Noms

Fa uns dies, l'Enric Montsant en el seu bloc es preguntava per què a la se l'anomena gralla.


He estat fent unes cerces en el google buscant en publicacions antigues els mots "gralla"  "tarota" i "sac" i han sortit algunes coses curioses.


-La primera és aquesta primera imatge on s'identifica amb el mot ministril amb la tarota.


-En el "Diccionario manual castellano-catalan" amb data del 1836 hi figuren els següent mots:

• Chirimía, f. xirimia, gralla. 
• Gaita, f. gaita, cornamusa sac dels gemegs

-En el "Diccionario de la lengua castellana: can las correspondencias latina i castellana" del 1844 hi apareix:

• CHIRIMÍA f. Instrumento músico de boca. Xirimia gralla. Fistula música.| m. El que toca este instrumento. Tocador de xirimia. Tibicen 
• DULZAINA f Instrumento de boca especie de chirimía. Dolsayna dulsaina Fístula suavem emittens sonum.| fam. Cantidad de dulce ordinario. Llaminadura. Bellaria 

 -També en el "Diccionario castellano-catalan: Con una coleccion de 1670 refranes" podem llegir:

• Chirimía. f. xirimía, gralla. -m. tocador de xirimía.
• Gaita. f. gaita, cornamusa, dels gemegs || xirimía, dolsaina.
• Dulzaina. f. dulsaina. -fam. dols, llaminería. 
• Dúlcemele. m. Mús. dulsaina.

-Si seguim el "Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana i llatina" publicat el 1839 en defineix:

• GRALLA. f. Aucell mòlt semblant al corb, de color violat negrench, lo bech potas rojas las unglas grans y negras. Grajo, graja, corneja. Gracculus, i. | mús. Instrument de vent semblant al clarí. Chirimia. Praecentoria tuba.
• CRIATURA VERDA. ter. SACH DELS GEMECHS.
• GAYTA. f. Sach dels gemechs. Gayta. Tibia utricularia.
• XIRIMÍA. f. Instrument músich de boca, dret, de tres quartas de llarch, encanonat, y ab deu forats per lo us dels dits, ab los quals se forma la harmonía. Es de fusta y en la part per ahont se junta ab la boca, tè una llengueta canya per ahont se introdueix lo ayre. Chirimía. Praecentoria, tuba, fistula musica. | Altre instrument pastoril de vent y boca; la embocadura у campana del qual es de banya, ab dos canons de fusta de tres furats cada un pera formar la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica. 

 -Per continuar "Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans" del 1839, podem veure:

• XIRIMÍA. s. f. Instrumènt músic de bòca, recte, llarg cosa de tres pams, que fa com un canó ab forads per los dits que tapandlos y destapandlos fan la armonía. En lo cap de la bòca tè una llengueta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía, chirumbela, churumbela. Fistula musica. Larigot. Zufolo. Xirimía de pastòr. Instrumènt de boca que tenia la embocadura y la campana de banya, ab dos canyas de tres forads cada una pera fèr la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica. Flúte de berger. Zufolo da pastore. 
• Ministrils. pl. Instrumènts músics de vènt que solen tocarse en algunas professòns i fèstas públicas. Ministriles. Canorae fistulae, tibiae. Instrumens à vent. Sorta d'istrumento di vento. 
• Sac dels gemègs. 1nstrumènt músic compost de un bòt que tè agafadas algunas flautas ab sos foradets en los cuals se col-locan los dits pera sonar, introduind lo vènt per un canó que tè lo bòt al cap de munt. Gaita. Tibia utricularis. Musette, cornemuse. Cornamusa, masa, piva.
• GRALLA. Instrumènt músic de vent, dret, de uns tres pams de llarg: tè deu forads pera lo us dels dits, ab los cuals se fòrma l'harmonía; es de fusta, y en part per ahònt se junta ab la bòca tè una llengüeta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía. Praecentoria tuba, fistula musica. Larigot. Zufolo.
• CORNAMUSA. s.f. gaita. CORNAMUSÈR. s. m. Gaitèr.  
• CRIATURA VERDA. Vulg. GAITA.

La imatge està extreta de la wikipedia de l'entrada "Completa" i els diccionaris els he consultat en els books del google.