Avui, aprofitant que tenia un ratet lliure mentre esperava l'autobús, he anat a una tenda de música, on d'entre d'altres coses venen gralles i els seus complements, per a comprar una inxa quadrada. La cosa ha anat mes o menys així:
-Hola, bona tarda
-Bona tarda, què dessitja ?
-Teniu canyes quadrades per a gralla ?
-Canyes quadrades ? -Fa cara de no saber de que parlo- Només tinc les canyes "típiques"
M'ensenya una capsa amb inxes triangulars.
-No gràcies, m'interessa una de quadrada, merci. Adeu!
-Adeu.
M'ha fet gràcia el qualificatiu de "típiques".
La imatge és d'una inxa quadrada treta de la web dels "Grallers la Tarota"
1 comentari:
Quants cops hauré escoltat això de “típic”, en els anys que porto en el món geganter...
Hi ha un desconeixement total, o casi, del que es la gralla i el que la envolta. Això sí, tothom està al corrent de tot el que envolta a costums de fora, com les batucades i tots els seus instruments.
Així no es d’estranyar que un botiguer no sàpiga de què l’hi parles. Segurament, fins que tu l’hi vas dir, ningú dels compradors l’hi va plantejar cap dubte, potser perquè encara ho saben menys que ell.
Durant molts anys, i no ho amago, he fet servir inxes de dulzaina castellana, però d’una manera totalment conscient i sabent on tenia que trobar-les. Ara vaig amb pales quadrades, i quarts del mateix. Si m’hagués passat com a tu, l’hi hauria explicat al botiguer, com he fet en altres situacions i amb altres materials.
Que vagi bé!!!
Publica un comentari a l'entrada