Ball conjunt

Aquest diumenge passat hi va haver trobada de gegants a Girona.

A causa d'un seguit de circumstàncies, s'ha canviat el recurregut tradicional i s'ha acabat en un lloc nou.

No sé si a causa de tots aquest canvis, no es va fer l'acostumat acte sonor habitual de Gener i Febrer i Passi-ho bé. Aquest cop els gegants i resta de imaginari van fer la ballada conjunta amb un vals interpretat pels "Quarteto de Tres".

Des del meu punt de vista, molt agradable i tot un encert.

La imatge és del moment en que els gegants entren a la plaça. Extreta del "Diari de Girona"

Visita al museu

Divendres passat vaig anar a visitar el Museu d'Història de la Ciutat de Girona. Vaig visitar totes les sales però em vaig entretenir una mica més en la dedicada a la sardana. Lamentablement no tenia càmera de fotos, només duia un mòbil un pèl antiquat.

D'aquesta sala em vaig interessar especialment en les xeremies (n'hi ha tres, totes datades del segle XVIII) i els flabiols (un del segle XVIII). Tota la resta d'instruments eren de cobla moderna, alguns fets pel propi Touron.

De les xeremies (no sé on vaig llegir que són tarotes) vaig observar el guradallavi i la estretor del tudell, a més que totes tres tenien una mida aparent semblant entre elles i també similar las tiples que hi havia exposats al seu costat.



En la primera imatge, podeu veure (primera renglera i d'esquerra a dreta) dues xeremies i tres tiples. En la primera xeremia es pot veure el guardallavi (pirouette) i en la segona podeu veure el petit tudell que té i la clau que té. Què les separa dels tiples ? Les claus ?

Per cert, em pregunto si el petit tudell vol dir que feia servir inxes petites (comparant amb la gralla) ?

En la segona imatge hi ha un detall de la xeremia amb clau i dels seus forats.



En la tercera es veu el guardallavi i la part superior del tudell amagat dins aquell.



Aquesta quarta és una foto del mateix instrument del qual em vist el guardallavi.



Com últimament estic intentant fer sonar un flabiol (i no m'ensurto), també em vaig interessar pels que hi havia, aquí teniu la cinquena imatge, d'un flabiol del XVIII.



En la sala dedicada als setges napoleónics, hi ha exposats dos timbals del període. Podeu veure que tot i haver perdut uns quants tensors, són practicament iguals als timbals de fusta "tradicionals" actuals.




Per acabar. En les etiquetes dels intruments no hi deia res més que el nom de l'objecte, la seva datació i procedència, res més. En la sala de la sardana hi havia un plafó on s'esmentava la cobla de tres quartants i hi havia una foto dels "Ministrils del Rosselló" i una partitura d'una peça que a aquest tipus de cobla. No, no hi havia cap sac de gemecs.

I segur que no guanyo cap premi de fotografia, amb aquestes fotos no.

P.D.: En José María m'ha enviat unes fotos que va fer ell i que són força millors que les meves. Les afegeixo a continuació. (Moltes gràcies José María!)

En aquesta foto de la vitrina es veuen les tres tarotes a l'esquerra i en el primer rengle. La de més a la esquerra està feta d'una sola peça (La meva foto de tota la vitrina va surtir fatal).



En aquesta segona foto es veu millor el detall del guardallavi i el tudell que s'hi amaga.

De Copes

Són fires de Girona. El passat dissabte, a les barraques de La Copa hi actuaven Mesclat i Els Pets.

Personalment, tenia moltes ganes per sentir Mesclat en directe, i per tant vaig aprofitar per a anar-los a escoltar.

Després de fer moltes voltes per intentar aparcar (Girona està impossible amb les fires), encara vàrem tenir temps de fer un mos i arribar aviat al concert. Encara estaven els muntadors fent els darrers preparatius. Amb les llums apagades va sortir el bateria i va fer quatre estiraments. En engegar-se la llum, surt el de la gralla a tocar, i sona rara, esquifida. També hi havia un violinista. Segur ? No se'l sentia. El de la gralla se'n va anar al fons, al que suposo que era el seu lloc normal. Segur que era una gralla ? El cantant sonava fluix.

Poc a poc el volum va anar canviant i les coses començaren a aclarir-se. El de la gralla agafà un flabiol i un tamborí, no se'l sentia. Al cap d'uns minuts ja se'l començà a sentir, ah ! i també al violinista, per fi.

No em vaig poder quedar fins el final. Quan sortia, semblava que havien arreglat alguna cosa més. Una llàstima. Ho tornaré a intentar un altre cop.

Veig que no només als pobles petits ens passen coses d'aquestes amb el so.

Imatge de Sant Narcís i les seves mosques.

Incident

Com molts ja sabeu, el cap de setmana passat es va celebrar la F i r a  d e l  M ó n  G e g a n t e r . Dissabte a la tarda va caure un xàfeg, i els actes es van haver de retardar. Hi havia un escenari i un equip de so, i el montatge d'aquests no es va poder fer a temps.

En el ball de plaça tocavem els grallers i un altre grup que necessitava l'amplificació pel tipus d'instruments que utilitza. En veure que no es podia utilitzar ni l'escenari ni l'equip de so, es va decidir tocar a peu d'escenari i ells sense amplificació.

Mentre comencem a tocar les gralles, es comencen a sentir cops dalt de l'escenari, els operaris estan montant coses. En el moment en que l'altre grup comença, de cop, apareix un altre operari i planta devant del grup un micro (recordeu que estem a peu de l'escenari i els altaveus queden derrera) i algú engega l'equip de so. Xerrics, retrunys, i de moment sona el so amb potència. Al cap de pocs instants, un xiulet travessa la plaça, el so que s'acobla, el volum puja i baixa diverses vegades amb nous efectes sonors, els executants es miren desconcertats. Afortunadament un d'ells agafa el micro pel coll, i el desconnecta. Per fi !

