dijous, 14 de maig del 2009

Vista cansada


Al llarg de força temps he tocat amb partitura, utilitzant un faristolet per a la gralla. Aixó em donava seguretat, podia tocar sense haver de memoritzar els temes. Si voleu, podeu pensar que també, d'alguna manera, m'amagava redera la partitura.

Havia sentit o potser llegit, que els grallers de veritat no fan servir partitures. Com podeu comprovar aquesta és una idea que no em convencia, que no anava per mi, ni em prenia seriosament. Per quin motiu havia de tocar de cap si podia llegir les partitures ? Avui continuo pensant el mateix, peró ...

Va arribar un dia en que la meva vista va deixar de ser el que era, ja no podia llegir les particel·les. El moment de tocar de cap era aquí. Al principi, em sentia insegur, peró no em va costar massa memoritzar els temes. Pot ser si que m'equivoco quelcom més que amb les partitures, peró tampoc crec que sigui cap desastre.

En tot cas, vaig tenir una petita sorpresa: Em divertia i diverteixo més i toco més relaxat, no estic pendent del paper, si plou o venta, disfruto de l'espectacle de la gent, i estic més pendent dels meus companys ( em nego a fer servir fórmules del tipus "companys i companyes" per ser políticament correcte) Ho havia d'haver provat molt anteriorment. Llàstima.

Tot aixó no vol dir que no faci servir mai les particel·les, les trec en temes nous o que tenen alguna dificultat especial ( per a mí )

10 comentaris:

José María González ha dit...

Es curiós com anem amb el pas canviat. He fet el camí al revés del teu. Vaig començar inculte de nota, intentant fer entrar tot el repertori en un cap que no es precisament petit.

Amb els anys vaig anar aprenent solfeig, pel que ara toco cada cop més amb particel.les al davant, sobretot en temes enrevessats.

No tinc problemes amb la pluja i el vent. Si plou, no toco i el vent no em molesta, doncs tinc les particel.les plastificades i no es belluguen fàcilment.

Pel que fa a que els grallers de “veritat” no fan servir partitures, és una collonada. S’ha recuperat part del repertori de grups, com Els Bastarons, que llegien perfectament les partitures. Si has vist algunes de les que tocaven, als llibres de Dinsic, ja em diràs si eren o no uns grallers de “veritat”.

Una altra cosa es que fossin una excepció en un món on, tradicionalment, l’ofici s’ha aprés oralment.

Afortunadament, cada cop més gent pot aprendre solfeig i això pot apropar-nos a repertoris de grallers de “veritat”...

Adéu!!!

jesus ha dit...

Jo també he començat a tocar de memòria i encara hi toco, però com mes avenço mes necessari veig que hauré d'aprendre solfeig, ja que hi han temes enrevessats que el meu disc dur ja no pot emmagatzemar. Tot i així, sense estar pendent de la partitura, crec que es disfruta més del que estas tocant.

Conclusió, si volem avançar en el repertori, com qualsevol músic, necessitarem les partitures, llevat que siguem uns superdotats.

Salvador ha dit...

Ep ! potser no m'he explicat prou bé.

Els temes que no toco amb partitura són els habituals per a mi, majorment els de les cercaviles. Les particel·les que tinc són molt compactes i ja la meva vista no em segueix.

Si no estem fent una cercavila, és a dir que ens estem quiets, trec el faristol gros amb partitures grosses; i si el tema és enrevessat enganxo la lira i hi poso la particel·la si estem de cercavila.

Efectivament, mai no he cregut que el fet de fer servir particel·les o no fos el tret definitori del bon o mal graller. La prova sóc jo mateix, que ni amb partitura ni sense sóc un bon graller.

Jesus: si, les partitures són necessàries per poder estudiar els temes. I tampoc sóc cap superdotat i per tant també necessito ajuda en els temes "enrevessats". I si, també em cal més solfeig.

I ara pel José María: i en la teva evolució a l'inrevés de la meva, quan has gaudit més, tocant amb particel·la o sense ?

José María González ha dit...

Home, no ho plantejaria en aquests termes, però a veure si t’ho puc explicar amb claredat.

Sempre he gaudit de tocar, tot i haver-ho deixat temporalment per altres qüestions. Quan no sabia solfeig, inevitablement ho tenia que fer de memòria, però les ganes de passar-ho bé eren les mateixes que si, actualment, tinc que muntar una particel.la.

Quan vaig començar amb el solfeig, es van obrir unes possibilitats de repertori que fins aquell moment m’eren inabastables o, sobretot, desconegudes.

Ara gaudeixo d’una altra manera. Abans em captivava més l’ambient de les cercaviles i ara el domini de l’instrument, les tonades que fem i les que escolto en altres conjunts, podent apreciar les seves interpretacions amb més coneixements sobre el que fan.

