D'aquests records suposo que d'alguna manera vaig imaginar que la única música en un vaixell d'aquella mena era la d'un paio que donava cops de maça a una fusta per marcar la cadència de boga, en sembla que en castellà s'anomena comitre.
Mesos enrera vaig llegir l'article de Gabriel Martín Roig. Joglars, ministrils i cobles a Palamós del segle XVI a mitjan del XIX en Revista del Baix Empordà, núm 33 on s'explica que:
<<
el 1603 es llogaren els músics d’una galera que hi havia ancorada al port per a que sonessin per la processó i oficis.
>>
Aquesta participació de músics d'una galera en una processó de Corpus, contradeia la imatge que m'havia fet de petit i vaig decidir esbrinar quina mena de músics podien ser aquests.
La primera cosa que vaig esbrinar va ser que fins el renaixement els remers d'una galera eren homes lliures i no pas presoners, de fet en temps de grecs i romans eren uns especialistes ben pagats. El ritme l'ordenava un oficial que s'anomenava keleustes i era marcat per un sonador d'aulos que en aquest cas anomenaven auletes o trieraules.
La següent cosa que vaig esbrinar segons les ordinances navals de la corona d'Aragó en una galera hi havia un trompeta, també hi podia haver dues trompes, un clariner (?), un cornamusaire i un tabaler.
En un altre document que he llegit i que parla de les galeres en el segle XVIII, esmenta trompeta i xirimia.
I amb aixó vaig donar per satisfeta la meva curiositat.
2 comentaris:
Salvador, ets un romàntic.
Raimon Galiana
Sí
Publica un comentari a l'entrada