Aquest és el títol de la novela escrita per Marià Vayreda, i editada pòstumament el 1904.
Per a molts ha estat una lectura imposada quan feiem BUP. Peró per a mi és una mica més que aixó: Sant Aniol, quantes sortides i acampades, quants amics i amigues, alguns que hi són, alguns dels que no en sé, i algun que ja no hi és, i ... algunes novietes també.
Fa temps que no hi vaig, des de que un dia vaig dir, "Sembla la Rambla de Barcelona".
He decidit rellegir "La Punyalada", i, cada cop hi veig coses diferents, i aquesta vegada, oh sorpresa, no m'hi havia fixat mai: Gralles !!
En el capítol en que estan a l'aplec de Sant Aniol (o dels francesos) comença la música i quins instruments hi ha ? una gralla i un violí. Quina parella més estranya !
Transcric literalment a continuació els fragments on apareix la gralla de l'edició feta per la "Ilustració Catalana" el 1904:
"...Com aquell feligrès del qüento, no ploravan perque no eran de la parroquia, y si be de primer callavan per respecte en donàntloshi peu un dels nostres, comensaren, com qui no hi toca, a fer gemegar una gralla i un violí, que aposta portavan amanits ..."
i una mica mes endavant:
"... molt més encara quan notava que també a la Coralí semblava que li ballavan les cames al sentir els escataynets de la gralla que, mitx de frau, preludiava balls encisadors..."
i la última:
"... Instantàneament ressonaren per aquelles cingleres els gemechs de la gralla, y entremitx de la gatzara de crits, rialles i protestes més ò menos fingides, ne sobrexía la veu plena del Ibo, corejada pels xiscles enjogassats de la Coralí y altres mosses com ella, fluxes de cervell..."
Quina mena de gralla és aquesta que fa parella amb un violí en les fondàries del pirineu garrotxí ?
Aquesta entrada ha estat escrita a finals de Març, peró com Sant Aniol és l'1 de Maig he decidit deixar-la programada per a que és publiqui aquest dia.
Fotografia de l'ermita de Sant Aniol manllevada de la wikipedia.
6 comentaris:
Benvolgut Salvador,
pels comentaris que fa servir el corresponsal de l’època, jo diria que és un sac de gemecs. Ep, potser no, eh?
Però sovint ens trobem, igual que ara, que els periodistes no saben distingir un instrument d’un altre i ens fan ballar la padrina.
En general tothom reconeix un violí, un piano, una guitarra, una trompeta, una bateria, . . . . i a partir d’aquí, patam!
Per cert, on és aquesta ermita?. Conec una dansa que es coneix amb el nom del Ball francès i és per que els feligresos de Sant Joan de les Abadesses anaven de peregrinatge a una ermita que ja formava part del territori francès i allà feien aquest ball que et comento. No serà aquesta ermita?
Apa,
L'Ermita està sota el Bassegoda a l'Alta Garrotxa, posem que entre Besalú i Castellfollit i a l'alçada de Montagut es tomba cap el nord.
Sac de gemecs:
és molt possible que tinguis raó, realment no ho sé.
Només 3 observacions,
-Tinc copiat en aquest bloc un article de diari de la mateixa época i parla de gralles a l'Empordà per anar fer les caramelles, gralles i caramelles ? no serien tarotes ? el grall del sac ? no estarem devant un localisme desaparescut per denominar un instrument ?
-L'autor coneix perfectament la zona, a més és d'Olot a més d'haver participat de la darrera carlinada per aquelles terres i més enllà. Vull dir que no situa una acció en un lloc que només coneix de referències.
-El violí i la gralla els porten els francesos, no és possible doncs que faci una adaptació d'un mot francés ?
Per acabar, l'ermita és en territori català, i de Sant Joan de les Abadeses a Sant Aniol hi ha un troç com per anar-hi a peu. En el llibre apareixen enumerats els pobles d'origen dels participants i Sant Joan no hi surt pas. Si peró hi ha la descripció d'un dels balls i que transcric a continuació:
"Dansavan el ball francès, especie de galop infernal en que, al final de cada passada, son les mosses arborades en l'ayre, preses per sota les axelles pels balladors de cada mà"
A França, si ho plantegem com una adaptació d'un nom, tenen el graile.
Adéu!!!
Sí, crec que és una possibilitat que no hauriem de menystenir.
Siau
Moltes gàcies Salvador, per la teva explicació.
Enric: Gràcies a tu
Siau
Publica un comentari a l'entrada