Gralles Informàtiques

A causa de les meves limitades capacitats musicals i de memòria, m'ajudo d'eines informàtiques per intentar superar aquestes mancances, i de les quals en faré un resum en aquest escrit. Observareu també que es tracta d'eines de codi lliure o gratuites.

Per començar, per realitzar aquestes tasques musicals, dedico un portàtil anticuat que té una tarja de so i entrades USB, un micròfon senzill i un teclat midi. En aquest portàtil, no hi tinc pas el "Windows" instal.lat sino la distribució "Fedora Core 9" de Linux. En aquesta distribució ja hi hi va practicament la totalitat dels programes que utilitzo:

-Per reproduir audio faig servir el "xine" i altres programes.
-Per passar de midi a format wav utilitzo el "timidity".
-Per convertir d'uns formats d'audio a d'altres utilitzo el "sox"
-Per reproduir i editar midi, gravar i reproduir cap el teclat i edició senzilla de partitures faig anar el "rosegarden"
-Per edició avançada de partitures tinc el "lilypond"
-Per gravar (del micro), fer edició i montatge de fitxers d'audio i la seva anàlisi hi ha l'"audacity"

Del mon "Windows" utilitzo 2 programes a través del emulador "wine" que són:
-"encore" que em permet obrir els fitxers que estan en aquest format
-"PDFtoMusic", que obre fitxers pdf amb partitures i sovint és capaç de fer-ne la interpretació.

Per l'ús que en faig, les versions gratuites de tots dos programes em resulten més que suficients.

Tot aquest programari és legal, des del Sistema Operatiu als programes "Windows", cost total de les llicències: 0 Euros.

El que trobo a faltar, i no és problema del "Linux" ni del "Windows", és el so de gralla pels fitxers midi (soundfont). M'ho vaig estar mirant, sé com fer-ho, peró necessita feina i no tinc ganes.

Per cert que m'ho acabo de tornar a mirar i aquí n'hi ha de pagament. Escolteu-vos la demo i vosaltres mateixos.


La imatge és el logo del Linux.

Bon Nadal

A tot els lectors, creients i descreguts, els que conec i els que no...

que tingueu un Bon Nadal, i que el tió us cagui bones canyes i molta bufera.

Visca els Tres Reis

S'acosta el Nadal i no sé si el propers dies faré cap entrada, permeteu-me doncs fer una avançada.

A continuació voldria fer una manifestació política: La única monarquia (o triarquia) que m'agrada i que crec cal defensar es la dels Tres Reis de l'Orient.

Els actes que fem per Nadal i Reis els trobo especialment agraïts. No hi ha millor públic que la mainada, tot expectants, il.lusionats, emocionats i pendents de tot el que passa. I ho facis més o menys bé, sempre contents.

Com il.lustració he penjat una versió de la tonada de Reis de Girona per a gralla en Do.

És aquesta cançoneta la que coneixen i canten totes les mainades i és la que esperen sentir una i altre vegada, tant el dia de l'arribada dels patges reials que recolliran les cartes amb els desitjos dels menuts, com a la nit de Reis en la cavalcada. Ja la recull l'Amades en en seu "Curs de l'Any". Ara no em pregunteu si és molt més vella, no ho sé,

Els grallers sortim tres cops durant aquests dies: el 24 a tocar nadales tradicionals pel centre, i el dia dels patges (cap de setmana anterior a Reis) i la nit de Reis, obrint les respectives comitives on toquem la esmentada tonada de Reis infinites vegades i on intercalem nadales per descansar una mica.

Aquests actes dels grallers no tenen més de deu o quinze anys.

Un Gener, un Febrer i un Passi-ho bé

Quan hi ha trobades de gegants i grallers, tot sovint es finalitza la cercavila convidant totes les colles, gralles i timbals a tocar "un (o dos) Gener, un (o dos) Febrer i un (o dos) Passi-ho bé".

L'esperit d'aquesta tocada conjunta, és el de l'agermanament de les colles presents.

En començar a sortir a tocar, em feia gràcia, m'esforçava per tocar i seguir els altres. El Gener bé, peró en el Febrer sempre em perdia al mateix lloc. Passades un parell o tres de sortides em vaig adonar que no seguien la partitura que tenia. Cap problema tot és saber-ho.

A mesura que anava agafant confiança, vaig començar a adonar-me'n d'alló que passava i que passa. I el que passa és que no sento ni la meva gralla ni els meus pensaments. És produeix un terrabastall de timbals de tota mena picant el més fort que poden, i els grallers, fent xisclar les gralles més diverses en les més diverses afinacions, el més alt que poden i a la màxima velocitat possible.

Ja fa temps que ja no toco en aquest moment, de fet m'allunyo i defujo aquest acte sonor, i cada cop m'agrada menys. No el critico com a acte amb sentit espiritual, peró musicalment és dubtós. No sé si sóc l'únic, si hi altres companys que pensen de manera similar. Pot-ser s'hauria de buscar una altre solució, si hi és.

