 |
| Portada i contraportada d'un manual que tinc sobre el tractament d'inxes d'oboé |
Aquesta canya de pala, és molt punyetera. Quan sona té un so que m'agrada molt i a més és prou dúctil. Tot i que a les notes baixes els costa molt de sortir, els aguts són nets i prou fàcils. Però aquest comportament dura poc rato, ja que com en cansa aviat perdo el control i deixa de sonar.
La he rascat, del dret i del revés. Si rasco per aquí se'n va per allà, si grato allà s'escapa per allí. I ara ja tinc por de passar-me i fer-la malbé. M'agrada el so que té, però no hi ha manera de tocar amb ella més de deu minuts seguits, i ja no sé per on rascar.
De moment he decidit aparcar-la, d'aquí un temps hi tornaré. Per ara, faig servir una canya vella que fa anys que no feia servir i una canya torçada nova que tinc de reserva.
3 comentaris:
Si no et sonen bé les notes greus, deu ser perquè es molt gruixuda de sota, que es la part que vibra amb els greus. Amb un cúter mateix, pots provar d'eliminar capes de la zona inferior de l'inxa (amb cura) i tu mateix ves comprovant si millora.
Salut!
Gràcies,
ja ho vaig provar i no va funcionar
Aleshores, potser simplement que la canya estigui mal feta, o en mal estat...
Publica un comentari a l'entrada