Vergonyes

Sóc més aviat vergonyós, tímid si voleu. Crec que és conseqüència d'aixó que m'agrada tenir les coses ben apamades. Així doncs, no em fa res sortir de cercavila seguint el repertori que tinc assajat. Peró em costa molt que inventem coses sobre la marxa. D'altra banda sóc molt conscient de les meves habilitats com a sonador de gralla, i tot i que intento assajar regularment i anar a classe, m'escolto de manera crítica, i sé que no ho faig massa malament peró tampoc ho faig bé, tinc molt a millorar i a aprendre. Estic segur de que aquesta és l'única manera d'anar avançant, tot i que sigui poquet a poquet.

Sempre m'ha agradat la música tradicional (no tota) i la que s'anomenat d'arrel tradicional (tampoc tota). I a més, en tenir mainada, en el seu moment vaig començar a seguir les cercaviles de gegants, ja que als nanos les volien seguir. Fins llavors, als gegants ni cas, tot i que el tipus de música ja m'agradava. A llarg d'aquesta etapa, em vaig anar escoltant les colles, què i com tocaven. Peró moltes vegades, ens estavem quiets en un punt veient com els gegants passaven pel devant i com el so de la música s'apropava i s'allunyava, tot sovint, no sentiem cap tema sencer, tampoc es sentia bé.

Quina educació, quin nivell d'exigència tenia jo pel que fa a la música? Cap ni un. Què esperava jo ? No res en concret, només anavem a veure la cercavila, no anavem a escoltar música concretament. En general, la música només era un complement als gegants. I com jo, crec que molts dels espectadors. Ara no sé si aquesta última afirmació seria un cas de "Cree el ladrón que todos son de su condición", per cert com seria en català ?

Podeu estar segurs de que si penses que el nivell d'exigència musical del públic en les cercaviles fos més alt em faria vergonya sortir a tocar amb les meves habilitats actuals. Peró, realment, què espera el públic de les cercaviles ?

La imatge correspon a una cercavila per Sant Antoni a Sils.