Tarota

Finalment, després de mesos de cerca i espera, en aquesta darrera setmana de neu i fred, m'ha arribat a les mans la meva tarota, és un instrument ben maco, de color vermellós fosc, amb aigües.

Ja he fet les primeres proves i me n'adono que té un caracter molt diferent al de la gralla. Hauré d'aprendre la seva digitació, barallar-me amb la seva canya, buscar documentació i repertori, modificar l'existent, i tantes coses.

Els so que fa m'encanta, té un no sé què entre antic i eclesiàstic. Els dits els haig de posar força separats, si bufo amb força l'inxa s'amorra, del seu registre agut encara no n'he tret res de bo. Voldrà molta feina i m'hauré de buscar un mestre que m'orienti.

A diferència del flabiol, en aquest cas sí que espero treure a voltar la tarota un dia, però encara no és el moment.

Vol dir això que deixo la gralla ? No pas ! Vull la tarota com a complement. Ja he dit alguna vegada que trobo que hi ha peces que amb la gralla no queden gens bé (per exemple algunes nadales) però que amb la tarota són tota una altre cosa. També fent d'acompanyament de les gralles.

Porto uns dies només amb la tarota, i avui que he agafat també la gralla, aquesta em semblava molt curta, i a més no trobava l'inxa a la primera, de cop trobo la gralla molt petita.

Neu

Fins avui no he tingut electricitat, va marxar dilluns a la tarda. Tampoc he tingut telèfon, ni calefacció, ni aigua calenta. Sort que la cuina és de gas. Del fred que tenia anava a dos quarts de nou a dormir.

No tot ha estat negatiu, a casa amb els nanos hem fet desintoxicació de tele, ordinadors, nintendos, hem escoltat la ràdio, hem llegit en veu alta, hem tocat alguna coseta i fins avui no he pogut accedir a internet per escriure.

Amb la neu m'ha vingut un nou instrument musical a casa, ja us en parlaré.

Flabiol

Ves per on, amb un comentari a l'entrada anterior m'han donat una idea per a una nova entrada, i això que em pensava que estaria encara força dies sense escriure res.

Ja he comentat diverses vegades que sóc conscient que en la zona on visc, el què havia estat realment tradicional eren els sacs de gemecs, les tarotes i els flabiols i tamborins. I després va arribar la cobla moderna. La gralla és una importació recent.

Un dia vaig tenir l'oportunitat de tenir un flabiol en préstec, i vaig decidir agafar-lo i provar. És tracta d'un flabiol sec de boix, en fa, fet d'una peça, una preciositat amb un tacte molt agradable.

Vaig haver de buscar la digitació i alguna altra documentació que em calia. I amb això vaig començar a fer escales on sempre ensopegava (i ensopego) amb el dit petit esquerra. Poc a poc, he aconseguit arrancar alguna melodia. Practico quan tinc cinc o deu minuts, no cal montar-lo ni remullar la canya, sempre està a punt i es fàcil de guardar. També em serveix per exercitar la mà esquerra, que fa temps es va independitzar de la resta del meu cos. No tinc cap intenció de sortir amb ell, em diverteix, i el faig servir quan vull tocar i no puc o no vull agafar la gralla.

He quedat impressionat. Darrera aquest aspecte aparentment simple i tosc, quin so, quina agilitat, quina tessitura ! i això que no en sé. És la pera ! I també és molt difícil. Encara no he provat fer anar el tamborí al mateix temps. Ja arribarà.

Em fa mandra fer una foto del flabiol, així que no n'hi ha.

Res a dir

Ja fa quasi un mes que no escric en el bloc, i no és que me n'hagi oblidat, és que realment no tinc res a dir. No he fet cap sortida, no ha passat res, ni he llegit res per comentar, ni res de res. Hem limito a assajar, de vegades sol, de vegades amb la colla. De vegades sembla que avanço una mica i d'altres que reculo molt. Sempre tinc molt per aprendre i millorar i no hi puc dedicar tot el temps que voldria, ni com voldria.

Però com ja he dit, de moment no tinc res que escriure.