En un escrit anterior comentava que la meva inxa habitual començava a donar senyals de esgotament.
Finalment, en l'últim assaig, repetint una vegada i una altra una peça amb força aguts, la canya s'amorrat definitivament. Estava convençut de que em donaria una mica més de marge, que podria usar-la per la festa major. A més, tot just estic fent la meva segona inxa. Mala sort.
A la vista de tot aixó, m'he comprat una canya nova, és una de torçada. És duríssima, ara hauré d'adobar-la per tenir-la a punt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Has provat el mètode que vaig explicar, a “Quatre ratlles...”, amb l’aigua oxigenada?
A vegades havia pensat que una inxa havia arribat al seu fi i, després de fer el que explicava, tornava a ser útil durant una temporada.
Si tens algun dubte, sobre aquesta manera de recuperar-les, fes-m’ho saber.
Adéu!!!
Ara que ho dius, recordo haver-ho llegit.
Peró he intentat accedir a les "quatre ratlles" i no les trobo. Em pots passar l'enllaç ?
Gràcies
Ui...
Es que "Quatre ratlles..." ja no existeix. Ho trobaràs dins de "Treballs culturals" a "Quatre notes...".
Es on parlo del manteniment del nostre material. Ara el podeu imprimir sencer, en format de document "pdf".
A veure si et va bé. Adéu!!!
Jo les neteje amb una mena de netejador de pipes de fumar, però amb el fil ferro mes prim i el pel mes fi, les neteje cada dia abans d'eixir de casa, així quan arribe on tinc de tocar siga una actuació o siga a classe, la canya està neta i humida. Em duren fins que es trenquen d'un mal colp. Pots vore'l a "Quatre notes". La que tinc fa tres anys que la tinc i la toque quassi tots els dies.
Hola Paco,
vols dir que aquella canya és recuperable? me l'apreciaba molt, sobre tot per que els aguts no ximplejaven i ara... més val no parlar-ne.
Publica un comentari a l'entrada