinc molt a millorar i a aprendre. Estic segur de que aquesta és l'única manera d'anar avançant, tot i que sigui poquet a poquet.

Sempre m'ha agradat la música tradicional (no tota) i la que s'anomenat d'arrel tradicional (tampoc tota). I a més, en tenir mainada, en el seu moment vaig començar a seguir les cercaviles de gegants, ja que als nanos les volien seguir. Fins llavors, als gegants ni cas, tot i que el tipus de música ja m'agradava. A llarg d'aquesta etapa, em vaig anar escoltant les colles, què i com tocaven. Peró moltes vegades, ens estavem quiets en un punt veient com els gegants passaven pel devant i com el so de la música s'apropava i s'allunyava, tot sovint, no sentiem cap tema sencer, tampoc es sentia bé.

Quina educació, quin nivell d'exigència tenia jo pel que fa a la música? Cap ni un. Què esperava jo ? No res en concret, només anavem a veure la cercavila, no anavem a escoltar música concretament. En general, la música només era un complement als gegants. I com jo, crec que molts dels espectadors. Ara no sé si aquesta última afirmació seria un cas de "Cree el ladrón que todos son de su condición", per cert com seria en català ?

Podeu estar segurs de que si penses que el nivell d'exigència musical del públic en les cercaviles fos més alt em faria vergonya sortir a tocar amb les meves habilitats actuals. Peró, realment, què espera el públic de les cercaviles ?

La imatge correspon a una cercavila per Sant Antoni a Sils.

Contrast

2009-04-11T12:00:00.000+02:00

Fa uns dies varen convidar els gegants a un aplec. Com és habitual, hi havia sardanes. Ens varen demanar que mentre la cobla feia el descans, els gegants ballessin una mica. Haig d'admetre que aixó no em va fer massa gràcia. El contrast, músics professionals de cobla tocant sardanes amb totes els seus ets i uts, i nosaltres, aficionats no massa bons (sóc generós), tocant les nostres peces de cercavila. A qui se li acut ? Nosaltres al mig com el dijous.

No ho varem fer malament, peró el contrast hi va ser, per a mi. Peró no com esperava: en va semblar dues concepcions quasi contraposades. Va començar la cobla, amb els seus temes ben harmonitzats, les veus, refilets, picats, lligats, dinàmiques, de tot i a ritme de sardana. A continuació nosaltres, a una o dues veus i timbals i quasi tot a ritme de pasdoble, ni vibratos, ni dinàmiques, res, molt senzill peró molt alegre. De nou la cobla, i de cop em va semblar més cerimoniosa, més seriosa, quasi lenta, per un moment vaig creure sentir els versos del "Divino".

Per il.lustrar aquesta entrada he posat una part del díptic del Contrapàs Llarg de Sant Vicenç de Torelló, on hi podeu llegir part del "Divino" que s'ha fet aquests dies.

Quaderns de Música Tradicional

2009-04-03T15:32:00.004+02:00

En José María González ha penjat del seu web "Quatre notes," a la secció "Treballs culturals", una reproducció del primer i únic número dels "Quaderns de música tradicional". Un document molt interessant. Aquí teniu l'enllaç.

Repertori de Cercaviles

2009-03-31T10:50:00.000+02:00

Quan hom comença a sonar en els cercaviles, toca els temes que coneix i que li resulten assequibles. Busca partitures, compra un o diversos métodes de gralla, va a classe, i poc a poc cada sonador o colla de sonadors van construint un repertori. Com les fonts de temes son les mateixes o semblants per a tothom, no és d'estranyar que les diverses colles coincideixin en un gran percentatge de temes. En el nucli d'aquest corpus trobarem entre d'altres "El Ball de la Cibada", "El Gener", "El Febrer", l'"Inana Inene", "El Rei de França", la "Polka d'Ours", etc. És cert que si una colla aconsegueix anar evolucionant i madurant, pot anar incorporant altres temes, que no formen part d'aquest temari més extés i que poden provenir dels llocs més diversos, pop-rock català i no català, tradicional més desconegut, tradicional de terres no catalanes, etc. També pot fer-se arranjaments per personalitzar els temes que toquen.

En tot cas, no és estrany que en les cercaviles on participen diverses colles, sovint es pot sentir com diversos temes es repeteixen per les diferents colles.

Em pregunto, si el públic de les cercaviles accepta aquestes repeticions de temes, si aprofita per comparar versions o qualitat de les colles, si veu de bon grat que hi hagi temes no coneguts, o si li és indiferent tot plegat, com es podria saber ? I ... té cap importància ?

Entrevista a l'Enric Montsant

2009-03-28T21:47:00.003+01:00

L'Enric Montsant ha penjat en el seu bloc una breu entrevista que li han fet els del 9 Nou. Podeu llegir-la aquí.

