dilluns, 18 de març del 2013

Cinema mut del 12

En l'entrada anterior vaig deixar uns enllaços a uns audios extrets d'un programa de radio.

Avui referencio un conjunt de quatre filmacions de cinema mut preses l'any 1912 de l'aplec celebrat a Sant Pau l'any 1912 enregistrat per Pepito Bolet, propietari del Cine Bolet a Vilafranca del Penedès i amb encert pujades per vicenclacruz.

En aquesta primera filmació en el segon 44 apareix una colla de tres grallers i un tabal.

 

 

En la que correspon a la festa major de Vilafranca hi ha un flabiolaire des del segon 8 fins el 24.



Des de qualsevol d'aquestes podreu accedir a les altres.


diumenge, 28 d’octubre del 2012

Gravacions del 58

Fa temps vaig trobar una emisora de radio per internet que programava únicament música tradicional dels pobles de la Península.

Ara he intentat localitzar-la un altre cop però he ensopegat amb un document sonor sorprenent per a mí:

La gravació d'un programa de radio emés el 1958, en que es relaten els actes relacionats amb la restauració de l'àngel Tobies del Vendrell.

Es tracta d'un conjunt de gravacions, que es troben en el projecte  "Devuélveme la voz"de la Universitat d'Alacant.

Entre d'altres coses podreu sentir el ball de bastons de Llorenç, el vals-jota "de Roquetes vinc", versots i diables, la Marxa Granadera com a ball de bastons, castells i moltes altres coses.

Us deixo un enllaç a la segona pàgina on en la gravació que hi ha sonen la majoria de peces de gralla. Des d'aquesta pàgina podreu accedir a la resta.

L'enllaç és aquest http://devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=9447.mp3&idioma=es

dimecres, 26 de setembre del 2012

Una cosa que em rebenta


Una cosa que em rebenta és una canya que tingui fuites de gas.

I aixó em passa sovint amb les inxes de pala, amb quasi totes, i per aquest motiu no les faig servir massa, i mira que en general el seu so m'agrada més que el de les castellanes.

Valen una pasta, algunes porten una quantitat de llenya brutal, i no són estanques, entra i surt l'aire per tot arreu.

Un dels meus mestres en va ensenyar  que si tapaves amb el dit la boca del tudell i feies el buit succionant l'aire per la canya aquesta havi de tancar-se i no havia d'entrar aire per enlloc.

Talla el fil, treu el filat, separa les pales, llima, rasca, no et passis, compara, no la trenquis, reenfila, relliga i continua perdent ( no tant ). Que si el teflon (ecs), que si el barduix, no li posis cola.

En canvi les castellanes, trobo que normalment no perden aire.

dimecres, 12 de setembre del 2012

L'Onze III ( i últim)

Vàrem anar, ens vam posar on hi havia un lloc (va ser impossible arribar on voliem), vàrem tocar a ratets mentre ens manifestàvem.

Calculo que el nostre recorregut total va ser d'uns cinquanta metres.

dimarts, 4 de setembre del 2012

L'Onze II

Resulta que ahir em van enviar una missatge convocant a una "Sonada Col.lectiva" durant la manifestació de l'Onze. Aquesta va adreçada a músics que siguin capaços d'interpretar un seguit de peces tradicionals.

Podeu llegir-ho en l bloc de'n Casellas http://blocs.mesvilaweb.cat/Tinell

Lamentablement no crec que sigui possible apropar-me al lloc de la sonada.

Ves per on, totes les punyetes que tenia ahir se m'han passat.

dissabte, 1 de setembre del 2012

L'Onze

En parlar amb els companys de la colla de diverses coses, resultà que la majoria anirem a Barcelona la propera diada responent així a la convocatòria de l'ANC. A arrel d'aquesta conversa un va suggerir que portessin les gralles per tocar alguna cosa.

