Fins ara, he donat per suposat que només és podia tapar els forats amb els palpissos dels dits.
Resseguint el web, buscant coses sobre gralles, he trobat el bloc d'una colla de dolçainers valencians, concretament la "Colla el Pinyol" de Callosa d'en Sarrià, resulta que tenen enllaçat aquest bloc (Gràcies), aquí teniu l'enllaç. En el seu web expliquen com una antiga colla de dolçainers, "Els Boronats", a part de no fer ponts per executar els cromatismes, digiten amb els dits extesos i no pas amb els palpissos. És aquesta última observació la que em crida fortament l'atenció.
A arrel d'aixó vaig repassar les imatges que apareixen en el meu exemplar de "Nosaltres els Grallers" per veure si apareixien fotografies que mostressin una técnica similar. En les poques il.lustracions en que sembla que podria ser, les imatges no són prou clares com per poder-ho afirmar.
Personalment, no ho he vist mai.
La imatge és treta de la web de la Colla "El Pinyol" on apareix un dolçainer digitant d'aquesta manera diferent.
P.D.: Com l'enllaç del blog al web d'aquesta colla és una mica difícil de veure poso aquí l'enllaç
11 comentaris:
En el seu moment, vaig conèixer algun dels grallers que van aprendre directament dels vells grallers sitgetans.
Estaven fets a tocar els temes sense alteracions, amb el que tenir els dits més o menys estirats no tenia importància.
Pel que fa a l’enllaç al blog de la Colla el Pinyol, no sé que passa, però no em carrega i em dona un missatge d’errada.
Si al You Tube poses “dolçainers boronat”, el primer vídeo que surt és un molt maco sobre aquest conjunt d’aquella vila, i que t’ajudarà a entendre el que és la dolçaina per ells.
Adéu!!!
Hola,
moltes gràcies per l'avís. Ja ho he arreglat.
Hmm, un video ? ara ho miro.
Siau
Salvador
El video que diu en José María és aquí
Al final del video és pot veure perfectament com posen els dits.
Acostumo generalment a tocar així, em va molt bé per fer els cromatismes i tamé tinc la sensació que toco més relaxat.
Enric
Enric: Aixó ho vas aprendre d'algú altre o va ser "producte personal" ?
Gràcies
El fet de no tenir referències massa tradicionals, aquí al Vallès poques gralles se sentien, m'ha fet tractar aquest instrument sempre, com un instrument de vent més. I aquesta forma de tocar és molt habitual entre els sonadors d'instruments antics de vent del renaixement i barroc: flautes, cromorns, baixons, xirimies, . . . Precisament per poder facilitar l'execució dels cromatismes.
Enric
Enric: com ajuda aixó a l'execució dels cromatismes ? He estat fent alguna provatura i no ho acabo de veure.
Gràcies
S'em fa difícil explicar amb només paraules. Però el cas és que tens més tacte i que amb un lleu moviment cap amunt o cap avall, pots destapar el "mig" forat que necessites per fer el semi to.
enric
Enric: gràcies, crec que ho entenc.
He provat, en els últims assajos, a fer la digitació amb els dits estirats, i no em surto. Al contrari que l’Enric, no em trobo gens còmode.
Suposo que tot es acostumar-te.
Adéu!!!
Hola,
també ho he estat provant, i haig de dir que la ma esquerra ho agraeix, peró no acabo de sortir-me amb els cromatismes.
Siau
Publica un comentari a l'entrada