dilluns, 1 de desembre del 2008

La Cirereta




La Cirereta és un tema que m'agrada especialment i prou conegut.

El toquen a València, els "Pont d'Arcalís" el canten i semla que a Mèxic també. Hi ha una versió en el "Curs de Gralla" de l'Enric Montsant, en el "Punt de trobada", al "20 peces per a gralla seca", i una altre en l'Skamot. És ball de bastons a diverses poblacions.
En principi és donava d'autoria anónima. Peró en el seu dia en el fòrum de l'Skamot es va reclamar l'autoria per a Lluís Silla de Bellver de Cerdanya.

Un dia vaig sentir el Jaume Arnella per la ràdio que explicava com en Cinto Solanellas li va cantar aquesta cançó i li explicà que aquesta s'estrenà a Barcelona cap el 1904. Gratant una mica més vaig trobar que hi havia un Lluís Silla en el grup de teatre local de Bellver de Cerdanya cap els anys 30 del Segle passat.

Si consulteu l'hemeroteca de "La Vanguardia" per aquells anys podeu trobar el 19 d'abril de 1907 la següent entrada:

"SALA MERCE.—Se representa actualmente en dicha Sala la visión musical en dos cuadros, letra de Feliu Santen y música del maestro Borras de Palau, titulada: «La cirereta», la cuál obtiene gran éxito. La obrita tiene un asunto «simpático sacado de un cuento popular catalán y ofrece bonitas situaciones. La música, escrita con mucha soltura, da notorio relieve al libro, adaptándose asi a los pasajes que respiran jovialidad y frescura, como a los en que el tema dominante ha de adquirir un tinte sentimental y hasta acentuación dramática. Destacan además por su colorido el coro infantil y por su plácida expresión el tema de «La padrina», en el segundo cuadro. El decorado, de los señores Koss y Güell, completa el efecto de esta «rondalla» musical, que dará buenas entradas á la Sala Mercé."

Per altra banda en el document "El Teatre Bartrina de Reus. Història i programació 1904-1994" de Albert Arnavat, Joaquim Besora, Marina Navàs, Eva Palau, apareix la següent referència:

"Del 8 de febrer al 29 de març de 1908 Audiciones Graner, proposta empresarial de crear un teatre líric nacional català– un dels esdeveniments artístics més importants de l’època, que incloïa teatre, cinema i música, estrenà la versió musical d’En Borilles i el Tinyós, amb lletra de Feliu Santem i música de J. B. Lambert, dirigida per B. Marinel·lo i amb la tiple Josefa Ferrer. El repertori fou Qui tot ho vol..., Ensenyança domèstica, Mentides que no fan mal, L’Hostal de la Peira i La Pastoreta, de Pere Gras Ballvé; La cirereta, La Gentil porquerola i Somni de Glòria, de Ferrer Gendre i Salvador Grau"

També en l'escrit "JOAN BORRÀS DE PALAU, ELS SEUS GERMANS I UNA PRECOÇ VIOLINISTA" apareix el següent:

"Com a principals obres del compositor Joan Borràs de Palau, poden considerar-se les següents: La presó de Xaüxa {d'Apel·les Mestres) i No diguis blat... (d'Eduard Aules i Garriga). Ambdues obres s'estrenaren en el Teatre Principal i a la Sala Mercè de Barcelona amb molt èxit. A la primera, hi figurava una marxa que el mestre Enric Morera, més tard, va utilitzar, generant la instrumentació per poder tocar-se per a orquestra. També l'òpera Clizia (de Ducati i Tormei);" alguns fragments de dita òpera van interpretar-se en concerts. Així mateix, les músiques de La resurrecció de Llàtzer(de Josep Carner) i de La cirereta (de Felip Santein), obres escrites per estrenar-se en els Espectacles-Audicions Graner."

Està aquesta teatral Cirereta relacionada amb la nostra "Cirereta" grallera ?

Per acabar-ho d'adobar, el document "La Maleta, vida musical d'un poble" de Josep Gausachs i Roig apareix el tema "Petons i cireres. Kiss me" i del qual n'he extret la imatge que acompanya aquest text. En el comentari, molt complert, que acompanya la partitura s'indica que la peça podria ser d'origen francés convertida en popular aquí.

Quan tingui temps continuaré mirant i ja veurem que surt.

P.D.: els que busqueu la lletra de "La Cirereta" la podreu veure clicant sobre la imatge que acompanya aquesta entrada. La partitura està a l'Skamot (mireu en els enllaços)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Salvador, com moltes altres coses, tot es podria aclarir al País Valencià.
L'estructura i la melodia de la tonada són molt modernes. Si l'obra de teatre es representà a terres valencianes i tingué èxit: misteri aclarit.
Per altra banda caldria esbrinar en els arxius, sobre tot, en el de la SGAE. D'una obra musical del 1904 han de quedar texts i partitures, segur.
Tampoc no crec que calga més treball, la tonada s'explica a si mateixa.

Salvador ha dit...

Raimón, quan tingui temps intentaré el camí que dius.

Moltes gràcies pel teu comentari.

Anònim ha dit...

Els dolçainers de Tales, la tocaven com a diana nº8, o al menys aixó fique al llibre de Serra i Ramia.

Salvador ha dit...

Hola Castel.

A la pàgina següent a la que he fet servir per il.lustrar aquesta entrada de bloc hi ha una reproducció del document que esmentes, i que també esmenta en Raimon en el seu Bloc (El món de la Xirimita). Així mateix en el mateix bloc trobarem una referència al "Cançoner Valencià" de Josep Climent on apareix la segona part de "La Cirereta" amb el nom "Caragol"