En els llocs de tradició grallera viva tenen un repertori i uns costums que els diuen quines són les tonades adients per a cada moment en que la gralla ha de sonar, diu que és acceptable i que no.
En aquesta zona de La Selva-Gironés-Alt i Baix Empordà, he llegit que no hi ha tradició grallera, que la gralla ha estat introduida els darrers vint o trenta anys per les colles geganteres. Antigament els instruments veritablement tradicionals eren el flabiol i el timbal, la tarota i el sac de gemecs i d'altres, peró que tot aixó va desapareixer en arribar la sardana moderna i la cobla actual.
Hi ha moments en que surto amb la gralla peró no hi ha una tradició local viva que hem digui que s'ha de tocar o que no, amb aixó també s'hi afageix el fet de alguns moments d'aquests són nous o recuperats o el que sigui. Vol dir aixó que puc sonar el que em sembli en aquests moments ? Suposem que en un mal dia algú té la mala pensada de dir-me: "S'ha de rebre l'autoritat X i hauries de sonar alguna cosa per rebre-la", què haig de fer ? dir que no, treure'm un Aurresku de la butxaca, un Gener, una Muixeranga, La Marxa Reial, la Marxa dels Reis d'Aragó, un Inana Inene ? (He llegit que el Jaume Arnella ha composat una peça amb aquesta finalitat basada en el Ball de Gitanes de Sant Celoni, i per aixó aquest exemple). I si fem una aixecada de bandera ... que toca ? un Toc de Castells ? I d'aquí uns dies per Sant Antoni, sono els temes de cercavila ? A tot aixó crec que també hi ajuda el desconeixement dels que organitzen aquests actes.
Ja he dit que sóc un aficionat i un ignorant, i ara he afegit el "sense tradició" peró amb la manca de tradició no crec que tot s'hi valgui. Cabòries !?
Per ilustració i esperit de contradicció he posat un retall del diari "Lo Geronés" del 13 del 4 de 1895, on sota el títol "Folklore Catalá Empordanés". Podeu picar a sobre per a una imatge més grossa. Pels que no tingueu una vista superior, en un fragment del texte diu:
"Pero lo que caracterisa la hermosa festa de la nit de Pas-
cuas floridas, son los goigs, las caramellas que 'ls joves fa-
drins van á cantar pels carrers y masos. De vegades s' aple-
gan moltas collas. Aixís es que tota la nit, fins á la matina-
da, nostras valls ressonan d' alegres, cantarellas acompanya-
das del só acre, estrany, desafinat del ritornello de la gralla.
Uns goigs sense gralla no serien goigs. La gralla es lo
tosch instrument de la antigor que 'spert en la nit del
temps, que s'ha conservat en son estat primitiu potser des-
de'ls temps bíblichs dels pobles pastorals. Lo sol tocar un
pastor de la colla, y las florituras que'n treu entussiasman
á las ninas de las casas quinas saltan del llit y obren las fi-
nestras per escoltarlo. Ne voléu d'ous, llonganissas y boti-
farras!... Sas cistellas ne van plenas. També quinas xeflas l'
endemá á la vora de las fonts! Com se la xalan!"
