En la foto podeu veure les gralles que faig servir. Com podeu apreciar, és tracta d'una gralla dolça de dues claus i una de seca.
La gralla dolça és del Palmerar, la seca és d'en Sans. Totes dues són de bubinga. Són dos instruments amb un caràcter molt diferent.
La gralla seca té un so molt potent i "sec". Si mesurem amb l'afinador, la busca queda molt estable, no costa gens clavar totes les notes de l'escala amb aquesta gralla. La segona octava sona prou afinada i permet anar fins el re' sense esforç excessiu, en el mi' s'amorra. En en forat del polze te un petit tub metal.lic que allarga la xemeneia del forat.
La gralla dolça, sona menys potent que la seca i el seu so és més "suau" peró no pas avellutat. Si mesurem la seva afinació la busca és mou molt, i és una mica més difícil de clavar totes les notes de l'escala. Pel que fa a la segona octava, fins el do' cap problema, el re' i el mi' volen molta força, fa' de cap manera. Finalment els fa i mi baixos, tenen un timbre més "lloca" i va una mica a dies, a dies més i a dies no tant, peró déu ni do el joc que donen aquestes dues notes. La seva llum on s'encaixa el tudell és força més estreta que en la gralla seca.
Cada gralla té el seu tudell i la seva canya, i la cosa no funciona si les intercanvio. De fet, trobar un conjunt canya-tudell que sonés bé per la gralla dolça va ser una mica complicat, per la seca tot va anar bé a la primera (si més no, no recordo cap problema). Pot ser que les diferencies en l'afinació de la una de l'altre sigui a causa dels respectius conjunts canya-tudell.
El que em una mica encuriosit és la diferència de distància que s'aprecia entre el forat del si i el del do en les dues gralles.
2 comentaris:
La posició dels forats depèn de diferents factors, com poden ser la llargada de l’instrument i el seu conducte intern.
Cada constructor, es suposa, cerca el camí que creu més adequat i com tu en tens de dos diferents, els resultats són també diferents, pel que fa a la posició dels forats.
Adéu!!!
Jo toque instruments de diferents tonalitats i, certament, costa una mica acostumar-se. Supose que li deu de passar a tothom. Però eixe no és el teu cas, les teues dues gralles tenen la mateixa tonalitat.
Que amb una tingues una afinació més estable és degut a l'instrument. De fet fixa't que totes dues tenen la mateixa nota a l'aire i que només varien en les dues notes més baixes.
Eixes dues gralles deuries de poder fer-les sonar amb la mateixa inxa, malgrat la diferència de calibre interior.
La distància dels forats és relativa al calibre i la conicitat interiors. De fet la relació és matemàtica.
Ja pots estar ben segur que tot es deu a la diferència de construcció.
Publica un comentari a l'entrada