En l'entrada anterior, quan hem referia a "música enllaunada" ho feia en dos sentits: música que està gravada (envasada) i música que sona a llauna. En la mateixa entrada en José María ha deixat un comentari que m'ha fet recordar situacions anteriors.
El dia del Carter Reial, ens van dir que toquessim fins que un patge fes no sé què; no va poder ser, de cop algú va posar un cd de nadales a tot drap i així es va acabar la nostra actuació. En la cavalcada de Reis, hi havia al inici i al final dues carrosses amb, també, nadales a tota castanya, de tal manera que a les dues colles, grallers i percusionistes, no se les sentia fins que pràcticament no les tenies al damunt. Anteriorment també he comentat alguna cosa més d'aquestes.
En general, quan surto a tocar, és podria dir que són circumstàncies que tenen un regust tradicional, encara que no ho siguin realment. De vegades, l'ambientalització musical d'aquestes celebracions es complementa amb música gravada. No sé per quin motiu, tot sovint, trobo que la música reproduida està massa alta i sona fatal: sona a llauna i és freda, no té el caliu de la música en viu. No entenc per quin motiu s'intenta complementar la música en viu amb música gravada a tota castanya i amb tot de distorsions.
10 comentaris:
Ui!!! Tot i així us van posar nadales, però és que nosaltres tenim uns tècnics de cultura molt moderns.
Massa i tot, pel que qualsevol cosa serveix per deixar sord al públic que va a veure els reis.
Pel que fa a situacions d'aquest tipus, i que he viscut en altres llocs i circumstàncies, crec que només són el senyal d'una organització que deixa massa serrells a l'aire.
Tan difícil és tenir en compte els diferents elements que has de controlar? Sembla ser que sí...
Adéu!!!
Me'n recordo del debat sobre si era pertinent o no tenir un grup de pop-rock tocant la nit de la "F i r a d e l m o n g e g a n t e r"
A mí em sembla que al centre on fan la formació tots els tècnics de cultura dels ajuntaments de Catalunya, el professor que dóna l'assignatura de "Música Enllaunada I" és sord i el de "Música Enllaunada II" (que és optativa) és, en realitat, un electricista que medeix la qualitat de la música en Watts.
Molt bona aquesta, Toni...
A mi, personalment, no m'agrada la música enllaunada.
A les entrades de Moros i Cristians, al País Valencià, ja s'estan deixant veure ben sovint les carrosses amb música enllaunada. Les bandes i colles hem de bufar bastant més si volem fer-nos escoltar...
A mi m'ha passat sovint.. tocar en actes de falles i en arribar al lloc el soroll dels altaveus no et deixa escoltar el company del costat ... evidentment així és complicat tocar.
Cuan m'he trobat que sonaba música enllaunada, directament, no he sortit a tocar.Si mentres estaba tocant ha sonat megafonia, he parat de cop i m'he queixat a l'organització. Si tots apliquessim aquest criteri potser pendrien nota del capitol III de música enllaunada.
Si els organitzadors en general tinguessin prou diners, no dubteu que llogaríen als Rolling Stones per fer els passacarrers.
Recordo una vegada tocant lo guitarró a Roquetes (Baix Ebre) acompanyant a Pepe lo Canalero (cantador de jotes) que cantaba sense megafonía acompanyat per la rondalla, els grallers del propi poble,5 gralles i un tabal, van començar a tocar sense respectar la veu del Canalero.
Vaig dirigirme al regidor de festes per notificar-li i al cap de la colla que hem va respondre que els habien demanat per anar a tocar a la festa.
Dit aixó, crec que el problema de base es perque els mestres de música en alguns casos, no arriven ni a professors.
La primera norma musical que el meu mestre hem va ensenyar es:
"Cuan sona música, un s'espera i tota en acabar qui estaba tocant".
A veure si entre tots els fem entrar al solc.
Ui, d'això en sabem molt els que toquem al món geganter, però això ja es una altra història.
Pel que fa a les gravacions, recordo la Ciutat Gegantera de Lleida. Es va fer una cercavila de grallers dissabte a la tarda i vam tenir la "sort" de tenir darrera al "Marraco", una bèstia molt entranyable pels lleidatans però un incordi per nosaltres.
Portava, i suposo que encara portarà, un equip de só al seu interior. Com no parava de sonar, amb música barrejada amb esbufecs i rugits, podeu imaginar el resultat.
Encara no sé què pintava en una cercavila de músics...
Doncs, jo ja fa anys què vaig decidir no anar a les cavalcades, carnestoltes ni res d'aquesta mena. Els tècnics de Cultura, alguns d'ells són pitjors què els Regidors, què ja és dir.
Al final els importa poc si som o no som. Jo faria com diu "lo Chaparro". Si hi ha música en wats, no toco, si la posen una vegada estiguem en formació tampoc.
A més moltes vegades la música què sona no són nadales, jo al meu poble he arribat a sentir Guns & Roses (una balada), ja em direu.
Completament d'acord amb lo chaparro. Deixes ce tocar i fora problema. A gaudir del cercavila, de les amistats, fer la xerrada, . . . hi a moltes coses que es poden fer durant un cercavila a part de tocar.
I evidentment cobrar a final del bolo.
enric
Per contrastar i posar un exemple de que les coses poden fer-se bé:
Si heu seguit aquest bloc recordareu que un dia vaig parlar de la trobada gegantera de Girona. Per posar ambient musical a les esperes de la sortida i l'arribada tenen un grup que toca, són els "quarteto de tres". Un grup amb una música adient al que s'està fent, amb un volum agradable i molt de caliu.
Publica un comentari a l'entrada