Gravacions del 58

Fa temps vaig trobar una emisora de radio per internet que programava únicament música tradicional dels pobles de la Península.

Ara he intentat localitzar-la un altre cop però he ensopegat amb un document sonor sorprenent per a mí:

La gravació d'un programa de radio emés el 1958, en que es relaten els actes relacionats amb la restauració de l'àngel Tobies del Vendrell.

Es tracta d'un conjunt de gravacions, que es troben en el projecte  "Devuélveme la voz"de la Universitat d'Alacant.

Entre d'altres coses podreu sentir el ball de bastons de Llorenç, el vals-jota "de Roquetes vinc", versots i diables, la Marxa Granadera com a ball de bastons, castells i moltes altres coses.

Us deixo un enllaç a la segona pàgina on en la gravació que hi ha sonen la majoria de peces de gralla. Des d'aquesta pàgina podreu accedir a la resta.

L'enllaç és aquest http://devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=9447.mp3&idioma=es

Una cosa que em rebenta

Una cosa que em rebenta és una canya que tingui fuites de gas.

I aixó em passa sovint amb les inxes de pala, amb quasi totes, i per aquest motiu no les faig servir massa, i mira que en general el seu so m'agrada més que el de les castellanes.

Valen una pasta, algunes porten una quantitat de llenya brutal, i no són estanques, entra i surt l'aire per tot arreu.

Un dels meus mestres en va ensenyar  que si tapaves amb el dit la boca del tudell i feies el buit succionant l'aire per la canya aquesta havi de tancar-se i no havia d'entrar aire per enlloc.

Talla el fil, treu el filat, separa les pales, llima, rasca, no et passis, compara, no la trenquis, reenfila, relliga i continua perdent ( no tant ). Que si el teflon (ecs), que si el barduix, no li posis cola.

En canvi les castellanes, trobo que normalment no perden aire.

L'Onze III ( i últim)

Vàrem anar, ens vam posar on hi havia un lloc (va ser impossible arribar on voliem), vàrem tocar a ratets mentre ens manifestàvem.

Calculo que el nostre recorregut total va ser d'uns cinquanta metres.

L'Onze II

Resulta que ahir em van enviar una missatge convocant a una "Sonada Col.lectiva" durant la manifestació de l'Onze. Aquesta va adreçada a músics que siguin capaços d'interpretar un seguit de peces tradicionals.

Podeu llegir-ho en l bloc de'n Casellas http://blocs.mesvilaweb.cat/Tinell

Lamentablement no crec que sigui possible apropar-me al lloc de la sonada.

Ves per on, totes les punyetes que tenia ahir se m'han passat.

L'Onze

En parlar amb els companys de la colla de diverses coses, resultà que la majoria anirem a Barcelona la propera diada responent així a la convocatòria de l'ANC. A arrel d'aquesta conversa un va suggerir que portessin les gralles per tocar alguna cosa.

Haig d'admetre que no estic del tot convençut. Tot i que tinc la sensació que en aquest tipus d'actes, cada cop més, la gent hi participa amb aire festiu, aportant elements que poden sortir en un cercavila i altres actes similars (Gegants, timbals, però també xiulets, bubucel.les, sirenes, cassoles, etc.), també tinc una mica la impressió que es converteixen amb un guirigall, i que ens pot passar el mateix que va passar en el cercavila que explicava en l'entrada anterior, amb l'afegit que pot haver molt d'espontani (com nosaltres mateixos) que se'ns vulgui sumar, i llavors què fas ? Li dius al que se t'ajunta que et deixi tocar tranquil ? I Als que et sonen al damunt que callin ?

No sé, crec que el millor fora no tocar.

Vaig fer aquestes observacions als meus companys i hem quedat en portar les eines i ja veurem.

D'on no n'hi ha no en raja, o potser sí II

El petit escamot al qual pertanyo va patir un enfrontament amb forces regulars en camp obert.

Haig d'admetre que en part ha estat una errada estratégica nostra. D'alguna manera pensàvem que s'aplicarien les normes cavalleresques d'enfrontaments individuals però no va ser així.

Els nostres oponents tenien al seu abast gran quantitat de recursos humans així com de materials. Destacava especialment la gran concentració d'artilleria pesant del calibre més gran. Per contra, nosaltres, la petita guerrilla només teniem armament lleuger.

Ja des del primer moment se'ns va sotmetre a un bombardeig de cortina i de saturació ininterromput que en els primers instants va provocar un cert desgavell en les nostres accions. Poc a poc vam recuperar la sang freda i vàrem intentar analitzar les accions de la força que teniem al davant per tal de descubrir les seves debilitats i explotar-les.