Peces que no sonen

2009-03-22T19:45:00.005+01:00

Avui ha estat un dia de primavera fantàstic, hem sortit ha fer una petita cercavila i ha anat molt bé. Tot ? Tot no, hi ha una peça que ens mata.

Segons les circumstàncies hi ha peces que són obligades, i avui ha estat una d'aquestes ocasions. Hi ha una peça, de la qual fugim sempre que podem. És una peça, escrita als anys cinquanta del segle XX per a cobla, i de la que posteriorment es va fer una adaptació per a les gralles. Si la toca la cobla sona bé, si la toca una cobla de "quatre o cinc quartans" amb els seus arranjaments sona bé. Si la toquem les gralles no sona, i aixó que hem provat diversos arranjaments, i no, no sona.

Tot podria ser que fossim nosaltres, que li tenim mania o no en sabem. Sobre el paper aquesta tonada no té cap complicació, no és ràpida, ni lenta, ni té floritures, ni aguts, res. Tenim peces del mateix estil que sí sonen, que tenen gràcia, peró aquesta no.

De vegades, intentem provar peces noves adaptades d'altres estils, que en principi tenen gràcia, i que després no sonen, i al contrari, peces que diries que no funcionen, doncs resulta que sí.

Què fa que una peça resulti amb la gralla ? no en tinc ni idea, peró passa.

Com és primavera he posat la foto d'un cirerer florit, la fusta del qual també s'utilitza per fer gralles.

Maneres de posar els dits

2009-03-11T00:01:00.005+01:00

Fins ara, he donat per suposat que només és podia tapar els forats amb els palpissos dels dits.

Resseguint el web, buscant coses sobre gralles, he trobat el bloc d'una colla de dolçainers valencians, concretament la "Colla el Pinyol" de Callosa d'en Sarrià, resulta que tenen enllaçat aquest bloc (Gràcies), aquí teniu l'enllaç. En el seu web expliquen com una antiga colla de dolçainers, "Els Boronats", a part de no fer ponts per executar els cromatismes, digiten amb els dits extesos i no pas amb els palpissos. És aquesta última observació la que em crida fortament l'atenció.

A arrel d'aixó vaig repassar les imatges que apareixen en el meu exemplar de "Nosaltres els Grallers" per veure si apareixien fotografies que mostressin una técnica similar. En les poques il.lustracions en que sembla que podria ser, les imatges no són prou clares com per poder-ho afirmar.

Personalment, no ho he vist mai.

La imatge és treta de la web de la Colla "El Pinyol" on apareix un dolçainer digitant d'aquesta manera diferent.

P.D.: Com l'enllaç del blog al web d'aquesta colla és una mica difícil de veure poso aquí l'enllaç

De tudells

2009-03-06T18:58:00.002+01:00

En una entrada anterior he comentat que segons la parella tudell-canya alguna nota ha donat problemes.

En la imatge que he posat presento les meves parelles tudell-canya.

La parella de més a la vostre dreta és la que faig servir per la gralla seca. Ja he comentat que amb aquest parell i la gralla seca tot va anar correctament des del primer moment.

Les tres parelles de l'esquerra son les que tinc per la gralla dolça. La que millor resultat dóna és la segona començant per la dreta, la del tudell regulable. La que he abandonat és la segona començant per l'esquerra, la de la canya de pala que està desmontada, els aguts... cap ni un, el fa i el mi baixos una cosa monstruosa. Quina diferència hi veig entre els tudells? les seves llums.

Parlo de parelles canya-tudell ja que quan he posat una canya en un tudell, només la desmonto molt de tant en tant per netejar-ho tot. Per cert totes aquest canyes tenen més d'un any llarg.

Per acabar, us recomano l'escrit sobre canyes que hi ha publicat en "El món de la Xirimita". Aquí teniu l'enllaç directe.

P.D.: L'Enric Montsant també ha escrit sobre els tudells en el seu bloc, paga la pena llegir-lo aquí.

He retirat l'enllaç a l'Skamot

2009-03-05T23:17:00.005+01:00

Ja fa força dies que la web de l'Skamot no funciona. He decidit per tant esborrar l'enllaç que hi apunta. Si un dia ressucita ja la tornaré a enllaçar.

Ho lamento, era una bona font de paritures.

Març, o els reculls de partitures

2009-03-04T14:15:00.011+01:00

Quan hom decideix fer un recull de partitures, ja sigui en forma de web, suport electrònic (cd o similar), o en format de paper (llibre, opuscle, etc), a què s'obliga ? I els usuaris d'aquestes partitures ?

Per il.lustrar aquesta entrada he posat la partitura del "Març" del Manel Rius, que he manllevat de la web dels Malarassa. No ho he fet amb una de l'Skamot ja que aquesta web a data d'avui no funciona.

Quan ells vàren posar aquesta partitura, d'autor conegut, a què es varen obligar? quins deutes tenien amb l'autor ? i amb el copista ? i l'arranjador ? I jo, a què m'obligo copiant aquesta partitura transformant-la de format per a poder-la penjar aquí ?

