Com sona la meva gralla: Les canyes i els tudells

Benvinguts a aquesta nova sessió sobre com sona la meva gralla. En primer lloc perdoneu que no hagi fet aquest escrit amb anterioritat, no sempre sóc amo del meu temps.

Permeteu-me recuperar una fotografia, que ja fa temps vaig fer servir en una entrada anterior d'aquest bloc, on apareixien una canya de pala, una canya triangular (segona i tercera per l'esquerra respectivament) i el tudells (segon i tercer per l'esquerra) que seran víctimes de les proves daquests dies.

Les proves seran molt simples, gravaré el so emés per cada canya sense i amb tudell i farem la mateixa observació que he fet fins ara amb l'objectiu de veure quin és l'espectre i si el tudell el transforma.

	La torçada:	I la inxa de pala:
S e n s e
R e g u l a b l e
A m p l e

Observeu que les dues gràfiques de les inxes soles no són massa diferents, però la inxa de pala té un só més nasal que no pas la inxa torçada. En tots dos casos la gràfica puja per les tres primeres crestes i després té un aspecte descendent.En el cas de la torçada podem veure que la fonamental és un Re#6 amb una potència de -10.2 dB. El tercer pic té 4dB. Els harmònics del primer al quart estan tots entre els -1.2 dB i els 4dB. L'aspecte general de la gràfica no és massa apuntat. La fonamental de la canya de pala està en el Re6 amb -13.6 dB el màxim està en la tercera cresta amb uns 5dB, i entre aquestes potències hi ha 4 crestes.

L'aspecte general de les gràfiques és semblant en el cas de les canyes amb el tudell regulable.En la canya torçada sembla que la gràfica te un aspecte més apuntat. La fonamental ha passat a ser un La5 amb una potència de -26.1 dB i el pic està en el quart pic amb 1 dB. Ens apareixen més petites crestes entre las que corresponen als harmònics. Hi ha 7 crestes entre la potència de la fonamental i la potència del pic. Per la inxa de pala podem veure com el primer harmònic està en La#5 amb -34 dB. La cresta més potent és la quarta amb més de 0 dB. Entre aquests dos valors hi ha unes 10 crestes. La gràfica fa una pinta més aviat irregular amb pujades i baixades de potència.

Amb aquest tudell de llum ample el so és més potent que amb el tudell regulable. En la inxa torçada la fonamental està en el Do#6 amb -39.3dB. El Segon pic és el de més potència amb 4 dB, i trobem 10 crestes entre aquestes dues potències. A partir del segon harmònic, la gràfica té un aspecte descendent. Per la inxa de pala, ara la nota emesa també és un Do#6, aquest té -27 dB. El màxim està situat en el segon harmònic amb uns 2 dB. Entre aquest dos valors hi ha 7 crestes.

I ara una canya i un tudell que són d'en José María (Gràcies)

Inxa Sola	Inxa i Tudell

Compareu-les vosaltres mateixos.

Per acabar

Les reflexions que jo m'emporto i pot ser són equivocades es podrien resumir en:

• Cada canya genera un so diferent a les altres
• Els tudells a part de baixar la freqüencia poden amplificar el só de la canya o no, i que si que modifiquen l'espectre del so generat per la canya
• Crec que afirmar que la presència d'uns determinats harmònics per si mateixa defineix el so és inexacte, falta un o més paràmetres. He intentat trobar altres fonts al respecte i no ho he aconseguit, si però he trobat uns articles que afirmen que només l'analisi de l'espectre és insuficient
  

Quan torni a tenir temps un altre experiment.

P.D.:Veig que el formateig de la pàgina no és gaire fantàstic pel fet d'utilitzar taules, no ho sé fer millor.

Com sona la meva gralla: El Sol alt i els Castells

Aquí teniu l'entrada que havia anunciat. El títol original, era "El Sol alt i els Romeas", ja que aquests feien servir gralles seques i només anava a estudiar la seva gravació, però l'he canviat ja que tot i que el contingut és el mateix, si que utilitzaré tres gravacions diferents del "Toc de Castells" per fer comparacions, i el títol així em sembla més adient.

