dijous, 28 d’abril del 2011

Noms

Fa uns dies, l'Enric Montsant en el seu bloc es preguntava per què a la se l'anomena gralla.


He estat fent unes cerces en el google buscant en publicacions antigues els mots "gralla"  "tarota" i "sac" i han sortit algunes coses curioses.


-La primera és aquesta primera imatge on s'identifica amb el mot ministril amb la tarota.


-En el "Diccionario manual castellano-catalan" amb data del 1836 hi figuren els següent mots:
  • Chirimía, f. xirimia, gralla. 
  • Gaita, f. gaita, cornamusa sac dels gemegs


-En el "Diccionario de la lengua castellana: can las correspondencias latina i castellana" del 1844 hi apareix:
  • CHIRIMÍA f. Instrumento músico de boca. Xirimia gralla. Fistula música.| m. El que toca este instrumento. Tocador de xirimia. Tibicen 
  • DULZAINA f Instrumento de boca especie de chirimía. Dolsayna dulsaina Fístula suavem emittens sonum.| fam. Cantidad de dulce ordinario. Llaminadura. Bellaria 
 -També en el "Diccionario castellano-catalan: Con una coleccion de 1670 refranes" podem llegir:
  • Chirimía. f. xirimía, gralla. -m. tocador de xirimía.
  • Gaita. f. gaita, cornamusa, dels gemegs || xirimía, dolsaina.
  • Dulzaina. f. dulsaina. -fam. dols, llaminería. 
  • Dúlcemele. m. Mús. dulsaina.
-Si seguim el "Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana i llatina" publicat el 1839 en defineix:
  • GRALLA. f. Aucell mòlt semblant al corb, de color violat negrench, lo bech potas rojas las unglas grans y negras. Grajo, graja, corneja. Gracculus, i. | mús. Instrument de vent semblant al clarí. Chirimia. Praecentoria tuba.
  • CRIATURA VERDA. ter. SACH DELS GEMECHS.
  • GAYTA. f. Sach dels gemechs. Gayta. Tibia utricularia.
  • XIRIMÍA. f. Instrument músich de boca, dret, de tres quartas de llarch, encanonat, y ab deu forats per lo us dels dits, ab los quals se forma la harmonía. Es de fusta y en la part per ahont se junta ab la boca, tè una llengueta canya per ahont se introdueix lo ayre. Chirimía. Praecentoria, tuba, fistula musica. | Altre instrument pastoril de vent y boca; la embocadura у campana del qual es de banya, ab dos canons de fusta de tres furats cada un pera formar la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica. 
 -Per continuar "Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans" del 1839, podem veure:
  • XIRIMÍA. s. f. Instrumènt músic de bòca, recte, llarg cosa de tres pams, que fa com un canó ab forads per los dits que tapandlos y destapandlos fan la armonía. En lo cap de la bòca tè una llengueta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía, chirumbela, churumbela. Fistula musica. Larigot. Zufolo. Xirimía de pastòr. Instrumènt de boca que tenia la embocadura y la campana de banya, ab dos canyas de tres forads cada una pera fèr la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica. Flúte de berger. Zufolo da pastore. 
  • Ministrils. pl. Instrumènts músics de vènt que solen tocarse en algunas professòns i fèstas públicas. Ministriles. Canorae fistulae, tibiae. Instrumens à vent. Sorta d'istrumento di vento. 
  • Sac dels gemègs. 1nstrumènt músic compost de un bòt que tè agafadas algunas flautas ab sos foradets en los cuals se col-locan los dits pera sonar, introduind lo vènt per un canó que tè lo bòt al cap de munt. Gaita. Tibia utricularis. Musette, cornemuse. Cornamusa, masa, piva.
  • GRALLA. Instrumènt músic de vent, dret, de uns tres pams de llarg: tè deu forads pera lo us dels dits, ab los cuals se fòrma l'harmonía; es de fusta, y en part per ahònt se junta ab la bòca tè una llengüeta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía. Praecentoria tuba, fistula musica. Larigot. Zufolo.
  • CORNAMUSA. s.f. gaita. CORNAMUSÈR. s. m. Gaitèr.  
  • CRIATURA VERDA. Vulg. GAITA.