Suposem ara que és una peça sense autor conegut, o que els drets ja han caducat, quins deures apareixen respecte la font de la qual es va copiar.

Agafem un llibre on apareixin tonades tradicionals, segurament en algun lloc diu quelcom semblant a: "Queda totalment prohibida la reproducció total o parcial del contingut d'aquesta obra per qualsevol procediment ...", quins drets tenen els editors o autors del llibre sobre les tonades que reprodueixen d'altres fonts ?

I què passa amb aquelles obres d'autors, que escriuen peces sense cap ànim crematístic, peró per proveir de repertori a colles, actes populars o el que sigui ? Quins drets tenen realment ?

Una vegada buscant informació sobre una peça (proveu d'endivinar quina) vaig anar a petar a ca l'Sgae i vaig veure com diferents persones havien enregistrat peces d'altres compositors i fins i tot peces tradicionals.

I al capdevall, i els que interpretem aquestes peces, a què estem obligats ? I a què tenim dret ?

Per part meva intento aplicar-me la màxima castellana "Es de bien nacido ser agradecido". Per cert, quina traducció al català es podria fer ? ... És de ben parit ser agraït ?

P.S: He posat la partitura del Març ja que estem a mes de Març i és una peça no massa sentida del Manel Rius, del qual alguns temes són ben coneguts i molt interpretats i reproduïts.

Vint Euros

2009-02-19T14:42:00.006+01:00

Ahir, mentre feia temps per visitar-me al dentista, vaig anar a una altre tenda de música, on també venen gralles, a intentar comprar una canya quadrada. La cosa ha anat, si fa no fa, així:

-Bona Tarda
-Hola, què voldria ?
-Teniu inxes quadrades de gralla ?
-Inxes de pala?

Vaig pensar que anàvem per bon camí.

-Sí, si us plau
-Ja em sap greu, no en venem pas, són massa cares
-Ah sí ? Com de cares ?
-Uns vint euros
-Osti tu !
-Si voleu de les altres ?
-No gràcies, peró no tindrieu pas ...

Al final vaig sortir amb el "Mètode de Gralla" de la Paquita Roig i el Jaume Arnella. M'interessa per diversos motius, és el primer mètode que tinc (a viam si aprenc d'una vegada), perque hi ha una explicació de com fer inxes i per la partitura de les "Gralles del Combregar", de la qual en podeu veure l'original en l'entrada d'aquest bloc "Què Cerca Aquesta Gent que Navega de Matinada ?"

I llegint-me'l vaig acabar de fer l'espera a cal dentista.

Les meves gralles

2009-02-13T15:00:00.000+01:00

En la foto podeu veure les gralles que faig servir. Com podeu apreciar, és tracta d'una gralla dolça de dues claus i una de seca.

La gralla dolça és del Palmerar, la seca és d'en Sans. Totes dues són de bubinga. Són dos instruments amb un caràcter molt diferent.

La gralla seca té un so molt potent i "sec". Si mesurem amb l'afinador, la busca queda molt estable, no costa gens clavar totes les notes de l'escala amb aquesta gralla. La segona octava sona prou afinada i permet anar fins el re' sense esforç excessiu, en el mi' s'amorra. En en forat del polze te un petit tub metal.lic que allarga la xemeneia del forat.

La gralla dolça, sona menys potent que la seca i el seu so és més "suau" peró no pas avellutat. Si mesurem la seva afinació la busca és mou molt, i és una mica més difícil de clavar totes les notes de l'escala. Pel que fa a la segona octava, fins el do' cap problema, el re' i el mi' volen molta força, fa' de cap manera. Finalment els fa i mi baixos, tenen un timbre més "lloca" i va una mica a dies, a dies més i a dies no tant, peró déu ni do el joc que donen aquestes dues notes. La seva llum on s'encaixa el tudell és força més estreta que en la gralla seca.

Cada gralla té el seu tudell i la seva canya, i la cosa no funciona si les intercanvio. De fet, trobar un conjunt canya-tudell que sonés bé per la gralla dolça va ser una mica complicat, per la seca tot va anar bé a la primera (si més no, no recordo cap problema). Pot ser que les diferencies en l'afinació de la una de l'altre sigui a causa dels respectius conjunts canya-tudell.

El que em una mica encuriosit és la diferència de distància que s'aprecia entre el forat del si i el del do en les dues gralles.

Les típiques

2009-02-09T22:03:00.007+01:00

Avui, aprofitant que tenia un ratet lliure mentre esperava l'autobús, he anat a una tenda de música, on d'entre d'altres coses venen gralles i els seus complements, per a comprar una inxa quadrada. La cosa ha anat mes o menys així:

-Hola, bona tarda
-Bona tarda, què dessitja ?
-Teniu canyes quadrades per a gralla ?
-Canyes quadrades ? -Fa cara de no saber de que parlo- Només tinc les canyes "típiques"

M'ensenya una capsa amb inxes triangulars.

