Narcisse Castello

Cercant informació sobre l'evolució de la cobla vaig ensopegar amb la web www.music-ceret.com on,entre moltes altres coses, hi ha aquesta imatge:

Al peu de la fotografia hi diu "Narcisse Castello tocant la gralla".

He estat rascant una mica més i resulta que aquest senyor, que morí el 1971, fou entrevistat per l'Alan Lomax el 1963 en la seva recerca a França. El Narcisse era d'Argelés-sur-Mer, era pastor i tocava el "Grall de pastor". Sembla que només es va recollir una gravació seva, una peça anomenada "El Castagno" i que podeu escoltar aquí.

En aquests dies, no he pogut trobar si hi ha cap entrevista amb el Narcisse Castello feta per l'Alan Lomax per tant no us en puc dir res més. D'altra banda sí que he trobat un crítica feta al treball del Lomax escrita per Luc Charles-Dominique, professor de la Universitat de Niça, i que podeu descarregar aquí.

En aquest escrit identifica el tema com a tradicional de l'Arieja i no pas de la Catalunya Nord, pensant que hi havia un error, va confirmar que el Narcisse Castello era efectivament pastor d'Argelés-sur-Mer, que se'l va conèixer per haver tocat durant trenta anys el "grall de pastor".  En el mateix escrit es pregunta si l'instrument és realment un "grall de pastor" i no el grall d'un sac de gemecs o un clarin de Bigorre.

Jo crec que si l'home va estar tocant trenta anys l'instrument aquell i el va anomenar grall de pastor, tant li fa com va nèixer originalment l'instrument: si grall de sac, en 30 anys el grall no va veure el sac; i si clarin, feia 30 anys que no el tractaven com a tal.  I a més la gent del poble d'en Narcisse en deia grall de l'instrument aquell.

Ara fa més d'un any, vaig escriure sobre "La Punyalada" i em preguntava quina gralla era aquella que sonava en els cingles de l'Alta Garrotxa, i que havien portat els francesos mentre venien per l'aplec. Ara crec que tinc un resposta que em serveix.

Poso una foto a continuació del clarin de Bigorre.

Per acabar, penjo una altre foto de la web onvaig trobar la foto d'en Narcisse, on no s'identifica ni el sonador ni l'instrument.

Gralla de cambra

Haig de reconéixer que tinc el defecte que m'agrada que la gralla peti, que soni potent i empleni amb el seu so el seu voltant.

Tinc un company que no hi té cap mena de relació amb el món de la gralla peró que diu que la gralla té un so que deperta alguna cosa atàvica, que fa que, de dins nostre, en sentir una o dues notes de gralla, sapiguem que s'hi celebra alguna cosa. Té so de festa.

L'altre dia vaig anar a escoltar una formació tradicional: tres gralles i un timbal. Portaven gralles d'en Sans i diria que de vuit claus, de fustes diverses, un dels grallers gastava una canya de pala tota folrada de teflon (eeeecs !) i els altres utilitzaven canyes liles, el timbal era un NP de fusta.

La veritat és que en sabien un niu, tenien unes habilitats que no assoliré mai, però no em va agradar. Estàvem a l'aire lliure, en un parc, i més enllà dels deu metres no se'ls sentia, em vaig haver de sentar pràcticament al devant per poder-los escoltar, el so era fluixet, no era del meu gust.

Sí, ja sé que segurament estic equivocat i que possiblement sóc injust amb ells, però què voleu ? És el preu de la meva ignorància i dels meus vicis.

Imatge del Cabots, grallers de Mataró, manllevada del web.

Partitures de flabiol

Com ja sabeu, fa temps vaig fer-me amb un flabiol.

Seguint el fil de la cerca de documentació i peces per aquest instrument vaig ensopegar amb una web dedicada a aquest instrument. Dins d'aquesta web hi ha tres reculls de partitures d'allò més interessants. En general aquestes peces es poden interpretar directament amb la gralla.

De fet hi vaig trobar uns temes que feia temps que m'interessaven i que no havia trobat en altres llocs.

Aire condicionat

Tinc la sort de tenir aire condicionat a casa. Aquests darrers dies de calor el tinc en marxa.

Resulta que en aquests mateixos dies he trencat dues canyes, una de la gralla i l'altre de la tarota. Ni han caigut, ni sóc conscient de que els hagi passat res. De cop me n'adono que tenen una esquerda.

Pot ser són imaginacions meves però em pregunto si no serà l'aire condicionat, que també redueix la humitat de l'aire, que possiblement faci que les inxes pateixin. He observat que les canyes queden de seguida aixutes amb l'aire condicionat.