Qué fa que una gralla sigui un instrument genuinament català ?
Quan vaig començar amb aixó de la gralla, no em vaig fer cap pregunta, vaig comprar la gralla i quan vaig demanar "una" canya, hem preguntaren de quina mena, vaig quedar un xic fotut, i vaig dir que la més normal peró per aprenent. Vaig sortir amb una gralla i una canya triangular amb un relligat de fil morat. I així vaig començar a bufar la meva catalana gralla.
En passar el temps vaig anar descobrint que no tothom de la gralla li en deia així, hi havia gent que en deia dolçaina, essent el mateix instrument. També vaig aprendre que la canya tradicional era la canya quadrada i que originariament l'instrument era tradicional de la Catalunya Nova i no pas de la Vella (Ja ho comentaré un altre dia).
També vaig anar veient que a altres llocs de la Peninsula també hi ha dulzainas, pitos i gaitas, que, comparats amb les gralles seques i dolces, son pràcticament indistingibles.
Aleshores que fa que una gralla sigui catalana i no pas una "dulzaina" més?
L'ús que en fem, el repertori, el fet de que són fetes a Catalunya ? cap d'aquestes respostes era suficient.
Fa un temps una entrada en el bloc de "La Xabeba", em va fer evident una resposta que sabia de manera inconscient...
El que fa que una gralla sigui catalana no és el cos de la gralla, ni on s'ha fabricat, ni que toca, ni on:
El que fa que una gralla sigui catalana és LA CANYA.
Si, aquest trosset de canya que tots odiem-estimem, que ens posem a la boca i que emet el so, que ens amarga i s'esquerda, que tot sovint no sona com voldriem, i que aixó i tot bufem a través d'ell una vegada i una altre.
La inxa catalana, és esculpida i quadrada no pas torçada i tringular, i és aquesta inxa esculpida la que transforma una dulzaina qualsevol en gralla catalana.
Cert és que normalment sono amb una canya de dulzaina, peró també haig de dir que les meves experiéncies amb la inxa catalana no han estat massa bones: el so és bo en la primera octava, peró en fer els aguts, fatal, si no és que es col.lapsen al cap de poc temps de fer-les servir. En canvi, en general, els aguts en les inxes de dulzaina i la seva durabilitat han estat millors.
També he intentat fer-me jo les canyes, peró imagineu-vos els resultats que he obtingut si a mí em suspenien en treballs manuals.
Ara que sóc conscient que el que fa que una gralla sigui una gralla i no una altre cosa és l'inxa, i que el que jo vull fer sonar és una gralla CATALANA, sé que el que haig de fer es procurar-me bones inxes catalanes, provar-les, aprendre-les i quan ho tingui clar intentar convencer als meus companys.
Fa un temps parlant amb un amic clarinetista amb va dir que a la vora de casa hi ha una empresa que fabrica canyes per tota mena d'instruments de canya i que aquestes es poden adquirir en qualsevol estat de fabricació. També en fan inxes catalanes.
Aquí hi ha el procés de construció de inxes catalanes, aquí el d'inxes torçades, i aquest és l'enllaç de l'empresa d'inxes.
La imatge és de la Roser Olivé Aymerich representant una inxa antiga.