Tot i que fluixet varem poder gaudir de les seves peces. Les gralles van fer la seva part sense amplificació, evidentment.

Entrevistes a la ràdio

L'Enric Montsant, en el seu bloc, ha deixat un enllaç a la gravació d'unes entrevistes fetes amb motiu del vinté aniversari del Tradicionarius.

Tot just ara les he pogut escoltar. En voldria destacar tres, especialment relacionades amb la gralla:

- Entrevista a l'Enric Montsant

- Entrevista al Xavier Orriols

- Entrevista a la Roser Olivé

Telenotícies

En el telenotícies de TV3 d'avui vespre, han fet un reportatge sobre varietats tradicionals d'aliments. En les imatges que servien per acompanyar la notícia, de cop, apareix una colla tocant aquella peça que diu "no sé que el qui no boti", que a més sonava com sonava. He pensat, si no hi havia una escena d'un moment més reeixit, o si pot ser només hi havia certa mala llet per part del càmara o montador. Ara, segurament els de la colla estaran ben contents de veure's a les notícies.

Llàstima, per un dia que surten cinc segons unes gralles a les notícies, van i posen això.

La imatge és el logo del Telenotícies de TV3.

Vicis

Tranquils, no parlaré de tabac, alcohol o drogues, ni d'altres debilitats com la xocolata.

Aquests dies estic assajant un tema nou, i no m'en surto, tinc un vici aprés i no hi ha manera de que no surti en aquest nou tema. En el mateix moment que intento tocar aquesta peça una mica lleugeret, hem surt el vici. Si toco poc a poc i mirant la partitura, tot be, ara, a la que corro, els dits fan el que volen, i si toco de memòria, encara que sigui poc a poc: malament. El vici està amagat, silenciós, a l'aguait, esperant per saltar sobre la seva presa en el moment en que aquesta més es confia.

Sovint em passa en temes que conec de manera diferent, de vegades el passatge s'assembla a un d'un altre tema, però aquest no sé d'on surt.

Ja sé, ja sé, cal insistir i repetir i ja sortirà.

Imatge manllevada de la wikipedia.

I per la Diada, què?

Aquest passat Onze de Septembre, també he tocat en un acte conmemoratiu. Ha estat la primera vegada que vaig a una cosa d'aquestes, i no n'havia parat mai atenció.

L'acte ha estat breu, senzill i per a algunes persones molt emotiu. He vist que hi havia molt poc jovent i que la mitjana d'edat era força alta. I poques senyeres a les balconades.

La pregunta era, i a banda de "Els Segadors", què cal tocar ? Finalment han sonat també "El Ball de la Civada", "El Gener", "La Cirereta" i alguna peça més. En qualsevol cas he marxat dubtant si aquestes peces eran les més encertades per a un acte com aquest. Per cert, en el moment de "Els Segadors" tothom s'ha posat dret i sé que l'han cantat, però amb les gralles no els he sentit pas.

Al vespre he vist les notícies a la tele, hi havia un resum dels diferents actes, han explicat algunes de les actuacions que s'han fet. I haig de dir que he quedat una mica sorprés. La meva conclusió és que veient el que es fa a per tot, tant li fa el que es toqui, que de vegades em complico massa la vida i busco solucions a problemes que no existeixen.

Imatge manllevada de la wikipedia, és l'Angelus de Jean-François Millet, pel recolliment que reflexa.

Segadors

Hi ha pobles que fan la festa major l'onze de septembre. Aniré de cercavila a un d'aquest pobles i, com altres anys, algú demanarà que sonem "Els Segadors". Els anys anteriors, la resta de la colla tocava la peça però jo no, ja que no la sabia. Aquest any he decidit estudiar-la. A part d'aprendre-la he voltat un xic per la xarxa per veure una mica de la seva història.

La primera cosa curiosa és que la partitura que publica la Generalitat de Catalunya en el seu web, és molt petita, tant, que amb prou feina es diferencien les blanques de les negres. Què els costaria posar una partitura en condicions ? La url és http://www.gencat.cat/catalunya/cat/simbols.htm .

Pel que fa a l'origen de l'himne m'ha fet gràcia llegir que és el resultat d'empaltar un romanç originat en la Guerra dels Segadors (1640) i una cançó de taverna de la plana de Vic.

Si grateu al web trobareu informació complerta (repetida múltiples vegades).

Recordo que quan era força més jove, el primer any que vàrem penjar la senyera (em va costar 25 peles), molta gent la penjava amb crespó negre. En preguntar al meu pare, ens va dir que es tractava d'un dia de dol. Cada cop es varen anar veient menys crespons, fins ara que és molt sorprenent veure'n algun. Diria que ara és un dia de festa més.

Septembre

Avui és un dia agradable, no fa aquella calor de bojos. Encara no puc estar-me gaire pel bloc (o blog), tot i que poc a poc torno a la normalitat, que serà total quan els nanos comencin l'escola.

He trobat el blog (o bloc) sobre construcció d'instruments, especialment dolçaines, que crec pot resultar molt interessant. El trobareu aquí.

També l'afegiré als enllaços.

La foto, que no té res a veure amb l'entrada, és d'una tarota que està dipositada a la universitat d'Edimburg datada cap el 1850. Sembla ser que es poden demanar amidaments i radiografies.