Quan hi ha trobades de gegants i grallers, tot sovint es finalitza la cercavila convidant totes les colles, gralles i timbals a tocar "un (o dos) Gener, un (o dos) Febrer i un (o dos) Passi-ho bé".
L'esperit d'aquesta tocada conjunta, és el de l'agermanament de les colles presents.
En començar a sortir a tocar, em feia gràcia, m'esforçava per tocar i seguir els altres. El Gener bé, peró en el Febrer sempre em perdia al mateix lloc. Passades un parell o tres de sortides em vaig adonar que no seguien la partitura que tenia. Cap problema tot és saber-ho.
A mesura que anava agafant confiança, vaig començar a adonar-me'n d'alló que passava i que passa. I el que passa és que no sento ni la meva gralla ni els meus pensaments. És produeix un terrabastall de timbals de tota mena picant el més fort que poden, i els grallers, fent xisclar les gralles més diverses en les més diverses afinacions, el més alt que poden i a la màxima velocitat possible.
Ja fa temps que ja no toco en aquest moment, de fet m'allunyo i defujo aquest acte sonor, i cada cop m'agrada menys. No el critico com a acte amb sentit espiritual, peró musicalment és dubtós. No sé si sóc l'únic, si hi altres companys que pensen de manera similar. Pot-ser s'hauria de buscar una altre solució, si hi és.
Quan anem a tocar, si hi ha altres grups, m'agrada veure i sentir que i com toquen i quins instruments utilitzen. Sí, de fet espio la competència. I veig una mica de tot, gralles de factures i afinacions diferents, colles que afinen, grups que no, grallers que comencen i alguns que semblen professionals. En general, quant més petita la colla millor sona. I quant ens ajuntem tants grallers i timbalers tocant el simultaniament el resultat dificilment pot ser bo.
És mereix en Manel Rius ser honorat amb aquests Geners i Febrers ? Tots estarem d'acord en que voldriem que els temes sonessin bé.
Peró no m'hauria de sorprendre quan hi ha gent que és diu graller i després manifesta:
"Tocar la gralla no és difícil, la dificultat rau en mantenir la bufera sobre la embocadura anomenada inxa. Aquí està tota la dificultat, si aixó s'aconsegueix és molt senzill"
No us enganyessiu pas, sóc un graller, com a molt, mediocre, peró si més no, me n'adono i intento millorar.
La imatge és la dels Gegants de Catalunya: El Treball i La Cultura
7 comentaris:
Ai!!!
El comentari que exposes, d'un graller de Balaguer, es massa comú. Desgraciadament, aquesta situació que comentes del final de les cercaviles, s'ha donat com a normal.
A Viladecans es fa una trobada de grallers des de fa 8 anys, i quan va morir Manel vam fer, en el seu honor i memòria, un sencill "Gener".
Quan l'hi faran, els "mestres" de la gralla un homenatge, més que merescut?
Es una llàstima que tothom sàpiga els seus temes però en canvi no coneguin ni el nom de l'autor.
Així ens va amb la gralla...
Aquest es l'enllaç al comentari, a You Tube, d'aquest expert graller:
http://es.youtube.com/watch?v=j78JqbPZGkw
Em sembla que en faig vell, en el bloc he escrit Miquel en lloc de Manel, en que estaria pensant ?
Demano disculpes a tothom, i ara rectifico l'entrada.
A mi m'agrada que es faci el toc final, però amb l'animalada de percussió que porten els grups, i la inexperiència dels grups, realment sona fatal!!!
Jesus, benvingut al bloc !
Bé, ja no em sento tant sol, ja som 3 els que pensem que sona malament.
Fa anys vaig anar a tocar a Alcoi (Alacant), acompanyant els Geganters de Sant Joan Despí, podent fer unes amistats, que encara duren, amb dolçainers d'allà.
Per honorar la presència de gegants i grallers catalans, totes les colles de dolçainers assistents van preparar "El Gener". Us asseguro que es una de les vegades que més he disfrutant escoltant-l'ho. Perquè?
Afinat, a un temps més que correcte, amb uns percusionistes tocant el ritme igual...
L'únic que no em va agradar es que al País Valencià el fan en la versió de Xavier Richart, amb una segona veu massa florida pel meu gust, però això es un detall menor.
I aquí tens que tens que fotret i no poder disfrutar.
Algú recorda la Ciutat Gegantera de Vic? Es va voler fer una mena de "record", tocant tots alhora uns poquets temes. Només vaig aguantar mig "El Gener"...
Diria, sense cap dada objectiva, que com més anem cap el sud, més ornaments tenen les melodies. Cap a Girona es tendeix a ser més sec i senzill i per València més florit.
Ja dic que és una apreciació subjectiva, i pot ser equivocada.
Publica un comentari a l'entrada