Bon Nadal

Bon Nadal, bon any i bons Reis a tots.

A tocar d'on treballo, hi ha el claustre gòtic de Sant Domènec de Girona. Hi ha en aquest claustre uns capitells que trobo molt adientes per felicitar-vos el Nadal. Es tracta de la representació de l'Anunciació, el Naixement, l'anunci als pastors, l'Epifania i la fugida a Egipte.

Com a felicitació, n'he fet unes fotos, amb perill de la meva integritat, tot enfilant-me i ha sortit el que ha sortit.

En primer lloc el Naixement. Podeu veure que no hi falta ningú: El bou, el burro, Sant Josep, la Mare de Déu i el Nen. L'ocell que veieu, representa un colom, que és l'Esperit Sant i que en realitat correspon a l'escena de l'altre cara del capitell. Per sota i hi ha una mena de gos que correspon a l'escena dels pastors.



En segon lloc hi ha dues escenes. L'una, l'anunci als pastors, on un d'ells toca un instrument, i com que sóc així, m'agrada pensar que és una tarota o gralla, també es veuen dos o tres caps de cabra o xai i un pastor que sembla que balli. En l'altre, es veuen tres caps de camell i dos dels Reis de l'Orient.



Aquesta tercera foto representa el tercer rei, que s'ha tret la corona i que fa el seu present al Nen. Per cert, aquest capitell amb l'Epifania és de basalt negre, i per tant tots tres reis són negres.




Per acabar, dues fotos més. En primer lloc dues escenes: la de la fugida a Egipte i l'Anunciació; i una segona foto del capitell del "graller".

Primer diumenge d'advent

A casa dels meus pares, el Nadal era, i és molt important. No sé si a casa dels altres també, ja que a la meva família aquestes celebracions sempre han estat molt privades, i si voleu tencades, molt rares vegades venia gent no emparentada. S'aplica allò de "Pel Nadal cada ovella al seu corral". El primer diumenge d'advent, ma mare prepara quatre espelmes i les posa en una mena de plata que decora, i encén una de les espelmes. Així comença a preparar el Nadal. Cada diumenge que passi encendrà una espelma més.

Fa ja dues setmanes que no surto a tocar, i no hi tornaré fins el Nadal, on hi haurà tres o quatre sortides nadalenques i tot seguit vindrà Sant Antoni. De la mateixa manera que avui, des del punt de vista religiós és comença a preparar el Nadal, jo haig de recuperar el repertori de Nadal, repassar-lo, i assajar-lo juntament amb la colla.

De les peces que hi ha en aquest repertori, hi ha unes que, i només és la meva opinió, queden molt bé amb la gralla i els timbals, i d'altres que no tant. En general, les que crec que queden bé són les més alegres, i les que crec que no hi queden tant són les més cerimonioses o serioses.

Al respecte d'això últim, Si us mireu "Les cent millors cançons de Nadal" de Joan Amades, en el seu pròleg diu:

"...
En termes generals i sumaris podríem classificar les cançons en dos grups: un de greus, solemnes i serioses i l'altre d'alegroies, festives i joioses. Les primeres solen ésser pròpies de les cançons que canten el gran adveniment de manera abstracta i també de les que descriuen detalls de les Santes Escriptures relacionats amb el naixement de Jesús. El segon grup de melodíes sol cantar la gaia adoració dels pastors i dels Reis, que, segons la tradició van produir-se en un ambient de gran joia i d'inefable alegria. Aquests dos aspectes que hom pot veure en la música nadalenca semblen revelar dos orígens o procedències: un de cant litúrgic, completament d'acord amb el cerimonial i amb la música pròpia de l'interior de l'església i un altre de profà i d'aire pastoral, que sembla comportar la intervenció laica a les festes del temple i que ve a representar com la intervenció de la plaça , en el cerimonial i en la litúrgia nadalenca.
...
Les tonades del primer tipus, amarades d'unció religiosa, bé podrien ésser obra dels mestres de capella i d'organistes entesos i especilitzats en música religiosa.
...
Les tonades d'aire pastoral, diverses de dansa, bé poden ésser obra de pastors, molts d'ells, ben músics, malgrat la seva ignorància tècnica, grans tocadors de flabiol i de tants d'altres instruments
..."

