Quan hom comença a sonar en els cercaviles, toca els temes que coneix i que li resulten assequibles. Busca partitures, compra un o diversos métodes de gralla, va a classe, i poc a poc cada sonador o colla de sonadors van construint un repertori. Com les fonts de temes son les mateixes o semblants per a tothom, no és d'estranyar que les diverses colles coincideixin en un gran percentatge de temes. En el nucli d'aquest corpus trobarem entre d'altres "El Ball de la Cibada", "El Gener", "El Febrer", l'"Inana Inene", "El Rei de França", la "Polka d'Ours", etc. És cert que si una colla aconsegueix anar evolucionant i madurant, pot anar incorporant altres temes, que no formen part d'aquest temari més extés i que poden provenir dels llocs més diversos, pop-rock català i no català, tradicional més desconegut, tradicional de terres no catalanes, etc. També pot fer-se arranjaments per personalitzar els temes que toquen.
En tot cas, no és estrany que en les cercaviles on participen diverses colles, sovint es pot sentir com diversos temes es repeteixen per les diferents colles.
Em pregunto, si el públic de les cercaviles accepta aquestes repeticions de temes, si aprofita per comparar versions o qualitat de les colles, si veu de bon grat que hi hagi temes no coneguts, o si li és indiferent tot plegat, com es podria saber ? I ... té cap importància ?
11 comentaris:
Precisament, per no haver d’estar fent els mateixos temes que la resta de colles a les cercaviles, a Grallers de Viladecans fa un bon grapat d’anys que varem començar a fer-ne diferents.
El nostre repertori ha evolucionat en la mateixa mida que nosaltres, tornant a fer els temes “bàsics”, quan s’ha incorporat gent nova a la colla, per poder tocar junts.
No sabem què pensa el públic de les cercaviles, ni ens preocupa si aprecia les diferències amb altres grups. L’important es saber el que estàs fent i estar content amb el resultat.
Provenint del món geganter, la nostra activitat principal, fa temps que som convidats a tocar a trobades nacionals força restrictives. Voldrà dir alguna cosa, no?
Doncs el que vol dir és el que ens importa.
Adéu!!!
Per cert, a aquestes trobades fem el nostre repertori habitual, doncs ens convidem per fer el mateix que fem a les cercaviles.
Poques vegades hem preparat alguna cosa excepcional.
Quan la colla la forman nens que començen, només volen tocar les mateixes tonades que senten a les altres colles. La feina es intentar que vagin aprenent altres per poder variar una mica.
També es problemàtic el fet de portar una colla de gegants a darrera que es fà acompanyar per una "batukada"...i els geganters es queixen de que tu els molestes a ells...(veridic)
M’ho crec totalment.
Per culpa d’aquestes situacions a les cercaviles, m’he tingut que menjar moltes coses, a nivell del tracte amb altres colles de grallers i els geganters a qui acompanyen, doncs ells volen passar-s’ho bé i no volen que ningú els digui que respectin a la resta de participants. Un dia d’aquests, si ens veiem en alguna trobada, t’explicaré alguna i riurem per no plorar...
Falta molta feina didàctica, però qui posa el cascavell al gat?
Adéu!!!
JosepGA:
també et facilita la feina de començar amb ells el que coneixin les tonades.
Ara que els de la batukada se't queixin ...
José María:
desgraciadament hi ha gent així a per tot, passar-s'ho bé no vol dir trepitjar la resta. Jo vaig a passar-ho bé, hmmm ... de vegades no tant :-/
De fet disfruto més amb les classes i els assjos que no pas amb les sortides.
Aquells rai...que anaven darrera dels gegants, foren els geganters que quan van demanar que deixesin una mica d'espai entre els seus gegants i els nostres músics, van dir que ells venien a divertir-se i a ballar la música que portava el seu grup, que els meus nens molestaven...snif, snif...
I el gustet que dona rebre cops dels gegants del darrera mentre intentes tocar decentment? Com foten els gegants manotes!!!
I rebre una pluja de confetti perquè l’imbècil de torn a decidit que els grallers són una pressa fàcil?
I aguantar les mirades “perdonavides”, perquè has demanat una mica de respecte per poder fer les teves tonades.
I tantes i tantes coses amb les que hem de conviure per collons..., sobretot els d’una majoria que ha decidit que les cercaviles són així.
Tot plegat, una llàstima.
Adéu!!!
Aixó em recorda un capgròs, no sé d'on peró que trobo sovint, un que representa un fotògraf i que tira aigua, que remulli els espectadors, d'acord, peró que mulli els grallers insistentment, crec que és inoportú.
El fotògraf es un gegantó de Navarcles. Com tenim certa relació amb ells, ens respecten una mica.
Almenys uns ens respecten!!!
:)
els gegants de Torà, son gegants manotes, i tot i ser els seus grallers, els costa d'entendre que tocar bé, vigilar-los a ells i anar lluny de la batucada, no pot ser!!!!!Som uns màrtirs!!!
Amb amics així, qui necessita enemics ?
;-P
Publica un comentari a l'entrada