No toca

No sempre toca. De vegades s'ha de saber dir que no toca, que no és el moment, que no s'adiu. La gralla no pot tocar sempre. Hi ha moments, molts, en que no toca.

El camí de l'infern està empedrat de bones intencions. Quan ens conviden a tocar o volem oferir-nos a tocar, cal aturar-se un moment i considerar si toca, tenen les gralles sentit en el contexte on anirem a tocar ? En un territori on les gralles són una incorporació moderna, una mal entesa tradicionalitat pot destruir un costum genuí, o esguerrar directament una celebració.

Per molt que m'agradi la gralla, sóc conscient de que no la puc treure a tort i a dret.

Sovint, callat estic més guapo.

Canya morta

En un escrit anterior comentava que la meva inxa habitual començava a donar senyals de esgotament.

Finalment, en l'últim assaig, repetint una vegada i una altra una peça amb força aguts, la canya s'amorrat definitivament. Estava convençut de que em donaria una mica més de marge, que podria usar-la per la festa major. A més, tot just estic fent la meva segona inxa. Mala sort.

A la vista de tot aixó, m'he comprat una canya nova, és una de torçada. És duríssima, ara hauré d'adobar-la per tenir-la a punt.

Ja s'acosta !

Ja s'acosta la festa major!

Ara hem de tornar preparar aquells temes que només treuen el nas per la festa major i que tenim mig oblidats o que haurem d'aprendre de nou. A banda, l'imaginari del poble, que ha de fer balls, ha d'assajar i aprendre els passos de nou.

A mesura que passin els dies ens anirem posant més nerviosos. Farem més assajos, aquella peça difícil i que no surt, l'altre que no sona ... Ho farem el millor que sapiguem. I algú segur que ho grava i té la mala idea de penjar-ho del youtube, i així quedarem retratats.

No hi ha imatge, voldria haver penjat un programa, he esperat uns dies, peró de moment no n'hi ha. Potser la crisi ?

Vista cansada

Al llarg de força temps he tocat amb partitura, utilitzant un faristolet per a la gralla. Aixó em donava seguretat, podia tocar sense haver de memoritzar els temes. Si voleu, podeu pensar que també, d'alguna manera, m'amagava redera la partitura.

Havia sentit o potser llegit, que els grallers de veritat no fan servir partitures. Com podeu comprovar aquesta és una idea que no em convencia, que no anava per mi, ni em prenia seriosament. Per quin motiu havia de tocar de cap si podia llegir les partitures ? Avui continuo pensant el mateix, peró ...

Va arribar un dia en que la meva vista va deixar de ser el que era, ja no podia llegir les particel·les. El moment de tocar de cap era aquí. Al principi, em sentia insegur, peró no em va costar massa memoritzar els temes. Pot ser si que m'equivoco quelcom més que amb les partitures, peró tampoc crec que sigui cap desastre.

En tot cas, vaig tenir una petita sorpresa: Em divertia i diverteixo més i toco més relaxat, no estic pendent del paper, si plou o venta, disfruto de l'espectacle de la gent, i estic més pendent dels meus companys ( em nego a fer servir fórmules del tipus "companys i companyes" per ser políticament correcte) Ho havia d'haver provat molt anteriorment. Llàstima.

Tot aixó no vol dir que no faci servir mai les particel·les, les trec en temes nous o que tenen alguna dificultat especial ( per a mí )