Imatge d'espelmes d'advent manllevada del web. Vaja, ja porto dues entrades amb espelmes.

Fa un any

Com passa el temps !

Avui fa un any vaig encetar aquest bloc. No em pensava pas que duraria tant, tampoc sabia cap a on aniria. A mi, m'ha servit per ordenar una mica els meus pensaments i aprendre algunes coses amb els comentaris dels lectors. Gràcies a tots els que han llegit i més als que han comentat.

També crec que em toca fer una reflexió sobre la continutitat d'aquest blog. Ja hi ha altres espais (el Quatre Notes i el Blog de l'Enric Montsant) que són, des del meu punt de vista, llocs de referència pel què fa a la gralla, i pot ser aquest bloc ha perdut una mica el sentit que tenia en començar.

Apa, bona nit !

Trencar l'olla

Ahir vaig anar a un aplec per celebrar Sant Martí. Déu n'hi do la gent que hi havia tot i que el dia no era massa agradable.

Quan vaig arribar tot just va começar la litúrgia. L'acompanyament musical el feia la cobla que després interpretaria les sardanes.

Es sortejava un garrí, guanyaria aquell qui millor estimés el seu pes. Hi havia gent torrant castanyes, que després es repartirien acompanyant-les amb moscatell. Es venien números de diversos sortejos (Nadal, paneres, etc) i per a la mainada hi havia dues paradetes, la primera on podien dibuixar i la segona on es trencava l'olla.

Vaig anar a badar a on trencaven les olles, em vaig adonar que feia molt de temps que no ho havia vist, i aquest va ser el comentari que em va fer una persona que també s'ho mirava. Els nanos, inquiets, feien cua, hi hauria prous olles ?, uns xisclaven, altres reien, un que tenia el pal per trencar l'olla quasi trenca l'olla de la persona que s'en cuidava. Tots varem riure.

Era el moment d'anar a tocar hi vaig anar amb els meus companys.

No, no es va matar cap porc, però he posat aquesta imatge per allò de "Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi". La imatge està manllevada del web.

Ball conjunt

Aquest diumenge passat hi va haver trobada de gegants a Girona.

A causa d'un seguit de circumstàncies, s'ha canviat el recurregut tradicional i s'ha acabat en un lloc nou.

No sé si a causa de tots aquest canvis, no es va fer l'acostumat acte sonor habitual de Gener i Febrer i Passi-ho bé. Aquest cop els gegants i resta de imaginari van fer la ballada conjunta amb un vals interpretat pels "Quarteto de Tres".

Des del meu punt de vista, molt agradable i tot un encert.

La imatge és del moment en que els gegants entren a la plaça. Extreta del "Diari de Girona"

Visita al museu

Divendres passat vaig anar a visitar el Museu d'Història de la Ciutat de Girona. Vaig visitar totes les sales però em vaig entretenir una mica més en la dedicada a la sardana. Lamentablement no tenia càmera de fotos, només duia un mòbil un pèl antiquat.

D'aquesta sala em vaig interessar especialment en les xeremies (n'hi ha tres, totes datades del segle XVIII) i els flabiols (un del segle XVIII). Tota la resta d'instruments eren de cobla moderna, alguns fets pel propi Touron.

De les xeremies (no sé on vaig llegir que són tarotes) vaig observar el guradallavi i la estretor del tudell, a més que totes tres tenien una mida aparent semblant entre elles i també similar las tiples que hi havia exposats al seu costat.



En la primera imatge, podeu veure (primera renglera i d'esquerra a dreta) dues xeremies i tres tiples. En la primera xeremia es pot veure el guardallavi (pirouette) i en la segona podeu veure el petit tudell que té i la clau que té. Què les separa dels tiples ? Les claus ?

Per cert, em pregunto si el petit tudell vol dir que feia servir inxes petites (comparant amb la gralla) ?

En la segona imatge hi ha un detall de la xeremia amb clau i dels seus forats.



En la tercera es veu el guardallavi i la part superior del tudell amagat dins aquell.



Aquesta quarta és una foto del mateix instrument del qual em vist el guardallavi.



Com últimament estic intentant fer sonar un flabiol (i no m'ensurto), també em vaig interessar pels que hi havia, aquí teniu la cinquena imatge, d'un flabiol del XVIII.



