Estarem d'acord, i si no ho comenteu, que les tres primeres notes del toc de Castells, són tres notes com tres Sols ;-) No sé si hi hi havia gent que s'hagués fet arreglos, jo utilitzaré el primer supòsit, i és el tercer sol el que utilitzaré per comparar.
En primer lloc mirarem com està l'afinació:
En primer lloc la gravació del Romeas...
Veiem que la punta més alta correspon a un Sol#5. He mirat els altres Sols i el resultat és consistent.
A continuació el fragment del Macaris...
El màxim de la gràfica està en el Mi5.
I ara la Colla de Puigpelat...
Observem un Fa5.
Què vol dir tot això ?
El que s'observa els que el Romeas sonen Alts, la Colla de Puigpelat baixos, i els Macaris més baixos encara. La gravació dels Romeas és dels anys trenta, no sé com es va gravar, però no en costa gens imaginar que els mitjans no eren tan acurats com els actuals, petites variacions en la velocitat de gravació (disc o cilindre) i en la de reproducció varien les freqüències observables. De les altres dues gravacions no en sé res de res.
Em pensava que antigament s'afinava més baix que la norma standard actual, per això em sorprèn força el resultat dels Romeas, ja que el programa que utilitzo està calibrat amb el La a 440 Hz. Per contra em semblen més esperables els altres dos resultats, podriem mirar com s'ajusten a un Sol5 suposant un La 415 Hz, però, com deien els antics llibres de texte: "Aquest és un exercici que deixem al lector"
Crec que per donar una explicació a la diferència d'afinació calen uns coneixements que lamentablement no tinc.
A continuació ens mirarem els diferents espectres:
Primer els Romeas:
La colla de Puigpelat:
Els Macaris:
I per acabar la meva gravació del Sol alt:
En les tres gravacions dels tres grups veiem que la grafica té la cua tallada a cop de destral, segurament és efecte de la transformació a mp3 (format en que tinc les gravacions). Totes tres gravacions sembla que tenen un soroll de fons força alt, especialment la gravació de la Colla de Puigpelat, on aquest soroll amaga o fa desapareixer molts harmònics. En les gravacions dels Macaris i els Romeas tots els harmònics semblen ben presents. Aquests dos espectres tenen una diferència respecte el meu Sol alt, i és que la fonamental té una intensitat més semblant als seus harmònics (cosa que també s'intueix en el cas dels Puigpelat) que no pas en el cas del meu Sol on la fonamental és força menys intensa que com a mínim els primers quatre harmònics.
Per acabar: Gràcies als que heu col.laborat amb material, comentaris i suggeriments per a fer aquesta entrada. I si teniu ganes de seguir amb aquest relat doncs properament un altre fragment en aquest bloc (o blog).
P.D.: He oblidat comentar que l'espectre del Sol dels Macaris i el dels Romeas són prou semblants, no així el de la Colla de Puigpelat, però pot ser per la qualitat de la gravació.
12 comentaris:
Haig de reconèixer que tens molta traça en menar l’Audacity. El vaig descarregar, per fer unes gravacions amb les meves gralles i, com no he pogut encara, vaig fent probes amb els arxius sonors que fas servir.
Hi ha un factor que influeix en les probes que fas, i ho has encertat a la primera. Hi ha molts paràsits de fons, que poden distorsionar la lectura.
Pel que fa al disc dels Romeas, he llegit el teu argument sobre les variacions de velocitat de gravació i la seva incidència en el que s’escolta.
No sé si té molt o poc a veure, però estic segur de que el seu so ens dona una imatge molt propera al que feia aquell conjunt. Ara vaig de cul, però a la que pugui ho argumentaré.
Fins aviat!!!
Hola,
torno a insistir que la gravació dels Romeas m'ha sorprés: No esperava trobar un Sol#5 mesurat amb la referència La 440, i en realitat no sé que dir sobre el resultat.
Per intentar justificar el resultat només se m'acut una qüestió tècnica...
