Tinc uns veins que ja tenen una edat. Un dia parlant amb la dona, vaig dir-li que si un dia, per qualsevol motiu els molestaven els assajos que fem a casa meva, que tranquilament m'ho diguessin que parariem immediatament. La senyora em va dir que no molestàvem pas, que aquella "música de hippies" ja li agradava. Vaig tornar a insistir, que en cas de malaltia o el que pugués ser ho digués.
En qualsevol cas, haig de dir que alló de la "música de hippies", bé, em va deixar un regust amarg. Tampoc crec que els hippies es mereixin la confusió.
4 comentaris:
Els què tenim gent major vivint amb nosaltres a casa sabem què no se'ls ha de tenir en conter eixes coses. moltes voltes se'ls "va el cap".
Salutacions Andreu! Encantat de coneixre't.
Sé bé que vols dir, a la familia hi tinc gent molt gran.
Peró estic convençut que aquesta dona que comento està ben llúcida, i crec que sé per quin motiu fa aquesta associació: per la imatge que tenen força sonadors, en especial els joves, que poden recordar, d'una manera o altre, els hippies d'altres temps.
Salut
Vaig tenir un company, a Grallers de Viladecans, que fa uns anys va voler una de ben hippie.
Va anar de viatge de estudis a Itàlia i pretenia arribar fins a una vila prop de Nantes (França) agermanada amb Viladecans, per una història on participava amb els diables de la meva vila.
Ho volia fer guanyant diners tocant al carrer i tirant xino-xano.
Va fer-ho gràcies als diners que l'hi va enviar la familia, que sino encara estaria tocant...
Adéu!!!
Amb els diners de la familia és pot ser hippie... i qualsevol cosa :-D
Publica un comentari a l'entrada