-No gràcies, m'interessa una de quadrada, merci. Adeu!
-Adeu.

M'ha fet gràcia el qualificatiu de "típiques".

La imatge és d'una inxa quadrada treta de la web dels "Grallers la Tarota"

El llautó dels timbals

2009-02-02T23:31:00.000+01:00

Els timbals són molt importants. Una melodia canvia completament d'anar sense a anar amb acompanyament de timbal. A part el timbal ens ajuda a anar conjuntats i a temps. Per altra banda, poden ofegar completament les gralles i malmetre una tonada.

Podem trobar força llibres de partitures i métodes de gralla, i de timbal, que hi ha ? Només conec el "Timbal de Gralla" de Josep Martí i Camps.

En la seva introducció fa una afirmació que contradiu el que jo creia, i ara m'ha deixat un dubte:

"El timbal de gralla és un timbal de llautó..."
...
"... Aquesta descripció que acabo de fer es la del timbal de gralla que històricament s'ha utilitzat al Garraf, al Penedès i al camp de Tarragona..."
...

Per altra banda, en el llibre "Nosaltres els Grallers" de l'Escola de Grallers de Sitges en el capítol de constructors, sota el títol "Els Constructors de Timbals" podem llegir:

"Els timbals més antics eren de fusta..."
...
"A finals del segles passat paral.lelament a l'aparició de les gralles de claus, apareixen els timbals de llautó..."

Fixant-me amb calma en les imatges de "Nosaltres els grallers", apareixen molts més timbals de llautó que no pas de fusta. Tantmateix es veuen moltes més gralles llargues que no pas seques.

Imatge extreta de les Memòries de les missions de recerca, on apareixen "Els Gonzers" de Sant Jaume dels Domenys el 1927.

De morros

2009-02-01T23:03:00.002+01:00

No recordo l'últim cop que m'ha passat. Ara fa ja uns de dies que, a causa d'una febrada, m'han aparescut unes pústules al llavi superior. El tinc inflat, roent i em fa mal. No puc sonar la gralla, ni assajar. Ja sé que d'aquí uns dies, i sense fer res, les pústules s'assecaran i es curaran, peró em toca els nassos.

En el meu cas no passa res, peró la cosa és diferent pels qui s'hi han de guanyar el pà, imagino que han d'aguantar-se i si tenen que tocar doncs toquen.

Avui no hi ha imatge, pot ser seria massa "gore".

Què cerca aquesta gent que navega de matinada ?

2009-01-28T00:05:00.007+01:00

Ara fa algunes setmanes vaig activar el servei de registre i anàlisi de l'activitat del bloc. Entre d'altres coses registra si les visites venen d'un cercador i quines paraules cerquen. Crec que ara el servei ja acumulat prou dades per a que aquestes ja tinguin un significat.

La meva conclusió és que moltes de les visites esporàdiques, són de gent que cerca partitures. En cap cas és la meva intenció convertir aquest bloc en una web de partitures. Hi ha webs amb partitures, algunes de molt interessants i complertes. Dues de les que més m'agraden les teniu en la secció d'enllaços d'aquest bloc: l'"Skamot" i el "Quatre Notes". En el primer cas hi ha moltes partitures i les podeu descarregar lliurement; en el segon, molt interessant (no només per les partitures), us hi haureu de registrar, aquest és un petit preu, gens injust, que paga la pena, i que bé és mereix l'administrador del "Quatre Notes", que també és o arranjador o autor de les partitures que hi trobareu.

El següent volum de cerques és sobre canyes de gralla o dolçaina, sobre aquest tema hi ha una entrada dedicada en aquest bloc.

Per cert, tot sovint navego de matinada.

Tot aixó no vol dir que no en pengi de tant en tant alguna partitura, peró la seva funció serà, en general, la d'il.lustrar el text.

Imatge de la "Tonada de Girona" publicada per la "Revista de Gerona" el desembre de 1887. Si cliqueu al damunt la podreu veure ampliada.

Música de hippies

2009-01-24T23:10:00.004+01:00

Tinc uns veins que ja tenen una edat. Un dia parlant amb la dona, vaig dir-li que si un dia, per qualsevol motiu els molestaven els assajos que fem a casa meva, que tranquilament m'ho diguessin que parariem immediatament. La senyora em va dir que no molestàvem pas, que aquella "música de hippies" ja li agradava. Vaig tornar a insistir, que en cas de malaltia o el que pugués ser ho digués.

En qualsevol cas, haig de dir que alló de la "música de hippies", bé, em va deixar un regust amarg. Tampoc crec que els hippies es mereixin la confusió.