Haig d'admetre que no estic del tot convençut. Tot i que tinc la sensació que en aquest tipus d'actes, cada cop més, la gent hi participa amb aire festiu, aportant elements que poden sortir en un cercavila i altres actes similars (Gegants, timbals, però també xiulets, bubucel.les, sirenes, cassoles, etc.), també tinc una mica la impressió que es converteixen amb un guirigall, i que ens pot passar el mateix que va passar en el cercavila que explicava en l'entrada anterior, amb l'afegit que pot haver molt d'espontani (com nosaltres mateixos) que se'ns vulgui sumar, i llavors què fas ? Li dius al que se t'ajunta que et deixi tocar tranquil ? I Als que et sonen al damunt que callin ?

No sé, crec que el millor fora no tocar.

Vaig fer aquestes observacions als meus companys i hem quedat en portar les eines i ja veurem.


diumenge, 3 de juny del 2012

D'on no n'hi ha no en raja, o potser sí II

El petit escamot al qual pertanyo va patir un enfrontament amb forces regulars en camp obert.

Haig d'admetre que en part ha estat una errada estratégica nostra. D'alguna manera pensàvem que s'aplicarien les normes cavalleresques d'enfrontaments individuals però no va ser així.

Els nostres oponents tenien al seu abast gran quantitat de recursos humans així com de materials. Destacava especialment la gran concentració d'artilleria pesant del calibre més gran. Per contra, nosaltres, la petita guerrilla només teniem armament lleuger.

Ja des del primer moment se'ns va sotmetre a un bombardeig de cortina i de saturació ininterromput que en els primers instants va provocar un cert desgavell en les nostres accions. Poc a poc vam recuperar la sang freda i vàrem intentar analitzar les accions de la força que teniem al davant per tal de descubrir les seves debilitats i explotar-les.

Una força tant potent com aquella consumia grans quantitats de subministres i de tant en tant parava per refer-se consumint els recursos de la població civil local. Varem aprofitar aquells moments de repós en les seves activitats per realitzar les nostres escaramusses i de tant en tant demostrar que encara erem vius i disposats a plantar cara.

També, algun cop vàrem aprofitar el seu propi foc per als nostres interessos.

Lamentablement, en dos o tres pauses en que creiem que els altres estaven amb la guardia baixa ,vàrem iniciar les nostres maniobres, al cap de pocs minuts se'ns va bombardejar de manera immisericorde.

La jornada va ser llarga i esgotadora. No crec que tornem a fer altres operacions en els mateixos termes. Hem d'aprendre a buscar millors terrenys per a les nostres accions.

dilluns, 28 de maig del 2012

D'on no n'hi ha no en raja, o potser sí

L'altre dia varen fer una entrevista al regidor de cultura amb motiu de la festa major, quan va explicar el que faria la nostra colla ens va qualificar de timbalers, i només en tenim un !

Em va saber greu, però no em va sorprendre.

dilluns, 14 de maig del 2012

Galeres i Corpus

De petit vaig veure diverses vegades el film Ben-Hur. Les escenes que em vàren atreure i que recordo foren la de les galeres i les carreres de quàdrigues.

D'aquests records suposo que d'alguna manera vaig imaginar que la única música en un vaixell d'aquella mena era la d'un paio que donava cops de maça a una fusta per marcar la cadència de boga, en sembla que en castellà s'anomena comitre.

Mesos enrera vaig llegir l'article de Gabriel Martín Roig. Joglars, ministrils i cobles a Palamós del segle XVI a mitjan del XIX en Revista del Baix Empordà, núm 33 on s'explica que:

<<
el 1603 es llogaren els músics d’una galera que hi havia ancorada al port per a que sonessin per la processó i oficis.
>>

Aquesta participació de músics d'una galera en una processó de Corpus, contradeia la imatge que m'havia fet de petit i vaig decidir esbrinar quina mena de músics podien ser aquests.

