Bon Nadal

A tot els lectors, creients i descreguts, els que conec i els que no...

que tingueu un Bon Nadal, i que el tió us cagui bones canyes i molta bufera.

Visca els Tres Reis

S'acosta el Nadal i no sé si el propers dies faré cap entrada, permeteu-me doncs fer una avançada.

A continuació voldria fer una manifestació política: La única monarquia (o triarquia) que m'agrada i que crec cal defensar es la dels Tres Reis de l'Orient.

Els actes que fem per Nadal i Reis els trobo especialment agraïts. No hi ha millor públic que la mainada, tot expectants, il.lusionats, emocionats i pendents de tot el que passa. I ho facis més o menys bé, sempre contents.

Com il.lustració he penjat una versió de la tonada de Reis de Girona per a gralla en Do.

És aquesta cançoneta la que coneixen i canten totes les mainades i és la que esperen sentir una i altre vegada, tant el dia de l'arribada dels patges reials que recolliran les cartes amb els desitjos dels menuts, com a la nit de Reis en la cavalcada. Ja la recull l'Amades en en seu "Curs de l'Any". Ara no em pregunteu si és molt més vella, no ho sé,

Els grallers sortim tres cops durant aquests dies: el 24 a tocar nadales tradicionals pel centre, i el dia dels patges (cap de setmana anterior a Reis) i la nit de Reis, obrint les respectives comitives on toquem la esmentada tonada de Reis infinites vegades i on intercalem nadales per descansar una mica.

Aquests actes dels grallers no tenen més de deu o quinze anys.

Un Gener, un Febrer i un Passi-ho bé

Quan hi ha trobades de gegants i grallers, tot sovint es finalitza la cercavila convidant totes les colles, gralles i timbals a tocar "un (o dos) Gener, un (o dos) Febrer i un (o dos) Passi-ho bé".

L'esperit d'aquesta tocada conjunta, és el de l'agermanament de les colles presents.

En començar a sortir a tocar, em feia gràcia, m'esforçava per tocar i seguir els altres. El Gener bé, peró en el Febrer sempre em perdia al mateix lloc. Passades un parell o tres de sortides em vaig adonar que no seguien la partitura que tenia. Cap problema tot és saber-ho.

A mesura que anava agafant confiança, vaig començar a adonar-me'n d'alló que passava i que passa. I el que passa és que no sento ni la meva gralla ni els meus pensaments. És produeix un terrabastall de timbals de tota mena picant el més fort que poden, i els grallers, fent xisclar les gralles més diverses en les més diverses afinacions, el més alt que poden i a la màxima velocitat possible.

Ja fa temps que ja no toco en aquest moment, de fet m'allunyo i defujo aquest acte sonor, i cada cop m'agrada menys. No el critico com a acte amb sentit espiritual, peró musicalment és dubtós. No sé si sóc l'únic, si hi altres companys que pensen de manera similar. Pot-ser s'hauria de buscar una altre solució, si hi és.

Quan anem a tocar, si hi ha altres grups, m'agrada veure i sentir que i com toquen i quins instruments utilitzen. Sí, de fet espio la competència. I veig una mica de tot, gralles de factures i afinacions diferents, colles que afinen, grups que no, grallers que comencen i alguns que semblen professionals. En general, quant més petita la colla millor sona. I quant ens ajuntem tants grallers i timbalers tocant el simultaniament el resultat dificilment pot ser bo.

És mereix en Manel Rius ser honorat amb aquests Geners i Febrers ? Tots estarem d'acord en que voldriem que els temes sonessin bé.

Peró no m'hauria de sorprendre quan hi ha gent que és diu graller i després manifesta:

"Tocar la gralla no és difícil, la dificultat rau en mantenir la bufera sobre la embocadura anomenada inxa. Aquí està tota la dificultat, si aixó s'aconsegueix és molt senzill"

No us enganyessiu pas, sóc un graller, com a molt, mediocre, peró si més no, me n'adono i intento millorar.

La imatge és la dels Gegants de Catalunya: El Treball i La Cultura

La Cirereta

La Cirereta és un tema que m'agrada especialment i prou conegut.