Una força tant potent com aquella consumia grans quantitats de subministres i de tant en tant parava per refer-se consumint els recursos de la població civil local. Varem aprofitar aquells moments de repós en les seves activitats per realitzar les nostres escaramusses i de tant en tant demostrar que encara erem vius i disposats a plantar cara.

També, algun cop vàrem aprofitar el seu propi foc per als nostres interessos.

Lamentablement, en dos o tres pauses en que creiem que els altres estaven amb la guardia baixa ,vàrem iniciar les nostres maniobres, al cap de pocs minuts se'ns va bombardejar de manera immisericorde.

La jornada va ser llarga i esgotadora. No crec que tornem a fer altres operacions en els mateixos termes. Hem d'aprendre a buscar millors terrenys per a les nostres accions.

D'on no n'hi ha no en raja, o potser sí

L'altre dia varen fer una entrevista al regidor de cultura amb motiu de la festa major, quan va explicar el que faria la nostra colla ens va qualificar de timbalers, i només en tenim un !

Em va saber greu, però no em va sorprendre.

Galeres i Corpus

De petit vaig veure diverses vegades el film Ben-Hur. Les escenes que em vàren atreure i que recordo foren la de les galeres i les carreres de quàdrigues.

D'aquests records suposo que d'alguna manera vaig imaginar que la única música en un vaixell d'aquella mena era la d'un paio que donava cops de maça a una fusta per marcar la cadència de boga, en sembla que en castellà s'anomena comitre.

Mesos enrera vaig llegir l'article de Gabriel Martín Roig. Joglars, ministrils i cobles a Palamós del segle XVI a mitjan del XIX en Revista del Baix Empordà, núm 33 on s'explica que:

<<
el 1603 es llogaren els músics d’una galera que hi havia ancorada al port per a que sonessin per la processó i oficis.
>>

Aquesta participació de músics d'una galera en una processó de Corpus, contradeia la imatge que m'havia fet de petit i vaig decidir esbrinar quina mena de músics podien ser aquests.

La primera cosa que vaig esbrinar va ser que fins el renaixement els remers d'una galera eren homes lliures i no pas presoners, de fet en temps de grecs i romans eren uns especialistes ben pagats. El ritme l'ordenava un oficial que s'anomenava keleustes i era marcat per un sonador d'aulos que en aquest cas anomenaven auletes o trieraules.

La següent cosa que vaig esbrinar segons les ordinances navals de la corona d'Aragó en una galera hi havia un trompeta, també hi podia haver dues trompes, un clariner (?), un cornamusaire  i un tabaler.

En un altre document que he llegit i que parla de les galeres en el segle XVIII, esmenta trompeta i xirimia.

I amb aixó vaig donar per satisfeta la meva curiositat.

Tornem-hi: Treballs de final de Carrera

Fa un temps que en el recercat vaig trobar dos treballs de final de carrera.

El primer és "LA Gralla Contemporàrina" realitzat per en Jordi Mestres Qué.

En aquest treball l'autor ens parla de l'instrument, de les seves parts, de la técnica postural i respiratória. Descriu també de diferents articulacions, de les dinàmiques, de diferents vibrats, notes per harmónics i d'altres recursos. També incluo dues taules de digitacions.

És tracta d'un traball ple de material interessant i de bona lectura.

El segon, tot i que no relacionat directament amb la gralla, sino amb la dolçaina valenciana, és un escrit fet per en Pau Puig Olives anomenat "La dolçaina : nous recursos interpretatius?".

Hi ha una descripció de l'instrument, de la seva história, funció i dels diferents recursos interpretatius actuals. A continuació repassa diferents técniques d'altres instruments i intenta aplicar-les a la dolçaina.

També és  una lectura ilustrativa i de bon llegir.


Agraeixo que hi hagi treballs com aquests que es publiquin via internet, entre d'altres motius, per a que persones com jo poguem aprendre i veure una mica el que es fa a llocs com l'Esmuc.


Bona feina a tots dos.

2011

No me n'havia adonat, però ja són tres els anys que porto amb aquest blog.

Han passat moltes coses, i també sembla que la gent tira més d'alló que anomenen xarxes socials (facebook). Veig que altres blocs de temàtica relacionada s'estan aturant i és una pena. El ritme al que va ara el blog és un altre, i de moment seguirà així: em costa molt trobar el temps per redactar una entrada.

En aquest temps, per qüestions purament logístico-familiars, he deixat d'empaitar gegants i ara dedico aquest temps a una petita colla, en la que busquem un repertori una mica diferent a l'anterior, amb menys peces però intentant treballar-les més. En funció del tipus de sortida que fem (i són poquetes) adaptem el repertori.

No acabo d'estar content dels arranjaments que tenim d'algunes peces. Lamentablement no tenim els coneixements ni les capacitats per arreglar-ho.  Amb el temps haurem de buscar algú que ens ajudi amb aquesta qüestió.