La primera cosa que vaig esbrinar va ser que fins el renaixement els remers d'una galera eren homes lliures i no pas presoners, de fet en temps de grecs i romans eren uns especialistes ben pagats. El ritme l'ordenava un oficial que s'anomenava keleustes i era marcat per un sonador d'aulos que en aquest cas anomenaven auletes o trieraules.

La següent cosa que vaig esbrinar segons les ordinances navals de la corona d'Aragó en una galera hi havia un trompeta, també hi podia haver dues trompes, un clariner (?), un cornamusaire  i un tabaler.

En un altre document que he llegit i que parla de les galeres en el segle XVIII, esmenta trompeta i xirimia.

I amb aixó vaig donar per satisfeta la meva curiositat.

dijous, 3 de maig del 2012

Tornem-hi: Treballs de final de Carrera

Fa un temps que en el recercat vaig trobar dos treballs de final de carrera.

El primer és "LA Gralla Contemporàrina" realitzat per en Jordi Mestres Qué.

En aquest treball l'autor ens parla de l'instrument, de les seves parts, de la técnica postural i respiratória. Descriu també de diferents articulacions, de les dinàmiques, de diferents vibrats, notes per harmónics i d'altres recursos. També incluo dues taules de digitacions.

És tracta d'un traball ple de material interessant i de bona lectura.

El segon, tot i que no relacionat directament amb la gralla, sino amb la dolçaina valenciana, és un escrit fet per en Pau Puig Olives anomenat "La dolçaina : nous recursos interpretatius?".

Hi ha una descripció de l'instrument, de la seva história, funció i dels diferents recursos interpretatius actuals. A continuació repassa diferents técniques d'altres instruments i intenta aplicar-les a la dolçaina.

També és  una lectura ilustrativa i de bon llegir.


Agraeixo que hi hagi treballs com aquests que es publiquin via internet, entre d'altres motius, per a que persones com jo poguem aprendre i veure una mica el que es fa a llocs com l'Esmuc.


Bona feina a tots dos.

diumenge, 8 de gener del 2012

2011

No me n'havia adonat, però ja són tres els anys que porto amb aquest blog.

Han passat moltes coses, i també sembla que la gent tira més d'alló que anomenen xarxes socials (facebook). Veig que altres blocs de temàtica relacionada s'estan aturant i és una pena. El ritme al que va ara el blog és un altre, i de moment seguirà així: em costa molt trobar el temps per redactar una entrada.

En aquest temps, per qüestions purament logístico-familiars, he deixat d'empaitar gegants i ara dedico aquest temps a una petita colla, en la que busquem un repertori una mica diferent a l'anterior, amb menys peces però intentant treballar-les més. En funció del tipus de sortida que fem (i són poquetes) adaptem el repertori.

No acabo d'estar content dels arranjaments que tenim d'algunes peces. Lamentablement no tenim els coneixements ni les capacitats per arreglar-ho.  Amb el temps haurem de buscar algú que ens ajudi amb aquesta qüestió.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Mormons

En el seu dia, practicants d'aquesta religió, i d'acord amb aquesta, van resseguir els arxius de les parróquies del bisbat de Girona, i d'altres bisbats. Actualment sembla que el bisbat ja no permet que es pugui accedir així com així als seus arxius, a causa principalment dels desaprensius que fins i tot arribaren arrancar fulls complerts dels lligalls.

Total, que aquesta gent van digitalitzar els llibres de casaments, defuncions i batejos, i els del bisbat de Girona, entre d'altres es poden consultar per internet.

M'he estat mirant els llibres d'un parrell de pobles, dels que es té documentació de cobles tradicionals en el segle XIX. Tinc la curiositat de veure si en els testaments que han quedat registrats en els llibres de defuncions, s'esmenten els instruments. Espero que sigui així, ja que pel que he llegit, la transmissió de l'ofici era generalment dins de les famílies i a través de la oralitat. Com els instruments eren les eines de l'ofici, no seria rar que quedés consignat el destí dels instruments en els testaments.

