Cercant informació sobre l'evolució de la cobla vaig ensopegar amb la web www.music-ceret.com on,entre moltes altres coses, hi ha aquesta imatge:
Al peu de la fotografia hi diu "Narcisse Castello tocant la gralla".
He estat rascant una mica més i resulta que aquest senyor, que morí el 1971, fou entrevistat per l'Alan Lomax el 1963 en la seva recerca a França. El Narcisse era d'Argelés-sur-Mer, era pastor i tocava el "Grall de pastor". Sembla que només es va recollir una gravació seva, una peça anomenada "El Castagno" i que podeu escoltar aquí.
En aquests dies, no he pogut trobar si hi ha cap entrevista amb el Narcisse Castello feta per l'Alan Lomax per tant no us en puc dir res més. D'altra banda sí que he trobat un crítica feta al treball del Lomax escrita per Luc Charles-Dominique, professor de la Universitat de Niça, i que podeu descarregar aquí.
En aquest escrit identifica el tema com a tradicional de l'Arieja i no pas de la Catalunya Nord, pensant que hi havia un error, va confirmar que el Narcisse Castello era efectivament pastor d'Argelés-sur-Mer, que se'l va conèixer per haver tocat durant trenta anys el "grall de pastor". En el mateix escrit es pregunta si l'instrument és realment un "grall de pastor" i no el grall d'un sac de gemecs o un clarin de Bigorre.
Jo crec que si l'home va estar tocant trenta anys l'instrument aquell i el va anomenar grall de pastor, tant li fa com va nèixer originalment l'instrument: si grall de sac, en 30 anys el grall no va veure el sac; i si clarin, feia 30 anys que no el tractaven com a tal. I a més la gent del poble d'en Narcisse en deia grall de l'instrument aquell.
Ara fa més d'un any, vaig escriure sobre "La Punyalada" i em preguntava quina gralla era aquella que sonava en els cingles de l'Alta Garrotxa, i que havien portat els francesos mentre venien per l'aplec. Ara crec que tinc un resposta que em serveix.
Poso una foto a continuació del clarin de Bigorre.
Per acabar, penjo una altre foto de la web onvaig trobar la foto d'en Narcisse, on no s'identifica ni el sonador ni l'instrument.
dimarts, 24 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)