D'on no n'hi ha no en raja, o potser sí

L'altre dia varen fer una entrevista al regidor de cultura amb motiu de la festa major, quan va explicar el que faria la nostra colla ens va qualificar de timbalers, i només en tenim un !

Em va saber greu, però no em va sorprendre.

Galeres i Corpus

De petit vaig veure diverses vegades el film Ben-Hur. Les escenes que em vàren atreure i que recordo foren la de les galeres i les carreres de quàdrigues.

D'aquests records suposo que d'alguna manera vaig imaginar que la única música en un vaixell d'aquella mena era la d'un paio que donava cops de maça a una fusta per marcar la cadència de boga, en sembla que en castellà s'anomena comitre.

Mesos enrera vaig llegir l'article de Gabriel Martín Roig. Joglars, ministrils i cobles a Palamós del segle XVI a mitjan del XIX en Revista del Baix Empordà, núm 33 on s'explica que:

<<
el 1603 es llogaren els músics d’una galera que hi havia ancorada al port per a que sonessin per la processó i oficis.
>>

Aquesta participació de músics d'una galera en una processó de Corpus, contradeia la imatge que m'havia fet de petit i vaig decidir esbrinar quina mena de músics podien ser aquests.

La primera cosa que vaig esbrinar va ser que fins el renaixement els remers d'una galera eren homes lliures i no pas presoners, de fet en temps de grecs i romans eren uns especialistes ben pagats. El ritme l'ordenava un oficial que s'anomenava keleustes i era marcat per un sonador d'aulos que en aquest cas anomenaven auletes o trieraules.

La següent cosa que vaig esbrinar segons les ordinances navals de la corona d'Aragó en una galera hi havia un trompeta, també hi podia haver dues trompes, un clariner (?), un cornamusaire  i un tabaler.

En un altre document que he llegit i que parla de les galeres en el segle XVIII, esmenta trompeta i xirimia.

I amb aixó vaig donar per satisfeta la meva curiositat.

Tornem-hi: Treballs de final de Carrera

Fa un temps que en el recercat vaig trobar dos treballs de final de carrera.

El primer és "LA Gralla Contemporàrina" realitzat per en Jordi Mestres Qué.

En aquest treball l'autor ens parla de l'instrument, de les seves parts, de la técnica postural i respiratória. Descriu també de diferents articulacions, de les dinàmiques, de diferents vibrats, notes per harmónics i d'altres recursos. També incluo dues taules de digitacions.

És tracta d'un traball ple de material interessant i de bona lectura.

El segon, tot i que no relacionat directament amb la gralla, sino amb la dolçaina valenciana, és un escrit fet per en Pau Puig Olives anomenat "La dolçaina : nous recursos interpretatius?".

Hi ha una descripció de l'instrument, de la seva história, funció i dels diferents recursos interpretatius actuals. A continuació repassa diferents técniques d'altres instruments i intenta aplicar-les a la dolçaina.

També és  una lectura ilustrativa i de bon llegir.


Agraeixo que hi hagi treballs com aquests que es publiquin via internet, entre d'altres motius, per a que persones com jo poguem aprendre i veure una mica el que es fa a llocs com l'Esmuc.


Bona feina a tots dos.