divendres, 8 de maig del 2009

Les meves canyes

Fa més d'un any que faig servir la mateixa inxa. Per sortir a sonar i per assajar sempre la mateixa. Suposo que de mitjana sona tres o quatre hores setmanals. Canya fidel. Peró ai ! Crec que comença a donar senyals de cansament. Es hora de començar a preparar el recanvi.

Les canyes que tinc, per substituir si de cas la que faig servir habitualment, són canyes velles, que he anat retirant per un motiu o altre, peró que són prou bones per treure'm d'una emergència.

En un escrit anterior (de fet crec que el tercer d'aquest bloc) comentava que no he tingut gaire sort amb les canyes de pala, i que habitualment faig servir inxes torçades que compro i que adobo al llarg de diverses sessions. També vaig explicar que en el seu moment vaig intentar fer-me jo la canya sense éxit.

Doncs, amb tot aixó, he decidit tornar-hi: m'he fet una canya quadrada, amb una canya vella, d'un grapat que tinc, que tenia guardada fa anys i que el seu destí previst eren les tomateres.

A diferència del primer cop, el destí d'aquesta inxa no és sino ensenyar-me a fer canyes, no he parat massa atenció a les mides, el que m'interessa és el procés de construcció, quines eines em calen i que s'adapti perfectament al tudell que vull utilitzar. No tinc pressa, la canya actual encara durarà un temps, i sempre sóc a temps de comprar-ne una de nova.

El que m'ha estat més difícil és aconseguir que les dues pales s'avinguin, que s'ajustin perfectament i no deixin escletxes, he hagut de llimar un cop i un altre. Ja veurem quina solució trobo per a aquesta qüestió. Un cop hagi resolt aixó i hagi fet una canya que funcioni mínimament ja em barallaré en ajustar les mides de manera acurada.

He seguit bàsicament el procés descrit en el manual dels "Grallers la Tarota" i que està enllaçat en l'entrada del bloc que us esmentava al inici d'aquesta entrada. Amb la diferència que el primer que he fet ha estat fer el forat del tudell i encaixar el tudell i després donar la forma exterior.

Sona ? fa soroll.

Una foto de les meves canyes actuals i dels tudells la podeu veure en l'entrada "De tudells". El tudell que vull fer servir és el segon de l'esquerra.

2 comentaris:

José María González ha dit...

Mai he tingut la paciència necessària per fer-ne, pel que et puc ajudar poc. Durant molts anys he fet servir diferents tipus d’inxa, descartant les de pala quadrada.

Em fot molt pagar uns diners i després tenir que apariar-la, amb el pretext de que així ho faré al meu gust. Tocar-la una mica sí, però tant com a vegades es te que fer, no.

Alguns constructors deixen massa llenya i no sonen fins que no comences a treure molt material.

Actualment he trobat un tipus d’inxa, de pala quadrada, que em dona el que buscava. A veure quant dura l’alegria...

Adéu i sort!!!

Salvador ha dit...

D'alguna manera aixó que estic provant és un petit acte de rebeldia si vols. Trobo que les canyes són cares per la feina que encara volen d'adobar-les, i no totes les trobo bones. No sé en que acabarà aixó, peró ho vull intentar.