De moment no he trobat res. He vist mestres de cases, claveters, cardadors, treballadors, algun notari, soldats, cordelers, espardenyers, infants, pagesos, oficis diversos que he hagut de buscar en els diccionaris, però musics, ni un.

dilluns, 26 de setembre del 2011

Una manera de fer


Fa uns dies vaig anar de visita a un poble penedesenc convidat a tocar en les matinades. Personalment, em feia molta ilusió.

Gent de les diferents colles del poble s'ajunten i surten a tocar les matinades del poble. Eren les vuit. Al començar costava que les gralles anessin juntes, però al cap d'uns minuts la cosa ja va millorar.

Em vaig haver d'adaptar a la seva versió de les matinades. Un cop detectades les diferències amb la versió que jo coneixia, cap problema.

En un moment determinat, mentre anàvem tocant pel carrer, un dels grallers va proposar tocar una peça diferent. De manera taxativa, els altres sonadors li van indicar que mentre  s'anava pel carrer només es tocaven les matinades, i que calia esperar a fer un agraiment per tocar una altre cosa.

Tot i que la resposta aquesta ja la vaig intuir tan bon punt es va formular la proposta i no em va sorprendre, sí que em va sobtar una mica el to de la resposta.

En resum, vaig tenir la sensació de que hi havia una voluntat ferma de mantenir una tradició tal com ells entenien que havia de ser.

dissabte, 13 d’agost del 2011

Moixiganga - Castells - Falcons

En Joan Josep en l'entrada sobre els noms pregunta què són els falcons i si són o no una moixiganga i en què es diferencien. Jo no sabria donar una resposta completa, per tant, deixo uns enllaços a la wiquipedia.

Falcons
Moixiganga
Castells

diumenge, 10 de juliol del 2011

Falcons


L'altre dia es va fer una trobada de falcons a Malla. Personalment, tot i saber que existien, no ho havia vist mai ni sabia com anava.

Vam anar a tocar per a una colla, i com no ho haviem fet mai ens vam haver d'informar de com funcionava i què es tocava. Tot i els preparatius, la dinàmica la vàrem haver d'aprendre sobre la marxa, i un parell de vegades encara tocavem quan se suposava que haviem d'haver parat, però res de greu.I com sempre alguna peça va sortir més bé i una altre no tant.

A continuació de les actuacions dels falcons, s'hi van fer balls tradicionals de la zona: Balls de bastons i balls rodons (aquests ballats pels assistents) són els que vaig poder veure, tots acompanyats de flabiol i bombo o flabiols de dues mans.  Crec que tot responia a la tradició de la zona (Osona).

Em va sorprendre la potència dels dos flabiols de dues mans a l'exterior.

Va ser una jornada molt interessant, on vaig gaudir de coses que no havia vist amb anterioritat, tot i que havia llegit molt sobre el tema.

dilluns, 27 de juny del 2011

Matinades

Fa uns dies vàrem celebrar la festa major del poble.

Amb els companys vàrem proposar fer matinades i així va ser. El segon dia de la festa major ens vàrem trobar els companys a les 8 del matí i varem  tocar durant una hora en les que són les primeres matinades al poble.

Tres gralles i un tabal anaven escortats per dos policies municipals que s'encarregaren de regular el trànsit a mida que nosaltres anavem passant.

La mirada sorpresa d'algú que ens guaitava des de derrera les cortines, unes mainades que sortiren al balcó portant flautes dolces, una flequera que ens va convidar a pastes, i els d'un bar que ens donàren no recordo què, un paio insconscient sentat dormint estirat sobre una taula de la terrassa d'un bar, una mestressa que sorpresa ensopegà amb nosaltres quan anava a comprar. Aquesta va ser l'audiència que vàrem tenir.

En acabar foto i esmorzar. Va ser ben agradable.

dimarts, 31 de maig del 2011

Jota Tortosina


Fa uns dies vaig ensopegar amb aquesta gravació al youtube.