En la sala dedicada als setges napoleónics, hi ha exposats dos timbals del període. Podeu veure que tot i haver perdut uns quants tensors, són practicament iguals als timbals de fusta "tradicionals" actuals.




Per acabar. En les etiquetes dels intruments no hi deia res més que el nom de l'objecte, la seva datació i procedència, res més. En la sala de la sardana hi havia un plafó on s'esmentava la cobla de tres quartants i hi havia una foto dels "Ministrils del Rosselló" i una partitura d'una peça que a aquest tipus de cobla. No, no hi havia cap sac de gemecs.

I segur que no guanyo cap premi de fotografia, amb aquestes fotos no.

P.D.: En José María m'ha enviat unes fotos que va fer ell i que són força millors que les meves. Les afegeixo a continuació. (Moltes gràcies José María!)

En aquesta foto de la vitrina es veuen les tres tarotes a l'esquerra i en el primer rengle. La de més a la esquerra està feta d'una sola peça (La meva foto de tota la vitrina va surtir fatal).



En aquesta segona foto es veu millor el detall del guardallavi i el tudell que s'hi amaga.

De Copes

Són fires de Girona. El passat dissabte, a les barraques de La Copa hi actuaven Mesclat i Els Pets.

Personalment, tenia moltes ganes per sentir Mesclat en directe, i per tant vaig aprofitar per a anar-los a escoltar.

Després de fer moltes voltes per intentar aparcar (Girona està impossible amb les fires), encara vàrem tenir temps de fer un mos i arribar aviat al concert. Encara estaven els muntadors fent els darrers preparatius. Amb les llums apagades va sortir el bateria i va fer quatre estiraments. En engegar-se la llum, surt el de la gralla a tocar, i sona rara, esquifida. També hi havia un violinista. Segur ? No se'l sentia. El de la gralla se'n va anar al fons, al que suposo que era el seu lloc normal. Segur que era una gralla ? El cantant sonava fluix.

Poc a poc el volum va anar canviant i les coses començaren a aclarir-se. El de la gralla agafà un flabiol i un tamborí, no se'l sentia. Al cap d'uns minuts ja se'l començà a sentir, ah ! i també al violinista, per fi.

No em vaig poder quedar fins el final. Quan sortia, semblava que havien arreglat alguna cosa més. Una llàstima. Ho tornaré a intentar un altre cop.

Veig que no només als pobles petits ens passen coses d'aquestes amb el so.

Imatge de Sant Narcís i les seves mosques.

Incident

Com molts ja sabeu, el cap de setmana passat es va celebrar la F i r a  d e l  M ó n  G e g a n t e r . Dissabte a la tarda va caure un xàfeg, i els actes es van haver de retardar. Hi havia un escenari i un equip de so, i el montatge d'aquests no es va poder fer a temps.

En el ball de plaça tocavem els grallers i un altre grup que necessitava l'amplificació pel tipus d'instruments que utilitza. En veure que no es podia utilitzar ni l'escenari ni l'equip de so, es va decidir tocar a peu d'escenari i ells sense amplificació.

Mentre comencem a tocar les gralles, es comencen a sentir cops dalt de l'escenari, els operaris estan montant coses. En el moment en que l'altre grup comença, de cop, apareix un altre operari i planta devant del grup un micro (recordeu que estem a peu de l'escenari i els altaveus queden derrera) i algú engega l'equip de so. Xerrics, retrunys, i de moment sona el so amb potència. Al cap de pocs instants, un xiulet travessa la plaça, el so que s'acobla, el volum puja i baixa diverses vegades amb nous efectes sonors, els executants es miren desconcertats. Afortunadament un d'ells agafa el micro pel coll, i el desconnecta. Per fi !

Tot i que fluixet varem poder gaudir de les seves peces. Les gralles van fer la seva part sense amplificació, evidentment.

Entrevistes a la ràdio

L'Enric Montsant, en el seu bloc, ha deixat un enllaç a la gravació d'unes entrevistes fetes amb motiu del vinté aniversari del Tradicionarius.

