Qué fa que una gralla sigui un instrument genuinament català ?
Quan vaig començar amb aixó de la gralla, no em vaig fer cap pregunta, vaig comprar la gralla i quan vaig demanar "una" canya, hem preguntaren de quina mena, vaig quedar un xic fotut, i vaig dir que la més normal peró per aprenent. Vaig sortir amb una gralla i una canya triangular amb un relligat de fil morat. I així vaig començar a bufar la meva catalana gralla.
En passar el temps vaig anar descobrint que no tothom de la gralla li en deia així, hi havia gent que en deia dolçaina, essent el mateix instrument. També vaig aprendre que la canya tradicional era la canya quadrada i que originariament l'instrument era tradicional de la Catalunya Nova i no pas de la Vella (Ja ho comentaré un altre dia).
També vaig anar veient que a altres llocs de la Peninsula també hi ha dulzainas, pitos i gaitas, que, comparats amb les gralles seques i dolces, son pràcticament indistingibles.
Aleshores que fa que una gralla sigui catalana i no pas una "dulzaina" més?
L'ús que en fem, el repertori, el fet de que són fetes a Catalunya ? cap d'aquestes respostes era suficient.
Fa un temps una entrada en el bloc de "La Xabeba", em va fer evident una resposta que sabia de manera inconscient...
El que fa que una gralla sigui catalana no és el cos de la gralla, ni on s'ha fabricat, ni que toca, ni on:
El que fa que una gralla sigui catalana és LA CANYA.
Si, aquest trosset de canya que tots odiem-estimem, que ens posem a la boca i que emet el so, que ens amarga i s'esquerda, que tot sovint no sona com voldriem, i que aixó i tot bufem a través d'ell una vegada i una altre.
La inxa catalana, és esculpida i quadrada no pas torçada i tringular, i és aquesta inxa esculpida la que transforma una dulzaina qualsevol en gralla catalana.
Cert és que normalment sono amb una canya de dulzaina, peró també haig de dir que les meves experiéncies amb la inxa catalana no han estat massa bones: el so és bo en la primera octava, peró en fer els aguts, fatal, si no és que es col.lapsen al cap de poc temps de fer-les servir. En canvi, en general, els aguts en les inxes de dulzaina i la seva durabilitat han estat millors.
També he intentat fer-me jo les canyes, peró imagineu-vos els resultats que he obtingut si a mí em suspenien en treballs manuals.
Ara que sóc conscient que el que fa que una gralla sigui una gralla i no una altre cosa és l'inxa, i que el que jo vull fer sonar és una gralla CATALANA, sé que el que haig de fer es procurar-me bones inxes catalanes, provar-les, aprendre-les i quan ho tingui clar intentar convencer als meus companys.
Fa un temps parlant amb un amic clarinetista amb va dir que a la vora de casa hi ha una empresa que fabrica canyes per tota mena d'instruments de canya i que aquestes es poden adquirir en qualsevol estat de fabricació. També en fan inxes catalanes.
Aquí hi ha el procés de construció de inxes catalanes, aquí el d'inxes torçades, i aquest és l'enllaç de l'empresa d'inxes.
La imatge és de la Roser Olivé Aymerich representant una inxa antiga.
8 comentaris:
Primer de tot, enhorabona pel bloc! Procuraré estar al dia dels posts, penso que pot ser un espai web molt interessant!
I, en segon lloc, deixa'm fer-te una correcció, absolutament amistosa. Dius que "Aleshores que fa que una gralla sigui catalana i no pas una "dulzaina" més?".
Bé, de fet, la canya no la fa ser "catalana" (hi ha canyes esculpides a Occitània), sinó que la fa ser "especialment diferent" de la resta d'instruments més pròxims. I, pel que fa a l'expressió "una dulzaina més", compte! El fet que la gralla tingui trets diferenciats més significatius, no vol dir que el món de la dolçaina no sigui molt ric i divers! A més, la dolçaina no és un instrument només castellà: hi ha la dolçaina de les Terres de l'Ebre, la dolçaina en sol de Castelló, la dolçaina (o xirimita) en la de València, la dultzaina basca, la gaita navarresa, la bombarda bretona, el píffaro dels Apenins, etc.
Hola,
en primer lloc, benvingut i molt agraït per totes les correccions.
Estic d'acord amb tot el que dius.
