2011

No me n'havia adonat, però ja són tres els anys que porto amb aquest blog.

Han passat moltes coses, i també sembla que la gent tira més d'alló que anomenen xarxes socials (facebook). Veig que altres blocs de temàtica relacionada s'estan aturant i és una pena. El ritme al que va ara el blog és un altre, i de moment seguirà així: em costa molt trobar el temps per redactar una entrada.

En aquest temps, per qüestions purament logístico-familiars, he deixat d'empaitar gegants i ara dedico aquest temps a una petita colla, en la que busquem un repertori una mica diferent a l'anterior, amb menys peces però intentant treballar-les més. En funció del tipus de sortida que fem (i són poquetes) adaptem el repertori.

No acabo d'estar content dels arranjaments que tenim d'algunes peces. Lamentablement no tenim els coneixements ni les capacitats per arreglar-ho.  Amb el temps haurem de buscar algú que ens ajudi amb aquesta qüestió.

Mormons

En el seu dia, practicants d'aquesta religió, i d'acord amb aquesta, van resseguir els arxius de les parróquies del bisbat de Girona, i d'altres bisbats. Actualment sembla que el bisbat ja no permet que es pugui accedir així com així als seus arxius, a causa principalment dels desaprensius que fins i tot arribaren arrancar fulls complerts dels lligalls.

Total, que aquesta gent van digitalitzar els llibres de casaments, defuncions i batejos, i els del bisbat de Girona, entre d'altres es poden consultar per internet.

M'he estat mirant els llibres d'un parrell de pobles, dels que es té documentació de cobles tradicionals en el segle XIX. Tinc la curiositat de veure si en els testaments que han quedat registrats en els llibres de defuncions, s'esmenten els instruments. Espero que sigui així, ja que pel que he llegit, la transmissió de l'ofici era generalment dins de les famílies i a través de la oralitat. Com els instruments eren les eines de l'ofici, no seria rar que quedés consignat el destí dels instruments en els testaments.

De moment no he trobat res. He vist mestres de cases, claveters, cardadors, treballadors, algun notari, soldats, cordelers, espardenyers, infants, pagesos, oficis diversos que he hagut de buscar en els diccionaris, però musics, ni un.

Una manera de fer

Fa uns dies vaig anar de visita a un poble penedesenc convidat a tocar en les matinades. Personalment, em feia molta ilusió.

Gent de les diferents colles del poble s'ajunten i surten a tocar les matinades del poble. Eren les vuit. Al començar costava que les gralles anessin juntes, però al cap d'uns minuts la cosa ja va millorar.

Em vaig haver d'adaptar a la seva versió de les matinades. Un cop detectades les diferències amb la versió que jo coneixia, cap problema.

En un moment determinat, mentre anàvem tocant pel carrer, un dels grallers va proposar tocar una peça diferent. De manera taxativa, els altres sonadors li van indicar que mentre  s'anava pel carrer només es tocaven les matinades, i que calia esperar a fer un agraiment per tocar una altre cosa.

Tot i que la resposta aquesta ja la vaig intuir tan bon punt es va formular la proposta i no em va sorprendre, sí que em va sobtar una mica el to de la resposta.

En resum, vaig tenir la sensació de que hi havia una voluntat ferma de mantenir una tradició tal com ells entenien que havia de ser.

Moixiganga - Castells - Falcons

En Joan Josep en l'entrada sobre els noms pregunta què són els falcons i si són o no una moixiganga i en què es diferencien. Jo no sabria donar una resposta completa, per tant, deixo uns enllaços a la wiquipedia.

Falcons
Moixiganga
Castells