He estat fent unes cerces en el google buscant en publicacions antigues els mots "gralla" "tarota" i "sac" i han sortit algunes coses curioses.
-La primera és aquesta primera imatge on s'identifica amb el mot ministril amb la tarota.
-En el "Diccionario manual castellano-catalan" amb data del 1836 hi figuren els següent mots:
- Chirimía, f. xirimia, gralla.
- Gaita, f. gaita, cornamusa sac dels gemegs
-En el "Diccionario de la lengua castellana: can las correspondencias latina i castellana" del 1844 hi apareix:
- CHIRIMÍA f. Instrumento músico de boca. Xirimia gralla. Fistula música.| m. El que toca este instrumento. Tocador de xirimia. Tibicen
- DULZAINA f Instrumento de boca especie de chirimía. Dolsayna dulsaina Fístula suavem emittens sonum.| fam. Cantidad de dulce ordinario. Llaminadura. Bellaria
- Chirimía. f. xirimía, gralla. -m. tocador de xirimía.
- Gaita. f. gaita, cornamusa, dels gemegs || xirimía, dolsaina.
- Dulzaina. f. dulsaina. -fam. dols, llaminería.
- Dúlcemele. m. Mús. dulsaina.
- GRALLA. f. Aucell mòlt semblant al corb, de color violat negrench, lo bech potas rojas las unglas grans y negras. Grajo, graja, corneja. Gracculus, i. | mús. Instrument de vent semblant al clarí. Chirimia. Praecentoria tuba.
- CRIATURA VERDA. ter. SACH DELS GEMECHS.
- GAYTA. f. Sach dels gemechs. Gayta. Tibia utricularia.
- XIRIMÍA. f. Instrument músich de boca, dret, de tres quartas de llarch, encanonat, y ab deu forats per lo us dels dits, ab los quals se forma la harmonía. Es de fusta y en la part per ahont se junta ab la boca, tè una llengueta canya per ahont se introdueix lo ayre. Chirimía. Praecentoria, tuba, fistula musica. | Altre instrument pastoril de vent y boca; la embocadura у campana del qual es de banya, ab dos canons de fusta de tres furats cada un pera formar la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica.
- XIRIMÍA. s. f. Instrumènt músic de bòca, recte, llarg cosa de tres pams, que fa com un canó ab forads per los dits que tapandlos y destapandlos fan la armonía. En lo cap de la bòca tè una llengueta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía, chirumbela, churumbela. Fistula musica. Larigot. Zufolo. Xirimía de pastòr. Instrumènt de boca que tenia la embocadura y la campana de banya, ab dos canyas de tres forads cada una pera fèr la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica. Flúte de berger. Zufolo da pastore.
- Ministrils. pl. Instrumènts músics de vènt que solen tocarse en algunas professòns i fèstas públicas. Ministriles. Canorae fistulae, tibiae. Instrumens à vent. Sorta d'istrumento di vento.
- Sac dels gemègs. 1nstrumènt músic compost de un bòt que tè agafadas algunas flautas ab sos foradets en los cuals se col-locan los dits pera sonar, introduind lo vènt per un canó que tè lo bòt al cap de munt. Gaita. Tibia utricularis. Musette, cornemuse. Cornamusa, masa, piva.
- GRALLA. Instrumènt músic de vent, dret, de uns tres pams de llarg: tè deu forads pera lo us dels dits, ab los cuals se fòrma l'harmonía; es de fusta, y en part per ahònt se junta ab la bòca tè una llengüeta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía. Praecentoria tuba, fistula musica. Larigot. Zufolo.
- CORNAMUSA. s.f. gaita. CORNAMUSÈR. s. m. Gaitèr.
- CRIATURA VERDA. Vulg. GAITA.
La imatge està extreta de la wikipedia de l'entrada "Completa" i els diccionaris els he consultat en els books del google.
2 comentaris:
Enhorabona pel teu treball de recerca! M'ha agradat a muntó!
A mida que ho llegia anava comprenent algunes coses que sabia però que no m'havia parat a pensar-les, i m'agradaria compartir-les amb vosaltres:
Ací al Pais Valencià (sóc un dolçainer valencià) no fem servir el mot "gralla" per al nostre instrument, però en tenim tres denominacions:
a) Dolçaina: practicament a tot el territori (en concordància amb la denominació de l'instrument a Castella i Aragó -dulzaina-)
b) Gaita: al nord de Castelló (en concordància amb la denominació de l'instrument a Navarra, La Rioja, Pais Basc, part de Castella-Lleó -Soria- i part d'Aragó -Osca-) [Una curiositat: parlant amb un amic marroquí em va aclarir que al seu país l'instrument s'anomena "gaita" i no "xirimia" com jo tenía entés, i que eixe nom el rep a Turquia, a l'altra banda de la Mediterrània]
c) Xirimia, Xeremia o Xirimita: al sud de València i nord/centre d'Alacant [Una altra curiositat: si la gent de balears li diuen "xeremies" a l'instrument que nosaltres coneguem com a sac de gemencs... ¿no es sorprenent la coincidència de denominació amb aquesta zona que fou l'única repoblada per mallorquins després de l'expulsió dels moriscos?]
Sincerament, em sorprén que a Catalunya l'instrument tinga una denominació sense cap coincidència amb les terres veïnes; per això m'agradaria saber perquè se li diu gralla, quina és l'etimologia d'eixa denominació i des de quan està documentaa.
No hem de passar per alt que el sac de gemecs (també: gaita, xeremies, cornamusa, etc.) i la dolçaina (també: gralla, gaita, xirimia, etc.), són bàsicament el mateix instrument -cos cònic de fusta amb sis (o set) forats per davant i un per darrere, tudell metàl·lic i boca de canya- amb l'única diferència de si es fa sonar introduint l'aire directament amb la boca o amb un sac inflat previament, i això potser l'explicació a la barreja de denominacions de tots dos instruments.
Una darrera pregunta (sobre un altre tema): que són i que fan exactament els "Falcons"? Tenen res a veure amb els Castellers?
Ho pregunte perquè ací tenim als Moixaranguers, que tant fan castells com figures plàstiques, i m'agradaria saber si es tracta d'això.
Adéu companys!
Bona nit
Ací hi ha un text que parla de les xirimies i les gralles.
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=11&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwjDkNa4uePSAhVJJMAKHYZqA08QFghMMAo&url=http%3A%2F%2Fwww.tinet.cat%2Fportal%2Fuploads%2Fla_gralla_i_el_seu_origen.pdf&usg=AFQjCNHhnt7vv9zxjs4oHscnWYmCBfekCQ&sig2=fBkxxh7Clq_UMmahT92kpw
www.tinet.cat/portal/uploads/la_gralla_i_el_seu_origen.pdf
Publica un comentari a l'entrada