Haig d'admetre que en part ha estat una errada estratégica nostra. D'alguna manera pensàvem que s'aplicarien les normes cavalleresques d'enfrontaments individuals però no va ser així.
Els nostres oponents tenien al seu abast gran quantitat de recursos humans així com de materials. Destacava especialment la gran concentració d'artilleria pesant del calibre més gran. Per contra, nosaltres, la petita guerrilla només teniem armament lleuger.
Ja des del primer moment se'ns va sotmetre a un bombardeig de cortina i de saturació ininterromput que en els primers instants va provocar un cert desgavell en les nostres accions. Poc a poc vam recuperar la sang freda i vàrem intentar analitzar les accions de la força que teniem al davant per tal de descubrir les seves debilitats i explotar-les.
Una força tant potent com aquella consumia grans quantitats de subministres i de tant en tant parava per refer-se consumint els recursos de la població civil local. Varem aprofitar aquells moments de repós en les seves activitats per realitzar les nostres escaramusses i de tant en tant demostrar que encara erem vius i disposats a plantar cara.
També, algun cop vàrem aprofitar el seu propi foc per als nostres interessos.
Lamentablement, en dos o tres pauses en que creiem que els altres estaven amb la guardia baixa ,vàrem iniciar les nostres maniobres, al cap de pocs minuts se'ns va bombardejar de manera immisericorde.
La jornada va ser llarga i esgotadora. No crec que tornem a fer altres operacions en els mateixos termes. Hem d'aprendre a buscar millors terrenys per a les nostres accions.