Estarem d'acord, i si no ho comenteu, que les tres primeres notes del toc de Castells, són tres notes com tres Sols ;-) No sé si hi hi havia gent que s'hagués fet arreglos, jo utilitzaré el primer supòsit, i és el tercer sol el que utilitzaré per comparar.

En primer lloc mirarem com està l'afinació:

En primer lloc la gravació del Romeas...



Veiem que la punta més alta correspon a un Sol#5. He mirat els altres Sols i el resultat és consistent.

A continuació el fragment del Macaris...



El màxim de la gràfica està en el Mi5.

I ara la Colla de Puigpelat...



Observem un Fa5.

Què vol dir tot això ?

El que s'observa els que el Romeas sonen Alts, la Colla de Puigpelat baixos, i els Macaris més baixos encara. La gravació dels Romeas és dels anys trenta, no sé com es va gravar, però no en costa gens imaginar que els mitjans no eren tan acurats com els actuals, petites variacions en la velocitat de gravació (disc o cilindre) i en la de reproducció varien les freqüències observables. De les altres dues gravacions no en sé res de res.

Em pensava que antigament s'afinava més baix que la norma standard actual, per això em sorprèn força el resultat dels Romeas, ja que el programa que utilitzo està calibrat amb el La a 440 Hz. Per contra em semblen més esperables els altres dos resultats, podriem mirar com s'ajusten a un Sol5 suposant un La 415 Hz, però, com deien els antics llibres de texte: "Aquest és un exercici que deixem al lector"

Crec que per donar una explicació a la diferència d'afinació calen uns coneixements que lamentablement no tinc.

A continuació ens mirarem els diferents espectres:

Primer els Romeas:



La colla de Puigpelat:



Els Macaris:



I per acabar la meva gravació del Sol alt:



En les tres gravacions dels tres grups veiem que la grafica té la cua tallada a cop de destral, segurament és efecte de la transformació a mp3 (format en que tinc les gravacions). Totes tres gravacions sembla que tenen un soroll de fons força alt, especialment la gravació de la Colla de Puigpelat, on aquest soroll amaga o fa desapareixer molts harmònics. En les gravacions dels Macaris i els Romeas tots els harmònics semblen ben presents. Aquests dos espectres tenen una diferència respecte el meu Sol alt, i és que la fonamental té una intensitat més semblant als seus harmònics (cosa que també s'intueix en el cas dels Puigpelat) que no pas en el cas del meu Sol on la fonamental és força menys intensa que com a mínim els primers quatre harmònics.

Per acabar: Gràcies als que heu col.laborat amb material, comentaris i suggeriments per a fer aquesta entrada. I si teniu ganes de seguir amb aquest relat doncs properament un altre fragment en aquest bloc (o blog).

P.D.: He oblidat comentar que l'espectre del Sol dels Macaris i el dels Romeas són prou semblants, no així el de la Colla de Puigpelat, però pot ser per la qualitat de la gravació.

Com sona la meva gralla: El Sol alt tot tapat

Benvinguts a la tercera jornada d'aquest viatge sobre com sona la meva gralla.

En l'episodi anterior, que també parlava del Sol alt, en José María, del web "Quatre Notes", em deixava un comentari en que planteja provar el Sol alt tot tapat. No hi havia pensat, i crec que és una molt bona idea, entre d'altres motius a causa de que jo havia fet proves per agilitzar alguns passatges, i haig d'admetre que sense bons resultats, potser avui veuré que passa.

Tal i com es planteja en l'esmentat comentari, faré tres proves, una amb tot tapat de veritat, i que és el que faig per fer els aguts (sense fer mig forat amb el polze o índex), amb mig forat índex i per acabar amb mig forat polze.

Som-hi !