Quan anem a tocar, si hi ha altres grups, m'agrada veure i sentir que i com toquen i quins instruments utilitzen. Sí, de fet espio la competència. I veig una mica de tot, gralles de factures i afinacions diferents, colles que afinen, grups que no, grallers que comencen i alguns que semblen professionals. En general, quant més petita la colla millor sona. I quant ens ajuntem tants grallers i timbalers tocant el simultaniament el resultat dificilment pot ser bo.

És mereix en Manel Rius ser honorat amb aquests Geners i Febrers ? Tots estarem d'acord en que voldriem que els temes sonessin bé.

Peró no m'hauria de sorprendre quan hi ha gent que és diu graller i després manifesta:

"Tocar la gralla no és difícil, la dificultat rau en mantenir la bufera sobre la embocadura anomenada inxa. Aquí està tota la dificultat, si aixó s'aconsegueix és molt senzill"

No us enganyessiu pas, sóc un graller, com a molt, mediocre, peró si més no, me n'adono i intento millorar.

La imatge és la dels Gegants de Catalunya: El Treball i La Cultura

La Cirereta

La Cirereta és un tema que m'agrada especialment i prou conegut.

El toquen a València, els "Pont d'Arcalís" el canten i semla que a Mèxic també. Hi ha una versió en el "Curs de Gralla" de l'Enric Montsant, en el "Punt de trobada", al "20 peces per a gralla seca", i una altre en l'Skamot. És ball de bastons a diverses poblacions.
En principi és donava d'autoria anónima. Peró en el seu dia en el fòrum de l'Skamot es va reclamar l'autoria per a Lluís Silla de Bellver de Cerdanya.

Un dia vaig sentir el Jaume Arnella per la ràdio que explicava com en Cinto Solanellas li va cantar aquesta cançó i li explicà que aquesta s'estrenà a Barcelona cap el 1904. Gratant una mica més vaig trobar que hi havia un Lluís Silla en el grup de teatre local de Bellver de Cerdanya cap els anys 30 del Segle passat.

Si consulteu l'hemeroteca de "La Vanguardia" per aquells anys podeu trobar el 19 d'abril de 1907 la següent entrada:

"SALA MERCE.—Se representa actualmente en dicha Sala la visión musical en dos cuadros, letra de Feliu Santen y música del maestro Borras de Palau, titulada: «La cirereta», la cuál obtiene gran éxito. La obrita tiene un asunto «simpático sacado de un cuento popular catalán y ofrece bonitas situaciones. La música, escrita con mucha soltura, da notorio relieve al libro, adaptándose asi a los pasajes que respiran jovialidad y frescura, como a los en que el tema dominante ha de adquirir un tinte sentimental y hasta acentuación dramática. Destacan además por su colorido el coro infantil y por su plácida expresión el tema de «La padrina», en el segundo cuadro. El decorado, de los señores Koss y Güell, completa el efecto de esta «rondalla» musical, que dará buenas entradas á la Sala Mercé."

Per altra banda en el document "El Teatre Bartrina de Reus. Història i programació 1904-1994" de Albert Arnavat, Joaquim Besora, Marina Navàs, Eva Palau, apareix la següent referència:

"Del 8 de febrer al 29 de març de 1908 Audiciones Graner, proposta empresarial de crear un teatre líric nacional català– un dels esdeveniments artístics més importants de l’època, que incloïa teatre, cinema i música, estrenà la versió musical d’En Borilles i el Tinyós, amb lletra de Feliu Santem i música de J. B. Lambert, dirigida per B. Marinel·lo i amb la tiple Josefa Ferrer. El repertori fou Qui tot ho vol..., Ensenyança domèstica, Mentides que no fan mal, L’Hostal de la Peira i La Pastoreta, de Pere Gras Ballvé; La cirereta, La Gentil porquerola i Somni de Glòria, de Ferrer Gendre i Salvador Grau"

També en l'escrit "JOAN BORRÀS DE PALAU, ELS SEUS GERMANS I UNA PRECOÇ VIOLINISTA" apareix el següent:

"Com a principals obres del compositor Joan Borràs de Palau, poden considerar-se les següents: La presó de Xaüxa {d'Apel·les Mestres) i No diguis blat... (d'Eduard Aules i Garriga). Ambdues obres s'estrenaren en el Teatre Principal i a la Sala Mercè de Barcelona amb molt èxit. A la primera, hi figurava una marxa que el mestre Enric Morera, més tard, va utilitzar, generant la instrumentació per poder tocar-se per a orquestra. També l'òpera Clizia (de Ducati i Tormei);" alguns fragments de dita òpera van interpretar-se en concerts. Així mateix, les músiques de La resurrecció de Llàtzer(de Josep Carner) i de La cirereta (de Felip Santein), obres escrites per estrenar-se en els Espectacles-Audicions Graner."

Està aquesta teatral Cirereta relacionada amb la nostra "Cirereta" grallera ?

Per acabar-ho d'adobar, el document "La Maleta, vida musical d'un poble" de Josep Gausachs i Roig apareix el tema "Petons i cireres. Kiss me" i del qual n'he extret la imatge que acompanya aquest text. En el comentari, molt complert, que acompanya la partitura s'indica que la peça podria ser d'origen francés convertida en popular aquí.

