dimarts, 9 de novembre del 2010

Fotos antigues II

En l'entrada anterior mostrava imatges antigues de gegants acompanyats amb un flabiolaire. És possible que donés la sensació que el gegants només s'havien acompanyat de flabiol i tamborí, i no és així.

En aquesta entrada hi trobareu un gravat i dues fotos dels gegants de Figueres que he manllevat de la seva web.  Aquestes imatges serviran per mostrar un altre acompanyament que no el flabiolaire ...

En el gravat podeu veure una cobla de tres quartants i un bombo.


En les següents dues fotografies hi veureu tres músics: un amb flabiol i tamborí, l'altre amb el que sembla una tarota curta i un tercer amb un ... no sé, definiu-lo vosaltres mateixos.







Per cert, un dels texts antics que explica l'acompanyament musical anomena els instruments com a gralles.

7 comentaris:

José María González ha dit...

Crec que el tipus de tamborí et pot donar algunes pistes.

A les dues últimes fotografies crec que toquen flabiol, tamborí de cobla de sardanes, tible i tenora. Si les amplies es nota que la campana de l'instrument més llarg és diferent a la resta. Sembla metàl.lica, no?

Potser els músics en formació de tres quartans aprofitaven i tocàven els instruments a alguna cobla?

Al primer gravat no hi ha tenora, però sabem que va ocupar el lloc del sac de gemecs a les antigues cobles. Potser representa un moment anterior a la seva aparició?

Massa preguntes i poques idees clares...

José María González ha dit...

Pel que fa al nom "gralles" crec que, com la tenora, va arribar de França i és una adaptació de "graile".

En aquest enllaç es pot veure l'instrument:

http://www.instrumantiq.com/images/description-instruments/hautbois-contr-154.jpg

Adéu!!!

Salvador ha dit...

Hola,

José María, sempre estàs a la que salta! Crec que has encertat: les imatges mostren un moment de canvis.

El gravat i les fotografíes són en el mateix lloc, observa els portals. Aixó sí, les accions passen en períodes diferents ja que en les fotos falten els cartells de l'armeria del gravat.

Les dues fotos són consecutives, és a dir, la segona s'ha prés passats uns minuts de la primera. I els personatges també són els mateixos que en el gravat, com a mínim el tible, que en tots tres casos porta de bracet una nena que porta un bastó a la mà. El sacaire ja no hi és i tampoc el bombo. El flabiolaire en tots casos sembla que porta una gorra de plat i el tipus de tamborí és el mateix.

Siau

Salvador ha dit...

He rascat una mica més per intentar posar data a les fotos i al gravat.

Tant les fotos com el gravat pertanyen a la col·lecció Robaudonadeu dipositada a la Biblioteca Fages de Climent a Figueres. Les fotografies es varen fer entre el 1888 i el 1889 per Josep Maria Cañellas per encàrrec de Josep Robaudoneu. Del gravat no sé la data.

José María González ha dit...

A les terres de frontera sempre hi ha trasvàs cultural i crec que es va donar en aquest cas.

Si fins i tot les influències van arribar més lluny!!!

A Viladecans ens va arribar amb els occitans que van venir al segle XV, i aquests van portar alguns elements festius que van perdurar fins a final del XIX.

Molt bona entrada. Adéu!!!

José María González ha dit...

No m'havia adonat de que és el mateix lloc, la veritat.

Ampliant el gravat, on està la signatura de l'autor s'aprecia una data i crec que posa 1882.

Potser el músic és el mateix que tocava més endavant? Potser tenia alguna filla amb alguna deficiència visual i per això anava agafada a ell, tot i el bastó?

Quant es pot intentar llegir a les fotografies antigues, eh?

Adéu, de nou!!!

Pol Ducable i Rogés ha dit...

Bones José María i Salvador. sóc Pol Ducable, etnomusicòleg i músic. Estic fent un article sobre la cobla de tres quartans pel bloc del monogràfic del Festival Tradicionàrius i m'he topat amb aquestes fotos. Essent l'època que dieu, em pregunto com referencien aquests instruments: "gralla"? "gratlla"? "graile"? "tarota"? "tiples"? És evident que és una cobla de sardanes primitiva, formada per a cinc músics com a molt; tal com parlen Joan Coromines (Diccionari etimològic, veure tres quartans) o Josep Pous al llibre "en Pep Ventura".