La imatge està extreta de la wikipedia de l'entrada "Completa" i els diccionaris els he consultat en els books del google.

dilluns, 21 de març del 2011

Mary Rose


Aquest és el nom d'un vaixell anglés de tipus carraca que es va enfonsar el 1545.

Aquest vaixell es va recuperar el 1983 i ara es pot visitar en la ciutat de Portsmouth. Resulta que l'estat de conservació era tant bo que s'hi van recuperar gran quantitat d'objectes (més de 15000).

D'entre tots aquests objectes hi havia uns intruments musicals: uns flabiols de tres forats, un timbal, dos d'una mena de violins de l'época, i una xeremia curiosa.



Aquesta xeremia es va trobar dins de les restes del que sembla que era la seva capsa. El que té d'especial, és que a diferència de les xeremies que s'han conservat, aquestes tenen l'interior cónic i aquella el té cilíndric.

Alguns estudiosos atribueixen a l'instrument un so baix i suau a causa del seu perfil cilíndric. Encara més, hi ha que suposa que aquest instrument és una dolçaina, no l'instrument que coneixem ara, sino l'instrument original del qual l'actual va heretar el nom.

De l'instrument és van trobar les dues seccions que el formen (tot i que la campana està malmesa), el que se suposa que és el tudell, les claus, les fontaneles. Però no hi ha inxes.

El taladres dels forats de digitació són fets en angle respecte a la superficie, de  tal manera que l'executant no ha de tenir els dits tant separats com si els forats haguessin estat perpendiculars. A més, totes aquestes xemeneies estan en la mateixa secció de l'instrument.

D'aquest instrument s'han fet unes reproduccions, una  de les quals és la que he penjat.

Pel que sembla aquest instrument estava construit per tocar amb els flabiols de tres forats que també es van trobar.


Per qui vulgui llegir els articles originals:
  • Herbert W. Myers, The Mary Rose "Shawm", Early Music July 1983
  • Frances Palmer, Musical instruments from the Mary Rose. A report on work in progress, Early Music January 1983
La foto del vaixell és una ilustració del Mary Rose feta a l'época.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Maleïda inxa !

Portada i contraportada d'un manual que tinc sobre el tractament d'inxes d'oboé
Ja fa unes quantes entrades, explicava que vaig comprar un parell d'inxes de pala. Una d'aquestes la he intentat utilitzar per substituir la canya que accidentalment vaig trencar en una neteja maldestre.

Aquesta canya de pala, és molt punyetera. Quan sona té un so que m'agrada molt i a més és prou dúctil. Tot i que a les notes baixes els costa molt de sortir, els aguts són nets i prou fàcils. Però aquest comportament dura poc rato, ja que com en cansa aviat perdo el control i deixa de sonar.

La he rascat, del dret i del revés. Si rasco per aquí se'n va per allà, si grato allà s'escapa per allí. I ara ja tinc por de passar-me i fer-la malbé. M'agrada el so que té, però no hi ha manera de tocar amb ella més de deu minuts seguits, i ja no sé per on rascar.

De moment he decidit aparcar-la, d'aquí un temps hi tornaré. Per ara, faig servir una canya vella que fa anys que no feia servir i una canya torçada nova que tinc de reserva.

dimarts, 25 de gener del 2011

Video de Camilo Ronzano

En dos o tres jocs de partitures que tinc, apareixen algunes peces que eren part del repertori del Camilo Ronzano. En el seu dia vaig invertir un parell d'horetes a esbrinar qui era. Com que suposo que ja ho sabeu no ho explicaré aquí. El fet és que em va semblar un personatge interessant.

En qualsevol cas, fa un parell de dies vaig ensopegar al youtube amb un video d'un homenatge al Camilo Ronzano on aquest toca un parell de peces. I he decidit enllaçar-lo aquí.