diumenge, 29 de novembre del 2009

Primer diumenge d'advent


A casa dels meus pares, el Nadal era, i és molt important. No sé si a casa dels altres també, ja que a la meva família aquestes celebracions sempre han estat molt privades, i si voleu tencades, molt rares vegades venia gent no emparentada. S'aplica allò de "Pel Nadal cada ovella al seu corral". El primer diumenge d'advent, ma mare prepara quatre espelmes i les posa en una mena de plata que decora, i encén una de les espelmes. Així comença a preparar el Nadal. Cada diumenge que passi encendrà una espelma més.

Fa ja dues setmanes que no surto a tocar, i no hi tornaré fins el Nadal, on hi haurà tres o quatre sortides nadalenques i tot seguit vindrà Sant Antoni. De la mateixa manera que avui, des del punt de vista religiós és comença a preparar el Nadal, jo haig de recuperar el repertori de Nadal, repassar-lo, i assajar-lo juntament amb la colla.

De les peces que hi ha en aquest repertori, hi ha unes que, i només és la meva opinió, queden molt bé amb la gralla i els timbals, i d'altres que no tant. En general, les que crec que queden bé són les més alegres, i les que crec que no hi queden tant són les més cerimonioses o serioses.

Al respecte d'això últim, Si us mireu "Les cent millors cançons de Nadal" de Joan Amades, en el seu pròleg diu:

"...
En termes generals i sumaris podríem classificar les cançons en dos grups: un de greus, solemnes i serioses i l'altre d'alegroies, festives i joioses. Les primeres solen ésser pròpies de les cançons que canten el gran adveniment de manera abstracta i també de les que descriuen detalls de les Santes Escriptures relacionats amb el naixement de Jesús. El segon grup de melodíes sol cantar la gaia adoració dels pastors i dels Reis, que, segons la tradició van produir-se en un ambient de gran joia i d'inefable alegria. Aquests dos aspectes que hom pot veure en la música nadalenca semblen revelar dos orígens o procedències: un de cant litúrgic, completament d'acord amb el cerimonial i amb la música pròpia de l'interior de l'església i un altre de profà i d'aire pastoral, que sembla comportar la intervenció laica a les festes del temple i que ve a representar com la intervenció de la plaça , en el cerimonial i en la litúrgia nadalenca.
...
Les tonades del primer tipus, amarades d'unció religiosa, bé podrien ésser obra dels mestres de capella i d'organistes entesos i especilitzats en música religiosa.
...
Les tonades d'aire pastoral, diverses de dansa, bé poden ésser obra de pastors, molts d'ells, ben músics, malgrat la seva ignorància tècnica, grans tocadors de flabiol i de tants d'altres instruments
..."


Imatge d'espelmes d'advent manllevada del web. Vaja, ja porto dues entrades amb espelmes.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Fa un any



Com passa el temps !

Avui fa un any vaig encetar aquest bloc. No em pensava pas que duraria tant, tampoc sabia cap a on aniria. A mi, m'ha servit per ordenar una mica els meus pensaments i aprendre algunes coses amb els comentaris dels lectors. Gràcies a tots els que han llegit i més als que han comentat.

També crec que em toca fer una reflexió sobre la continutitat d'aquest blog. Ja hi ha altres espais (el Quatre Notes i el Blog de l'Enric Montsant) que són, des del meu punt de vista, llocs de referència pel què fa a la gralla, i pot ser aquest bloc ha perdut una mica el sentit que tenia en començar.

Apa, bona nit !

dilluns, 9 de novembre del 2009

Trencar l'olla



Ahir vaig anar a un aplec per celebrar Sant Martí. Déu n'hi do la gent que hi havia tot i que el dia no era massa agradable.

Quan vaig arribar tot just va começar la litúrgia. L'acompanyament musical el feia la cobla que després interpretaria les sardanes.

Es sortejava un garrí, guanyaria aquell qui millor estimés el seu pes. Hi havia gent torrant castanyes, que després es repartirien acompanyant-les amb moscatell. Es venien números de diversos sortejos (Nadal, paneres, etc) i per a la mainada hi havia dues paradetes, la primera on podien dibuixar i la segona on es trencava l'olla.

