Cinema mut del 12

En l'entrada anterior vaig deixar uns enllaços a uns audios extrets d'un programa de radio.

Avui referencio un conjunt de quatre filmacions de cinema mut preses l'any 1912 de l'aplec celebrat a Sant Pau l'any 1912 enregistrat per Pepito Bolet, propietari del Cine Bolet a Vilafranca del Penedès i amb encert pujades per vicenclacruz.

En aquesta primera filmació en el segon 44 apareix una colla de tres grallers i un tabal.

 

 

En la que correspon a la festa major de Vilafranca hi ha un flabiolaire des del segon 8 fins el 24.

Des de qualsevol d'aquestes podreu accedir a les altres.

Gravacions del 58

Fa temps vaig trobar una emisora de radio per internet que programava únicament música tradicional dels pobles de la Península.

Ara he intentat localitzar-la un altre cop però he ensopegat amb un document sonor sorprenent per a mí:

La gravació d'un programa de radio emés el 1958, en que es relaten els actes relacionats amb la restauració de l'àngel Tobies del Vendrell.

Es tracta d'un conjunt de gravacions, que es troben en el projecte  "Devuélveme la voz"de la Universitat d'Alacant.

Entre d'altres coses podreu sentir el ball de bastons de Llorenç, el vals-jota "de Roquetes vinc", versots i diables, la Marxa Granadera com a ball de bastons, castells i moltes altres coses.

Us deixo un enllaç a la segona pàgina on en la gravació que hi ha sonen la majoria de peces de gralla. Des d'aquesta pàgina podreu accedir a la resta.

L'enllaç és aquest http://devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=9447.mp3&idioma=es

Una cosa que em rebenta

Una cosa que em rebenta és una canya que tingui fuites de gas.

I aixó em passa sovint amb les inxes de pala, amb quasi totes, i per aquest motiu no les faig servir massa, i mira que en general el seu so m'agrada més que el de les castellanes.

Valen una pasta, algunes porten una quantitat de llenya brutal, i no són estanques, entra i surt l'aire per tot arreu.

Un dels meus mestres en va ensenyar  que si tapaves amb el dit la boca del tudell i feies el buit succionant l'aire per la canya aquesta havi de tancar-se i no havia d'entrar aire per enlloc.

Talla el fil, treu el filat, separa les pales, llima, rasca, no et passis, compara, no la trenquis, reenfila, relliga i continua perdent ( no tant ). Que si el teflon (ecs), que si el barduix, no li posis cola.

En canvi les castellanes, trobo que normalment no perden aire.

L'Onze III ( i últim)

Vàrem anar, ens vam posar on hi havia un lloc (va ser impossible arribar on voliem), vàrem tocar a ratets mentre ens manifestàvem.

Calculo que el nostre recorregut total va ser d'uns cinquanta metres.