 |
| Portada i contraportada d'un manual que tinc sobre el tractament d'inxes d'oboé |
Aquesta canya de pala, és molt punyetera. Quan sona té un so que m'agrada molt i a més és prou dúctil. Tot i que a les notes baixes els costa molt de sortir, els aguts són nets i prou fàcils. Però aquest comportament dura poc rato, ja que com en cansa aviat perdo el control i deixa de sonar.
La he rascat, del dret i del revés. Si rasco per aquí se'n va per allà, si grato allà s'escapa per allí. I ara ja tinc por de passar-me i fer-la malbé. M'agrada el so que té, però no hi ha manera de tocar amb ella més de deu minuts seguits, i ja no sé per on rascar.
De moment he decidit aparcar-la, d'aquí un temps hi tornaré. Per ara, faig servir una canya vella que fa anys que no feia servir i una canya torçada nova que tinc de reserva.