Et proposo el següent exemple:
Jo, que sóc un gran compositor, i ara que és migdia i fa un pet de Sol, composo un tema que es diu "Un minut al Sol", i evidentment el tema consisteix en fer un Sol5 (ja que el Sol està alt) durant 60 segons. I fem una gravació en un aparell perfecte. Si reproduim aquesta peça en un altre aparell perfecte i fem les mesures observarem un Sol5 (784 Hz). Si comptem el número de cicles en aquest minut tenim 47040.
Però resulta que tinc dos aparells reproductors tontos. Un que els minuts teòrics els fa durar 67.2961 segons reals i l'altre que els minuts en realitat duren 53.4545 segons. Si reproduim el tema en aquests aparells, ambdos faran els 47040 cicles en els seus respectius temps. En el primer aparell tonto, resulta que en realitat sonarà un Fa5 (699 Hz); i si utilitzem el segon aparell tonto ens sonarà La5 (880 Hz).
Tot això serà si no m'he equivocat en fer els números.
Siau
Hola de nou,
he oblidat dir que si, que estic d'acord en que la gravació ens dona una bona idea del que feien.
Siau de nou
Em sembla que aquesta sèrie de posts serà un best-seller al món virtual graller!
El tema dels fitxers mp3 és una mica complicat, la compressió diria que es fa tot carregant-se freqüències i no sé quin efecte tindria. Potser es podria provar amb arxius dels que has enregistrat tu i veure si hi surt alguna diferència.
Sobre el Sol dels Romeas: se sap si s'afinaven gaire sovint amb una font de to externa, o més aviat els uns amb els altres?
Felicitats per aquesta sèrie tan interessant.
Salut!
Bernat,
gràcies pels comentaris.
Lamento haver de dir que no conec els detalls del la compressió mp3, però si que és compressió amb perdua, s'eliminen detalls, quins i com ? no ho sé. Es possible que m'ho acabi mirant.
Pel que fa a com afinaven els Romeas, tampoc ho sé, i aquesta resposta, de tenir-la, segurament explicaria algunes coses.
Siau
Vaig deixar pendent una explicació i ara la donaré.
No està basada en dates objectives, sinó en el que crec com a músic que desenvolupa la mateixa activitat que ells, potser llençant-me a la piscina.
Farem un salt en el temps, passant de la època dels Romeas als anys 50. A Sitges apareixia la primera escola de grallers, fruit d’una iniciativa local per tenir músics per les seves festes.
Es van tenir que buscar gralles, comprant-les a antics grallers o familiars, i mestres. Evidentment, es va tenir que fer l’esforç per afinar i, si teniu la oportunitat de veure fotografies d’aquells moments, van començar amb gralles seques.
Es considera que, en l’actualitat, els grallers sitgetans són hereus d’aquella primera escola, doncs van aprendre directament d’aquells grallers.
Aquí ve la meva “llençada”. Es possible que el so sitgetà actual, amb aquell espinguet tan brillant que té, sigui hereu, de retruc, del que havien ensenyat els mestres a la primera escola de grallers i que aquests, per haver après dels seus antecessors, ho fessin en funció de com havien escoltat el so de la gralla seca en els anys anteriors a la guerra civil?
Penseu que la transmissió era oral, pel que el que ensenyava tenia tota la autoritat sobre el que havia de fer l’aprenent. No sé si és una teoria molt rara, però a vegades intento aplicar una mica de lògica, sobre el que conec, i em surten coses d’aquestes.
Què us sembla?
El problema és que quan mires la història pots saber les coses en positiu, però mai en negatiu: en lingüística històrica, si trobes un fenomen morfològic o sintàctic documentat en textos catalans del segle XIV pots saber que existia en aquella època, però si no el trobes a les teves fonts no pots saber amb certesa que no existís de totes maneres.
Si trobes documentada una manera de tocar la gralla en el passat pots saber que aquella existia, però és difícil d'afirmar que no n'hi havia d'altres que no han quedat documentades.
És la llosa que porten els que estudien el passat...