Tot just ara les he pogut escoltar. En voldria destacar tres, especialment relacionades amb la gralla:

- Entrevista a l'Enric Montsant

- Entrevista al Xavier Orriols

- Entrevista a la Roser Olivé

Telenotícies

En el telenotícies de TV3 d'avui vespre, han fet un reportatge sobre varietats tradicionals d'aliments. En les imatges que servien per acompanyar la notícia, de cop, apareix una colla tocant aquella peça que diu "no sé que el qui no boti", que a més sonava com sonava. He pensat, si no hi havia una escena d'un moment més reeixit, o si pot ser només hi havia certa mala llet per part del càmara o montador. Ara, segurament els de la colla estaran ben contents de veure's a les notícies.

Llàstima, per un dia que surten cinc segons unes gralles a les notícies, van i posen això.

La imatge és el logo del Telenotícies de TV3.

Vicis

Tranquils, no parlaré de tabac, alcohol o drogues, ni d'altres debilitats com la xocolata.

Aquests dies estic assajant un tema nou, i no m'en surto, tinc un vici aprés i no hi ha manera de que no surti en aquest nou tema. En el mateix moment que intento tocar aquesta peça una mica lleugeret, hem surt el vici. Si toco poc a poc i mirant la partitura, tot be, ara, a la que corro, els dits fan el que volen, i si toco de memòria, encara que sigui poc a poc: malament. El vici està amagat, silenciós, a l'aguait, esperant per saltar sobre la seva presa en el moment en que aquesta més es confia.

Sovint em passa en temes que conec de manera diferent, de vegades el passatge s'assembla a un d'un altre tema, però aquest no sé d'on surt.

Ja sé, ja sé, cal insistir i repetir i ja sortirà.

Imatge manllevada de la wikipedia.

I per la Diada, què?

Aquest passat Onze de Septembre, també he tocat en un acte conmemoratiu. Ha estat la primera vegada que vaig a una cosa d'aquestes, i no n'havia parat mai atenció.

L'acte ha estat breu, senzill i per a algunes persones molt emotiu. He vist que hi havia molt poc jovent i que la mitjana d'edat era força alta. I poques senyeres a les balconades.

La pregunta era, i a banda de "Els Segadors", què cal tocar ? Finalment han sonat també "El Ball de la Civada", "El Gener", "La Cirereta" i alguna peça més. En qualsevol cas he marxat dubtant si aquestes peces eran les més encertades per a un acte com aquest. Per cert, en el moment de "Els Segadors" tothom s'ha posat dret i sé que l'han cantat, però amb les gralles no els he sentit pas.

Al vespre he vist les notícies a la tele, hi havia un resum dels diferents actes, han explicat algunes de les actuacions que s'han fet. I haig de dir que he quedat una mica sorprés. La meva conclusió és que veient el que es fa a per tot, tant li fa el que es toqui, que de vegades em complico massa la vida i busco solucions a problemes que no existeixen.

Imatge manllevada de la wikipedia, és l'Angelus de Jean-François Millet, pel recolliment que reflexa.

Segadors

Hi ha pobles que fan la festa major l'onze de septembre. Aniré de cercavila a un d'aquest pobles i, com altres anys, algú demanarà que sonem "Els Segadors". Els anys anteriors, la resta de la colla tocava la peça però jo no, ja que no la sabia. Aquest any he decidit estudiar-la. A part d'aprendre-la he voltat un xic per la xarxa per veure una mica de la seva història.

La primera cosa curiosa és que la partitura que publica la Generalitat de Catalunya en el seu web, és molt petita, tant, que amb prou feina es diferencien les blanques de les negres. Què els costaria posar una partitura en condicions ? La url és http://www.gencat.cat/catalunya/cat/simbols.htm .

Pel que fa a l'origen de l'himne m'ha fet gràcia llegir que és el resultat d'empaltar un romanç originat en la Guerra dels Segadors (1640) i una cançó de taverna de la plana de Vic.

Si grateu al web trobareu informació complerta (repetida múltiples vegades).

Recordo que quan era força més jove, el primer any que vàrem penjar la senyera (em va costar 25 peles), molta gent la penjava amb crespó negre. En preguntar al meu pare, ens va dir que es tractava d'un dia de dol. Cada cop es varen anar veient menys crespons, fins ara que és molt sorprenent veure'n algun. Diria que ara és un dia de festa més.

Septembre

Avui és un dia agradable, no fa aquella calor de bojos. Encara no puc estar-me gaire pel bloc (o blog), tot i que poc a poc torno a la normalitat, que serà total quan els nanos comencin l'escola.