Sant Antoni Gloriós

2009-01-19T00:13:00.001+01:00

Al llarg d'aquests dies diverses poblacions fan els seus seus Tres Tombs, Festes del Cavall, Sant Antoni i benediccions d'animals, moltes d'elles amb cercavila. El dia que m'ha tocat sortir ha estat un dia luminós i la cercavila ha estat molt agradable.

Sabeu que no hem tocat ? cap Goig de Sant Antoni ni cap Toc dels Tres Tombs, tampoc el Sant Antoni, ni la Volta dels Matxos,ni cap cosa semblant, només (que no és poc) els temes habituals de qualsevol altre cercavila que fem.

La imatge és dels Goigs a Sant Antoni dels Traginers d'Igualada.

Sense Tradició

2009-01-10T01:00:00.018+01:00

En els llocs de tradició grallera viva tenen un repertori i uns costums que els diuen quines són les tonades adients per a cada moment en que la gralla ha de sonar, diu que és acceptable i que no.

En aquesta zona de La Selva-Gironés-Alt i Baix Empordà, he llegit que no hi ha tradició grallera, que la gralla ha estat introduida els darrers vint o trenta anys per les colles geganteres. Antigament els instruments veritablement tradicionals eren el flabiol i el timbal, la tarota i el sac de gemecs i d'altres, peró que tot aixó va desapareixer en arribar la sardana moderna i la cobla actual.

Hi ha moments en que surto amb la gralla peró no hi ha una tradició local viva que hem digui que s'ha de tocar o que no, amb aixó també s'hi afageix el fet de alguns moments d'aquests són nous o recuperats o el que sigui. Vol dir aixó que puc sonar el que em sembli en aquests moments ? Suposem que en un mal dia algú té la mala pensada de dir-me: "S'ha de rebre l'autoritat X i hauries de sonar alguna cosa per rebre-la", què haig de fer ? dir que no, treure'm un Aurresku de la butxaca, un Gener, una Muixeranga, La Marxa Reial, la Marxa dels Reis d'Aragó, un Inana Inene ? (He llegit que el Jaume Arnella ha composat una peça amb aquesta finalitat basada en el Ball de Gitanes de Sant Celoni, i per aixó aquest exemple). I si fem una aixecada de bandera ... que toca ? un Toc de Castells ? I d'aquí uns dies per Sant Antoni, sono els temes de cercavila ? A tot aixó crec que també hi ajuda el desconeixement dels que organitzen aquests actes.

Ja he dit que sóc un aficionat i un ignorant, i ara he afegit el "sense tradició" peró amb la manca de tradició no crec que tot s'hi valgui. Cabòries !?

Per ilustració i esperit de contradicció he posat un retall del diari "Lo Geronés" del 13 del 4 de 1895, on sota el títol "Folklore Catalá Empordanés". Podeu picar a sobre per a una imatge més grossa. Pels que no tingueu una vista superior, en un fragment del texte diu:

"Pero lo que caracterisa la hermosa festa de la nit de Pas-
cuas floridas, son los goigs, las caramellas que 'ls joves fa-
drins van á cantar pels carrers y masos. De vegades s' aple-
gan moltas collas. Aixís es que tota la nit, fins á la matina-
da, nostras valls ressonan d' alegres, cantarellas acompanya-
das del só acre, estrany, desafinat del ritornello de la gralla.
Uns goigs sense gralla no serien goigs. La gralla es lo
tosch instrument de la antigor que 'spert en la nit del
temps, que s'ha conservat en son estat primitiu potser des-
de'ls temps bíblichs dels pobles pastorals. Lo sol tocar un
pastor de la colla, y las florituras que'n treu entussiasman
á las ninas de las casas quinas saltan del llit y obren las fi-
nestras per escoltarlo. Ne voléu d'ous, llonganissas y boti-
farras!... Sas cistellas ne van plenas. També quinas xeflas l'
endemá á la vora de las fonts! Com se la xalan!"

Gralles Informàtiques

2008-12-29T15:02:00.011+01:00

A causa de les meves limitades capacitats musicals i de memòria, m'ajudo d'eines informàtiques per intentar superar aquestes mancances, i de les quals en faré un resum en aquest escrit. Observareu també que es tracta d'eines de codi lliure o gratuites.

Per començar, per realitzar aquestes tasques musicals, dedico un portàtil anticuat que té una tarja de so i entrades USB, un micròfon senzill i un teclat midi. En aquest portàtil, no hi tinc pas el "Windows" instal.lat sino la distribució "Fedora Core 9" de Linux. En aquesta distribució ja hi hi va practicament la totalitat dels programes que utilitzo:

-Per reproduir audio faig servir el "xine" i altres programes.
-Per passar de midi a format wav utilitzo el "timidity".
-Per convertir d'uns formats d'audio a d'altres utilitzo el "sox"
-Per reproduir i editar midi, gravar i reproduir cap el teclat i edició senzilla de partitures faig anar el "rosegarden"
-Per edició avançada de partitures tinc el "lilypond"
-Per gravar (del micro), fer edició i montatge de fitxers d'audio i la seva anàlisi hi ha l'"audacity"

Del mon "Windows" utilitzo 2 programes a través del emulador "wine" que són:
-"encore" que em permet obrir els fitxers que estan en aquest format
-"PDFtoMusic", que obre fitxers pdf amb partitures i sovint és capaç de fer-ne la interpretació.