Es tracta d'una jota tortosina gravada al 1972, pel "grup local de Coros y Danzas de la Sección Femenina de las FET y de las JONS".

El que em crida l'atenció  és la música interpretada per una gaita i un tabal.


dijous, 28 d’abril del 2011

Noms

Fa uns dies, l'Enric Montsant en el seu bloc es preguntava per què a la se l'anomena gralla.


He estat fent unes cerces en el google buscant en publicacions antigues els mots "gralla"  "tarota" i "sac" i han sortit algunes coses curioses.


-La primera és aquesta primera imatge on s'identifica amb el mot ministril amb la tarota.


-En el "Diccionario manual castellano-catalan" amb data del 1836 hi figuren els següent mots:
  • Chirimía, f. xirimia, gralla. 
  • Gaita, f. gaita, cornamusa sac dels gemegs


-En el "Diccionario de la lengua castellana: can las correspondencias latina i castellana" del 1844 hi apareix:
  • CHIRIMÍA f. Instrumento músico de boca. Xirimia gralla. Fistula música.| m. El que toca este instrumento. Tocador de xirimia. Tibicen 
  • DULZAINA f Instrumento de boca especie de chirimía. Dolsayna dulsaina Fístula suavem emittens sonum.| fam. Cantidad de dulce ordinario. Llaminadura. Bellaria 
 -També en el "Diccionario castellano-catalan: Con una coleccion de 1670 refranes" podem llegir:
  • Chirimía. f. xirimía, gralla. -m. tocador de xirimía.
  • Gaita. f. gaita, cornamusa, dels gemegs || xirimía, dolsaina.
  • Dulzaina. f. dulsaina. -fam. dols, llaminería. 
  • Dúlcemele. m. Mús. dulsaina.
-Si seguim el "Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana i llatina" publicat el 1839 en defineix:
  • GRALLA. f. Aucell mòlt semblant al corb, de color violat negrench, lo bech potas rojas las unglas grans y negras. Grajo, graja, corneja. Gracculus, i. | mús. Instrument de vent semblant al clarí. Chirimia. Praecentoria tuba.
  • CRIATURA VERDA. ter. SACH DELS GEMECHS.
  • GAYTA. f. Sach dels gemechs. Gayta. Tibia utricularia.
  • XIRIMÍA. f. Instrument músich de boca, dret, de tres quartas de llarch, encanonat, y ab deu forats per lo us dels dits, ab los quals se forma la harmonía. Es de fusta y en la part per ahont se junta ab la boca, tè una llengueta canya per ahont se introdueix lo ayre. Chirimía. Praecentoria, tuba, fistula musica. | Altre instrument pastoril de vent y boca; la embocadura у campana del qual es de banya, ab dos canons de fusta de tres furats cada un pera formar la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica. 
 -Per continuar "Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans" del 1839, podem veure:
  • XIRIMÍA. s. f. Instrumènt músic de bòca, recte, llarg cosa de tres pams, que fa com un canó ab forads per los dits que tapandlos y destapandlos fan la armonía. En lo cap de la bòca tè una llengueta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía, chirumbela, churumbela. Fistula musica. Larigot. Zufolo. Xirimía de pastòr. Instrumènt de boca que tenia la embocadura y la campana de banya, ab dos canyas de tres forads cada una pera fèr la escala. Albogue. Fistula pastoralis, rustica. Flúte de berger. Zufolo da pastore. 
  • Ministrils. pl. Instrumènts músics de vènt que solen tocarse en algunas professòns i fèstas públicas. Ministriles. Canorae fistulae, tibiae. Instrumens à vent. Sorta d'istrumento di vento. 
  • Sac dels gemègs. 1nstrumènt músic compost de un bòt que tè agafadas algunas flautas ab sos foradets en los cuals se col-locan los dits pera sonar, introduind lo vènt per un canó que tè lo bòt al cap de munt. Gaita. Tibia utricularis. Musette, cornemuse. Cornamusa, masa, piva.
  • GRALLA. Instrumènt músic de vent, dret, de uns tres pams de llarg: tè deu forads pera lo us dels dits, ab los cuals se fòrma l'harmonía; es de fusta, y en part per ahònt se junta ab la bòca tè una llengüeta de canya per ahònt se introduex lo aire. Chirimía. Praecentoria tuba, fistula musica. Larigot. Zufolo.
  • CORNAMUSA. s.f. gaita. CORNAMUSÈR. s. m. Gaitèr.  
  • CRIATURA VERDA. Vulg. GAITA.