He trobat el blog (o bloc) sobre construcció d'instruments, especialment dolçaines, que crec pot resultar molt interessant. El trobareu aquí.

També l'afegiré als enllaços.

La foto, que no té res a veure amb l'entrada, és d'una tarota que està dipositada a la universitat d'Edimburg datada cap el 1850. Sembla ser que es poden demanar amidaments i radiografies.

Agostat

Em sap greu no haver deixat cap entrada en el bloc, però l'Agost ha pogut més que les meves intencions, la calor m'afecta massa.

Tampoc tinc clar con fer un parell de proves que tinc pendents per comparar les meves gralles, ni tenia res més per explicar. Altrament, avui ha estat el primer dia en dues setmanes que he agafat la gralla per assajar, com es nota!

Pot ser avui no ha fet tanta calor.

La foto la he manllevat del web.

Com sona la meva gralla: Les canyes i els tudells

Benvinguts a aquesta nova sessió sobre com sona la meva gralla. En primer lloc perdoneu que no hagi fet aquest escrit amb anterioritat, no sempre sóc amo del meu temps.

Permeteu-me recuperar una fotografia, que ja fa temps vaig fer servir en una entrada anterior d'aquest bloc, on apareixien una canya de pala, una canya triangular (segona i tercera per l'esquerra respectivament) i el tudells (segon i tercer per l'esquerra) que seran víctimes de les proves daquests dies.

Les proves seran molt simples, gravaré el so emés per cada canya sense i amb tudell i farem la mateixa observació que he fet fins ara amb l'objectiu de veure quin és l'espectre i si el tudell el transforma.

	La torçada:	I la inxa de pala:
S e n s e
R e g u l a b l e
A m p l e

Observeu que les dues gràfiques de les inxes soles no són massa diferents, però la inxa de pala té un só més nasal que no pas la inxa torçada. En tots dos casos la gràfica puja per les tres primeres crestes i després té un aspecte descendent.En el cas de la torçada podem veure que la fonamental és un Re#6 amb una potència de -10.2 dB. El tercer pic té 4dB. Els harmònics del primer al quart estan tots entre els -1.2 dB i els 4dB. L'aspecte general de la gràfica no és massa apuntat. La fonamental de la canya de pala està en el Re6 amb -13.6 dB el màxim està en la tercera cresta amb uns 5dB, i entre aquestes potències hi ha 4 crestes.

L'aspecte general de les gràfiques és semblant en el cas de les canyes amb el tudell regulable.En la canya torçada sembla que la gràfica te un aspecte més apuntat. La fonamental ha passat a ser un La5 amb una potència de -26.1 dB i el pic està en el quart pic amb 1 dB. Ens apareixen més petites crestes entre las que corresponen als harmònics. Hi ha 7 crestes entre la potència de la fonamental i la potència del pic. Per la inxa de pala podem veure com el primer harmònic està en La#5 amb -34 dB. La cresta més potent és la quarta amb més de 0 dB. Entre aquests dos valors hi ha unes 10 crestes. La gràfica fa una pinta més aviat irregular amb pujades i baixades de potència.

Amb aquest tudell de llum ample el so és més potent que amb el tudell regulable. En la inxa torçada la fonamental està en el Do#6 amb -39.3dB. El Segon pic és el de més potència amb 4 dB, i trobem 10 crestes entre aquestes dues potències. A partir del segon harmònic, la gràfica té un aspecte descendent. Per la inxa de pala, ara la nota emesa també és un Do#6, aquest té -27 dB. El màxim està situat en el segon harmònic amb uns 2 dB. Entre aquest dos valors hi ha 7 crestes.

I ara una canya i un tudell que són d'en José María (Gràcies)

Inxa Sola	Inxa i Tudell

Compareu-les vosaltres mateixos.

Per acabar

Les reflexions que jo m'emporto i pot ser són equivocades es podrien resumir en:

• Cada canya genera un so diferent a les altres
• Els tudells a part de baixar la freqüencia poden amplificar el só de la canya o no, i que si que modifiquen l'espectre del so generat per la canya
• Crec que afirmar que la presència d'uns determinats harmònics per si mateixa defineix el so és inexacte, falta un o més paràmetres. He intentat trobar altres fonts al respecte i no ho he aconseguit, si però he trobat uns articles que afirmen que només l'analisi de l'espectre és insuficient
  

Quan torni a tenir temps un altre experiment.

