Si no vaig errat Sant Antoni Abad és el 17 de Gener. Malgrat això, avui l'hem festejat. Hi ha un cercavila de cavalls i a les escales de l'església es beneeixen primer els animals de la cercavila i després les altres bésties.
Quan he sortit de casa el termòmetre estava a un grau i mig, estava tapat. M'he posat un casquet, una bufanda i uns guants amb els dits escapçats. Abans de sortir de carcavila, els cavallistes han preparat un esmorzar generós. Jo m'he apuntat a un café amb anís.
Quan ha arrancat la cercavila, feia encara molt de fred. Les claus de la gralla estavan gelades. He trigat una mica a que els dits anessin una mica alhora. El sol ha anat sortint de tant en tant de darrera els núvols i era agradable, però en els carrers ombrívols una llengua freda lliscava per la meva esquena. M'he tret els guants ja que em feien més nosa que servei. Malgrat la temperatura i a mida que el cercavila prosperava, he anat sonant més bé. També és cert que ens han ofert diverses vegades coca i vi ranci.
Ha estat molt agradable, sempre ho és.
4 comentaris:
Això de la benedicció de les altres bèsties em porta un record que encara es molt viu.
Durant un bon grapat d’anys vaig tocar a la Festa dels Traginers de Balsareny i una de les coses que fèiem era acompanyar els personatges principals a la Cavalcada, des de el banderer a Sant Antoni i el porquet.
A la part de davant va una representació d’una boda antiga, amb la núvia, el nuvi, els sogres i un matxo amb l’aixovar de la núvia. Aquell any anàvem darrera aquest i precedíem els traginers.
Vet aquí que a la primera volta el mossèn fa les benediccions, micròfon en mà i escoltant-se per la megafonia a tot el poble. Resulta que pels personatges principals té preparats uns rodolins i quan va arribar a l’aixovar també va fer, però vet aquí que en veure’ns va intentar improvisar un sobre els grallers però es va atabalar una mica.
Agafo i a un pam del micròfon, i tinc coneguts d'aquella vila que recorden que es va escoltar perfectament, l’hi deixo anar: “tranquil, mossèn, que amb nosaltres ja pot començar a beneir les bèsties...”.
Es va posar vermell i va començar a llençar-nos aigua beneïda mentre tot el poble escoltava: “gralleeeeers, gralleeeeeers...”.
Durant anys ens ha perseguit amb l’aigüeta, fins al punt de baixar del petit entarimat que te si veu que ens separem una mica, això sí, amb un bon somriure a la boca.
En fi, coses que passen per aquests camins del Món.
Adéu!!!
Per cert, un altre record te relació amb la fotografia que has posat.
Quin plaer anar ensumant la catipenda mentre les vas esquivant...
Recordo una en una cavalcada de reis. Ens van posar derrera els cavallers, i en un tram molt fosc un dels animals hi va deixar el regalet. Jo que no el vaig veure hi vaig posar el peu al damunt i ... només vaig patinar i quasi em vaig tragar la gralla, però no vaig caure. El poblema va ser després treurem la merda de la sabata.
De merda a la sabata no sé, però de caramels i els seus envoltoris el que vulguis.
Vaig tocar uns quants anys al carnaval de Vilanova i la Geltrú el dia que les comparses fan la batalla de caramels, acompanyant el grup infantil d'una associació de veins.
Al final havia de llençar les sabates, i procurava que fossin les més velles, doncs es feia una pasta impossible de treure...
Publica un comentari a l'entrada