divendres, 24 de desembre del 2010

Afinador


Tinc un afinador electrònic. És un aparell de marca Korg, que té una mena de pantalla lcd amb una busca i una llum vermella i una altre de verda. Té dos modus de funcionament, un on mesura i un altre en el que reprodueix.

Quan mesura i sones sobre el micròfon de l'aparell aquest et marca la nota més propera en notació anglesa (a-g) i la busca et marca la desviació en cents. quan estàs entre +-20 cents de la nota que es pensa que fas el led és verd i si estàs fora d'aquest rang  el led es vermell.

Amb la colla vàrem decidir que la nostra afinació de referència seria La=440 Hz. I el motiu és que hi ha una acord internacional que diu que el La són 440 Hz a no sé quina temperatura quan es fa vibrar no sé quina andròmina de no sé quin material. És important ja que és la afinació estandard dels instruments standard.

És important per a nosaltres ? sí i no. El que valorem realment és afinar entre nosaltres i que les peces sonin afinades internament. Si el La resulta que és més alt o mes baix m'és igual, el que és important és que la peça soni bé. Si el La surt a 440, 430 o 450, doncs m'és una mica indiferent.Personalment no ho sé diferenciar.

I aleshores, per què l'afinador ? Aquest és el nostre jutge imparcial. Hi ha dies que un va alt o baix i no hi ha manera de lligar. Que si tu vas alt, que no que tu vas baix. Treus l'afinador i s'acaba la discussió. En general passa que un va un pèl alt i l'altre un pèl baix i ja hi som pel troç, l'un intenta entrar el tudell i la canya,  i l'altre treu tudell i afluixa bufera.

Ja sé que és producte de la meva ignorància però no hi dono massa importància a si un dia anem alts o baixos, mentre afinem entre nosaltres, els que hem de tocar.

Per aquest mateix motiu no toco en la tocada conjunta final dels cercaviles geganters, segur que no afinem, i també accepto amb escepticisme aquells que volen tocar amb nosaltres. Conseguirem afinar entre tots? Si són bons segur que sí, si són com jo segur que no.

M'arriven noticies de que si l'afinació tradicional és aquesta o aquella, més amunt o més avall. Com ho sabem ? Era a tots els pobles igual o resulta que agafem com standard la d'un poble concret ? I en el temps, ha estat sempre igual, a tot arreu ? Per què allunyar-se de l'standard actual ? I on són els diapasons que s'utilitzaven tradicionalment per oder afirmar taxativament que l'afinació tradicional és una? Hi ha gravacions, de quines colles i de quina época ?

Hi ha una entrada en aquest bloc que parla del "Sol alt i els castells" i apareixen tres gravacions amb tres sols diferents, quina és l'afinació correcta ? Jo diria que totes i cap a la vegada, tot depén del contexte.

Però ja veieu, si en tingués la més mínima idea no tindria aquests dubtes.

Bones festes.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Amb la Llum del Fanalet




Aquest és el títol d'una peça ben popular entre les mainades petites de per aquí per anar a rebre els Reis de l'Orient. Aquesta i la que ja us vaig explicar ja fa un parell d'anys (Visca els Tres Reis, i que és més tradicional) són les que la majoria coneixen per a rebre ses Majestats. A les escoles bressol aprenen aquestes dues cançons i alguna nadala més.

Quan he anat amb els meus nanos a la cavalcada, sempre he trobat agradable i divertit veure i sentir com els més menuts, tot nerviosos, en veure acostar-se la cavalcada, comencen a cantar aquestes cançonetes. A Girona, els patges animen activament al públic a cantar la seva tonada.

Penjo una versió per gralla. En Jaume Moreno i Peracaula del grup "País de Xauxa" n'és l'autor i per internet en trobareu la lletra. La foto està manllevada del web.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Dos Anys


No  m'ho puc creure:

Ja fa dos anys que estic amb aquest bloc !

Qui ho havia de dir que duraria tant ?

Cada vegada em costa més escriure i no per falta de ganes, cada cop tinc menys temps i molts dels dubtes i desorientació inicials ja han anat trobant resposta. No és que ara ja ho sàpiga tot, just el contrari, de fet tinc moltes més qüestions que al començament, però són d'un caire diferent i també volen un treball personal diferent: no són per penjar d'un bloc.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Fotos antigues II

En l'entrada anterior mostrava imatges antigues de gegants acompanyats amb un flabiolaire. És possible que donés la sensació que el gegants només s'havien acompanyat de flabiol i tamborí, i no és així.

En aquesta entrada hi trobareu un gravat i dues fotos dels gegants de Figueres que he manllevat de la seva web.  Aquestes imatges serviran per mostrar un altre acompanyament que no el flabiolaire ...

En el gravat podeu veure una cobla de tres quartants i un bombo.


En les següents dues fotografies hi veureu tres músics: un amb flabiol i tamborí, l'altre amb el que sembla una tarota curta i un tercer amb un ... no sé, definiu-lo vosaltres mateixos.







Per cert, un dels texts antics que explica l'acompanyament musical anomena els instruments com a gralles.