El meu plantejament és pel que fa a com crec que sonaven els Romeas, partint de que tocaven la gralla seca, els comentaris i escrits de la època, on no deixaven ben parades les gralles dolces i pensant en un tipus de sonoritat actual, com la sitgetana, que va poder començar a rodar fa més de 50 anys.
Està clar que hi ha moltes maneres de fer sonar la gralla, sobretot pels condicionants de les dolces.
Aquesta entrada està fent una comparativa, entre tres grups tocant “El Toc de Castells” i analitzant el seu Sol alt, quan fan les primeres notes.
Si vols, fes un volt per “Quatre notes...” i escolta més tonades pels mateixos intèrprets. Segur que trobaràs prou varietat.
Adèu!!!
P.D.: Salvador, tinc una resposta pendent per correu. A veure si demà no vaig tant de cul, com avui, i et contesto amb calma.
Salvador, no sé on vols anar a parar. Conec d'altres estudis com aquest: l'instrument, la canya, el sonador, la frequencia, l'afinació... fan i faran que els resultats siguen diferents.
Els Romeas podien afinar diferent cada volta, aquesta dèria de l'afinació a diapasó és molt moderna, el que ha preocupat sempre ha estat l'afinació relativa i de conjunt. Per altra banda el diapasó d'abans era més alt, el 415 del que parles està referit als segles XV-XVIII i no era pas universal: els de Paris no afinaven com els de Milà i els de Londres no ho feien com els de Frankfurt.
Ull amb l'analisi dels resultats perquè en els gràfics els Hz de les diferents notes no coincideixen i no coincideixen els nombres del "cursor" i del "peak". Una nota una mica baixa o una mica alta té un espectre diferent.
Raimon Galiana
Hola Raimon,
no vull anar més enllà de veure com funciona la meva gralla.
De les gràfiques, he ensenyat dos tipus, en tots dos apareixen dos valors:
1. Peak: Indica el valor màxim de la cresta sobre la que està situat el ratolí (cursor).
2. Cursor: Mostra el valor que correspon a la situació del ratolí (cursor)
Així, el valor "cursor" varia a mida que mous el ratorí per sobre la gràfica, i el valor "peak" només canvia si el ratolí es situa en una altre cresta.
M'he esforçat en fer que en les imatges tots dos valors siguin iguals movent més o menys el ratolí, però això no sempre ha estat possible i per aquest motiu hi ha variacions de tres o quatre HZ, però sempre, la nota ha estat la mateixa pels dos valors.
La evolució dels espectres a mida que varien les freqüències es put veure en la entrada "El Sol Alt i les altres".
llegir tot el bloc, bastant bo
Hola,
molt d'acord amb alguns comentaris que heu anat publicant.
Només m'agradaria apuntar que s'ha de pensar que en aquestes gravacions els romeas tocaven amb gralles seques, els de puigpelat amb gralla dolça de 4 o 5 claus i els Macaris amb gralla dolça de 2 claus. Partint d'això ja és imposible comparar les 3 gravacions d'una manera objectiva. Tot i ser tot gralles els instruments són diferents i les inxes també.
A més la gravació dels romeas està extreta dels discos de pedra. En aquest sentit la velocitat amb que giraven aquests discos el dia que es van digitalitzar no sé sap si és la correcta o no. Vull dir que pot variar molt l'afinació en funció de la velocitat en que giri el disc.
Està clar que la gralla seca i la gralla dolça no sonen igual. No ho han fet mai, encara que avui en dia hi hagi gent que faci sonar la gralla seca com si fos una dolça pero no és així.
Només cal mirar la història. Justament una de les famoses polèmiques al voltant dels romeas i la gralla seca és que ells van mantenir el so sec i més agut de la gralla seca i, per contra, les gralles dolçes tenien això, un so més dolç i molt menys ""estrindent"" que les seques.
Bé, això donaria per fer un llibre...
Molt bo el debat.
Estem renovant Grallers.cat. En breu noves seccions i actualitzacions. Bloc, noticies, etc.
salutacions
Publica un comentari a l'entrada