diumenge, 10 de juliol del 2011
Falcons
L'altre dia es va fer una trobada de falcons a Malla. Personalment, tot i saber que existien, no ho havia vist mai ni sabia com anava.
Vam anar a tocar per a una colla, i com no ho haviem fet mai ens vam haver d'informar de com funcionava i què es tocava. Tot i els preparatius, la dinàmica la vàrem haver d'aprendre sobre la marxa, i un parell de vegades encara tocavem quan se suposava que haviem d'haver parat, però res de greu.I com sempre alguna peça va sortir més bé i una altre no tant.
A continuació de les actuacions dels falcons, s'hi van fer balls tradicionals de la zona: Balls de bastons i balls rodons (aquests ballats pels assistents) són els que vaig poder veure, tots acompanyats de flabiol i bombo o flabiols de dues mans. Crec que tot responia a la tradició de la zona (Osona).
Em va sorprendre la potència dels dos flabiols de dues mans a l'exterior.
Va ser una jornada molt interessant, on vaig gaudir de coses que no havia vist amb anterioritat, tot i que havia llegit molt sobre el tema.
dilluns, 27 de juny del 2011
Matinades
Fa uns dies vàrem celebrar la festa major del poble.
Amb els companys vàrem proposar fer matinades i així va ser. El segon dia de la festa major ens vàrem trobar els companys a les 8 del matí i varem tocar durant una hora en les que són les primeres matinades al poble.
Tres gralles i un tabal anaven escortats per dos policies municipals que s'encarregaren de regular el trànsit a mida que nosaltres anavem passant.
La mirada sorpresa d'algú que ens guaitava des de derrera les cortines, unes mainades que sortiren al balcó portant flautes dolces, una flequera que ens va convidar a pastes, i els d'un bar que ens donàren no recordo què, un paio insconscient sentat dormint estirat sobre una taula de la terrassa d'un bar, una mestressa que sorpresa ensopegà amb nosaltres quan anava a comprar. Aquesta va ser l'audiència que vàrem tenir.
En acabar foto i esmorzar. Va ser ben agradable.
Amb els companys vàrem proposar fer matinades i així va ser. El segon dia de la festa major ens vàrem trobar els companys a les 8 del matí i varem tocar durant una hora en les que són les primeres matinades al poble.
Tres gralles i un tabal anaven escortats per dos policies municipals que s'encarregaren de regular el trànsit a mida que nosaltres anavem passant.
La mirada sorpresa d'algú que ens guaitava des de derrera les cortines, unes mainades que sortiren al balcó portant flautes dolces, una flequera que ens va convidar a pastes, i els d'un bar que ens donàren no recordo què, un paio insconscient sentat dormint estirat sobre una taula de la terrassa d'un bar, una mestressa que sorpresa ensopegà amb nosaltres quan anava a comprar. Aquesta va ser l'audiència que vàrem tenir.
En acabar foto i esmorzar. Va ser ben agradable.
dimarts, 31 de maig del 2011
Jota Tortosina
Fa uns dies vaig ensopegar amb aquesta gravació al youtube.
Es tracta d'una jota tortosina gravada al 1972, pel "grup local de Coros y Danzas de la Sección Femenina de las FET y de las JONS".
El que em crida l'atenció és la música interpretada per una gaita i un tabal.
dijous, 28 d’abril del 2011
Noms
Fa uns dies, l'Enric Montsant en el seu bloc es preguntava per què a la se l'anomena gralla.
He estat fent unes cerces en el google buscant en publicacions antigues els mots "gralla" "tarota" i "sac" i han sortit algunes coses curioses.
-La primera és aquesta primera imatge on s'identifica amb el mot ministril amb la tarota.
-En el "Diccionario manual castellano-catalan" amb data del 1836 hi figuren els següent mots:
-En el "Diccionario de la lengua castellana: can las correspondencias latina i castellana" del 1844 hi apareix:
La imatge està extreta de la wikipedia de l'entrada "Completa" i els diccionaris els he consultat en els books del google.
