Vicis

Tranquils, no parlaré de tabac, alcohol o drogues, ni d'altres debilitats com la xocolata.

Aquests dies estic assajant un tema nou, i no m'en surto, tinc un vici aprés i no hi ha manera de que no surti en aquest nou tema. En el mateix moment que intento tocar aquesta peça una mica lleugeret, hem surt el vici. Si toco poc a poc i mirant la partitura, tot be, ara, a la que corro, els dits fan el que volen, i si toco de memòria, encara que sigui poc a poc: malament. El vici està amagat, silenciós, a l'aguait, esperant per saltar sobre la seva presa en el moment en que aquesta més es confia.

Sovint em passa en temes que conec de manera diferent, de vegades el passatge s'assembla a un d'un altre tema, però aquest no sé d'on surt.

Ja sé, ja sé, cal insistir i repetir i ja sortirà.

Imatge manllevada de la wikipedia.

I per la Diada, què?

Aquest passat Onze de Septembre, també he tocat en un acte conmemoratiu. Ha estat la primera vegada que vaig a una cosa d'aquestes, i no n'havia parat mai atenció.

L'acte ha estat breu, senzill i per a algunes persones molt emotiu. He vist que hi havia molt poc jovent i que la mitjana d'edat era força alta. I poques senyeres a les balconades.

La pregunta era, i a banda de "Els Segadors", què cal tocar ? Finalment han sonat també "El Ball de la Civada", "El Gener", "La Cirereta" i alguna peça més. En qualsevol cas he marxat dubtant si aquestes peces eran les més encertades per a un acte com aquest. Per cert, en el moment de "Els Segadors" tothom s'ha posat dret i sé que l'han cantat, però amb les gralles no els he sentit pas.

Al vespre he vist les notícies a la tele, hi havia un resum dels diferents actes, han explicat algunes de les actuacions que s'han fet. I haig de dir que he quedat una mica sorprés. La meva conclusió és que veient el que es fa a per tot, tant li fa el que es toqui, que de vegades em complico massa la vida i busco solucions a problemes que no existeixen.

Imatge manllevada de la wikipedia, és l'Angelus de Jean-François Millet, pel recolliment que reflexa.

Segadors

Hi ha pobles que fan la festa major l'onze de septembre. Aniré de cercavila a un d'aquest pobles i, com altres anys, algú demanarà que sonem "Els Segadors". Els anys anteriors, la resta de la colla tocava la peça però jo no, ja que no la sabia. Aquest any he decidit estudiar-la. A part d'aprendre-la he voltat un xic per la xarxa per veure una mica de la seva història.

La primera cosa curiosa és que la partitura que publica la Generalitat de Catalunya en el seu web, és molt petita, tant, que amb prou feina es diferencien les blanques de les negres. Què els costaria posar una partitura en condicions ? La url és http://www.gencat.cat/catalunya/cat/simbols.htm .

Pel que fa a l'origen de l'himne m'ha fet gràcia llegir que és el resultat d'empaltar un romanç originat en la Guerra dels Segadors (1640) i una cançó de taverna de la plana de Vic.

Si grateu al web trobareu informació complerta (repetida múltiples vegades).

Recordo que quan era força més jove, el primer any que vàrem penjar la senyera (em va costar 25 peles), molta gent la penjava amb crespó negre. En preguntar al meu pare, ens va dir que es tractava d'un dia de dol. Cada cop es varen anar veient menys crespons, fins ara que és molt sorprenent veure'n algun. Diria que ara és un dia de festa més.

Septembre

Avui és un dia agradable, no fa aquella calor de bojos. Encara no puc estar-me gaire pel bloc (o blog), tot i que poc a poc torno a la normalitat, que serà total quan els nanos comencin l'escola.

He trobat el blog (o bloc) sobre construcció d'instruments, especialment dolçaines, que crec pot resultar molt interessant. El trobareu aquí.

També l'afegiré als enllaços.

La foto, que no té res a veure amb l'entrada, és d'una tarota que està dipositada a la universitat d'Edimburg datada cap el 1850. Sembla ser que es poden demanar amidaments i radiografies.