Quan tingui temps continuaré mirant i ja veurem que surt.

P.D.: els que busqueu la lletra de "La Cirereta" la podreu veure clicant sobre la imatge que acompanya aquesta entrada. La partitura està a l'Skamot (mireu en els enllaços)

Inxes: les catalanes i les altres

Qué fa que una gralla sigui un instrument genuinament català ?

Quan vaig començar amb aixó de la gralla, no em vaig fer cap pregunta, vaig comprar la gralla i quan vaig demanar "una" canya, hem preguntaren de quina mena, vaig quedar un xic fotut, i vaig dir que la més normal peró per aprenent. Vaig sortir amb una gralla i una canya triangular amb un relligat de fil morat. I així vaig començar a bufar la meva catalana gralla.

En passar el temps vaig anar descobrint que no tothom de la gralla li en deia així, hi havia gent que en deia dolçaina, essent el mateix instrument. També vaig aprendre que la canya tradicional era la canya quadrada i que originariament l'instrument era tradicional de la Catalunya Nova i no pas de la Vella (Ja ho comentaré un altre dia).

També vaig anar veient que a altres llocs de la Peninsula també hi ha dulzainas, pitos i gaitas, que, comparats amb les gralles seques i dolces, son pràcticament indistingibles.

Aleshores que fa que una gralla sigui catalana i no pas una "dulzaina" més?

L'ús que en fem, el repertori, el fet de que són fetes a Catalunya ? cap d'aquestes respostes era suficient.

Fa un temps una entrada en el bloc de "La Xabeba", em va fer evident una resposta que sabia de manera inconscient...

El que fa que una gralla sigui catalana no és el cos de la gralla, ni on s'ha fabricat, ni que toca, ni on:

El que fa que una gralla sigui catalana és LA CANYA.

Si, aquest trosset de canya que tots odiem-estimem, que ens posem a la boca i que emet el so, que ens amarga i s'esquerda, que tot sovint no sona com voldriem, i que aixó i tot bufem a través d'ell una vegada i una altre.

La inxa catalana, és esculpida i quadrada no pas torçada i tringular, i és aquesta inxa esculpida la que transforma una dulzaina qualsevol en gralla catalana.

Cert és que normalment sono amb una canya de dulzaina, peró també haig de dir que les meves experiéncies amb la inxa catalana no han estat massa bones: el so és bo en la primera octava, peró en fer els aguts, fatal, si no és que es col.lapsen al cap de poc temps de fer-les servir. En canvi, en general, els aguts en les inxes de dulzaina i la seva durabilitat han estat millors.

També he intentat fer-me jo les canyes, peró imagineu-vos els resultats que he obtingut si a mí em suspenien en treballs manuals.

Ara que sóc conscient que el que fa que una gralla sigui una gralla i no una altre cosa és l'inxa, i que el que jo vull fer sonar és una gralla CATALANA, sé que el que haig de fer es procurar-me bones inxes catalanes, provar-les, aprendre-les i quan ho tingui clar intentar convencer als meus companys.

Fa un temps parlant amb un amic clarinetista amb va dir que a la vora de casa hi ha una empresa que fabrica canyes per tota mena d'instruments de canya i que aquestes es poden adquirir en qualsevol estat de fabricació. També en fan inxes catalanes.

Aquí hi ha el procés de construció de inxes catalanes, aquí el d'inxes torçades, i aquest és l'enllaç de l'empresa d'inxes.

La imatge és de la Roser Olivé Aymerich representant una inxa antiga.

Qué ha passat amb l'Skamot ?

Exactament aixó, sembla que els de l'skamot ja no continuen mantenint la seva web de partitures de gralla. Si més no a data d'avui no hi ha actualitzacions des de desembre del 2007.

Per mí ha estat, i encara és una font de partitures de gralla molt útil, i crec que per a molts d'altres. També és encara una petita memória de les tonades tradicionals i de les que s'hi van incorporant.

I de passada, que va passar amb el forum de "grallers.cat" ? només problemes de seguretat ?

Qué us ha passat ?

La primera entrada

No sé si aquesta primera entrada ha de ser una declaració d'intencions o no. Les intencions inicials poden ser unes, peró la realitat i els aconteixements configuren una realitat que, de vegades coincideix amb aquestes intencions i molt sovint no.

El que si és cert, i és el que m'empeny a fer aquesta experiència, és que després de voltar per la xarxa no he trobat un lloc de debat sobre la gralla i el seu voltant, les festes, les tradicions, les músiques i també els altres instruments que també hi participen.

No és exactament cert el que dic, hi ha el "Quatre Notes" que ara està fluixet d'ambient (i que espero que revifi), i hi havia el forum dels "grallers.cat" ara clausurat.

També exposaré aquí la meva ignorància, sóc un aficionat ho reconec, i com a tal haureu d'interpretar els meus escrits. Amb un xic de sort amb la vostra col.laboració potser seré menys ignorant.

Apa, dieu el que vulgueu.