dimecres, 23 de setembre del 2009

Vicis



Tranquils, no parlaré de tabac, alcohol o drogues, ni d'altres debilitats com la xocolata.

Aquests dies estic assajant un tema nou, i no m'en surto, tinc un vici aprés i no hi ha manera de que no surti en aquest nou tema. En el mateix moment que intento tocar aquesta peça una mica lleugeret, hem surt el vici. Si toco poc a poc i mirant la partitura, tot be, ara, a la que corro, els dits fan el que volen, i si toco de memòria, encara que sigui poc a poc: malament. El vici està amagat, silenciós, a l'aguait, esperant per saltar sobre la seva presa en el moment en que aquesta més es confia.

Sovint em passa en temes que conec de manera diferent, de vegades el passatge s'assembla a un d'un altre tema, però aquest no sé d'on surt.

Ja sé, ja sé, cal insistir i repetir i ja sortirà.

Imatge manllevada de la wikipedia.

1 comentari:

José María González ha dit...

“L’oci és la mare del vici...”
“Menos samba i más trabajar...”

;)

Poc a poc, i si et vas fixant, te’l trauràs del damunt. Com bé dius, has d’anar insistint i repetint fins que no et passi més.

Adéu!!!