P.D.:Veig que el formateig de la pàgina no és gaire fantàstic pel fet d'utilitzar taules, no ho sé fer millor.

Com sona la meva gralla: El Sol alt i els Castells

Aquí teniu l'entrada que havia anunciat. El títol original, era "El Sol alt i els Romeas", ja que aquests feien servir gralles seques i només anava a estudiar la seva gravació, però l'he canviat ja que tot i que el contingut és el mateix, si que utilitzaré tres gravacions diferents del "Toc de Castells" per fer comparacions, i el títol així em sembla més adient.

Estarem d'acord, i si no ho comenteu, que les tres primeres notes del toc de Castells, són tres notes com tres Sols ;-) No sé si hi hi havia gent que s'hagués fet arreglos, jo utilitzaré el primer supòsit, i és el tercer sol el que utilitzaré per comparar.

En primer lloc mirarem com està l'afinació:

En primer lloc la gravació del Romeas...



Veiem que la punta més alta correspon a un Sol#5. He mirat els altres Sols i el resultat és consistent.

A continuació el fragment del Macaris...



El màxim de la gràfica està en el Mi5.

I ara la Colla de Puigpelat...



Observem un Fa5.

Què vol dir tot això ?

El que s'observa els que el Romeas sonen Alts, la Colla de Puigpelat baixos, i els Macaris més baixos encara. La gravació dels Romeas és dels anys trenta, no sé com es va gravar, però no en costa gens imaginar que els mitjans no eren tan acurats com els actuals, petites variacions en la velocitat de gravació (disc o cilindre) i en la de reproducció varien les freqüències observables. De les altres dues gravacions no en sé res de res.

Em pensava que antigament s'afinava més baix que la norma standard actual, per això em sorprèn força el resultat dels Romeas, ja que el programa que utilitzo està calibrat amb el La a 440 Hz. Per contra em semblen més esperables els altres dos resultats, podriem mirar com s'ajusten a un Sol5 suposant un La 415 Hz, però, com deien els antics llibres de texte: "Aquest és un exercici que deixem al lector"

Crec que per donar una explicació a la diferència d'afinació calen uns coneixements que lamentablement no tinc.

A continuació ens mirarem els diferents espectres:

Primer els Romeas:



La colla de Puigpelat:



Els Macaris:



I per acabar la meva gravació del Sol alt:



En les tres gravacions dels tres grups veiem que la grafica té la cua tallada a cop de destral, segurament és efecte de la transformació a mp3 (format en que tinc les gravacions). Totes tres gravacions sembla que tenen un soroll de fons força alt, especialment la gravació de la Colla de Puigpelat, on aquest soroll amaga o fa desapareixer molts harmònics. En les gravacions dels Macaris i els Romeas tots els harmònics semblen ben presents. Aquests dos espectres tenen una diferència respecte el meu Sol alt, i és que la fonamental té una intensitat més semblant als seus harmònics (cosa que també s'intueix en el cas dels Puigpelat) que no pas en el cas del meu Sol on la fonamental és força menys intensa que com a mínim els primers quatre harmònics.

Per acabar: Gràcies als que heu col.laborat amb material, comentaris i suggeriments per a fer aquesta entrada. I si teniu ganes de seguir amb aquest relat doncs properament un altre fragment en aquest bloc (o blog).

P.D.: He oblidat comentar que l'espectre del Sol dels Macaris i el dels Romeas són prou semblants, no així el de la Colla de Puigpelat, però pot ser per la qualitat de la gravació.

Com sona la meva gralla: El Sol alt tot tapat

Benvinguts a la tercera jornada d'aquest viatge sobre com sona la meva gralla.

En l'episodi anterior, que també parlava del Sol alt, en José María, del web "Quatre Notes", em deixava un comentari en que planteja provar el Sol alt tot tapat. No hi havia pensat, i crec que és una molt bona idea, entre d'altres motius a causa de que jo havia fet proves per agilitzar alguns passatges, i haig d'admetre que sense bons resultats, potser avui veuré que passa.

Tal i com es planteja en l'esmentat comentari, faré tres proves, una amb tot tapat de veritat, i que és el que faig per fer els aguts (sense fer mig forat amb el polze o índex), amb mig forat índex i per acabar amb mig forat polze.