Com sempre arrossegaré molts dubtes sobre el que faig, amb els arranjament i composicions, intento aprendre contínuament del que m’envolta. Aquesta “tensió” em resulta engrescadora i malament el dia que no sigui així...

Adéu!!!

Anònim ha dit...

José Maria, no és cap collonada: els grallers "de veritat" no toquem amb partitura, com no ho fa gairebé cap músic "de veritat" en els seus concerts.
El músic de faristol és un músic d'agrupació: banda, orquestra, cobla, etc. i eixe no és el cas d'un graller "de veritat".
Una altra cosa són els grallers aficionats, que toquen amb partitura, però no deurien.
El sonador de guitarra, piano, etc. que no té capacitat per tocar sense partitura, no arribarà mai.
(Sempre us manca aclarir la mena de sonador de la que esteu parlant. La munió actual no són grallers, són sonadors de gralla aficionats)

Raimon Galiana

P.S. Encara no puc llegir les teues partitures. I hi tinc el Winrar.

Anònim ha dit...

Per cert Salvador:
El "cavallet" és un redoble que es fa llençant la mà dreta, seguida de l'esquerra i rematant amb la dreta amb un cop. Tot açò és un continu i s'utilitza a bastament en el tabal tradicional, des de danses i ritmes lents a molt ràpids.
No és una tècnica que s'ensenye en la percussió no tradicional -orquestra, banda, etc.- En aquesta tècnica el que més s'apropa és diu "trau", però no hi ha remat amb la dreta i no en té l'atac inicial. I a més a més s'escriu avantposant a la nota i lligada a ella un mordent de tres notres, amb la qual cosa només té el valor de la nota i el mordent cap. No és el cas del cavallet, on tot el conjunt té un temps i el redoble no és pas un mordent. (L'escriptura del tabal tradicional no està estandarditzada i intentar tocar els ritmes tradicionals des d'una partitura és un impossible, o ho aprens des de l'oralitat o no reeixiràs)
Quant el temps és ràpid, la tècnica no tradicional ho imita malament, però quant el temps és lent la imitació és grotesca perquè es fa amb un doble redoble sense accent o un redoble més llarg si cal i, clar, també sense accent. Amb aquesta tècnica, les danses no sonen a danses, com els minuets o les masurques no sonen amb un acompanyament de vals. Certament tots tres estan a tres temps, però la seua forma rítmica és diferent.

Raimon Galiana

P.S. Sent el de l'anònim del meu bloc. No em puc lliurar d'aquesta fauna i mira que ho intente.

Salvador ha dit...

Hola,

Raimon:

moltes gràcies per l'esforç que fas per explicar-me el cavallet. He intentat fer els deures amb la teva explicació i, no tindrà a veure amb la dansà ?

De tota manera no puc destriar les qüestions del cavallet i de l'anònim. M'explico:

-Pel que fa a l'anònim, per a mi, no te cap mena d'importància, ni m'afecta, ni m'altera, ni res.

-Jo si que lamento peró, que d'alguna manera t'ha "forçat" a fer l'explicació del cavallet en el meu bloc i no pas en el teu, que és on hauria d'estar i que és on hi ha la gent i el contexte correctes per apreciar-la. Et demano, si us plau, que publiquis la resposta allà. Si veig que no em contestes o no ho fas ja la copiaré jo d'aquí uns dies.

Moltes gràcies de nou.

Salvador ha dit...

Hola de nou Raimon,

pel que fa a les qüestions técniques que planteges:

1)En el bloc pots desactivar l'accés dels anònims, hi ha una opció en l'apartat de comentaris. Només dic que hi és.

2)El winrar, crec que les següents instruccions et poden ajudar:

a) en el navegador, situes el ratolí sobre l'enllaç del fitxer que vols baixar

b) picant amb el botó dret selecciona l'opció de desar el fitxer

c) un cop hagis deixat el fitxer en algun lloc (l'anomenat escriptori és un bon lloc)

d) aleshores veuràs en l'escriptori una icona que sembla 3 llibres lligats, piques sobre la icona amb el botó dret i selecciones extreure. Ja hauries d'estar

e) alternativament engegues el winrar i demanes obrir o extreure (no ho sé exactament)

Siau

Anònim ha dit...

Salvador intentaré fer açò que en dius del Winrar.
Quant al cavallet ja faré uns escrits sobre la tècnica tradicional del tabal.
I no és per l'anònim que no he escrit açò al meu bloc.

Raimon Galiana

Salvador ha dit...

Hola,

Raimon, entesos. No faré res. Si vols més ajuda amb el winrar digues-ho.

Gràcies de nou