Avui ha estat un dia de primavera fantàstic, hem sortit ha fer una petita cercavila i ha anat molt bé. Tot ? Tot no, hi ha una peça que ens mata.
Segons les circumstàncies hi ha peces que són obligades, i avui ha estat una d'aquestes ocasions. Hi ha una peça, de la qual fugim sempre que podem. És una peça, escrita als anys cinquanta del segle XX per a cobla, i de la que posteriorment es va fer una adaptació per a les gralles. Si la toca la cobla sona bé, si la toca una cobla de "quatre o cinc quartans" amb els seus arranjaments sona bé. Si la toquem les gralles no sona, i aixó que hem provat diversos arranjaments, i no, no sona.
Tot podria ser que fossim nosaltres, que li tenim mania o no en sabem. Sobre el paper aquesta tonada no té cap complicació, no és ràpida, ni lenta, ni té floritures, ni aguts, res. Tenim peces del mateix estil que sí sonen, que tenen gràcia, peró aquesta no.
De vegades, intentem provar peces noves adaptades d'altres estils, que en principi tenen gràcia, i que després no sonen, i al contrari, peces que diries que no funcionen, doncs resulta que sí.
Què fa que una peça resulti amb la gralla ? no en tinc ni idea, peró passa.
Com és primavera he posat la foto d'un cirerer florit, la fusta del qual també s'utilitza per fer gralles.
8 comentaris:
De quina peça parles?
Hola,
és tracta d'una peça local, d'un valset dedicat als gegants, i només la toquem aquí, especialment per a la mainada, ja que té una lletra i l'aprenen a l'escola bressol.
Siau
Crec que pot ser més la vostra percepció, doncs si no creieu en la peça, difícilment us sonarà bé mai.
No sé què pot fer que un tema no resulti amb la gralla i amb altres instruments sí.
Moltes vegades són les nostre manies i et poso dos exemples. La nostra tabalera té travessat un gènere: les masurques. Per aquest motiu només toquem una, tot i haver-l’hi proposat fer altres molt maques. No hi ha manera.
L’altre exemple és el que em passa a mi amb “Els Segadors”. De tant veure conjunts tocar-la a les primeres de canvi i, en bona mida, per un regidor pesat de la nostra vila, dels que sempre la demana sense venir al cas, és un tema que prefereixo no tocar i si ho tinc que fer, sempre em sembla que no queda bé.
El cervell té uns mecanismes molt curiosos, oi?
Adéu!!!
P.D.: Si et sembla, puc probar a fer-vos un arranjament diferent. Només m'has d'enviar la peça i a veure que surt.
Hola,
pot ser sí que és una percepció.
La teva oferta em tempta moltíssim, gràcies, peró no sé si seria correcte per part meva aprofitar-me'n. Gràcies.
Per mi no et preocupis, eh?
Faig algunes composicions i arranjaments per encàrrec, sense cap tipus de retribució. Es una manera d'anar aprenent cada dia una mica més.
Recentement he fet alguna cosa per altres membres de "Quatre notes...", i cap problema.
Adéu!!!
Pots confiar, en el nostre cas el resultat es totalment satisfactori.
A més d'un tracte exquisit.
Hola,
benvingut al bloc JosepGA !
Sé que el resultat serà excel.lent, a la colla ja hem adoptat algun dels seus arranjaments. I el tracte ... bé, la própia oferta ho diu tot.
El que em passa és que em costa acceptar si tinc dubtes de estar a l'alçada dels esforços que farà en José María.
Només puc donar de nou les gràcies, i dir que encara m'ho estic rumiant.
Siau
Primer de tot, gràcies a JosepGA. L’arranjament de la sardana i la composició que us he fet, són uns temes dels que espero que en gaudiu en el futur, sobretot els nens i nenes a qui ensenyes a tocar.
I segon, no em doneu una alçada que no tinc. L’oferiment inclou els esforços que faré, o no, perquè el tema us resulti més atractiu.
M’agraden els reptes, doncs amb aquests aprenc més. Pensa que fins fa uns 8-9 anys, no vaig començar a fer arranjaments, almenys sobre un pentagrama, perquè no sabia solfeig. De fet, encara penso que podria fer-ho millor, però no em puc queixar, doncs els premis seran per alguna cosa, no?
Quan m’arriba una peça per arranjar, sempre es un petit repte a les muses que m’inspiren...
Si tens el dubte, l’únic que et puc dir es que per provar no perdem res. Si l’envies, prefereixo que sigui només la melodia principal, per fer-l’hi el vestit que més m’agradi.
Adéu, i gràcies a tots dos.
Publica un comentari a l'entrada