Vaig anar a badar a on trencaven les olles, em vaig adonar que feia molt de temps que no ho havia vist, i aquest va ser el comentari que em va fer una persona que també s'ho mirava. Els nanos, inquiets, feien cua, hi hauria prous olles ?, uns xisclaven, altres reien, un que tenia el pal per trencar l'olla quasi trenca l'olla de la persona que s'en cuidava. Tots varem riure.

Era el moment d'anar a tocar hi vaig anar amb els meus companys.

No, no es va matar cap porc, però he posat aquesta imatge per allò de "Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi". La imatge està manllevada del web.

dimarts, 3 de novembre del 2009

Ball conjunt



Aquest diumenge passat hi va haver trobada de gegants a Girona.

A causa d'un seguit de circumstàncies, s'ha canviat el recurregut tradicional i s'ha acabat en un lloc nou.

No sé si a causa de tots aquest canvis, no es va fer l'acostumat acte sonor habitual de Gener i Febrer i Passi-ho bé. Aquest cop els gegants i resta de imaginari van fer la ballada conjunta amb un vals interpretat pels "Quarteto de Tres".

Des del meu punt de vista, molt agradable i tot un encert.

La imatge és del moment en que els gegants entren a la plaça. Extreta del "Diari de Girona"

dilluns, 2 de novembre del 2009

Visita al museu

Divendres passat vaig anar a visitar el Museu d'Història de la Ciutat de Girona. Vaig visitar totes les sales però em vaig entretenir una mica més en la dedicada a la sardana. Lamentablement no tenia càmera de fotos, només duia un mòbil un pèl antiquat.

D'aquesta sala em vaig interessar especialment en les xeremies (n'hi ha tres, totes datades del segle XVIII) i els flabiols (un del segle XVIII). Tota la resta d'instruments eren de cobla moderna, alguns fets pel propi Touron.

De les xeremies (no sé on vaig llegir que són tarotes) vaig observar el guradallavi i la estretor del tudell, a més que totes tres tenien una mida aparent semblant entre elles i també similar las tiples que hi havia exposats al seu costat.



En la primera imatge, podeu veure (primera renglera i d'esquerra a dreta) dues xeremies i tres tiples. En la primera xeremia es pot veure el guardallavi (pirouette) i en la segona podeu veure el petit tudell que té i la clau que té. Què les separa dels tiples ? Les claus ?

Per cert, em pregunto si el petit tudell vol dir que feia servir inxes petites (comparant amb la gralla) ?

En la segona imatge hi ha un detall de la xeremia amb clau i dels seus forats.



En la tercera es veu el guardallavi i la part superior del tudell amagat dins aquell.



Aquesta quarta és una foto del mateix instrument del qual em vist el guardallavi.



Com últimament estic intentant fer sonar un flabiol (i no m'ensurto), també em vaig interessar pels que hi havia, aquí teniu la cinquena imatge, d'un flabiol del XVIII.



En la sala dedicada als setges napoleónics, hi ha exposats dos timbals del període. Podeu veure que tot i haver perdut uns quants tensors, són practicament iguals als timbals de fusta "tradicionals" actuals.




Per acabar. En les etiquetes dels intruments no hi deia res més que el nom de l'objecte, la seva datació i procedència, res més. En la sala de la sardana hi havia un plafó on s'esmentava la cobla de tres quartants i hi havia una foto dels "Ministrils del Rosselló" i una partitura d'una peça que a aquest tipus de cobla. No, no hi havia cap sac de gemecs.

I segur que no guanyo cap premi de fotografia, amb aquestes fotos no.

P.D.: En José María m'ha enviat unes fotos que va fer ell i que són força millors que les meves. Les afegeixo a continuació. (Moltes gràcies José María!)

En aquesta foto de la vitrina es veuen les tres tarotes a l'esquerra i en el primer rengle. La de més a la esquerra està feta d'una sola peça (La meva foto de tota la vitrina va surtir fatal).



En aquesta segona foto es veu millor el detall del guardallavi i el tudell que s'hi amaga.