Per l'ús que en faig, les versions gratuites de tots dos programes em resulten més que suficients.

Tot aquest programari és legal, des del Sistema Operatiu als programes "Windows", cost total de les llicències: 0 Euros.

El que trobo a faltar, i no és problema del "Linux" ni del "Windows", és el so de gralla pels fitxers midi (soundfont). M'ho vaig estar mirant, sé com fer-ho, peró necessita feina i no tinc ganes.

Per cert que m'ho acabo de tornar a mirar i aquí n'hi ha de pagament. Escolteu-vos la demo i vosaltres mateixos.

La imatge és el logo del Linux.

Bon Nadal

2008-12-24T08:00:00.003+01:00

A tot els lectors, creients i descreguts, els que conec i els que no...

que tingueu un Bon Nadal, i que el tió us cagui bones canyes i molta bufera.

Visca els Tres Reis

2008-12-14T00:12:00.005+01:00

S'acosta el Nadal i no sé si el propers dies faré cap entrada, permeteu-me doncs fer una avançada.

A continuació voldria fer una manifestació política: La única monarquia (o triarquia) que m'agrada i que crec cal defensar es la dels Tres Reis de l'Orient.

Els actes que fem per Nadal i Reis els trobo especialment agraïts. No hi ha millor públic que la mainada, tot expectants, il.lusionats, emocionats i pendents de tot el que passa. I ho facis més o menys bé, sempre contents.

Com il.lustració he penjat una versió de la tonada de Reis de Girona per a gralla en Do.

És aquesta cançoneta la que coneixen i canten totes les mainades i és la que esperen sentir una i altre vegada, tant el dia de l'arribada dels patges reials que recolliran les cartes amb els desitjos dels menuts, com a la nit de Reis en la cavalcada. Ja la recull l'Amades en en seu "Curs de l'Any". Ara no em pregunteu si és molt més vella, no ho sé,

Els grallers sortim tres cops durant aquests dies: el 24 a tocar nadales tradicionals pel centre, i el dia dels patges (cap de setmana anterior a Reis) i la nit de Reis, obrint les respectives comitives on toquem la esmentada tonada de Reis infinites vegades i on intercalem nadales per descansar una mica.

Aquests actes dels grallers no tenen més de deu o quinze anys.

Un Gener, un Febrer i un Passi-ho bé

2008-12-07T23:11:00.008+01:00

Quan hi ha trobades de gegants i grallers, tot sovint es finalitza la cercavila convidant totes les colles, gralles i timbals a tocar "un (o dos) Gener, un (o dos) Febrer i un (o dos) Passi-ho bé".

L'esperit d'aquesta tocada conjunta, és el de l'agermanament de les colles presents.

En començar a sortir a tocar, em feia gràcia, m'esforçava per tocar i seguir els altres. El Gener bé, peró en el Febrer sempre em perdia al mateix lloc. Passades un parell o tres de sortides em vaig adonar que no seguien la partitura que tenia. Cap problema tot és saber-ho.

A mesura que anava agafant confiança, vaig començar a adonar-me'n d'alló que passava i que passa. I el que passa és que no sento ni la meva gralla ni els meus pensaments. És produeix un terrabastall de timbals de tota mena picant el més fort que poden, i els grallers, fent xisclar les gralles més diverses en les més diverses afinacions, el més alt que poden i a la màxima velocitat possible.

Ja fa temps que ja no toco en aquest moment, de fet m'allunyo i defujo aquest acte sonor, i cada cop m'agrada menys. No el critico com a acte amb sentit espiritual, peró musicalment és dubtós. No sé si sóc l'únic, si hi altres companys que pensen de manera similar. Pot-ser s'hauria de buscar una altre solució, si hi és.

Quan anem a tocar, si hi ha altres grups, m'agrada veure i sentir que i com toquen i quins instruments utilitzen. Sí, de fet espio la competència. I veig una mica de tot, gralles de factures i afinacions diferents, colles que afinen, grups que no, grallers que comencen i alguns que semblen professionals. En general, quant més petita la colla millor sona. I quant ens ajuntem tants grallers i timbalers tocant el simultaniament el resultat dificilment pot ser bo.

És mereix en Manel Rius ser honorat amb aquests Geners i Febrers ? Tots estarem d'acord en que voldriem que els temes sonessin bé.

