Una manera de fer

Fa uns dies vaig anar de visita a un poble penedesenc convidat a tocar en les matinades. Personalment, em feia molta ilusió.

Gent de les diferents colles del poble s'ajunten i surten a tocar les matinades del poble. Eren les vuit. Al començar costava que les gralles anessin juntes, però al cap d'uns minuts la cosa ja va millorar.

Em vaig haver d'adaptar a la seva versió de les matinades. Un cop detectades les diferències amb la versió que jo coneixia, cap problema.

En un moment determinat, mentre anàvem tocant pel carrer, un dels grallers va proposar tocar una peça diferent. De manera taxativa, els altres sonadors li van indicar que mentre  s'anava pel carrer només es tocaven les matinades, i que calia esperar a fer un agraiment per tocar una altre cosa.

Tot i que la resposta aquesta ja la vaig intuir tan bon punt es va formular la proposta i no em va sorprendre, sí que em va sobtar una mica el to de la resposta.

En resum, vaig tenir la sensació de que hi havia una voluntat ferma de mantenir una tradició tal com ells entenien que havia de ser.