Mary Rose

Aquest és el nom d'un vaixell anglés de tipus carraca que es va enfonsar el 1545.

Aquest vaixell es va recuperar el 1983 i ara es pot visitar en la ciutat de Portsmouth. Resulta que l'estat de conservació era tant bo que s'hi van recuperar gran quantitat d'objectes (més de 15000).

D'entre tots aquests objectes hi havia uns intruments musicals: uns flabiols de tres forats, un timbal, dos d'una mena de violins de l'época, i una xeremia curiosa.

Aquesta xeremia es va trobar dins de les restes del que sembla que era la seva capsa. El que té d'especial, és que a diferència de les xeremies que s'han conservat, aquestes tenen l'interior cónic i aquella el té cilíndric.

Alguns estudiosos atribueixen a l'instrument un so baix i suau a causa del seu perfil cilíndric. Encara més, hi ha que suposa que aquest instrument és una dolçaina, no l'instrument que coneixem ara, sino l'instrument original del qual l'actual va heretar el nom.

De l'instrument és van trobar les dues seccions que el formen (tot i que la campana està malmesa), el que se suposa que és el tudell, les claus, les fontaneles. Però no hi ha inxes.

El taladres dels forats de digitació són fets en angle respecte a la superficie, de  tal manera que l'executant no ha de tenir els dits tant separats com si els forats haguessin estat perpendiculars. A més, totes aquestes xemeneies estan en la mateixa secció de l'instrument.

D'aquest instrument s'han fet unes reproduccions, una  de les quals és la que he penjat.

Pel que sembla aquest instrument estava construit per tocar amb els flabiols de tres forats que també es van trobar.


Per qui vulgui llegir els articles originals:

• Herbert W. Myers, The Mary Rose "Shawm", Early Music July 1983
• Frances Palmer, Musical instruments from the Mary Rose. A report on work in progress, Early Music January 1983

La foto del vaixell és una ilustració del Mary Rose feta a l'época.

Maleïda inxa !

Portada i contraportada d'un manual que tinc sobre el tractament d'inxes d'oboé

Ja fa unes quantes entrades, explicava que vaig comprar un parell d'inxes de pala. Una d'aquestes la he intentat utilitzar per substituir la canya que accidentalment vaig trencar en una neteja maldestre.

Aquesta canya de pala, és molt punyetera. Quan sona té un so que m'agrada molt i a més és prou dúctil. Tot i que a les notes baixes els costa molt de sortir, els aguts són nets i prou fàcils. Però aquest comportament dura poc rato, ja que com en cansa aviat perdo el control i deixa de sonar.

La he rascat, del dret i del revés. Si rasco per aquí se'n va per allà, si grato allà s'escapa per allí. I ara ja tinc por de passar-me i fer-la malbé. M'agrada el so que té, però no hi ha manera de tocar amb ella més de deu minuts seguits, i ja no sé per on rascar.

De moment he decidit aparcar-la, d'aquí un temps hi tornaré. Per ara, faig servir una canya vella que fa anys que no feia servir i una canya torçada nova que tinc de reserva.

Video de Camilo Ronzano

En dos o tres jocs de partitures que tinc, apareixen algunes peces que eren part del repertori del Camilo Ronzano. En el seu dia vaig invertir un parell d'horetes a esbrinar qui era. Com que suposo que ja ho sabeu no ho explicaré aquí. El fet és que em va semblar un personatge interessant.

En qualsevol cas, fa un parell de dies vaig ensopegar al youtube amb un video d'un homenatge al Camilo Ronzano on aquest toca un parell de peces. I he decidit enllaçar-lo aquí.

Afinador

Tinc un afinador electrònic. És un aparell de marca Korg, que té una mena de pantalla lcd amb una busca i una llum vermella i una altre de verda. Té dos modus de funcionament, un on mesura i un altre en el que reprodueix.

Quan mesura i sones sobre el micròfon de l'aparell aquest et marca la nota més propera en notació anglesa (a-g) i la busca et marca la desviació en cents. quan estàs entre +-20 cents de la nota que es pensa que fas el led és verd i si estàs fora d'aquest rang  el led es vermell.

Amb la colla vàrem decidir que la nostra afinació de referència seria La=440 Hz. I el motiu és que hi ha una acord internacional que diu que el La són 440 Hz a no sé quina temperatura quan es fa vibrar no sé quina andròmina de no sé quin material. És important ja que és la afinació estandard dels instruments standard.

És important per a nosaltres ? sí i no. El que valorem realment és afinar entre nosaltres i que les peces sonin afinades internament. Si el La resulta que és més alt o mes baix m'és igual, el que és important és que la peça soni bé. Si el La surt a 440, 430 o 450, doncs m'és una mica indiferent.Personalment no ho sé diferenciar.

I aleshores, per què l'afinador ? Aquest és el nostre jutge imparcial. Hi ha dies que un va alt o baix i no hi ha manera de lligar. Que si tu vas alt, que no que tu vas baix. Treus l'afinador i s'acaba la discussió. En general passa que un va un pèl alt i l'altre un pèl baix i ja hi som pel troç, l'un intenta entrar el tudell i la canya,  i l'altre treu tudell i afluixa bufera.

Ja sé que és producte de la meva ignorància però no hi dono massa importància a si un dia anem alts o baixos, mentre afinem entre nosaltres, els que hem de tocar.

Per aquest mateix motiu no toco en la tocada conjunta final dels cercaviles geganters, segur que no afinem, i també accepto amb escepticisme aquells que volen tocar amb nosaltres. Conseguirem afinar entre tots? Si són bons segur que sí, si són com jo segur que no.

M'arriven noticies de que si l'afinació tradicional és aquesta o aquella, més amunt o més avall. Com ho sabem ? Era a tots els pobles igual o resulta que agafem com standard la d'un poble concret ? I en el temps, ha estat sempre igual, a tot arreu ? Per què allunyar-se de l'standard actual ? I on són els diapasons que s'utilitzaven tradicionalment per oder afirmar taxativament que l'afinació tradicional és una? Hi ha gravacions, de quines colles i de quina época ?

Hi ha una entrada en aquest bloc que parla del "Sol alt i els castells" i apareixen tres gravacions amb tres sols diferents, quina és l'afinació correcta ? Jo diria que totes i cap a la vegada, tot depén del contexte.

Però ja veieu, si en tingués la més mínima idea no tindria aquests dubtes.

Bones festes.