He estat fent unes cerces en el google buscant en publicacions antigues els mots "gralla" "tarota" i "sac" i han sortit algunes coses curioses.
-La primera és aquesta primera imatge on s'identifica amb el mot ministril amb la tarota.
-En el "Diccionario manual castellano-catalan" amb data del 1836 hi figuren els següent mots:
- Chirimía, f. xirimia, gralla.
- Gaita, f. gaita, cornamusa sac dels gemegs
-En el "Diccionario de la lengua castellana: can las correspondencias latina i castellana" del 1844 hi apareix:
- CHIRIMÍA f. Instrumento músico de boca. Xirimia gralla. Fistula música.| m. El que toca este instrumento. Tocador de xirimia. Tibicen
- DULZAINA f Instrumento de boca especie de chirimía. Dolsayna dulsaina Fístula suavem emittens sonum.| fam. Cantidad de dulce ordinario. Llaminadura. Bellaria
- Chirimía. f. xirimía, gralla. -m. tocador de xirimía.
- Gaita. f. gaita, cornamusa, dels gemegs || xirimía, dolsaina.
- Dulzaina. f. dulsaina. -fam. dols, llaminería.
- Dúlcemele. m. Mús. dulsaina.
- GRALLA. f. Aucell mòlt semblant al corb, de color violat negrench, lo bech potas rojas las unglas grans y negras. Grajo, graja, corneja. Gracculus, i. | mús. Instrument de vent semblant al clarí. Chirimia. Praecentoria tuba.
- CRIATURA VERDA. ter. SACH DELS GEMECHS.
- GAYTA. f. Sach dels gemechs. Gayta. Tibia utricularia.
- XIRIMÍA. f. Instrument músich de boca, dret, de tres quartas de llarch, encanonat, y ab deu forats per lo us dels dits, ab los quals se forma la harmonía. Es de fusta y en la part per ahont se junta ab la boca, tè una llengueta canya per ahont se introdueix lo ayre. Chirimía. Praecentoria, tuba, fistula musica. | Altre instrument pastoril de vent y boca; la embocadura у campana del qual es de banya, ab dos canons de fusta de tres furats cada un pera formar la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica.
- XIRIMÍA. s. f. Instrumènt músic de bòca, recte, llarg cosa de tres pams, que fa com un canó ab forads per los dits que tapandlos y destapandlos fan la armonía. En lo cap de la bòca tè una llengueta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía, chirumbela, churumbela. Fistula musica. Larigot. Zufolo. Xirimía de pastòr. Instrumènt de boca que tenia la embocadura y la campana de banya, ab dos canyas de tres forads cada una pera fèr la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica. Flúte de berger. Zufolo da pastore.
- Ministrils. pl. Instrumènts músics de vènt que solen tocarse en algunas professòns i fèstas públicas. Ministriles. Canorae fistulae, tibiae. Instrumens à vent. Sorta d'istrumento di vento.
- Sac dels gemègs. 1nstrumènt músic compost de un bòt que tè agafadas algunas flautas ab sos foradets en los cuals se col-locan los dits pera sonar, introduind lo vènt per un canó que tè lo bòt al cap de munt. Gaita. Tibia utricularis. Musette, cornemuse. Cornamusa, masa, piva.
- GRALLA. Instrumènt músic de vent, dret, de uns tres pams de llarg: tè deu forads pera lo us dels dits, ab los cuals se fòrma l'harmonía; es de fusta, y en part per ahònt se junta ab la bòca tè una llengüeta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía. Praecentoria tuba, fistula musica. Larigot. Zufolo.
- CORNAMUSA. s.f. gaita. CORNAMUSÈR. s. m. Gaitèr.
- CRIATURA VERDA. Vulg. GAITA.
La imatge està extreta de la wikipedia de l'entrada "Completa" i els diccionaris els he consultat en els books del google.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

