Repertori de Cercaviles

Quan hom comença a sonar en els cercaviles, toca els temes que coneix i que li resulten assequibles. Busca partitures, compra un o diversos métodes de gralla, va a classe, i poc a poc cada sonador o colla de sonadors van construint un repertori. Com les fonts de temes son les mateixes o semblants per a tothom, no és d'estranyar que les diverses colles coincideixin en un gran percentatge de temes. En el nucli d'aquest corpus trobarem entre d'altres "El Ball de la Cibada", "El Gener", "El Febrer", l'"Inana Inene", "El Rei de França", la "Polka d'Ours", etc. És cert que si una colla aconsegueix anar evolucionant i madurant, pot anar incorporant altres temes, que no formen part d'aquest temari més extés i que poden provenir dels llocs més diversos, pop-rock català i no català, tradicional més desconegut, tradicional de terres no catalanes, etc. També pot fer-se arranjaments per personalitzar els temes que toquen.

En tot cas, no és estrany que en les cercaviles on participen diverses colles, sovint es pot sentir com diversos temes es repeteixen per les diferents colles.

Em pregunto, si el públic de les cercaviles accepta aquestes repeticions de temes, si aprofita per comparar versions o qualitat de les colles, si veu de bon grat que hi hagi temes no coneguts, o si li és indiferent tot plegat, com es podria saber ? I ... té cap importància ?

Entrevista a l'Enric Montsant

L'Enric Montsant ha penjat en el seu bloc una breu entrevista que li han fet els del 9 Nou. Podeu llegir-la aquí.

Peces que no sonen

Avui ha estat un dia de primavera fantàstic, hem sortit ha fer una petita cercavila i ha anat molt bé. Tot ? Tot no, hi ha una peça que ens mata.

Segons les circumstàncies hi ha peces que són obligades, i avui ha estat una d'aquestes ocasions. Hi ha una peça, de la qual fugim sempre que podem. És una peça, escrita als anys cinquanta del segle XX per a cobla, i de la que posteriorment es va fer una adaptació per a les gralles. Si la toca la cobla sona bé, si la toca una cobla de "quatre o cinc quartans" amb els seus arranjaments sona bé. Si la toquem les gralles no sona, i aixó que hem provat diversos arranjaments, i no, no sona.

Tot podria ser que fossim nosaltres, que li tenim mania o no en sabem. Sobre el paper aquesta tonada no té cap complicació, no és ràpida, ni lenta, ni té floritures, ni aguts, res. Tenim peces del mateix estil que sí sonen, que tenen gràcia, peró aquesta no.

De vegades, intentem provar peces noves adaptades d'altres estils, que en principi tenen gràcia, i que després no sonen, i al contrari, peces que diries que no funcionen, doncs resulta que sí.

Què fa que una peça resulti amb la gralla ? no en tinc ni idea, peró passa.

Com és primavera he posat la foto d'un cirerer florit, la fusta del qual també s'utilitza per fer gralles.

Maneres de posar els dits

Fins ara, he donat per suposat que només és podia tapar els forats amb els palpissos dels dits.

Resseguint el web, buscant coses sobre gralles, he trobat el bloc d'una colla de dolçainers valencians, concretament la "Colla el Pinyol" de Callosa d'en Sarrià, resulta que tenen enllaçat aquest bloc (Gràcies), aquí teniu l'enllaç. En el seu web expliquen com una antiga colla de dolçainers, "Els Boronats", a part de no fer ponts per executar els cromatismes, digiten amb els dits extesos i no pas amb els palpissos. És aquesta última observació la que em crida fortament l'atenció.

A arrel d'aixó vaig repassar les imatges que apareixen en el meu exemplar de "Nosaltres els Grallers" per veure si apareixien fotografies que mostressin una técnica similar. En les poques il.lustracions en que sembla que podria ser, les imatges no són prou clares com per poder-ho afirmar.

Personalment, no ho he vist mai.

La imatge és treta de la web de la Colla "El Pinyol" on apareix un dolçainer digitant d'aquesta manera diferent.

P.D.: Com l'enllaç del blog al web d'aquesta colla és una mica difícil de veure poso aquí l'enllaç

De tudells

En una entrada anterior he comentat que segons la parella tudell-canya alguna nota ha donat problemes.

En la imatge que he posat presento les meves parelles tudell-canya.

La parella de més a la vostre dreta és la que faig servir per la gralla seca. Ja he comentat que amb aquest parell i la gralla seca tot va anar correctament des del primer moment.

Les tres parelles de l'esquerra son les que tinc per la gralla dolça. La que millor resultat dóna és la segona començant per la dreta, la del tudell regulable. La que he abandonat és la segona començant per l'esquerra, la de la canya de pala que està desmontada, els aguts... cap ni un, el fa i el mi baixos una cosa monstruosa. Quina diferència hi veig entre els tudells? les seves llums.

Parlo de parelles canya-tudell ja que quan he posat una canya en un tudell, només la desmonto molt de tant en tant per netejar-ho tot. Per cert totes aquest canyes tenen més d'un any llarg.

Per acabar, us recomano l'escrit sobre canyes que hi ha publicat en "El món de la Xirimita". Aquí teniu l'enllaç directe.

P.D.: L'Enric Montsant també ha escrit sobre els tudells en el seu bloc, paga la pena llegir-lo aquí.

He retirat l'enllaç a l'Skamot

Ja fa força dies que la web de l'Skamot no funciona. He decidit per tant esborrar l'enllaç que hi apunta. Si un dia ressucita ja la tornaré a enllaçar.

Ho lamento, era una bona font de paritures.

Març, o els reculls de partitures

Quan hom decideix fer un recull de partitures, ja sigui en forma de web, suport electrònic (cd o similar), o en format de paper (llibre, opuscle, etc), a què s'obliga ? I els usuaris d'aquestes partitures ?

Per il.lustrar aquesta entrada he posat la partitura del "Març" del Manel Rius, que he manllevat de la web dels Malarassa. No ho he fet amb una de l'Skamot ja que aquesta web a data d'avui no funciona.

Quan ells vàren posar aquesta partitura, d'autor conegut, a què es varen obligar? quins deutes tenien amb l'autor ? i amb el copista ? i l'arranjador ? I jo, a què m'obligo copiant aquesta partitura transformant-la de format per a poder-la penjar aquí ?

Suposem ara que és una peça sense autor conegut, o que els drets ja han caducat, quins deures apareixen respecte la font de la qual es va copiar.

Agafem un llibre on apareixin tonades tradicionals, segurament en algun lloc diu quelcom semblant a: "Queda totalment prohibida la reproducció total o parcial del contingut d'aquesta obra per qualsevol procediment ...", quins drets tenen els editors o autors del llibre sobre les tonades que reprodueixen d'altres fonts ?

I què passa amb aquelles obres d'autors, que escriuen peces sense cap ànim crematístic, peró per proveir de repertori a colles, actes populars o el que sigui ? Quins drets tenen realment ?

Una vegada buscant informació sobre una peça (proveu d'endivinar quina) vaig anar a petar a ca l'Sgae i vaig veure com diferents persones havien enregistrat peces d'altres compositors i fins i tot peces tradicionals.

I al capdevall, i els que interpretem aquestes peces, a què estem obligats ? I a què tenim dret ?

Per part meva intento aplicar-me la màxima castellana "Es de bien nacido ser agradecido". Per cert, quina traducció al català es podria fer ? ... És de ben parit ser agraït ?

P.S: He posat la partitura del Març ja que estem a mes de Març i és una peça no massa sentida del Manel Rius, del qual alguns temes són ben coneguts i molt interpretats i reproduïts.