Peró no m'hauria de sorprendre quan hi ha gent que és diu graller i després manifesta:

"Tocar la gralla no és difícil, la dificultat rau en mantenir la bufera sobre la embocadura anomenada inxa. Aquí està tota la dificultat, si aixó s'aconsegueix és molt senzill"

No us enganyessiu pas, sóc un graller, com a molt, mediocre, peró si més no, me n'adono i intento millorar.

La imatge és la dels Gegants de Catalunya: El Treball i La Cultura

La Cirereta

2008-12-01T14:53:00.003+01:00

La Cirereta és un tema que m'agrada especialment i prou conegut.

El toquen a València, els "Pont d'Arcalís" el canten i semla que a Mèxic també. Hi ha una versió en el "Curs de Gralla" de l'Enric Montsant, en el "Punt de trobada", al "20 peces per a gralla seca", i una altre en l'Skamot. És ball de bastons a diverses poblacions.
En principi és donava d'autoria anónima. Peró en el seu dia en el fòrum de l'Skamot es va reclamar l'autoria per a Lluís Silla de Bellver de Cerdanya.

Un dia vaig sentir el Jaume Arnella per la ràdio que explicava com en Cinto Solanellas li va cantar aquesta cançó i li explicà que aquesta s'estrenà a Barcelona cap el 1904. Gratant una mica més vaig trobar que hi havia un Lluís Silla en el grup de teatre local de Bellver de Cerdanya cap els anys 30 del Segle passat.

Si consulteu l'hemeroteca de "La Vanguardia" per aquells anys podeu trobar el 19 d'abril de 1907 la següent entrada:

"SALA MERCE.—Se representa actualmente en dicha Sala la visión musical en dos cuadros, letra de Feliu Santen y música del maestro Borras de Palau, titulada: «La cirereta», la cuál obtiene gran éxito. La obrita tiene un asunto «simpático sacado de un cuento popular catalán y ofrece bonitas situaciones. La música, escrita con mucha soltura, da notorio relieve al libro, adaptándose asi a los pasajes que respiran jovialidad y frescura, como a los en que el tema dominante ha de adquirir un tinte sentimental y hasta acentuación dramática. Destacan además por su colorido el coro infantil y por su plácida expresión el tema de «La padrina», en el segundo cuadro. El decorado, de los señores Koss y Güell, completa el efecto de esta «rondalla» musical, que dará buenas entradas á la Sala Mercé."

Per altra banda en el document "El Teatre Bartrina de Reus. Història i programació 1904-1994" de Albert Arnavat, Joaquim Besora, Marina Navàs, Eva Palau, apareix la següent referència:

"Del 8 de febrer al 29 de març de 1908 Audiciones Graner, proposta empresarial de crear un teatre líric nacional català– un dels esdeveniments artístics més importants de l’època, que incloïa teatre, cinema i música, estrenà la versió musical d’En Borilles i el Tinyós, amb lletra de Feliu Santem i música de J. B. Lambert, dirigida per B. Marinel·lo i amb la tiple Josefa Ferrer. El repertori fou Qui tot ho vol..., Ensenyança domèstica, Mentides que no fan mal, L’Hostal de la Peira i La Pastoreta, de Pere Gras Ballvé; La cirereta, La Gentil porquerola i Somni de Glòria, de Ferrer Gendre i Salvador Grau"

També en l'escrit "JOAN BORRÀS DE PALAU, ELS SEUS GERMANS I UNA PRECOÇ VIOLINISTA" apareix el següent:

"Com a principals obres del compositor Joan Borràs de Palau, poden considerar-se les següents: La presó de Xaüxa {d'Apel·les Mestres) i No diguis blat... (d'Eduard Aules i Garriga). Ambdues obres s'estrenaren en el Teatre Principal i a la Sala Mercè de Barcelona amb molt èxit. A la primera, hi figurava una marxa que el mestre Enric Morera, més tard, va utilitzar, generant la instrumentació per poder tocar-se per a orquestra. També l'òpera Clizia (de Ducati i Tormei);" alguns fragments de dita òpera van interpretar-se en concerts. Així mateix, les músiques de La resurrecció de Llàtzer(de Josep Carner) i de La cirereta (de Felip Santein), obres escrites per estrenar-se en els Espectacles-Audicions Graner."

Està aquesta teatral Cirereta relacionada amb la nostra "Cirereta" grallera ?

Per acabar-ho d'adobar, el document "La Maleta, vida musical d'un poble" de Josep Gausachs i Roig apareix el tema "Petons i cireres. Kiss me" i del qual n'he extret la imatge que acompanya aquest text. En el comentari, molt complert, que acompanya la partitura s'indica que la peça podria ser d'origen francés convertida en popular aquí.

Quan tingui temps continuaré mirant i ja veurem que surt.

P.D.: els que busqueu la lletra de "La Cirereta" la podreu veure clicant sobre la imatge que acompanya aquesta entrada. La partitura està a l'Skamot (mireu en els enllaços)

Inxes: les catalanes i les altres

2008-11-24T00:10:00.022+01:00

Qué fa que una gralla sigui un instrument genuinament català ?