A continuació hi ha l'espectre del Sol alt amb tots els forats tapats, a pulmó com diria el José María:



I ara fent mig forat amb el índex:



El tercer cas, mig forat amb el polze:



I per acabar el de referència, el Sol alt tot destapat que ja em conegut en els articles anteriors:



Què és veu ? Moltes coses:

- Totes tres proves han sonat Sol5 afinat

- Totes tres proves són força semblats, sonen si fa no fa igual, ara jo noto petites coses, però tot podria ser coses del sonador

- Ara si comparem contra la gràfica de referència (tot destapat) hi ha una diferència brutal. La forma general de les gràfiques és més allargada on la de referència és més arrodonida

- i molt important, en la gràfica de referència hi són present tots els harmònics, en les noves proves falten tots els harmònics parells com a mínim fins el 16! Si agafo l'article de la wikipedia que us deia el primer dia d'aquest relat, en aquest cas diu "Los sonidos números 2, 4, 8 y todos los que forman una relación igual a una potencia de 2 con la fundamental, refuerzan el carácter inequívoco de la sensación de altura del conjunto" i també "Los sonidos 7, 11, 13 y 15 son disonantes y dan un carácter 'áspero' al sonido"

Tinc pendent contrastar aquest article de la wikipedia que referencio amb altres fonts.

I fins aquí el relat d'avui. El proper dia parlaré dels Romeas i els Sol alt.

Com sona la meva gralla: El Sol alt i les altres

Ja hi torno. Aquesta és la segona entrega de la sèrie "Com sola la meva gralla".

Presentant-vos ara el Sol alt, podré fer a continuació algunes comparacions que em fa gràcia fer.

En primer lloc la gràfica que em permet confirmar, o no, que el Sol alt ha sonat afinat:



Es pot observar que la punta més alta és la del Sol5, anem bé.

I ara l'espectre:



Ostres, hi ha canvis respecte el Sol baix, torno a posar-vos l'espectre aquí:



On en el Sol baix hi havia el primer pic ara tenim una planura i el primer pic apareix, si fa no fa, en la posició del segon pic del Sol baix (que recorden aquest primer harmònic del Sol4 és el Sol5). Un altre detall: en el cas del Sol4, el primer harmònic (Sol5) tenia molta més potència que la fonamental (Sol4), i ara el solt alt que ha passat a ser la fonamental ha perdut potència.

A part d'aquest primer pic, les dues gràfiques és veuen semblants però diferents, a què es deuen aquests canvis ? Veiem que hi ha harmònics que van perdent força, en principi això em fa pensar en un canvi de timbre, el Sol baix té un timbre diferent al Sol alt.

Poso a continuació l'espectre de totes les notes de l'escala de Sol Major per a poder veure com evolucionen els espectres. Hem podeu creure que totes les notes han sonat afinades, però no poso els respectius gràfics per estalviar espai.

El Sol baix:



El La:



El Si:



En aquest Si comença a generar-se la planura que esmentava pel Sol alt, a partir d'ara anirà fent-se més ample.

El Do:



El Re:



El Mi:



El Fa#:



EL Sol alt:



En l'anterior seqüència d'imatges vodem veure com hi ha harmònics perden o guanyen força a mida que ens enfilem per l'escala. A cop d'ull diria que hi ha un canvi important en el Mi, el Fa#, i més en el Sol alt.

Per acabar el capítol d'avui, posaré dos espectres més el del meu flabiol de gralla d'en Paco Bessó i el del meu clarinet (Osti tu, feia temps que no l'agafo, com sona ! és un altre món. Què coi foto jo amb la gralla ?)

En primer lloc Clarinet Si-bemoll fent un La (que sona Sol4) contra la Gralla fent el Sol4...

Clarinet:



Gralla:



I el que veig, o no veig, és el primer harmònic del Clarinet, que no ha prés sopes ?

I per acabar la gralla fent Sol Alt i el flabiol fent Do (Que sona Sol5)...

El Flabiol:



I la Gralla:



I si en el clarinet el primer harmònic era esquifit, en el flabiol hi ha molts harmònic esquifits o desaparescuts.

Si heu arribat a llegir fins aquí és que sou uns valents i per tant us convido a la propera edició d'aquest serial.