Conec el cas de les "inchas d'aboé" de la Gascunya, i del "graille" i les "unches" i com és força probable que ens hagin donat els noms de "gralla", "inxa" i la técnica constructiva de la mateixa. Bàsicament ho he llegit en el treball de Francesc Rius "La gralla i el seu Origen".
El que en realitat volia fer, i crec que no he aconseguit pel que dius, és diferenciar la gralla i la dolçaina catalana de la resta de dolçaines ibériques, i per aixó utilitzo el mot castellà "Dulzaina".
Només pretenc fer evident, com vares fer tú amb el teu bloc, que la canya que correspon a la gralla tradicional és la canya quadrada. I que moltes vegades la canya de Dulzaina s'usa per ignorancia nostra i pot ser també, per manca de bones canyes quadrades.
En cap cas i de cap manera és la meva intenció menystenir la resta d'instruments ni la seva tradició, que en molts llocs, és més rica i/o més ben conservada que la nostra própia.
Moltes gràcies i benvingut de nou.
Hola Salvador, ja aniré llegin-te.
Quant açò de la "gralla catalana", no crec pas que tot sigui l'inxa.
Pel que jo sé, l'inxa quadrada és la que feia servir Jaume Vidal que fou la gran referència del resorgir de l'instrument.
No està clar que tots i sempre haguesin gastat eixe tipus d'inxa.
Jo crec que el que fa realment que un instrument sigui d'una cultura determinada és que hi estigui arrelat, mostri eixa cultura i a l'ensems la determini i hi estigui determinat per ella.
Hi ha molts instruments estàndards que arraconaren els autòctons i que resulten "diferents" en diferents cultures.
I, sobre tot, és què i com es toca. És l'ethos, al remat tot és l'ethos.
P.S. Me n'alegre de poder ser un lector i fer-ne comentaris al teu blog.
P.P.S. Per cert, açò del "Regne de València" t'ho hauries de fer mirar, als valencians conscients no ens agrada que els principatins ens tracten de regnícoles. I en general et prendran per un blaver.
Raimón: benvingut al bloc i me n'alegro molt de que vinguis.
Demano disculpes per la meva ignorància sobre València i els valencians, peró aixó de la política em supera, i amb tres idees senzilles en faig prou.
A tots dos: pel que fa a les inxes haig d'admetre que he estat i sóc presa d'una certa actitud infantil de possessió.
Afageixo un enllaç a un gràfic que mostra diversos models d'inxa de pala aquí
Si mireu les "Missions de recerca" de l'Amades ja veureu com s'intueixen diversos tipus de canyes, i diversos tipus de gralles, en mida, la més petita de 30 cm a Xert, fins a la utilització o no de tudell.
Gràcies a tots per venir.
"Cuidado" amb Amades, al igual que Olmos no era poseidor de la veritat absoluta, gralles a Xert???
Castel, encantat de tenir-te aquí.
Tens tota la raó i es una errada meva, em referia a Xerta i no pas Xert. Disculpes.
El reporter descriu l'instrument com a gralla tot i que al llarg del texte se l'anomena dolçaina i gaita.
I segons l'entrevistat:
"... l'instrument que toca rep diversos noms. Per l'alta conca de l'Ebre i Baix Aragó català se l'anomena gaita; per les rodalies de Tortosa i part alta de Castelló, se'l coneix pel nom de dolçaina, i Castelló endins, cap a Vinaròs, se'l qualifica pel nom de joglar"
Aixó de joglar no ho havia vist mai.
Moltes gràcies per la teva observació.
Açò de "joglar" és una collonada treta d'una crònica on es parla.
Joglar no és pas l'instrument, és el sonador. Hi ha moltes referències antigues a "joglars", "juglars", "jutglars", etc. i fins i tot hi ha errades com "jular", "xular", i gent poc informada que ho aplica al nom de l'instrument.
(Gralla ha estat el nom acceptat per la Renaixença. No era pas el més generalitzat ni l'únic, però era el més autòcton i el que fugia d'altres denominacions també conegudes en castellà)
(Per altra banda, en tot el territori del dialecte tortosí hom diu "gaita")
En xerta,Aldover,paúls, Tortosa.... es tocava la gaita, no la gralla.
en quant, al nom de jular, encara s' anomena aixina a pobles com Sant Mateu per la gent mes major.
Com ja vaig dir en el bloc de Raimon Galiana , País Valencià no es sinonim de València i existeix un profund desconeixement, a pesar de tot el publicat, de la cultura popular del Nord de Castelló.
Publica un comentari a l'entrada