Accident

Llàstima ! L'altre dia vaig tenir un petit accident, se m'han inflat els morros i no prodré tocar per la festa major.

Els meus companys ja faran la seva feina i tot sortirà com esperem.

Teflon

Tot sovint veig grallers que han folrat l'inxa de la seva gralla amb teflon. En alguns casos també s'embolcalla bona part del tudell.

Jo mateix l'he fet servir per donar gruix al suro, que pel motiu que sigui, no encaixa bé en el seu seient. Però me'n penedeixo, al cap d'un temps el suro estava en mal estat ja que el teflon és impermeable. I no pot ser també que aquesta mateixa impermeabilitat perjudiqui la canya evitant un correcte assecat ?

Però sempre m'he negat a posar-me al teflon a la canya ja que li tinc certa mania: No vull que el teflon em vagi a la boca. Ja sé que són manies, ara és quasi impossible comprar una paella o cassola que no tingui teflon. He llegit que és un material altament inert fins els 300 graus i que resisteix els àcids sense alterar-se. Però què voleu que us digui ? Li tinc mania.

D'altra banda, el teflon que jo vaig aconseguir era de la ferreteria, és aquest teflon igual que el que s'usa en les paelles ? Suposo que sí però només ho suposo.

Al capdevall, i vist el que va passar al suro, ara utilitzo fil per assegurar l'estanqueitat dels tudells i crec que si una canya necessita molt de teflon per funcionar es possible que aquesta canya sigui guerxa.

Presses

En l'entrada "Empobriment" explicava com els grallers ampliem la nostra participació en la festa major.

Hem hagut de demanar les melodies que no teniem, i ens han passat les partitures sense cap problema. Però ai! aquestes partitures eren més aviat guions, no hi havia l'estructura de les peces. Hem hagut de tornar a preguntar i també hem mirat en el youtube i ara ja sabem que hem de fer. En demanar com s'ho feien, la resposta ha estat que ho tocaven de memòria i no els calia res més.

Ara, hem intensificat els assajos i només ens concentrem en aquestes peces. Ens falta quedar amb els balladors i assajar amb ells i veure com ho lliguem tot plegat.

Poc a poc

Avui he rellegit el bloc per fer-me'n un idea del que hi ha i aquesta relectura m'ha recordar una anécdota que va passar ara fa un any...

Els grallers haviem d'acompanyar unes mainades que cantaven. L'organitzador ens va demanar que toquèssim poc a poc. En els assajos el problema era sempre el mateix:

- Aneu massa ràpid, més poc a poc, va som-hi: un dos tres
- La sol sol...
-Més lents, cal anar més lents. Va: uun doos trees
-Laa sool sool...
-Encara correu massa. Veiam si ara: uuun dooos treees
-Laaa soool soool...

I així diversos dies fins que vàrem quedar en que la cosa seria:

Laaaa sooool sooool...

Total, que arriba el gran dia i puja la mestra dels nens i diu:

-Atents nens, molt poc a poc, recordeu que faré un dos tres i canteu la sol sol. Tots a punt ?

Ens vàrem mirar els uns als altres amb cara divertida i

- Un dos tres
-La sol sol...

I així els nens van cantar i nosaltres vàrem tocar al ritme que ens van marcar.

D'aquesta manera vaig experimentar que la velocitat és relativa.