Som-hi !

A continuació hi ha l'espectre del Sol alt amb tots els forats tapats, a pulmó com diria el José María:



I ara fent mig forat amb el índex:



El tercer cas, mig forat amb el polze:



I per acabar el de referència, el Sol alt tot destapat que ja em conegut en els articles anteriors:



Què és veu ? Moltes coses:

- Totes tres proves han sonat Sol5 afinat

- Totes tres proves són força semblats, sonen si fa no fa igual, ara jo noto petites coses, però tot podria ser coses del sonador

- Ara si comparem contra la gràfica de referència (tot destapat) hi ha una diferència brutal. La forma general de les gràfiques és més allargada on la de referència és més arrodonida

- i molt important, en la gràfica de referència hi són present tots els harmònics, en les noves proves falten tots els harmònics parells com a mínim fins el 16! Si agafo l'article de la wikipedia que us deia el primer dia d'aquest relat, en aquest cas diu "Los sonidos números 2, 4, 8 y todos los que forman una relación igual a una potencia de 2 con la fundamental, refuerzan el carácter inequívoco de la sensación de altura del conjunto" i també "Los sonidos 7, 11, 13 y 15 son disonantes y dan un carácter 'áspero' al sonido"

Tinc pendent contrastar aquest article de la wikipedia que referencio amb altres fonts.

I fins aquí el relat d'avui. El proper dia parlaré dels Romeas i els Sol alt.

Com sona la meva gralla: El Sol alt i les altres

Ja hi torno. Aquesta és la segona entrega de la sèrie "Com sola la meva gralla".

Presentant-vos ara el Sol alt, podré fer a continuació algunes comparacions que em fa gràcia fer.

En primer lloc la gràfica que em permet confirmar, o no, que el Sol alt ha sonat afinat:



Es pot observar que la punta més alta és la del Sol5, anem bé.

I ara l'espectre:



Ostres, hi ha canvis respecte el Sol baix, torno a posar-vos l'espectre aquí:



On en el Sol baix hi havia el primer pic ara tenim una planura i el primer pic apareix, si fa no fa, en la posició del segon pic del Sol baix (que recorden aquest primer harmònic del Sol4 és el Sol5). Un altre detall: en el cas del Sol4, el primer harmònic (Sol5) tenia molta més potència que la fonamental (Sol4), i ara el solt alt que ha passat a ser la fonamental ha perdut potència.

A part d'aquest primer pic, les dues gràfiques és veuen semblants però diferents, a què es deuen aquests canvis ? Veiem que hi ha harmònics que van perdent força, en principi això em fa pensar en un canvi de timbre, el Sol baix té un timbre diferent al Sol alt.

Poso a continuació l'espectre de totes les notes de l'escala de Sol Major per a poder veure com evolucionen els espectres. Hem podeu creure que totes les notes han sonat afinades, però no poso els respectius gràfics per estalviar espai.

El Sol baix:



El La:



El Si:



En aquest Si comença a generar-se la planura que esmentava pel Sol alt, a partir d'ara anirà fent-se més ample.

El Do:



El Re:



El Mi:



El Fa#:



EL Sol alt:



En l'anterior seqüència d'imatges vodem veure com hi ha harmònics perden o guanyen força a mida que ens enfilem per l'escala. A cop d'ull diria que hi ha un canvi important en el Mi, el Fa#, i més en el Sol alt.

Per acabar el capítol d'avui, posaré dos espectres més el del meu flabiol de gralla d'en Paco Bessó i el del meu clarinet (Osti tu, feia temps que no l'agafo, com sona ! és un altre món. Què coi foto jo amb la gralla ?)

En primer lloc Clarinet Si-bemoll fent un La (que sona Sol4) contra la Gralla fent el Sol4...

Clarinet:



Gralla:



I el que veig, o no veig, és el primer harmònic del Clarinet, que no ha prés sopes ?

I per acabar la gralla fent Sol Alt i el flabiol fent Do (Que sona Sol5)...

El Flabiol:



I la Gralla:



I si en el clarinet el primer harmònic era esquifit, en el flabiol hi ha molts harmònic esquifits o desaparescuts.

Si heu arribat a llegir fins aquí és que sou uns valents i per tant us convido a la propera edició d'aquest serial.