Quan vaig començar amb aixó de la gralla, no em vaig fer cap pregunta, vaig comprar la gralla i quan vaig demanar "una" canya, hem preguntaren de quina mena, vaig quedar un xic fotut, i vaig dir que la més normal peró per aprenent. Vaig sortir amb una gralla i una canya triangular amb un relligat de fil morat. I així vaig començar a bufar la meva catalana gralla.

En passar el temps vaig anar descobrint que no tothom de la gralla li en deia així, hi havia gent que en deia dolçaina, essent el mateix instrument. També vaig aprendre que la canya tradicional era la canya quadrada i que originariament l'instrument era tradicional de la Catalunya Nova i no pas de la Vella (Ja ho comentaré un altre dia).

També vaig anar veient que a altres llocs de la Peninsula també hi ha dulzainas, pitos i gaitas, que, comparats amb les gralles seques i dolces, son pràcticament indistingibles.

Aleshores que fa que una gralla sigui catalana i no pas una "dulzaina" més?

L'ús que en fem, el repertori, el fet de que són fetes a Catalunya ? cap d'aquestes respostes era suficient.

Fa un temps una entrada en el bloc de "La Xabeba", em va fer evident una resposta que sabia de manera inconscient...

El que fa que una gralla sigui catalana no és el cos de la gralla, ni on s'ha fabricat, ni que toca, ni on:

El que fa que una gralla sigui catalana és LA CANYA.

Si, aquest trosset de canya que tots odiem-estimem, que ens posem a la boca i que emet el so, que ens amarga i s'esquerda, que tot sovint no sona com voldriem, i que aixó i tot bufem a través d'ell una vegada i una altre.

La inxa catalana, és esculpida i quadrada no pas torçada i tringular, i és aquesta inxa esculpida la que transforma una dulzaina qualsevol en gralla catalana.

Cert és que normalment sono amb una canya de dulzaina, peró també haig de dir que les meves experiéncies amb la inxa catalana no han estat massa bones: el so és bo en la primera octava, peró en fer els aguts, fatal, si no és que es col.lapsen al cap de poc temps de fer-les servir. En canvi, en general, els aguts en les inxes de dulzaina i la seva durabilitat han estat millors.

També he intentat fer-me jo les canyes, peró imagineu-vos els resultats que he obtingut si a mí em suspenien en treballs manuals.

Ara que sóc conscient que el que fa que una gralla sigui una gralla i no una altre cosa és l'inxa, i que el que jo vull fer sonar és una gralla CATALANA, sé que el que haig de fer es procurar-me bones inxes catalanes, provar-les, aprendre-les i quan ho tingui clar intentar convencer als meus companys.

Fa un temps parlant amb un amic clarinetista amb va dir que a la vora de casa hi ha una empresa que fabrica canyes per tota mena d'instruments de canya i que aquestes es poden adquirir en qualsevol estat de fabricació. També en fan inxes catalanes.

Aquí hi ha el procés de construció de inxes catalanes, aquí el d'inxes torçades, i aquest és l'enllaç de l'empresa d'inxes.

La imatge és de la Roser Olivé Aymerich representant una inxa antiga.

Qué ha passat amb l'Skamot ?

2008-11-23T23:56:00.007+01:00

Exactament aixó, sembla que els de l'skamot ja no continuen mantenint la seva web de partitures de gralla. Si més no a data d'avui no hi ha actualitzacions des de desembre del 2007.

Per mí ha estat, i encara és una font de partitures de gralla molt útil, i crec que per a molts d'altres. També és encara una petita memória de les tonades tradicionals i de les que s'hi van incorporant.

I de passada, que va passar amb el forum de "grallers.cat" ? només problemes de seguretat ?

Qué us ha passat ?

La primera entrada

2008-11-23T23:39:00.005+01:00

No sé si aquesta primera entrada ha de ser una declaració d'intencions o no. Les intencions inicials poden ser unes, peró la realitat i els aconteixements configuren una realitat que, de vegades coincideix amb aquestes intencions i molt sovint no.

El que si és cert, i és el que m'empeny a fer aquesta experiència, és que després de voltar per la xarxa no he trobat un lloc de debat sobre la gralla i el seu voltant, les festes, les tradicions, les músiques i també els altres instruments que també hi participen.

No és exactament cert el que dic, hi ha el "Quatre Notes" que ara està fluixet d'ambient (i que espero que revifi), i hi havia el forum dels "grallers.cat" ara clausurat.

També exposaré aquí la meva ignorància, sóc un aficionat ho reconec, i com a tal haureu d'interpretar els meus escrits. Amb un xic de sort amb la vostra col.laboració potser seré menys ignorant.

Apa, dieu el que vulgueu.