El toquen a València, els "Pont d'Arcalís" el canten i semla que a Mèxic també. Hi ha una versió en el "Curs de Gralla" de l'Enric Montsant, en el "Punt de trobada", al "20 peces per a gralla seca", i una altre en l'Skamot. És ball de bastons a diverses poblacions.
En principi és donava d'autoria anónima. Peró en el seu dia en el fòrum de l'Skamot es va reclamar l'autoria per a Lluís Silla de Bellver de Cerdanya.

Un dia vaig sentir el Jaume Arnella per la ràdio que explicava com en Cinto Solanellas li va cantar aquesta cançó i li explicà que aquesta s'estrenà a Barcelona cap el 1904. Gratant una mica més vaig trobar que hi havia un Lluís Silla en el grup de teatre local de Bellver de Cerdanya cap els anys 30 del Segle passat.

Si consulteu l'hemeroteca de "La Vanguardia" per aquells anys podeu trobar el 19 d'abril de 1907 la següent entrada:

"SALA MERCE.—Se representa actualmente en dicha Sala la visión musical en dos cuadros, letra de Feliu Santen y música del maestro Borras de Palau, titulada: «La cirereta», la cuál obtiene gran éxito. La obrita tiene un asunto «simpático sacado de un cuento popular catalán y ofrece bonitas situaciones. La música, escrita con mucha soltura, da notorio relieve al libro, adaptándose asi a los pasajes que respiran jovialidad y frescura, como a los en que el tema dominante ha de adquirir un tinte sentimental y hasta acentuación dramática. Destacan además por su colorido el coro infantil y por su plácida expresión el tema de «La padrina», en el segundo cuadro. El decorado, de los señores Koss y Güell, completa el efecto de esta «rondalla» musical, que dará buenas entradas á la Sala Mercé."

Per altra banda en el document "El Teatre Bartrina de Reus. Història i programació 1904-1994" de Albert Arnavat, Joaquim Besora, Marina Navàs, Eva Palau, apareix la següent referència:

"Del 8 de febrer al 29 de març de 1908 Audiciones Graner, proposta empresarial de crear un teatre líric nacional català– un dels esdeveniments artístics més importants de l’època, que incloïa teatre, cinema i música, estrenà la versió musical d’En Borilles i el Tinyós, amb lletra de Feliu Santem i música de J. B. Lambert, dirigida per B. Marinel·lo i amb la tiple Josefa Ferrer. El repertori fou Qui tot ho vol..., Ensenyança domèstica, Mentides que no fan mal, L’Hostal de la Peira i La Pastoreta, de Pere Gras Ballvé; La cirereta, La Gentil porquerola i Somni de Glòria, de Ferrer Gendre i Salvador Grau"

També en l'escrit "JOAN BORRÀS DE PALAU, ELS SEUS GERMANS I UNA PRECOÇ VIOLINISTA" apareix el següent:

"Com a principals obres del compositor Joan Borràs de Palau, poden considerar-se les següents: La presó de Xaüxa {d'Apel·les Mestres) i No diguis blat... (d'Eduard Aules i Garriga). Ambdues obres s'estrenaren en el Teatre Principal i a la Sala Mercè de Barcelona amb molt èxit. A la primera, hi figurava una marxa que el mestre Enric Morera, més tard, va utilitzar, generant la instrumentació per poder tocar-se per a orquestra. També l'òpera Clizia (de Ducati i Tormei);" alguns fragments de dita òpera van interpretar-se en concerts. Així mateix, les músiques de La resurrecció de Llàtzer(de Josep Carner) i de La cirereta (de Felip Santein), obres escrites per estrenar-se en els Espectacles-Audicions Graner."

Està aquesta teatral Cirereta relacionada amb la nostra "Cirereta" grallera ?

Per acabar-ho d'adobar, el document "La Maleta, vida musical d'un poble" de Josep Gausachs i Roig apareix el tema "Petons i cireres. Kiss me" i del qual n'he extret la imatge que acompanya aquest text. En el comentari, molt complert, que acompanya la partitura s'indica que la peça podria ser d'origen francés convertida en popular aquí.

Quan tingui temps continuaré mirant i ja veurem que surt.

P.D.: els que busqueu la lletra de "La Cirereta" la podreu veure clicant sobre la imatge que acompanya aquesta entrada. La partitura està a l'Skamot (mireu en els enllaços)