La imatge està extreta de la wikipedia de l'entrada "Completa" i els diccionaris els he consultat en els books del google.

dilluns, 21 de març del 2011

Mary Rose


Aquest és el nom d'un vaixell anglés de tipus carraca que es va enfonsar el 1545.

Aquest vaixell es va recuperar el 1983 i ara es pot visitar en la ciutat de Portsmouth. Resulta que l'estat de conservació era tant bo que s'hi van recuperar gran quantitat d'objectes (més de 15000).

D'entre tots aquests objectes hi havia uns intruments musicals: uns flabiols de tres forats, un timbal, dos d'una mena de violins de l'época, i una xeremia curiosa.



Aquesta xeremia es va trobar dins de les restes del que sembla que era la seva capsa. El que té d'especial, és que a diferència de les xeremies que s'han conservat, aquestes tenen l'interior cónic i aquella el té cilíndric.

Alguns estudiosos atribueixen a l'instrument un so baix i suau a causa del seu perfil cilíndric. Encara més, hi ha que suposa que aquest instrument és una dolçaina, no l'instrument que coneixem ara, sino l'instrument original del qual l'actual va heretar el nom.

De l'instrument és van trobar les dues seccions que el formen (tot i que la campana està malmesa), el que se suposa que és el tudell, les claus, les fontaneles. Però no hi ha inxes.

El taladres dels forats de digitació són fets en angle respecte a la superficie, de  tal manera que l'executant no ha de tenir els dits tant separats com si els forats haguessin estat perpendiculars. A més, totes aquestes xemeneies estan en la mateixa secció de l'instrument.

D'aquest instrument s'han fet unes reproduccions, una  de les quals és la que he penjat.

Pel que sembla aquest instrument estava construit per tocar amb els flabiols de tres forats que també es van trobar.


Per qui vulgui llegir els articles originals:
  • Herbert W. Myers, The Mary Rose "Shawm", Early Music July 1983
  • Frances Palmer, Musical instruments from the Mary Rose. A report on work in progress, Early Music January 1983
La foto del vaixell és una ilustració del Mary Rose feta a l'época.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Maleïda inxa !

Portada i contraportada d'un manual que tinc sobre el tractament d'inxes d'oboé
Ja fa unes quantes entrades, explicava que vaig comprar un parell d'inxes de pala. Una d'aquestes la he intentat utilitzar per substituir la canya que accidentalment vaig trencar en una neteja maldestre.

Aquesta canya de pala, és molt punyetera. Quan sona té un so que m'agrada molt i a més és prou dúctil. Tot i que a les notes baixes els costa molt de sortir, els aguts són nets i prou fàcils. Però aquest comportament dura poc rato, ja que com en cansa aviat perdo el control i deixa de sonar.

La he rascat, del dret i del revés. Si rasco per aquí se'n va per allà, si grato allà s'escapa per allí. I ara ja tinc por de passar-me i fer-la malbé. M'agrada el so que té, però no hi ha manera de tocar amb ella més de deu minuts seguits, i ja no sé per on rascar.

De moment he decidit aparcar-la, d'aquí un temps hi tornaré. Per ara, faig servir una canya vella que fa anys que no feia servir i una canya torçada nova que tinc de reserva.